Les cigonyes se'n van i fan parada a Balsareny

A mitjans d’agost es van poder veure els primers moviments migratoris de les cigonyes, als camps entre Navàs i Balsareny, amb centenars de cigonyes que paraven a descansar, tot i que aquest fet va passar desapercebut per a molta gent. Tanmateix, un nou estol de més de cent exemplars va arribar a Balsareny el diumenge dia 24 d’agost, i al capvespre va envair tot el nucli urbà, cosa que va despertar l’interès de la gent, que sortia a observar-les i veure com s’agrupaven en llocs alts i volaven esporàdicament (fent com una ruta circular de “rodalies”). Es van instal·lar a llocs com el campanar del poble, les teulades altes, els pals de la llum i dels fanals, els focus del camp de futbol i el capdamunt dels arbres més alts. L’endemà, després de passar la nit a Balsareny, de mica en mica van anar marxant, entre les 9 i les 10 del matí, aproximadament.
 
La visita d’aquestes aus no és una novetat, perquè ja havien fet parada i fonda a Balsareny en altres ocasions, com el 2002, en què també ho fèiem constar al Sarment. L’any passat, per exemple, van envair Manresa, per bé que fou cap a mitjan setembre.
 
En aquesta època de l’any, quan les temperatures comencen a baixar i els dies s’escurcen, les cigonyes comencen a emigrar des del centre i nord d’Europa, on han passat l’estiu i s’han reproduït, cap a l’Àfrica, on passaran l’hivern amb unes temperatures més suaus. És freqüent que, entre finals d’agost i el setembre, les puguem veure en algun indret quan s’acosta el vespre, per parar-se a descansar fins l’endemà.
 
Es tracta de la cigonya blanca, Ciconia ciconia (també existeix la negra, Ciconia nigra). Vàrem poder-ne veure les seves característiques: una au gran, amb el coll, el bec i les potes molt llargs i de color vermellós; amb el plomatge blanc, tret de l’extrem de les ales, que és negre. Els que les van veure volar, van comprovar la impressió que fan, amb les seves ales obertes, tan llargues i amples. Com a curiositats, direm que poden viure una mitjana d’entre 30 i 40 anys; i el soroll que fan s’anomena claqueig (clac-clac). És una espècie protegida per llei, que el Departament d’Agricultura i Medi Natural de la Generalitat ha anat recuperant gràcies a una estricta recerca de camp i al seguiment dels nius i els polls, per tal que la seva reproducció tingui èxit. Actualment, algunes nidifiquen, i per tant resideixen, a les comarques de Lleida i als Aiguamolls de l’Empordà. Molts dels exemplars que van passar porten anelles, que serveixen per identificar-ne la procedència i veure per on es mouen.
Ens n’acomiadem: bon viatge i fins a la primavera!

Isidre Prat

Fotos: Diego Hernàndez / Josep Bruch / Isidre Prat / Joan Prat

Àngel Ribalta, president de l’ADF Tres Branques

 

 
El mes passat Sergi Fontseca ens parlava de què són les ADF i de les seves funcions i la seva importància, que potser sovint els ciutadans no veiem. Aquest mes parlem amb Àngel Ribalta Freixa, actual president i membre actiu des de fa molts anys de l’ADF Tres Branques, que ens concreta millor tot el que fa a l’ADF on pertany Balsareny.
 
—Recorda’ns les funcions de l’ADF Tres Branques i quan es va formar.
 
—L’Agrupació de Defensa Forestal Tres Branques es va crear per prevenir, protegir i defensar els boscos dels incendis. L’agrupació la formen tres municipis: Balsareny, Gaià i Sallent. Entre tots tres tenen una superfície arbrada de 14.170 hectàrees.
      L'any 1987 es crearen les primeres ADF. Per Sant Isidre de 1987, en Jaume Rabeya i el seu equip de voluntaris, aprofitant l’organització de la fira "El pagès i el seu entorn", que aleshores es feia cada any al maig, van fer a Balsareny la primera mostra de botes i material per a les Agrupacions de Defensa Forestal, amb la participació d'uns 44 municipis de les comarques del Bages i el Berguedà; i es va  comptar amb la presència de Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya i el conseller d'Agricultura, Josep Miró Ardèvol.
      L’any 1987 es constitueix l’Agrupació de Defensa Forestal Tres Branques amb els seus estatuts, formada pels tres municipis esmentats. La seva junta està constituïda per dos propietaris forestals i un càrrec polític de cada municipi.
 
