Sarment 500: una celebració atípica

EDITORIAL

El Sarment ha arribat al número 500, i commemorem aquesta fita amb un número extraordinari. Extraordinari, perquè té més fulls que els butlletins habituals; però també perquè apareix en unes circumstàncies realment extraordinàries. La pandèmia de la covid-19 va fer que el butlletí de març, el número 499, tot i haver-se editat imprès, no es distribuís als socis del CCB, per responsabilitat com a ciutadans i atès que el Govern havia dictat una ordre de confinament estricte a fi de frenar la transmissió de la malaltia; sí que es va publicar per internet al web del CCB i al blog del Sarment. El butlletí d’abril, el número 500, sortirà en les mateixes condicions: l’imprimirem, el penjarem a internet i el distribuirem quan sigui possible fer-ho sense risc —que esperem que serà ben aviat, tant de bo.

Volem fer constar que el poble de Balsareny en general ha respost a aquesta situació tan insòlita amb un comportament exemplar: respectant el confinament, sortint estrictament a comprar aliments o productes de primera necessitat, respectant les distàncies, fent servir mascaretes, sortint als balcons cada vespre per aplaudir el personal sanitari i els treballadors que s’esforcen per la salut i el benestar de tothom. Grups de persones voluntàries s’han mobilitzat intensament per cosir mascaretes, bates, polaines peücs i tota mena de material de protecció individual per fer-los arribar a qui ho necessités. L’Ajuntament ha informat bé i a l’hora de les normatives canviants, ha fet desinfeccions periòdiques dels espais públics, ha distribuït mascaretes per les cases i material de protecció als comerços que havien d’estar oberts, ha felicitat els infants que celebraven l’aniversari confinats, ha decretat tres dies de dol pels difunts que no han pogut ser acomiadats amb l’escalf que calia, han proporcionat mitjans tecnològics als alumnes, han repartit aliments frescos i lots d’higiene personal de la Creu Roja a persones que ho necessitaven... Estan fent una bona feina, i els hem de felicitar, com també a tots els que durant aquests dies estan treballant de valent en els seus àmbits: els metges, sanitaris, farmacèutics i cuidadors, els comerciants i dependents de comerç bàsic que han obert cada dia, els municipals, els funcionaris i, en general, tothom qui està donant la cara per pal·liar els efectes de la pandèmia i fer que pugui revertir tan aviat com sigui possible.

Ningú sap com evolucionarà la situació, però la incertesa és preocupant Si les conseqüències de la pandèmia són brutals des del punt de vista humà, en vides i en salut, el seu impacte econòmic i social no serà menys de témer: es calcula que el PIB català pot arribar a caure el 2020 entre un 7,7 i un 8,8 per cent, una davallada mai vista. Catalunya perdrà entre 225.000 i 250.000 llocs de treball aquest any, i anant bé l’any vinent se’n podran recuperar tan sols entre 90 i 120.000, de manera que la taxa d’atur quedarà entre el 17 i el 18 per cent el 2020, i entre el 15 i el 16% el 2021. Hi pot haver una considerable destrucció d’ocupació a les gran indústries, i no és gens clar el futur de moltes petites empreses familiars i dels treballadors autònoms. Sí que hem d’esperar que a poc l’economia s’anirà recuperant, però caldrà molta claredat d’idees, molta solidaritat i molta empatia a nivell estatal i internacional. Aniria bé que els estats i la UE consensuessin unes polítiques que incentivin el consum, aportin liquiditat i reactivin l’activitat productiva; i no es veu clar que s’afanyin a posar-se d’acord. I amb la represa, caldrà replantejar-se moltes coses, entre les quals la necessitat de reforçar, i no retallar, el sistema sanitari, i de racionalitzar inversions i despeses d’una manera diferent. Tot això, enmig d’un panorama polític decebedor, per part d’un estat que es mostra autoritari i recentralitzador, poc receptiu envers les autonomies; i a Catalunya, amb un Govern poc cohesionat i sense evidenciar estratègies gaire compartides. Mentrestant, la judicialització de la política no s’atura i, també a nivell europeu i mundial, hom detecta una clara temptació per part dels estats de limitar o restringir drets als ciutadans. Caldrà vetllar per continuar defensant les llibertats democràtiques, fins i tot les que semblaven consolidades.

El nostre butlletí 500 ofereix, a més de les seccions habituals, un resum dels principals temes tractats en els darrers quatre anys, continuant així el que vàrem publicar el febrer de 2016 en ocasió de celebrar els nostres 40 anys. També hi ha escrits de diferents associacions i institucions locals a qui vam demanar que ens informessin de la seva història i la seva actualitat —ho vam sol·licitar a 38 entitats, i publiquem les respostes rebudes fins al moment de tancar l’edició; si en van arribant més ja sortiran en els números següents. I hem dedicat unes pàgines especials a recordar la figura de mossèn Joan Bajona i la seva profunda implicació en la cultura i la societat de Balsareny, sense oblidar un esment emotiu a la resta de persones que ens han deixat recentment.

