Activitats a La Tempesta el mes de setembre

Amaia Miranda

Després de les vacances del mes d’agost, l’espai cultural La Tempesta ens ha tornat a presentar un mes de setembre ple d’activitats.

Club de Lectura de Poesia, amb Sònia Moya

 
Per una banda, ens ha presentat dos clubs de lectura de cara a tot aquest curs, entre el setembre i el juny vinent. El primer és la segona edició del Club de Lectura de Poesia, conduït per Sònia Moya, que té lloc un dijous cada dos mesos, amb un total de cinc sessions. Encara hi ha temps per apuntar-s’hi, tot i que ja va tenir una primera sessió el dia 3 de setembre, amb el comentari del  poemari La llum subterrània, del navassenc Xavier Mas Craviotto.
 
També encara hi ha les inscripcions obertes per a un nou club, el Club de Lectura “La contemporània”, conduït per Núria Gómez i Jordi Casals, del programa La Central de Ràdio Ona Bages-Moianès. També tindrà lloc un dijous cada dos mesos alternativament amb el club anterior. La primera sessió serà el proper 8 d’octubre.
 
Per altra banda, el dimecres 2 de setembre va ser el dia de l’estrena de la nova programació 2026-2027, amb la inauguració, a les 6 de la tarda, de l’exposició Entre arrels i abstracció d’Isabel Ribalta, que serà a La Tempesta fins el dia 18 d’octubre. La inauguració va omplir la sala de gom a gom. L’acte va ser presentat per Cristina Morera, coneixedora i amiga de Ribalta, amb qui va establir un diàleg, comentant sobretot les obres que estaven a la vista, amb la participació del públic. 

Núria Gómez amb Isabel Ribalta

 
Isabel Ribalta és de Matamargó, al Solsonès, tot i que viu a Callús. Es dedica a les arts plàstiques, però, d’ençà de la pandèmia, va començar a provar de fer obres d’art d’estils variats, com l’abstracció; i així ha anat continuant. També fa joies. Ha anat provant també materials diversos, fent quadres i escultures, amb pigments, ceres, sorra, pedra, alabastre i ferro forjat, com a exemples. Els treballs d’aquesta exposició, com diu el seu nom, són de l’estil abstracte. Destaquen quadres pintats i unes escultures fetes amb escorça d’olivera, una d’elles molt grossa i bella, que representa la platja, en les quals utilitza la reïna i altres materials. També aprofita per reciclar objectes, com CD vells, que converteix en petits quadres rodons. Ribalta comenta que l’art de l’abstracció és un art sense normes, on hi juga un paper fonamental la imaginació, tant la seva com la de les persones que observen els quadres. També hi compten molt les emocions, a l’hora d’anar perfilant cada obra. Unes reproduccions de les seves obres en format postal, com els CD reciclats, estan a la venda a La Tempesta durant aquest temps.

Joan Ridó

 
Després d’uns forts aplaudiments, per arrodonir l’acte, hi va haver l’actuació musical de Joan Ridó Ribas, marit de la Isabel, que toca la guitarra i canta com a afició. És autor d’un singular cançoner, per tal que, quan actua, pugui cantar tothom qui vulgui. Es titula Cantem plegats, amb acords de guitarra. Així que es van repartir uns quants cançoners entre el públic i, efectivament, molta gent va cantar, junt amb el Joan, cançons ben conegudes com Boig per tu, La Gavina, Que tinguem sort i l’havanera Vestida de nit.
Finalment, i després d’una nova ovació adreçada al Joan i els cantaires de la sala, es va fer un brindis amb cava per a tots els assistents, tal com La Tempesta acostuma a fer el dia en què s’inaugura una exposició.

Amaia Miranda

El diumenge 6 de setembre, a les 7 de la tarda, hi va haver l’actuació musical d’Amaia Miranda, una cantautora i compositora basca establerta a Barcelona, que va interpretar cançons dels seus discos, entre ells, el darrer, que porta per títol Cada vez que te veo lo entiendo. Amaia es mou amb peces poètiques de molta sensibilitat, amb un estil folk que projecta amb les seves guitarres —en portava tres, alguna amb antiguitat de més d’un segle—. La seva música té influències ben diverses, com la de Violeta Parra, Paco de Lucía, Silvio Rodríguez i Van Morrison, entre altres. Canta sobretot en castellà i en euskera, amb pinzellades en català i en anglès. Cap al final de l’actuació, va interpretar un poema de Gloria Fuertes, Pienso mesa y digo silla, amb acompanyament del nombrós públic assistent.
 