—Quines juntes hi ha hagut des d’aleshores? Suposem que s’han anat rellevant.
 
—Aquests són els membres de les juntes des de 1987 fins ara:
 
De 1987 a 2003: 
President: Eduard Lladó (Gaià ) 
Secretari: Jaume Rabeya Casellas (Balsareny ) 
Tresorer: Àngel Solà Escales (Sallent )
Vocal: Lluís Casaldàliga Guitart (Balsareny)
 
De 2003 a 2019: 
President: Jaume Rabeya Casellas (Balsareny)
Secretari:  Enric Armengou Vall de Vilaramó (Gaià )
Tresorer: Angel Solà Escales (Sallent)
Vocal: Jaume Riba Costa (Sallent )
Vocal: Xavier Serramalera Sánchez (Gaià)
Vocal: Àngel Ribalta Freixa (Balsareny)
 
De 2019 a 2023:
President: Àngel Ribalta Freixa (Balsareny)
Secretari: Joan Coll Prat  (Gaià)
Tresorer: Josep M. Soler Bruc (Sallent)
Vocal: Jaume Rabeya Casellas (Balsaren)
Vocal: Enric Armengou Vall de Vilaramó (Gaià, 2019/2021 )
Vocal: Marc Burillo Torrent (Gaià 2021/2023 )
Vocal: Jaume Capdevila Canes (Sallent)
Vocal: Noèlia Ramírez Calatrava (Balsareny)
Vocal: Josep Burillo Costa (Gaià )
Vocal: Salvador Sibila Cucurull (Sallent,  2019/2021 )
Vocal: Oriol Ribalta Pineda  (Sallent, 2021/2023 )
 
De 2023 fins al dia d’avui:  
President: Àngel Ribalta Freixa (Balsareny)
Vicepresidenta: Núria Casanovas Antonell (Gaià )
Secretari: Joan Coll Prat (Gaià )
Tresorer: Francesc Solà Santmiquel (Sallent)
Vocal: Enric Armengou Vall de Vilaramó (Gaià )
Vocal: Jaume Capdevila Canes (Sallent)
Vocal: Oriol Serra Valdés (Balsareny)
Vocal: Marc Prat Roca (Sallent)
Vocal: Jaume Rabeya Casellas (Balsareny)
 
—Com està estructurada l’ADF i quanta gent hi forma part?
 
—L’ADF Tres Branques, a més de la seva junta, està formada per voluntaris. Actualment l’agrupació disposa de 138 voluntaris, comptant els tres municipis, els quals es divideixen en dos grups: els de carnets verds i els de carnets grocs.
      Els “carnets verds” s’encarreguen del tema logístic en cas d’incendi: avituallaments, transport de personal, qualsevol cosa que es pugui fer menys actuar en zona calenta (incendi), a més de fer moltes tasques preventives per evitar un incendi forestal, com per exemple les vigilàncies en els treballs agrícoles en les èpoques de la segar; sempre acompanyats d’un carnet groc .
       I en el cas dels “carnets grocs”, tots els voluntaris que disposen d’aquest carnet han fet una formació prèvia reglada. Aquests voluntaris pertanyen al grup d’intervenció en cas d’incendi. Ells, en el seu municipi, són dels primers a arribar, fins i tot en alguns casos abans que els bombers; de vegades amb la sort d’arribar i poder apagar l’incendi.
      Balsareny disposa de 47 carnets grocs i 17 carnets verds. Sallent en té 23 de grocs i 15 de verds, i Gaià, 32 de grocs i 4 de verds.
 
—Quines són les feines habituals que feu i com esteu organitzats en cas d’incendi? 
 