Gràcies, Balsareny, per haver-nos llegit al llarg d’aquests 44 anys, en què, sens dubte, hem pecat sovint per errors o omissions, però sempre amb la bona voluntat de donar veu a qui vulgui expressar-se, d’informar de les coses que ens afecten i de deixar-ne constància per a la posteritat. I gràcies a tots els redactors i col·laboradors del butlletí, els anunciants i els socis del CCB que el fan possible. Que puguem superar aviat aquesta conjuntura que ens ha tocat de viure i seguim treballant tothom per intentar fer millor el nostre poble.  

CCB

Jo ja soc tap: Vells

CINC MINUTS

Avui el meu denominador reflexiu dels Cinc Minuts me’l fa arribar Miquel Berga (“Vells”, secció Keep Calm, diari Avui).

“Tots estem destinats a esdevenir generació tap de la generació següent. Ho escriu Vicenç Pagès a Memòria vintage, un llibre que suposa una aportació important i original al camp dels estudis culturals en llengua catalana. Té raó: ser tap és un destí. Potser per això, en molts camps, hi ha voluntat de fer discriminació positiva a favor dels joves i considerar l’edat un mèrit. Se’n queixava un col·lega l’altre dia adduint que no hi ha res d’especialment valuós en el simple fet de l’edat biològica: els joves són fantàstics i cal ajudar-los, deia, però és absurd convertir-los en taps de gent més gran només en virtut dels pocs anys que han viscut”.

Berga compara dins d’un mon de la política els diferents presidencials a la poltrona dels EUA, on actualment Trump es veurà disputat per dos oponents que jo m’atreveixo a denominar com dos taps: Bernie Sanders, de 78 anys, i Joe Biden, de 77. “Que tremoli en Trump: els vells ataquen! Ara bé, el mateix Trump no és cap criatura –per més que sovint ho sembli– i ja en té 73, o sigui que aquesta vegada el tema de l’edat s’haurà de relativitzar”.

Jo ja soc “tap” i en traspassar la vuitantena m’honora sentir-me vell i poder donar la mà, en tot el que calgui, sigui el que sigui, que impliqui el meu món i tasca actual, a unes generacions més joves.

Josep Gudayol i Puig

Damião Paridzané: 50 anys contra el genocidi del seu poble

BALSARENY AVUI

Damião Paridzané: 50 anys contra el genocidi del seu poble

Carta núm. 94 - Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga

Als 11 anys, el nen Damião Paridzané va ser expulsat de casa seva. Tota la seva família i parents van ser deportats de la seva terra ancestral. En Damião aviat es va quedar tot sol, sense família: el seu pare i el seu germà van morir a causa d’una infecció de xarampió a l’exili. La seva mare va ser portada a una altra comunitat. El 2012, però, després de mig segle de lluita, en Damião, ja amb 60 anys, cap de la seva tribu, va aconseguir trepitjar de nou la seva terra natal i dur la seva gent amb ell.

“El govern va aprofitar que no parlàvem portuguès i va arribar per sorpresa per prendre la nostra terra”.

Al 1966, avions de l'exèrcit brasiler van deportar els 264 Xavante que vivien a la Terra Indígena Marãiwatsédé, aquí a la regió de l’Araguaia. Un terratinent havia “comprat” tota la seva àrea i en ella hi instal·laria el major latifundi d’Amèrica Llatina: la meitat de tot Catalunya.

“Tots vàrem pujar a l’avió plorant. No ens van deixar dur les nostres robes, ni els nostres estris…Ens ho van fer deixar tot!”

Expulsats de la seva terra ancestral i amb l'estructura social afeblida, la cultura, les tradicions i la forma de vida dels Xavante van minvar fins gairebé extingir-se.

50 anys més tard, però, al 2003, els ancians de Marãiwatsédé van voler tornar a la terra dels seus avantpassats abans de morir, com és costum. Els joves guerrers es van sentir obligats a donar-los aquest retorn i per això, aquell mateix any, 280 persones (nens, joves, adults i ancians) es van dirigir a les portes de la seva terra amb intenció de reprendre-la i tornar a viure (i morir) en ella.

Però en aquell moment la terra dels Xavante estava ocupada per un grapat de terratinents que no estaven disposats a deixar-los tornar. Instigats per polítics i terratinents, els invasors van tallar carreteres i cremar més del 80% de la terra Marãiwatsédé. Així, no van permetre, per la força, als Xavante de retornar a la seva terra. Començava llavors una llarga disputa judicial que no acabaria fins 9 anys després, quan el Tribunal Suprem del Brasil va donar finalment la raó als Xavante i ordenà l'expulsió dels invasors.

Record i agraïment

Amic lector, em plau tornar a recordar la importància que té que l’home sigui agraït. Per què dic això? M’he assabentat, gràcies al meu olfacte periodístic, res oficial però sí a través d’una persona vinculada i amb responsabilitats al butlletí Sarment, que en aquest número 500 la direcció ha decidit conmemorar l’esdeveniment amb un número extraordinari. Des de la meva responsabilitat dins la secció de Publicitat, assumida junt amb l’amic Esteve Carreté des de l’any 1982, com també anteriorment en un cert temps la secció va estar a càrrec de Pere Coromines i Jaume Calvet, crec que és just donar públicament les gràcies a tot el col·lectiu d’anunciants que han donat i continuen donant aquest suport econòmic a la publicació.