El dissabte 19 de setembre al migdia hi va haver un Pòdcast Natural d’Escriptura Natural en directe, amb Roger Coch, Míriam Freixas, Laura Gonzalvo i Irene Rubio. 

Miracle Sala i Olga Colomer

I l’endemà diumenge, també al migdia, es presentava el llibre Gangues de Ganxet a càrrec de l’autora Olga Colomer Falguera i Miracle Sala, escriptora. Es tracta d’un poemari infantil publicat per l’editorial Kalandraka, que va guanyar el Premi de Poesia per a Infants Rosa Sensat.
 
La programació d’aquest mes de setembre es completava el diumenge 27, al migdia, amb la presentació de l’interessant llibre La tradició de la vinya i el vi, a càrrec dels seus autors Llorenç Ferrer Alòs, historiador, i Eloi Font Pérez, antropòleg; un llibre amb molt bona crítica, de la col·lecció Eines i feines, d’estudi rigorós i de caràcter etnològic. El llibre parla de tot el patrimoni material que ha quedat dispers en relació al mon de la vinya (barraques, feixes, tines...). Esperem que sigui un èxit!
 
Isidre Prat
Fotos: Isidre Prat / La Tempesta

 "Entre arrels i abstracció"

 

La Tempesta: actes del mes de juliol

 

 
L’espai cultural de La Tempesta tanca la temporada amb els darrers actes programats per al mes de juliol.
 
S’hi pot continuar admirant l’exposició Entretemps, de l’artista cardonina M. Dolors Utrera, amb el subtítol “De la tinta a l’esquerda”, de la qual vam parlar ja el mes passat i que hi serà fins al 16 d’agost.

Club de Lectura radiofònic

 
El 2 de juliol va tenir lloc la quarta sessió del Club de Lectura radiofònic ‘La contemporània’, en què la Núria Gómez i els presentadors del programa “La Central” d’Ona Bages-Moianès van comentar el llibre Han cantado bingo, de Laia Corujo.

Presentació del llibre 'De memòria'

 
El dijous 16 de juliol, amb l’espai ple de gom a gom, es va fer la presentació del llibre De memòria, de Jordi Planes, publicat pel Cercle Cultural i Edicions de l’Albí, del qual donem compte en una ressenya específica.

Pòdcast Natural

 
I el dissabte 18 de juliol al matí es va celebrar una nova edició del Pòdcast Natural, d’escriptura creativa natural, amb Roger Coch, Míriam Feixas, Laura Gonzalvo i Irene Rubio, que van recomanar diverses lectures per a l’estiu. l’acte es va completar amb un recital de fi de curs amb algunes de les persones que han fet l’acompanyament literari d’escriptura natural. 

Pòdcast Natural 

 
La programació cultural de La Tempesta es reprendrà el mes setembre amb noves activitats, i aquí esperem continuar-ne parlant. És una sort, poder gaudir d’un espai amb aquesta capacitat per oferir a la gent de Balsareny, i d’altres llocs que hi venen expressament, tantes propostes atractives d’art, de música i de literatura obertes a tothom. Cal agrair-ho i subratllar-ho.
 
Isidre Prat / Ramon Carreté
Fotos: La Tempesta

La Tempesta: actes del mes de juny

Roger Coch i Irene Rubio

 
L’espai cultural de La Tempesta va tancar el mes de maig, el diumenge 31, amb la presentació de la primera novel·la de la sallentina Irene Rubio, Seràs la vall, que va presentar juntament amb Roger Coch. Aquest llibre va guanyar el Premi Documenta 2025: és una distopia d’una gran qualitat literària sobre unes dones que habiten un indret rural imaginari (la Vall Seca): una història de desarrelament, supersticions i lluita per la supervivència, en què la ficció aconsegueix de fer reflexionar el lector sobre els problemes reals del món d’avui.
 
Del 3 de juny fins al 16 d’agost s’hi pot admirar l’exposició Entretemps, de l’artista cardonina M. Dolors Utrera. Amb el subtítol “De la tinta a l’esquerda”, és un viatge en diàleg constant entre la permanència i la fragilitat. La tinta medieval ens connecta amb la història i la memòria, i les esquerdes creades amb paper ens parlen de la vulnerabilitat i del buit que ens queda després de les fractures del temps. Un “entretemps” on les ferides esdevenen art.
 