—La feina sempre és segons la disponibilitat del voluntariat. L’agrupació lluita, en el període d’alt risc d’incendi, en la prevenció, vigilància forestal, vigilància en els treballs agrícoles i en l’extinció dels possibles incendis forestals. En primera instància, sempre en les emergències dels nostres municipis i, a partir d’aquí, podríem incloure-hi els fronterers més propers en un incendi on es necessiti el nostre suport.
      Pel que fa a altres focs més apartats de nosaltres, la Federació de les ADF disposa llavors d’un punt de trànsit, on el punt de trànsit dels Bombers demanarà voluntaris i mitjans en cas de necessitat; si és així, el punt de trànsit de la federació de les ADF s’activa segons la disponibilitat de mitjans de què disposa en aquells moments. És aleshores quan, en cas que la nostra ADF disposi de voluntaris i mitjans, aquests poden ser activats, pensant sempre a no deixar el nostre municipi al descobert.
      En la mesura que li és possible, la resta de l’any, o sigui fora de l’època d’alt risc d’incendi, repassa els dipòsits d’aigua repartits pel territori, els hidrants i els camins, que estiguin en bon estat per circular.

Foc a Balsareny el 2005

 
—De quines infraestructures i materials disposeu?
 
—En el cas de Balsareny, anem una mica coixos: no disposem d’un lloc (local) on puguem tenir el material logístic, eines manuals, emissores, vestuari etc.; i això ho trobem a faltar, ja que aquest material està repartit en diferents cases particulars.
      De mitjans mecànics, disposem d’una pick-up 4x4, ubicada tot l’any al magatzem municipal, a  més de tres tancs de 3000 litres cadascuna i un remolc de 600 litres. Aquests mitjans, tots ells arrossegats per tractors, menys el remolc que l’arrossega un 4x4, resten ubicats en els diferents llocs estratègics del nostre municipi.
      Els altres dos municipis disposen exactament dels mateixos mitjans que el nostre, repartits igualment en llocs estratègics dels municipis de Sallent i Gaià; amb la diferència que, quant a infraestructures, sí que ells disposen d’un local que els han cedit els respectius ajuntaments.
      També disposem de diversos dipòsits que, en cas d’incendi, ens abasteixen d’aigua. Al nostre municipi en tenim un al Pla de Vilamajor, un al Pla de Calaf i un en forma de bassa a Joncarets, a més dels diferents hidrants de xarxa repartits pel municipi que, en cas de necessitat, són molt efectius. Sallent i Gaià disposen igualment de diferents dipòsits repartits en els dos municipis, a més també de la xarxa d’aigua.
      Cal tenir en compte també que no totes les ADF a nivell de territori disposem de les mateixes infraestructures o màquines. En la nostra, per exemple, disposem, i si podem renovem, les cisternes arrossegades per tractors, ja que encara tenim bastants pagesos .En altres llocs, en canvi, tenen mes vehicles 4x4; depèn tot del territori.
 
—Quines despeses teniu i com us financeu?
 
—De despeses en tenim d’entrada a nivell dels tres municipis: les fixes, com ara assegurances, impostos de circulació, ITV i gestoria, entre altres; i llavors hi ha les variables, que són les diferents avaries i el deteriorament de les eines que et poden sortir durant l’any, a més també del vestuari de cada voluntari, els equips personals de cadascú com ara botes, pantalons, camises, cascos, etc. Aquestes despeses fins ara les podem anar cobrint sol·licitant una subvenció a la Generalitat any rere any: la línia de subvencions pel foment de les ADF . Sense aquesta subvenció moltes d’elles no podrien sobreviure.
      A més, Balsareny i Sallent disposem també d’una subvenció de l’Ajuntament, entre 1.500 € i 2.000 €, per la compra de diferent material.
      L’any 2024 la Generalitat va treure una línia de subvencions per a la renovació de maquinària. Tres Branques s’hi va acollir i ens van concedir la renovació de dues cisternes de 5000 litres de capacitat cadascuna, amb la condició de desballestar les dues mes antigues de què disposem, cosa amb què vam estar d’acord: una d’elles es quedarà a Balsareny i l’altra a Sallent. Si tot va bé, arribaran ara, a finals de juny o principis de juliol d’aquest any. Tanmateix, la subvenció està en fase de justificació, encara hi ha feina.
      I aquest any la Diputació ha tret una altra línia de subvenció, on pots demanar la reposició de kits motobombes i diferent material per a l’extinció d’incendis. No us en puc dir res més, perquè tan sols hem fet la sol·licitud i no en sabem res més. 
 
