Alba Toral, tècnica d’emergències sanitàries, avui al servei del bar Casino

ENTREVISTA
 

 
Som de ple en un altre hivern i em complau parlar amb l’Alba, qui ja fa un temps que està al servei del Bar del Casino. Alba Toral Varela va néixer a Manresa el gener del 2002 i sempre ha viscut a Sallent, on va cursar la primària i l’ESO a l’IES Llobregat, i posteriorment va estudiar a l’escola Joviat de Manresa el curs de Tècnica d’Emergències Sanitàries, Formació Professional integrada. Actualment està seguint la renovació d’aquests estudis.
 
L’Alba no practica cap esport en concret, però sí que li agrada molt llegir, sobre tot de temes de filosofia; darrerament ha llegit Qui s’ha endut el meu formatge, de Spencer Johnson. En el seu temps de lleure li agrada viatjar i coneix parts d’Itàlia i arreu d’Espanya. També s’ho passa molt bé fent de cuidadora en colònies felines i també ballant hip-hop i escoltant música màquina i flamenc.
 
— Pregunta obligada: soc client de fa molts anys del Centre Instructiu i Recreatiu, el Casino, i quan vaig assabentar-me que l’Anna s’havia fet càrrec del servei del bar vaig entrevistar-la, i passats uns mesos et vaig conèixer a tu servint a la barra. Em va sorprendre i avui voldria preguntar-te com va anar tot això de formar part del bar?
 
— Doncs feia un parell de mesos que buscava feina i la Laura Bonet, la meva sogra i presidenta de la Junta del Centre Instructiu i Recreatiu, em va dir que al Casino buscaven un/a cambrer/a. Sense pensar-m’ho dues vegades vaig anar a demanar una entrevista i encara que mai havia fet de cambrera em van acceptar i aquí em teniu.
 
— Tens algun antecedent familiar en aquesta feina?
 
— El meu avi matern de jove havia treballat de cambrer a Barcelona.
 
— I aquest treball el consideres provisional?
 
— En un futur m’agradaria seguir treballant en l’hostaleria, ja que és un món que desconeixia i que la gran família del Casino em va descobrir. No sabia que m’agradaria tant. M’ho passo molt bé treballant.
 
— Sempre m’ha tingut molt encuriosit: el servei a la terrassa té el mateix preu que a dins del bar?
 
— Segons he vist en alguns bars el servei a la terrassa és més car, però aquí al Casino té el mateix preu.
 
— Què significa per a tu aquest servei públic?
 
— És molt divertit i rius molt, i coneixes moltes persones. D’altra banda és molt cansat, en el sentit que contínuament has d’estar al 100% per donar un bon tracte al client, però és una feina amb la qual aprens moltíssim en tots els aspectes de la vida.
 
— Per últim, has tingut mai cap incident dins l’horari del teu servei?
 
— Doncs no res greu, tret de la falta d’empatia que a vegades tenen algunes persones.
 
— Gràcies, Alba, i per molts anys.
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Alba Toral

Balsareny, poble de campanes i campaners

CINC MINUTS
 

 
Segur que a vosaltres també us ha passat alguna vegada: són les 4 del matí, no tinc son i, com que a casa tothom dorm, m’aixeco i entro a la meva estança on tinc la màquina d’escriure; tanco les portes i intento començar el moment literari mensual, arran d’haver llegit fa uns mesos una crònica de J.P. de la població de Joanetes (article “La Vall d’en Bas tindrà la primera escola de campaners de Catalunya”, Diari El Punt Avui).
 
Ho he escrit moltes vegades, cadascun dels nostres pobles té un mirall que són els campanars, ja que a l’entrar al nucli antic el primer que es veu és el campanar de les esglésies i Balsareny no n’és una excepció. Des de ben petit que recordo que a Balsareny hem tingut campanes i campaners, i avui intento recordar-los. Fa anys que el toc de les campanes era una senyal d’alerta i també de festa. Com per exemple, quan hi havia un incendi, les campanes repicaven ben fort, i també quan hi havia un bateig, casament o bé algun altre esdeveniment festiu, entre altres.
 