El dissabte 6 es va fer una nova edició del Taller de ceràmica, a càrrec de Gem Ceràmic, en què els participants modelen la seva pròpia peça segons les diferents tècniques apreses.

Xavier Mas Craviotto i Miracle Sala

El diumenge dia 7 es va presentar el llibre El meu biquini verd, de Miracle Sala, que hi va venir amb Xavier Mas Craviotto. Tots dos van compartir una conversa molt agradable sobre llengua, literatura i el procés d'escriptura dels contes que conformen el llibre. 

Llorenç Planes, Joan Albert Vicens i Jordi Corominas

 
El dijous 11, els filòsofs balsarenyencs Jordi Corominas i Joan Albert Vicens van presentar el seu últim llibre, l’interessantíssim Extrema dreta: què ens hi juguem? que ja vam comentar al Sarment del mes de març. Dialogant amb Llorenç Planes, els autors van debatre amb el públic analitzant es arguments dels principals partits d’extrema dreta d’aquí i d’arreu del món i la forma de rebatre’ls amb dades i amb raonaments pacífics.

Ferran P. Ferrer i Montse Virgili

 
Dissabte 13, la periodista tarragonina Montse Virgili —directora del programa “Les dones i els dies” de Catalunya Ràdio—, acompanyada de Ferran P. Ferrer, va presentar el seu llibre Els moixons, en què dona veu i protagonisme a les dones del seu poble, dones senzilles que l’han influïda, i que es resisteixen a deixar-se engabiar com els ocells. Ho fa en una prosa poètica on destaquen les variants dialectals del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.

Eloi Sayrach

 
Diumenge 14 hi va haver un concert a càrrec del jove cantautor gracienc Eloi Sayrach, autor del disc Perdut dins l’aixopluc, presentat l’octubre passat. Amb guitarra, veu i unes lletres poètiques que parlen dels silencis, les esperes i la calma que precedeix un allau que et remou per dintre. Va cantar cançons com Dona de glaç, El temps que vindrà, Havies de marxar, Mig cel, Migradora hivernal, Jardí de flors i Nen intrèpid (la primera cançó que va escriure): no totes són del disc, però sí que ho era la cançó final del concert, que també tanca el disc, titulada Cau la neu. La seva actuació, amb un estil de pop de gran sensibilitat, va durar gairebé una hora i va merèixer els aplaudiments del públic.

Tingla2

 
Diumenge 21, al migdia, hi va haver un Concert-vermut a càrrec de Tingla2, un grup del Bages, que va agradar molt als assistents, més d’una vintena. Van tocar diferents estils —blues, country, alguna havanera...—, de forma instrumental, amb dues guitarres i una harmònica, però la majoria acompanyades del cant, i totes amb el bon humor dels tres components de la formació. Entre el repertori, hi havia peces de creació pròpia i d’altres de reconeguts cantants, com Camins de Sopa de Cabra; adaptacions de cançons americanes, irlandeses i d’altres; en especial, una  instrumental irlandesa que es va acompanyar d’una petita flauta i que estava dedicada als que van lluitar per la independència d’Irlanda. Van fer un bis, per respondre les peticions del públic, per acabar el concert, a dos quarts de dues de la tarda. Com a curiositat, el component del grup que tocava l’harmònica, va mostrar un estoig ple d’harmòniques, de totes mides, materials i, per tant, sonoritats; i va fer una demostració amb una harmònica especial, perquè era tan petita que era emocionant veure com carai la podia tocar.
 
La programació del mes es completava el dijous 25 amb el concert poètic Fermentar, a càrrec de la poeta vallesana Sònia Moya i la veu i la guitarra de Rusó Sala. Poesia i música que parlen de la transformació espiritual, el repòs i el pas del temps, que, com el vi, ajuden a fermentar i provocar un canvi.
 
Isidre Prat i Ramon Carreté
Fotos: La Tempesta

Slim Safont i Wedo Goás, artistes i muralistes de professió

Wedo Goás

 

L’artista berguedà Slim Safont i en Wedo Goás, de procedència gallega, han convertit el mur de la residència El Carrilet d’Ampans en un recorregut visual per la memòria del transport a Balsareny. El projecte uneix art urbà, història local i participació ciutadana.
 
Un mural amb memòria ferroviària
 
Slim Safont i Wedo Goás han pintat el mur de formigó de la residència El Carrilet. El mural esdevé un llibre d’imatges que recorre la memòria del transport a Balsareny: des dels carros fins al tren del Carrilet, tant de mercaderies com de viatgers, un tren que durant anys va marcar la vida del poble. No és casualitat que l’obra s’hagi realitzat precisament en aquest indret, ja que la residència ocupa l’espai de l’antiga estació.
 