—És important que la població conegui l’existència de l’ADF. Com us doneu a conèixer ?
 
—La població, gran part d’ella ens coneix i sap qui som. Disposem de diferents xarxes: instagram, whatsapp; i el boca a boca, que potser encara és de les millors xarxes. A més, participem en diferents actes del poble, com la Fira d’Entitats, caminades populars, la revetlla de Sant Joan, la setmana de la Joventut etc.; i, per descomptat, ens vàrem donar a conèixer molt, anys enrere, a la fira “El pagès i el seu entorn”, que es muntava a Balsareny.
      La col·laboració a la DANA, amb tres voluntaris, amb la pick-up de Balsareny  i un d’ells amb el seu cotxe particular, de forma totalment voluntària hi van anar dos caps de setmana.
      L’Agrupació Tres Branques, sempre que se li demana i disposa de voluntariat  i mitjans necessaris, està disposada a col·laborar en tasques vinculades a les funcions de l’ADF.
 
—En tots aquests anys de trajectòria, quines accions destacaries de cara a la prevenció d’incendis?
 
—L'any 1981, impulsat per Joan Casaldàliga Guitart amb la col·laboració de Josep Maria Roset Barniol i Jaume Rabeya Casellas (tots ells provinents de cases de pagès amb boscos), es va decidir la construcció d'una bota a pressió per a l’extinció d'incendis forestals i es procurà el seu finançament.
      Per Sant Isidre de 1982, en la primera fira de Sant Isidre de Balsareny amb el nom de "El pagès i el seu entorn", es va fer la presentació d'aquesta  primera bota per apagar foc, que a dia d’avui encara tenim en perfecte estat de servei i preparada per a qualsevol emergència.
      Va ser fabricada artesanalment pel ferrer local Josep Prat Comas, al seu taller de la Baixada del Torrent de Balsareny, amb una capacitat de 5.000 litres. El xassís era d'un remolc agrícola cedit per Josep Maria Roset Barniol. Es muntà amb una bomba a pressió de la casa Humet (del més bo i millor en aquells anys), amb una mànega d'aspiració i amb sortides a pressió per dues mànegues de 25 i una de 45; envoltada d'armaris i sostre superior i amb escala per accedir-hi, preparada per poder transportar tot el material necessari: mànegues, llances, motxilles , extintors, destrals, aixades...

Foc a Serrateix el 2005. D'esquerra a dreta, a dalt: Àngel Ribalta, Joan Orriols i Xavi Vall; a baix: Francesc Bonet, Toni Garcia, Joan Verdaguer i Jacint Orriols 

 
—La vostra participació en l’extinció d’incendis ha estat cabdal, gràcies a tot aquest material i a tots els voluntaris. En quines tasques d’extinció més importants heu participat?
 
—Amb la bota ara esmentada, l'any 1986 es va participar en l'extinció dels incendis de Gaià i Sallent (Cornet) amb el tractor de Jaume Rabeya; i al gran incendi de Montserrat, com a únic mitjà d'extinció, a la urbanització "El Casot" de Marganell, tibada pel tractor de Joan Verdaguer Pla i amb Lluís Casaldàliga Guitart i Jaume Rabeya de voluntaris. L'aprovisionament d'aigua a Marganell es feia a la piscina de la casa de Fermí Salles, aleshores alcalde .
Per altra banda, el Sarment ha reflectit puntualment tots els incendis forestals que hi ha hagut i es pot consultar a l’hemeroteca.
      Vàrem participar en els focs de 1994, 1998, 2005 i 2009,  tot i que els que més ens van afectar, a nivell de municipi, i amb gran participació ciutadana, van ser els de 1994 i 2005. Aleshores encara no es distingia un carnet groc, verd, etc.
      He triat algunes fotos que ens recorden a tots els balsarenyencs els incendis soferts en les darreres dècades. Una fotografia correspon al foc de 2005 a Balsareny: la imatge correspon on ara hi ha el dipòsit del Pla de Calaf. Pel que a mi respecta, no cal cap comentari. Tot i que, el 2005, la veritat és que semblàvem bombers, l’activació aleshores era un cop de telèfon i ja hi podem anar: vàrem sortir a Navarcles, Serrateix, Argençola, Artés, Avinyó i Cornet.
      La següent fotografia correspon al foc a Serrateix, també el 2005. Fixeu-vos, en el peu de foto, en els noms dels balsarenyencs que hi érem. Segurament que m’he deixat més d’una persona, ja que moltes vegades hem sortit per petits conats d’incendi i, quan hi hem arribat, ja han estat apagats.
      Tal com he explicat abans, ara està molt més regulat, amb CCA dels Bombers (Control de Comandament Avançat ) i així ha de ser. Són ells els que demanaran, al punt de trànsit de les ADF, que els falten mitjans i voluntaris. En cap cas no sortirem sense dir res a ningú, tal com es feia els anys abans esmentats.
      Amb la nostra participació en aquests grans i petits incendis, fem que l’ajuda en aquell moment sigui efectiva. Ajudem en el que podem amb els mitjans que disposem. Si amb això hem pogut ajudar a l’extinció de l’incendi,  ja ens donem per satisfets; i donem pas sempre als professionals (bombers), que són ells els que han de fer la seva feina i saben que poden comptar amb la nostra disponibilitat en cas de necessitat.
 
