dimecres, 1 d’abril del 2020

Racons del Bages: l’anomalia de Castellnou




Segurament tots sabeu on és la torre de Castellnou (també anomenada torre del Moro). La torre, que es veu de quilòmetres lluny, en totes direccions, està situada a una altitud de 618 metres i es troba molt al límit del terme de Castellnou de Bages, prop del terme de Balsareny; la línia divisòria dels dos municipis passa per entremig d’aquesta fita i la del pic més alt de Balsareny, el tossal de les Pinasses, a 622 metres d’altitud; entre totes dues hi ha pocs metres de distància.

Però potser molts no sabeu que a la base de la torre es pot veure una formació geològica força interessant. Es troba a la pista ampla que ve de Sobirana, a la banda esquerra, a uns 150 metres abans d’arribar al corriol que puja cap a la torre, sota del mateix turó.

Es tracta d’un tram de petites fractures i plecs del terreny, els quals van en direcció est-oest que, segons els geòlegs, és prou anormal en aquell indret, enmig de les direccions de les altres estructures del Bages, que normalment són sudest-noroest, com passa als anticlinals de Súria i de Cardona.


Un anticlinal és un plegament de materials disposats en estrats o capes que té forma de pont (com una muntanya). Al contrari, un sinclinal és igualment un plegament de materials, però en forma de la lletra U o V (com una vall). Normalment els anticlinals van associats a sinclinals. Així, al sud dels anticlinals de Balsareny-Súria, hi trobem el sinclinal de Callús.

Un anticlinal o un sinclinal, en tota la seva extensió, sovint és molt difícil d’identificar, perquè els plegaments van tenir lloc fa milions d’anys, produïts per les forces internes de la Terra, i des d’aleshores hi ha hagut molts fenòmens geològics, com les falles, erosions que fan les aigües, sedimentacions..., i també hi ha hagut les accions humanes.

Des de la mateixa torre, mirant cap a llevant, es veu l’anticlinal de Balsareny (que passa per Cal Cansalada i per Sobirana fins enllaçar amb l’anticlinal de Súria); així com el pla de Calaf, que té aquella forma típica, anomenada “relleu en cuesta”, deguda a l’erosió.

Podeu veure les fotografies de l’indret, que us ajudaran a trobar-lo, quan pugueu!

Text i fotos: Isidre Prat Obradors



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.