“Amb l’objectiu de preservar el patrimoni immaterial del toc de campanes, reconegut tant per la Generalitat com per la UNESCO, neix a la Vall d’en Bas una escola de campaners pionera a Catalunya, que també vol recuperar els tocs tradicionals —abans, omnipresents arreu— i formar una nova generació de campaners”. 

Les classes d’aquesta nova escola, segueix informant l’ACN, començaran a mitjans d’octubre i s’allargaran fins a finals de juny”.
 
Sobrepassaríem els Cinc Minuts si féssim arribar tot l’article. però fins aquí ja em dona el sentit de tenir un gran record envers els nostres campaners de Balsareny. Del meu record, segur que n’hi ha hagut d’altres, però jo només puc esmentar els de cal Pau, l’avi Estevet i el seu net Josep Bonals, qui precisament fou un mestre campaner, ja que va ser habitual concursant de campaners a l’escola que es fa a Balaguer. Serveixin aquestes línies per retre homenatge a tots els campaners balsarenyencs, tant els traspassats com els presents, en Marc, el Xavi...
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: J. Vilanova (arxiu)

Presentació de la Festa dels Traginers 2024

 

 

El dissabte dia 20 de gener va tenir lloc al local de cal Merenci, on es fa la Taverna del Traginer, la presentació de la Festa dels Traginers d’enguany. que es celebrarà de l’1 al 4 de febrer.
 
Prèviament es va instal·lar la botiga del Traginer al costat de la Taverna, a l’exterior, on es van començar ja a vendre objectes de record de diferents tipus: el nou càntir d’aquest 2024, gots, estovalles de farcell, xapes, pins, imants, boines, etc. Evidentment la venda grossa serà durant la festa, però força gent ja es va anticipar amb la compra del seu objecte preferit.

 
Per acompanyar l’acte, enguany també es va comptar amb la presència d’Antoni Majó, de Breda, que és l’autor dels objectes de ceràmica, com el càntir. Ens va visitar amb el seu fill, continuador de l’ofici, i va portar el seu torn, per fer-nos una demostració de la seva feina. Va començar a treballar el fang sobre les 11.30 del matí, i va estar-s’hi ben bé dues hores, alhora que regalava i dedicava objectes a la gent.

 

Cap al migdia, la Taverna del Traginer es va omplir de gom a gom per iniciar l’acte. En primer lloc, va parlar  Dafne Molina, secretària de la Comissió de la Festa dels Traginers, que va presentar, davant la pantalla, els actes de la festa d’enguany, amb tots els detalls. Va actuar també de moderador el regidor i membre de la Comissió Jordi Santasusana. Com a novetat, entre altres coses, s’amplien els actes del dijous a la tarda, amb cercavila, berenar popular i un concert de l’Escola Municipal de Música, així com les inauguracions de la Taverna, la botiga i l'exposició de fotografies, que s'ha cregut més lògic de fer-les el primer dia, dijous, que no el dissabte com es feia abans.

Es van presentar la banderera jove, Berta Garcia Escolà, i els seus cordonistes, Joel Russiñol Márquez i Lena De Miguel Bassany. 

Tot seguit, es va presentar el banderer d’enguany, Jordi Morros Sabata, que va adreçar unes paraules al públic, en què va dir que les seves filles, Ariadna i Aleida, seran les dues cordonistes. En Jordi va agrair a la comissió el fet de comptar amb ells per presidir la cavalcada d’enguany; que és un gran honor per a la seva família. També es va referir a Jaume Artigas, traginer de molts anys i recentment traspassat, i va recordar les converses mantingudes amb ell sobre la festa i el pas ràpid dels esdeveniments a Balsareny: “Dels Traginers i Carnaval, ve la Pasqua i Festa Major; de seguida les vacances d’estiu; Tots Sants i les festes de Nadal; i quan te n’adones, ha passat l’any”.
 