—Com dèiem el mes passat, un dels motius de parlar extensament de les ADF és el reconeixement fet a Jaume Rabeya el passat mes d’abril. L’altre és la commemoració del vintè aniversari del darrer gran incendi a Balsareny (el 18 de juliol de 2005), cosa que esperem no torni a passar. Tu que també vas acompanyar l’alcalde Rabeya a Vilanova i la Geltrú, i que has estat molts anys al seu costat en aquest afer, parla’ns dels seus mèrits i de com va anar l’acte.
 
—D’en Jaume Rabeya, què en podem explicar? Implicació, dedicació, pioner de la creació de les Agrupacions de Defensa Forestal de Catalunya... L'any 1981, impulsa la construcció d'una bota a pressió per a l’extinció d'incendis forestals i es procura el seu finançament. El 1982 la presenta a la Fira del Pagès i el Seu Entorn de Balsareny. El 1986 participa en l’extinció dels focs de Marganell (Montserrat). Aquests incendis van ser suficients per començar a parlar de les ADF. La primera trobada va ser a Balsareny, encapçalada, és clar, per ell. El 1987 es funda  l’Agrupació de Defensa Forestal Tres Branques amb els seus estatuts i ell era secretari de la Junta; més endavant en seria president durant molts anys.
      Recordem que en els focs de 1994, essent president del Consell Comarcal del Bages i alcalde de Balsareny, amb gent pertot arreu, descontrolats! Bombers col·lapsats pel gran incendi, i tan sols podíem disposar d’alguna emissora (no hi havia mòbils!). Doncs ell es va col·locar a la cruïlla de Sobirana a Castellnou, amb el seu cotxe particular i l’emissora; des de allà es va poder adreçar als bombers, ADF,  tothom qui arribava i passava per aquell punt. Ell va crear aquell punt d’informació, i potser va ser el punt d’inflexió de la necessitat que, en cas de foc, la cosa estigues endreçada. Arran d’aquell incendi es van començar a muntar els punts de trànsit.
No descuidem tampoc la seva bona tasca en els focs de 1998 a Salo, muntant el punt de trànsit a Palà de Torroella, colze a colze amb l’alcalde, aleshores en Pere Ribera, i amb el president de l’ADF de Sant Mateu, en Josep Duocastella. I en els focs de 2005, de Castellnou fins a Balsareny, va posar a disposició dels bombers la plaça de l’església com a punt de trànsit.  I tantes d’altres coses, que no acabaríem.
      Capdavanter en la protecció del bosc, impulsor també dels plans de protecció d’incendis. Al cap d’uns anys impulsava també la creació de les associacions de propietaris forestals; a part de la nostra Associació de Propietaris Tres Castells, que també engloba els tres municipis: Balsareny, Sallent i Gaià, de la qual també va ser president fins a l’any 2019. I fins fa molt poquet, també president de totes les Associacions de Propietaris Forestals (BOSCAT).

Lliurament del premi, en reconeixement a Jaume Rabeya

 
—I pel que fa al reconeixement que se li va fer...?
 