Aquest projecte és una línia del temps temàtica construïda a través d’imatges i ha nascut de la col·laboració entre l’equip de govern de l’Ajuntament, els artistes i la residència. A més, va incloure una jornada participativa amb els residents, als quals se’ls va explicar el projecte i van poder pintar una part del mural.
 
El procés de producció ha estat ràpid, però molt elaborat: primer es va aplicar una capa d’imprimació; després es va quadricular l’espai i, durant la nit, es van projectar les imatges per dibuixar-ne l’esquema. Finalment, tota l’obra es va pintar a mà alçada.
 
Slim Safont i Wedo Goás ens han explicat que els ha agradat participar en aquest projecte perquè les imatges “estan ben triades i comuniquen molt bé una història local”. També han destacat la bona comunicació amb els impulsors i el fet de treballar sobre una proposta molt definida.

Slim Safont

 

Dels grafits al muralisme
 
Però, qui són aquests artistes?
 
L’ Slim Safont ja a l’escola i a l’institut dibuixava durant les classes, encara que això no sempre agradava als professors. Amb només 12 o 13 anys va adoptar el nom d’Slim com a grafiter. Tot i que a Berga no s’oferia Batxillerat artístic, posteriorment va cursar Belles Arts a la universitat, demostrant que la motivació artística sempre havia estat present en ell. Allà ja es van conèixer amb en Wedo. Tots dos venien del món del grafit i els interessava la pintura en gran format.
 
Consideren que el grau de Belles Arts era excessivament conceptual i que oferia poques eines per a la vida professional. Per això, tant ells com altres companys es defineixen en bona part com a autodidactes. El seu progrés l’atribueixen a les hores d’esforç i treball que hi han esmerçat, així com a la possibilitat d’haver pogut treballar amb altres artistes.

 

L’Slim cap als 22 o 23 anys va començar a dedicar-se professionalment al muralisme. Una estada de dos mesos als Estats Units va marcar un punt d’inflexió en la seva trajectòria. Des d’aleshores ha pintat a dinou països, entre els quals Xile, Alemanya, Suècia, França o Itàlia.
 
En Wedo també és un muralista amb una trajectòria consolidada, a qui li agrada captar la cultura i les problemàtiques socials en les seves obres: li interessa reproduir la mitologia dels llocs que li expliquen. Té murals per llocs d’Europa, Àfrica i Àsia. També ha treballat en escenografia i disseny en la part visual del món musical.

Actualment treballen en l’empresa Simultanis i els contractes els fan sobretot a través de festivals, ajuntaments i institucions. Amb els anys han desenvolupat un estil propi i un discurs artístic personal que els permet gaudir de més llibertat creativa. Les ciutats i entitats els conviden perquè volen tenir una obra original seva.

 
Els seus encàrrecs poden ser privats —decoració, marques, logotips o escenografies— o públics, especialment vinculats a la memòria local, les tradicions i la cultura popular. Els seus murals tenen una doble lectura: vistos de lluny mostren la imatge global gairebé fotogràfica; vistos de prop revelen la força de la pinzellada i el traç, elements essencials del llenguatge pictòric que desenvolupen.
 
A més dels murals, cadascú evoluciona en un àmbit més personal. L’Slim participa en exposicions i galeries d’art, com la Sala Parés, així com en altres mostres a París o Itàlia. En aquests espais presenta fotografies, vídeos del procés creatiu i pintures a l’oli. Sovint incorpora codis QR perquè el públic pugui connectar amb el procés de producció de les seves obres.
 
En Wedo en el treball d’estudi fa maquetes per a projectes; ara ja en té una bona col·lecció i també vol exposar-les. La part escultòrica sempre li ha interessat.
 
L'art com a mirada social
 
L’Slim (amb qui vam mantenir més conversa per raons d’horari) ens va explicar que entre les seves influències cal destacar el muralista mexicà Diego Rivera, conegut per les seves obres de fort contingut social en edificis públics de Ciutat de Mèxic. Moltes de les creacions de Slim també tenen una mirada crítica i social, probablement la vessant creativa més personal i la que més el satisfà. Li agrada arribar a un barri o a un país, observar el paisatge, l’entorn i les persones, parlar amb la gent i construir un fil conductor que acaba inspirant la seva obra.
 