Jordi Santasusana va fer referència a la restauració del carro amb què antigament es traslladaven els difunts, que va fer servei des de 1940 fins a 1965, el qual va estar exposat durant el matí a la plaça Ricard Viñas. S’està encara acabant d’esbrinar la història d’aquest carro, que sortirà per la cavalcada amb aquest rètol: “En memòria dels nostres difunts”. També va donar la notícia que hi ha hagut d’altres donacions d’objectes de particulars a la festa, com és una premsa de vi.

 
Tot seguit es va desvelar qui serà el nou Traginer d’Honor, per als propers dos anys, 2024-2025. Aquesta distinció honorífica va començar el 2011 i ha destacat fins ara set persones, algunes de les quals ja no hi són, i se’n va fer merescuda recordança: Josep Rodergas, Francesc Maya i Jaume Artigas. En aquesta ocasió, per primera vegada, s’ha nomenat una Traginera d’Honor: Mercè Farràs Manent, que va expressar la seva gran sorpresa per ser escollida, cosa que accepta de bon grat, donat que a ella li agrada molt la festa i sempre hi ha col·laborat. De la seva generosa participació, any rere any, en va donar fe Anna Vall, que va lloar la feina altruista de la Mercè, entre altres coses, en el maquillatge personalitzat que fa als participants de la cavalcada. En acabat, es va donar veu al Traginer d’Honor sortint, del període 2022-2023, Josep Sensada, que va adreçar unes paraules d’agraïment al públic.

 
També va sortir a parlar Antoni Majó, que va deixar el seu torn per uns minuts. Majó, que va aprofitar el dia per portar la comanda dels seus productes d’aquest 2024, va donar les gràcies per comptar amb ell i va remarcar que, any rere any, ell i les encarregades de la botiga es veien, amb temps, per dissenyar entre tots com ha de ser el nou càntir, emblema de la festa.

 
Finalment es va fer un homenatge a la família Arnau i Costa, que durant tants i tants anys ha estat present, de manera ferma, a la nostra festa. Va intervenir Jacint Orriols, que va explicar extensament, i amb moltes fotos, la trajectòria dels Arnau a la Festa dels Traginers, que ja va començar amb l’avi Antoni (marit de l’Enriqueta, de la coneguda botiga que duia el seu nom) i va continuar amb els fills i néts. Un dels fills, Josep Arnau, marit d’Aurèlia Costa, va dir també unes paraules agraint el diploma que li van donar en reconeixement a la seva col·laboració de tants anys, tot i que ara ja no hi pot participar activament com abans. També va parlar, emocionada, la seva neboda, que, tot i viure a Sabadell, està molt vinculada a la festa igual com tota la seva família, i tenen un especial afecte per Balsareny (al Vallès també hi ha molta tradició de la festa de Sant Antoni Abat).
 
Jacint Orriols va aprofitar l’avinentesa per fer memòria dels que ens han deixat al llarg dels anys i que també eren fidels col·laboradors, ells i les seves famílies; amb un record especial als darrerament traspassats Jaume Artigas i Concepció Griera.

L’acte es va concloure a la plaça de Ricard Viñas, amb un aperitiu per a tothom i amb el bon ambient que hi va haver al voltant de la botiga i les darreres demostracions del terrissaire Antoni Majó.
 
Isidre Prat Obradors
Fotos: Jordi Selgas / Anna Casaldàliga 

OBITUARI. Des de l’1 d’agost de 2023 al 15 de gener de 2024

  