—La Diputació  des de fa uns anys, dona el premi honorífic Joaquim Maria de Castellarnau, com a reconeixement a la trajectòria que han tingut certes persones en les ADF, una vida dedicada a elles, a la prevenció, a l’extinció , una vida dedicada el bosc. El dia  26 d’abril de 2025, aquest premi se li va atorgar a Jaume Rabeya i Casellas, molt merescudament, per tota la gran feina que ha realitzat en el mon de les ADF, on actualment segueix aportant el seu granet de sorra; promotor, pioner, impulsor, innovador en la defensa dels boscos, prevenció i extinció dels incendis forestals.
      Li van lliurar el premi Jaume Minguell, director general dels boscos de Catalunya, i Jordi Fàbregas, diputat delegat de Prevenció d'Incendis i Gestió Forestal. Moltes gràcies per tot, Jaume!
 
—Et donem les gràcies també a tu per haver-nos atès i per haver-nos explicat tan bé la tasca que esteu fent de forma desinteressada. Desitgem que pugueu seguir fent molt bona feina en benefici dels nostres boscos.

Isidre Prat
Fotos: Àngel Ribalta

El Montcogul i Roques Albes de Sallent

RACONS DEL BAGES 

El Montcogul

 
Què és ?
 
El Montcogul és el pic més alt d’una serra que porta el mateix nom i que s’estén al sud-est del terme de Sallent. Té una altitud de 597,5 metres. Prop d’ell hi ha Roques Albes, un mirador natural format per grans roques.
 
Com s’hi va?
 
Des del nucli de Sallent, cal pujar cap al costat est pel camí que passa pel cementiri i seguir, per la dreta, cap a l’església de Sant Martí de Serraïma i el mas Santmartí, fins arribar al coll del Montcogul; des del mas Santmartí només es pot fer a peu o amb bicicleta. Hi ha un total de 5 km.

Les Roques Albes ocupen uns 100 metres de llargada i tenen a sota un cingle molt alt

 
Des de Balsareny, el millor camí per anar-hi amb cotxe és des d’Artés. Arribant a la cruïlla de carreteres entre la carretera de Sallent i el carrer Rocafort (BV-4512) d’Artés, cal trencar a l’esquerra i fer 2 quilòmetres per la carretera vella en sentit Avinyó; després dels quals cal trencar a l’esquerra (no hi ha indicador) per un camí ample que passa per sota de l’Eix Transversal i per sobre de la riera Gavarresa i després s’enfila fins arribar a la casa i església de Fucimanya; amb un total d’uns dos quilòmetres; els 250 darrers metres són pavimentats. Després cal seguir el mateix camí durant 300 metres, agafar un altre camí a l’esquerra i seguir-lo 500 metres amunt fins arribar al Coll de Montcogul. Des de Fucimanya, és millor deixar el cotxe i seguir a peu (encara que s’hi pot arribar amb cotxe). Des de Balsareny hi ha 18,1 km.
 
Des del Coll, a la dreta, hi ha un turó per on es pot pujar al pic més alt del Montcogul per un corriol que és a la vista, al llarg d’uns 200 metres. A dalt hi ha un pessebre i un llibre per signar. Cal deixar el camí que hi ha al davant i agafar el de l’esquerra (millor a peu). Al cap de 400 metres, es trenca a la dreta, passant per un corriol dins del bosc, uns 200 metres més, i s’arriba a Roques Albes. El corriol no es veu gaire, però està marcat entre dues pedres grosses.

Disposició de les roques en ziga-zaga, formant uns prismes triangulars

 
Trets geològics i paisatgístics de la zona
 
Durant el camí de pujada a Fucimanya passem per entremig de la coneguda Formació Artés, que s’identifica per les roques molt vermelloses de gresos i argiles, dipositats durant l’escarpament que va fer la Gavarresa. A Artés destaquen molt, però recordem que aquestes roques de la Formació també arriben a Balsareny i tot el Bages nord.
 
Més endavant, caminant entre el Coll i Roques Albes, si ens girem, veurem el cim del Montcogul. Quan arribem, per fi, a Roques Albes veurem les grans roques que formen aquest mirador natural, ben planes de dalt, que queden tallades per un enorme cingle que arriba fins als plans de Cabrianes. Ens podem quedar drets sobre les roques, vigilant de no acostar-nos a l’extrem, perquè no hi ha barana i podem tenir vertigen. Des de dalt, s’albira una magnífica panoràmica del Pla de Bages, amb el poble d’Artés al fons i, més enllà, Montserrat i el Montcau.