Tant l’un com l’altre coincideixen que el seu interès no és només decorar ciutats, sinó transmetre un missatge. Aquesta manera de treballar al carrer també els permet parlar amb la gent i compartir el procés creatiu amb les persones que observen l’obra.

 

Participació d’alguns residents del Carrilet d’AMPANS
 
Un grup de set residents van participar pintant una part del mural amb pinzell o corró. Al principi aquests joves es mostraven seriosos, se’ls va explicar el procés i ben aviat es van animar a fer preguntes. Tot seguit, tres o quatre es van animar a pintar i els van ajudar a cobrir les parts planes del mural. La jornada participativa també va donar al projecte una dimensió humana i comunitària, fent que els residents poguessin sentir el mural com una obra una mica seva.

 
L’ Slim, en la conversa, transmet calma, precisió i unes idees molt clares, una quietud que contrasta amb el ritme intens de producció que exigeix el muralisme. En Wedo té una mirada viva i encomana entusiasme quan parla de l’obra i de l’objectiu del muralisme. La pintura, en el cas d’ells dos, sembla anar més enllà de l’ofici. Els viatges, les experiències i el contacte amb realitats diferents alimenten una obra que combina sensibilitat social i recerca personal.
 
Slim i Wedo, us desitgem una llarga trajectòria en aquesta professió cada vegada més reconeguda dins el món artístic. Heu aconseguit crear una signatura pròpia i una obra amb personalitat. Segurament molts veïns de Balsareny s’han aturat aquests dies per observar-vos treballar i felicitar-vos per una obra que ja forma part del paisatge urbà del poble.
 
Lluïsa Coma, Isidre Prat i Alfred Selgas
Fotos: Sònia Orriols, Alfred Selgas, Lluïsa Coma, Isidre Prat  

Mural commemoratiu del Carrilet a la residència d’AMPANS a Balsareny

 

L’any 1885 va arribar a Balsareny el Carrilet, el tren de via estreta que comunicava Manresa amb Olvan i després amb Guardiola de Berguedà. Construït per la societat “Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga”, aquest servei ferroviari —que transportava passatgers i mercaderies (cotó, carbó, ciment i manufactures de les fàbriques tèxtils del Llobregat), va funcionar fins al 30 de juny de 1973. 

 
En el terreny on hi va haver l’antiga estació de Balsareny, avui la Fundació AMPANS hi té una residència per a atendre persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns de conducta; un centre que precisament porta per nom “El Carrilet” en record de la història del lloc. En vam informar sobretot amb motiu de la seva inauguració, el 12 de juliol de l’any passat.
 
Quan es construïa el centre, ja s’hi van integrar les pedres de l’antiga andana de l’estació, visibles des de l’avinguda del Carrilet. Ara, l’Ajuntament ha signat un conveni amb la Fundació AMPANS per fer-hi pintar un mural commemoratiu.

 
Així, un dels murs de formigó de la residència, de 47 metres de llargada, paral·lel a l’avinguda del Carrilet, serà testimoni d’una recreació artística amb cinc fases del passat balsarenyenc: el transport amb carros de traginers, l’arribada del Carrilet, la connexió social amb el tren com a vida quotidiana, la funció econòmica i la industrialització, i el seu declivi i desaparició. Les imatges reprodueixen algunes fotografies antigues, cedides a tal efecte pel Cercle Cultural de Balsareny i per en Jordi Sarri dels seus fons respectius.

 
El mural el farà el conegut artista Slim Safont, que n’ha pintat arreu del món, i ja hi està treballant juntament amb el seu company d’equip, Wedo Goás; a més, tenen previst de fer participar alguns residents del centre en la confecció del mural.

 

L’Ajuntament, impulsor de la iniciativa, veu amb bons ulls aquesta obra, ja que, a part d’embellir una paret, principalment grisa, creu que hi ha moltes similituds entre l’antiga estació i la nova residència, ja que considera que ambdós equipaments constitueixen «un lloc de trobada, d’arribada i de partida; d’encreuaments de persones i de vides; un indret en el qual pots trobar algú que formarà part del teu viatge vital. La vida és plena de “trens”, d’oportunitats que passen constantment per davant nostre; i sens dubte la residència El Carrilet n’és una.»
 
Sarment
Fotos: Jordi Vilanova / Alfred Selgas / Isidre Prat

Activitats a La Tempesta el mes d’abril

Concert de Cece Gianotti

 

Durant aquest mes d’abril, l’espai cultural La Tempesta ha continuat amb l’exposició Què queda després de la tempesta? de Sergio Valle Rabinat i Eva Salvador Terrones. 