Data	Nom	Edat
03-08-23	ROSA PUIG SERRA	89
07-08-23	ANTÒNIA RIMABU I DENCÀS	103
17-08-23	ÀGUEDA NOVELL BULNES	63
26-11-23	FRANCISCO MONTILLA DE LA ROSA	89
04-10-23	TERESINA SOLÀ SANTASUSANA	97
19-10-23	DAMIÁN HENARES SERRANO	70
26-10-23	FRANCISCO SIMON PICAS	93
27-10-23	BARTOLO RUIZ LÓPEZ	76
29-10-23	VICENTA ACEVEDO ABELLAN	94
30-10-23	ANTONI BAJONA CORTINA	75
03-11-23	JOAN MACIÀ SERRA	70
10-11-23	ANTONIO SANGÜESA BACHERO	97
18-11-23	DANI BASSANY DOLADO	51
29-11-23	JAUME ARTIGAS SELLARÉS	87
01-12-23	DANIEL BORT BLAYA	68
28-12-23	LOURDES SANTASUSANA CANAL	95
30-12-23	MARC TORREBADELLA I SOLER	23
04-01-24	CONSOL ROMANOS SANSALVADOR	95
06-01-24	ENCARNACION RUIZ ALMAGRO	77
14-01-24	MONTSERRAT VILASECA PUIGDELLÍVOL	93
14-01-24	FILO CASALS ESPINALT	77

 
Relació dels difunts a Balsareny durant el segon semestre del 2023 i la primera quinzena de gener de 2024. Un emotiu record per a tots els que ens han deixat després d’una vida compartint veïnatge i ajudant a fer poble. Acompanyem en el sentiment les famílies respectives: els tindrem sempre al cor i a la memòria. Reposin en pau.

Repte núm. 87

Volem que cada cara d’un cub màgic tingui almenys una aresta vermella. Quin és el nombre mínim d’arestes vermelles que ha de tenir el cub?
 
Salut i lògica!
 
Roc Carulla
 

Resposta al repte núm. 86: en el lloc 17.

Meteorologia - Desembre 2023

METEOROLOGIA

Desembre de 2023
 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes	-1,5
Mitjana de màximes	13,8
Mínima (dia 28)	-5,9
Màxima (dia 22)	18,8
Mín. més alta (dia 13)	6,8
Màx. més baixa (dia 28)	6,9

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 13 a les 16:10h)

49,0

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 28)	1.015,7
Mínima (dia 1)	985,0

 
La pluja (litres/m²)
 

Dia 1	6,6
Dia 8	1,2
Total	7,8

 
Francesc Camprubí
(dades AEMET)
Foto: Isidre Prat

La nostra Parròquia de Balsareny

LA VEU DEL CAMPANAR
 

La nostra Parròquia de Balsareny
 
Aquest mes, a “La veu del campanar”, donem a conèixer els grups que tenim en la nostra parròquia, que té com a titular l’Assumpció de la Mare de Déu, festa que se celebra el 15 d’agost.
 
CONSELL PASTORAL: format per unes 10 persones en representació dels grups parroquials. Ens reunim normalment un cop cada 2 o 3 mesos i comentem la marxa de la parròquia en l’aspecte pastoral i d’altres punts d’interès. També té cura de l’economia, de les obres i de l’ornamentació de l’església.
 
Grup d’evangelització: compost per 5 persones. Porten a terme diferents propostes adreçades especialment a persones allunyades o indiferents. Es troben normalment una o dues vegades al trimestre tot organitzant xerrades, vetlles de pregària, sortides…
 
Càritas: grup de persones que atenen el rober parroquial i procuren ajudar persones i famílies necessitades de Balsareny fent algunes campanyes i diverses activitats adreçades a aquesta finalitat. Es fan algunes col·lectes per aconseguir recursos i es treballa en coordinació amb l’assistenta social de l’Ajuntament.
 
Vida Creixent: persones que formen part d’aquest moviment cristià de gent gran. Es troben el segon divendres de cada mes per comentar uns temes adients a la seva edat i situació i participen també a les trobades que es fan a nivell diocesà i interdiocesà. Els eixos són: amistat, espiritualitat i apostolat.
 
Mans Unides: col·laboren en aquest organisme que ajuda projectes i campanyes adreçades als països del Tercer món. Es fa una col·lecta anual el mes de febrer i també es fan campanyes de mentalització i de difusió.
 
Lectors: cristians que fan el servei de proclamar les lectures i llegir les pregàries en les celebracions litúrgiques, així com també unes introduccions a les mateixes per facilitar-ne una major comprensió.
 
Grup neteja: servei que fan algunes persones d’una forma voluntària un cop al mes per mantenir net el temple parroquial.
 