Panoràmica del Pla de Bages des de Roques Albes. Es veu Artés i, al fons, el Montcau

 

Les Roques Albes són roques calcàries blanquinoses, que destaquen més perquè a sota hi ha aquelles argiles i margues tan vermelloses que hem dit. A més, tenen forma de ziga-zaga, com podem veure a la foto, a causa de les fortes diàclasis o fractures que han sofert amb el pas dels anys.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors

Celebració de la Setmana dels Geoparcs

 

 
Del 24 de maig al 8 de juny s’ha celebrat la Setmana dels Geoparcs Europeus. Per aquest motiu, el Geoparc de la Catalunya Central ha celebrat un seguit d’actes en la majoria dels pobles, inclòs Balsareny. L’any passat la comissió avaluadora de la UNESCO va valorar positivament, amb targeta verda, l’acció que s’està duent a terme al nostre Geoparc i va revalidar aquesta distinció fins al 2028. A Balsareny s’hi han celebrat dos actes, coordinats, a través de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació, per la nostra bibliotecària Ana Pérez Hidalgo.

 
Per un costat, el dimecres 28 de maig, de 9 a 12 del matí, i en un dels primers dies en què començava ja a notar-se la calor preestiuenca, va tenir lloc, com l’any passat, una sortida geològica pel terme balsarenyenc, a càrrec d’Isidre Prat i de Maria Estruch, divulgadors ambientals. L’itinerari, de set quilòmetres, va transcórrer pel camí de l’antiga via del Carrilet fins a Cal Cansalada i després, per entremig del bosc proper a Sant Esteve i per la Rabeia, fins a la Resclosa dels Manresans, per tornar al poble passant per la casa del Mallol. Hi va participar una vintena de persones.

 
Al llarg d’aquest recorregut, Isidre Prat va explicar els trets característics de la nostra geologia actual, des dels seus orígens, i que ara són patrimoni del Geoparc: les terrasses fluvials del Llobregat i de la riera del Mujal, la formació de les sals potàssiques al nostre subsòl i els subsegüents dipòsits de materials a sobre, la formació de l’anticlinal de Balsareny i la falla del Castell, el meandre del riu a la Rabeia, la Resclosa dels Manresans i els pilars coronats que hi ha a sobre.

 
Maria Estruch va fer referència a la pedra seca com a tècnica de construcció de murs i barraques, a propòsit d’una parada que es va fer a la barraca dels peons ferroviaris, al costat del camí de la via, prop de la Rabeia; així com, aprofitant una vinya novella per on passava el recorregut, va explicar com es feia antigament la verema i l’elaboració del vi i com es tenia cura dels ceps; i també dels hàbits diaris dels pagesos: les hores de treball de sol a sol, els àpats i què hi menjaven, etc.

 
Per altra banda, el dijous 5 de juny, a les 6 de la tarda, i coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, a la Biblioteca Pere Casaldàliga, va tenir lloc un taller formatiu de plantes silvestres comestibles, a càrrec d’Olga Expósito, remeiera i fitoterapeuta. Hi va assistir una vintena de persones. Olga Expósito va portar una mostra de plantes que podem trobar en aquesta època de l’any en la seva plenitud, i que es poden fer servir a la cuina, a part que la majoria també són medicinals i aromàtiques, com el romaní, el blet, la jonça, el fonoll, el plantatge, la malva, el crespinell i la xicoira, que donen un gust molt bo als aliments. De cadascuna en va explicar els usos a la cuina, sovint desconeguts per molta gent. Després hi va haver una degustació de diferents plats preparats amb plantes silvestres com a ingredients principals i l’elaboració de l’oli de cop amb la planta anomenada hipèric, pericó o herba de Sant Joan.

 
Des del Sarment felicitem els organitzadors d’aquestes activitats i tant de bo que amb aquesta crònica contribuïm també a la divulgació del Geoparc, que encara desconeixen molts balsarenyencs, i que en un futur es continuï mantenint molt actiu.
 
Sarment
Fotos: Ana Pérez