Exposició: Què queda després de la tempesta?

Es tracta d’una bona col·lecció de quadres de dibuixos a llapis, carbonet, tinta i diverses tècniques a color; així com esbossos de tatuatges. La mostra es mantindrà fins al dia 3 de maig.

Club de Lectura de Poesia 

 
Per altra banda, el dia 9 d’abril es va fer la tercera i darrera sessió del Club de Lectura de Poesia, a càrrec de Sònia Moya, amb el comentari del llibre Al cor de les paraules, de Montserrat Abelló. La Tempesta ha anunciat la possibilitat de repetir l’experiència la propera temporada.

Txus Garcia: 'Adéu, automàtic'

 
El dissabte 11 d’abril, el fotògraf balsarenyenc Txus Garcia va dirigir un taller de fotografia amb el títol “Adéu, automàtic”: aprèn a controlar la teva càmera. Amb beguda i aperitiu inclòs, els assistents van aprendre tècniques i estratègies per millorar la qualitat de les fotografies. Com que l’experiència va resultar molt positiva, ja s’estan plantejant de fer-ne noves sessions.

Joan Comaposada, Cece Giannotti i Quim Roca

 
Pel que fa a la música, aquest mes hi ha hagut un excel·lent concert, el diumenge 12 a les 7 de la tarda, amb l’actuació del músic canadenc, d’ascendència italiana i establert a Catalunya, Cece Giannotti. Durant una hora i mitja va oferir més d’una dotzena de peces amb la seva veu i la seva guitarra, acompanyat pel baix elèctric Joan Comaposada, músic igualadí, que també va presentar tot el repertori. Van interpretar cançons d’estils variats, com el blues, el jazz, el folk i el pop, amb un aire americà, marcat per la veu profunda i característica de Cece. La majoria les va cantar en anglès, i algunes en francès i en italià (com la coneguda Bella Ciao), amb pinzellades en castellà i en català. Un bon nombre de peces van ser acompanyades també per l’harmònica del manresà Quim Roca, un expert en aquest instrument i que, a més, és terapeuta de la respiració —va batre el rècord de tocar l’harmònica durant 31 minuts —. Després dels forts aplaudiments de la cinquantena de persones que omplia la sala, els tres músics van acabar el concert amb un popurri de diferents peces musicals, agraint a la direcció de La Tempesta i al músic i fotògraf Txus Garcia el fet d’haver pogut actuar a Balsareny.

Xavier Mas Craviotto i Sònia Moya presentant 'Llera'

 

No hi podia faltar, com de costum, una presentació de llibres. Aquest mes, el divendres 17, es va tractar del poemari Llera, amb la presència de l’autora, Sònia Moya, que va ser entrevistada per l’escriptor navassenc Xavi Mas Craviotto. El llibre és un recull de poesies inspirades en la llera dels rius. S’estructura en set parts, amb títols referits a conceptes relacionats amb el riu: cabal, afluents, meandres, brollador, cadolla, sallent i crescudes. Són poesies molt treballades i profundes, amb referència constant a la natura i a les cicatrius que el pas de la vida deixa en les persones, tal com el curs dels rius deixa sediments en la llera. Després de la presentació, tant la Sònia com el Xavi van recitar una bona selecció de poesies de cadascuna de les parts del llibre. El públic assistent —una quinzena de persones — també hi va participar, amb preguntes i amb els seus propis comentaris.

Pòdcast amb Roger Coch, Míriam freixas, Laura Gonzalvo i Irene Rubio

 
L’endemà, dissabte 18 al migdia, hi va haver un Pòdcast Natural en directe d’escriptura creativa, presentat per Roger Coch, en conversa amb les escriptores Míriam Freixas, Laura Gonzalvo i Irene Rubio. Amb la presència d’una trentena de persones, i al llarg d’una hora i mitja, van enfocar els seus comentaris, durant bona part del temps, en el llibre Tango satànic, de l’escriptor hongarès László  Krasznahorkai, premi Nobel de Literatura del 2025. L’altra part de la conversa va estar dedicada a les recomanacions de llibres per Sant Jordi, que van fer cadascun dels quatre tertulians.
 
La programació d’abril a La Tempesta es va completar amb els actes del dia de Sant Jordi, que comentarem el mes vinent.
 
Text: Isidre Prat

Fotos: Isidre Prat / La Tempesta