Capelles i fulls: servei de coordinar la distribució de les capelletes per les cases que ho sol·liciten i també de repartir els Fulls Diocesans i els Sarments per les llars cada setmana a aquelles persones o famílies que ho han demanat.
 
MES DE FEBRER
 
Divendres, 2: Candelera  A 2/4 d’11: benedicció de les candeles.
Diumenge, 4: Missa del Traginer a les 11 h.
Dimecres de cendra, 14: Trobada a Puig-reig de les 10 a les 13 h. amb els voluntaris de Càritas de la zona del Llobregat. És una trobada oberta a tothom amb la conferència: “L’amistat amb els pobres: un camí d’evangelització”.
 
Mn. Antoni Bonet i Trilla

Agraïment de la Comissió de Reis

 

Entre tots ho hem fet possible
 
El dia 6 al matí vam trobar una nota sobre un dels trons reials:
 

“Ho heu fet molt bé.

Felicitats a tots.

SSMM M. G. B.”

 
Qui som tots?
 
Som la Comissió, i és la Mercè que ve puntual per maquillar i pentinar als Reis, i la Isabel, la Neus i tot un seguit de persones voluntàries que maquillen, vesteixen els patges i ajuden en els últims preparatius de la Cavalcada; són l’Arnau Costa i el Jordi, que ens cedeixen els camions, i són els xofers Joan, Quim i Fernando, que ja els tenen plens dels regals que es repartiran durant la nit; són el Miguel, el Pedro, el Jordi i el Francesc, que han portat els trons al Sindicat per si plogués; són el Josep Maria, el Marc, l’Àngel, el Joan i el David, que, tot i no poder sortir per la pluja, ja tenien les carrosses en fila per començar la Cavalcada; són aquells que estaven a punt per acompanyar-nos i vetllar pel bon desenvolupament del recorregut de la Cavalcada; són els comerciants de l’Associació de Botiguers que col·laboren fent una llumineta, venent loteria, fanalets, guardant les bústies reials…; és l'Hereu de Balsareny, que també ens va acompanyar; són Els K+Sonen, que sota la pluja van animar a tothom que feia cua; són els Campaners, que donen la benvinguda als Reis amb el repic de les campanes; són les diverses entitats de Balsareny que d'una manera o altra estan presents; és el Francesc Xandri, que dóna els avisos que tot comença amb els coets; són els nois de Protecció Civil i els Vigilants locals, que controlen que tot estigui en ordre; és l'Institut Escola, la Llar d'infants i les seves AMPA, que fan possible "el Patge a l'escola"; són els treballadors de l’Ajuntament, que tan fàcil ens ho ha posat. I són els que sempre estan al costat de la Comissió quan aquesta els necessita, any rere any. Perquè entre tots fem un gran equip i sense ells i elles ni l’arribada del Príncep Assuan ni la Nit de Reis serien tan màgiques. Moltes gràcies a tots, perquè aquest any també ho hem fet possible.
 
Comissió de Reis de Balsareny

Lourdes Santasusana i Canal

 

 
La Lourdes va néixer al Solà d’Aladernet, una masia del terme municipal de Balsareny, avui en runes, un 15 d'abril de l’any 1928, al si d’una família de masovers. Era la penúltima dels sis fills del Joan i la Maria. Va passar una infància dura, en què sovint va haver d’assumir tasques domèstiques avui impensables per als nens i nenes actuals. Sempre deia que no parava pas a pensar els perills que arreu hi havia, només que calia seguir endavant amb penes i treballs.
 
Ens explicava que va passar gana, especialment en el període de la Guerra Civil i més concretament quan el front va passar per casa seva, que com moltes altres patí saqueig, i por, molta por en sentir xiular les bales i veure els excessos dels soldats. Recordava en especial l’ajut humanitari de la casa de Candàliga, on sovint anava a peu i tota sola. Va viure i patir l’epidèmia de tifus de principis de la postguerra. També ens mencionà les caminades que havia de fer per anar a comprar i vendre, a buscar el metge amb el ruc, o per anar a missa. Ens parlava així mateix de les estades que va passar en una masia de la serra de Noet, a prop de Berga, d’on, tot i haver de guardar vaques essent encara una nena, en guardava grans records.
 
Part de l’adolescència i la joventut la visqué a Balsareny en un hàbitat força menys hostil. Va treballar ben aviat a la fàbrica tèxtil de cal Viñas, al Molí, en el que va ser bàsicament el seu ofici de tota la vida, el de teixidora. També cosia i feia roba a mida, especialment camises. Com tot el jovent, també tenia la seva colla; entre altres, ens explicà que no faltaven cap any a l’Aplec de Joncadella, a missa i  a ballar sardanes, i això que hi havia un bon tros a peu.
 
Va festejar amb el Josep Ribera, el Pepet de cal Fenàs, amb qui es casà als 25 anys i hi va anar a viure com a jove. La família, i l’educació i formació dels seus dos fills, que van arribar força aviat, van ser els seus  principals objectius, juntament amb una preocupació envers les famílies i persones desvalgudes i amb necessitats, que en la mesura de les seves possibilitats sempre va voler ajudar; un sentiment que va conservar tota la seva vida. A casa es treballava dur, jornal i mig el Pepet, i la Lourdes el jornal a la fàbrica, que complementava a casa criant conills, cosint per als seus i per altri, a més de les tasques pròpies de la llar, que en aquells temps assumia la dona en la seva totalitat. Va patir la crisi del tèxtil que l’obligà a treballar en diferents indrets del ram i també en el torn de nit, durant un període força llarg de temps, pràcticament fins arribar a la jubilació.
 
Va tenir una jubilació força tranquil·la i va poder fruir, juntament amb el Pepet, dels nets, i també dels amics, amb qui anaven a ballar per aquí i allà i de tant en tant feien un bon tiberi, i ocasionalment gaudint també d’algun viatge organitzat. Passava molt de temps a la granja dels seus germans, el Joan i el Rossendo, on tenia un hort que cuidava juntament amb el Pepet i el Llorenç, i on feien petar la xerrada gairebé totes les tardes.
 
Els amics van anar caient, ara l’un, ara l’altre, i també el Pepet, que morí poc després d’haver celebrat amb joia el cinquantè aniversari de casament. Aquest fou un punt d’inflexió on assumí la nova situació de viudetat vivint sola, estant al cas de la família, dels fills i néts i també dels cinc besnets que van arribar més tard: era per a tots i totes l’àvia Lourdes; també per a les amistats i els veïns i veïnes; i més o menys sempre estava al cas d’allò que passava al poble. Cada any pels Traginers solia reunir la família i per postres ens feia una crema que era per llepar-se els dits. Tenia el costum de caminar sovint fins a cal Maiol o sota el Castell o més enllà del pont del Riu i cap a la font de la Roca i també la del Musset, i al camí del Solà, on va néixer. Continuà passant força estones a la granja, amb el seu germà Rossendo, cuidant l’hort i les gallines i parant la fresca tot arreglant el país.
 
Els anys passen i, arran de la pandèmia del Covid, la Lourdes va anar a viure a Sant Joan de Vilatorrada, a casa del fill gran, per tal de poder superar amb companyia aquest mal tràngol. Va tornar ocasionalment petites temporades, coincidint amb el bon temps, a casa seva, cada cop més espaiades. No oblidà mai Balsareny. Si no físicament, el vivia tot llegint i comentant regularment la revista Sarment, pràcticament fins la fi dels seus dies. Morí en pau el 28 de desembre de l’any 2023, a l’edat de 95 anys.
 

Àvia Lourdes,

 

Han arribat els vostres dies a la fi.

Heu tingut una vida de generós doll

i en el moment d’aquest obligat destí

deixeu petja, sempre sense fer soroll.

Marxeu, però en el record brilla

la vostra constant lliçó d’humanitat

vinguda d’una persona humil i senzilla

estimada i volguda per tot el veïnat.

Gràcies per tots els dies que heu estat amb nosaltres.

 

La família