Em plau recordar que en les Assemblees anuals, aquesta feina sorda que aporta una respectable ajuda econòmica a la publicació de Sarment, l’amic Antonio Manzano l’havia aplaudit en les seves feines com a tresorer (avui ja fa algún temps que va plegar). Per altra banda, s’ha de reconèixer que, als anunciants, potser aquest seu suport econòmic no els reporti més clients. Per tant, gràcies de part dels companys en la direcció del butlletí i personalment, per la vostra col·laboració, que ha contribuït, i contribueix a tot allò que el Sarment, a través del temps, ha aportat i pot aportar socialment, culturalment i esportivament a Balsareny.

Josep Gudayol i Puig

Íngrid Ruiz, auxiliar d’Administració de l’Ajuntament de Balsareny

ENTREVISTA

L’aire d’aquesta finestra oberta d’un abril primaveral ens dona l’oportunitat de conèixer una nova funcionària, de la primera entitat balsarenyenca, barcelonina de naixement i avui veïna bagenca.

Íngrid Ruiz Tiñena, nascuda a Barcelona el 19 de desembre de 1974, és Llicenciada en Filologia per la Universitat de Barcelona. Actualment estudia Dret, a distància, a través de la UNED, i ocupa plaça d’auxiliar administrativa adscrita a l’Àrea de Secretaria-Administració de l’Ajuntament de Balsareny.

Pel que fa als seus hobbies, referent a la lectura ens comenta que li agrada força. Ha hagut de llegir molt i molt quan estudiava Filologia, ja que es va especialitzar en Literatura, tot i que ara s’ha centrat en els manuals de Dret. I pel que fa a viatjar, l’entusiasma. “Tenim un patrimoni immillorable a Europa i amb prou feines el coneixem. Tot i que també ho passo molt bé voltant i fent esmorzars de forquilla pel Berguedà, el Pirineu, per la Segarra... Viure al Bages permet arribar a la majoria de zones de Catalunya en poc més d’una hora. Espero poder tornar-hi ben aviat, tan bon punt podrem tornar a fer vida normal”. També ens comenta que a casa seva són molt aficionats a la fotografia i a les passejades. Els agrada la muntanya, però també posar-se al dia en estrenes de cinema. Tenen dues gates i els agrada estar per elles, ja que són part de la família i mereixen temps.

— Com va anar, això de venir a treballar a Balsareny?

— He estat Secretària de Direcció en diferents sectors durant gairebé vint anys. Feia més de nou anys que treballava en una empresa del Baix Llobregat i fa uns mesos vaig decidir fer un canvi i provar de trobar feina d’un altre tipus i més a prop de casa. Vaig veure que hi havia bastanta oferta de places a l’Administració local del Bages i em vaig anar inscrivint a les convocatòries d’oposicions que sorgien.

— Coneixíeu per alguna circumstància ja Balsareny?

— El meu pare és fill de Cercs. Quan era petita, pujàvem de Barcelona a visitar la família a Berga; recordo haver vist les curses d’animals de la Festa dels Traginers. Més recentment, arran de traslladar-nos a viure al Bages amb el meu marit, hem tornat a venir a la cercavila de la Festa i hem visitat el Castell amb la visita teatralitzada que es fa un cop al mes. Ens va agradar moltíssim! Balsareny és un poble tranquil i acollidor que fa honor al seu renom de municipi amb tradició.

— Entre nosaltres, quina feina hi feu a l’Ajuntament?

— Ocupo plaça d’auxiliar administrativa a l’Àrea de Secretaria-Administració tramitant les subvencions que l’Ajuntament demana cada any a les diferents administracions públiques (Generalitat, Diputació de Barcelona, Consell Comarcal...) per mirar d’aconseguir tants recursos materials i ajudes com sigui possible. També porto la gestió administrativa de les assegurances i de la Prevenció de Riscos Laborals de l’Ajuntament. Arran de la crisi del COVID-19, però, moltes de les tasques de tothom han quedat afectades a l’emergència sanitària.

— Heu treballat en altres Ajuntaments fent aquesta feina?

— A Atenció al Ciutadà; precisament l’any passat vaig estar treballant a l’Ajuntament de Cardona en aquest àmbit fins just abans de fer l’examen d’oposició a Balsareny. Hi vaig aprendre molt. Els estic molt agraïda per l’acollida i per tot el que em van aportar. La resta són tasques noves per a mi, tot i que sempre acaben circumscrites a procediments administratius comuns, o bé havia gestionat responsabilitats similars a les empreses on he treballat.

— Teniu antecedents que haguessin fet aquest tipus de feina o una altra en un Ajuntament?

— Un tiet del meu marit és funcionari de l’Ajuntament de Barcelona i durant molts anys ha treballat a l’OAC d’allà. Ara és a l’Arxiu Municipal. A banda d’ell, a la família hi trobem un artesà del vidre i un del vímet, botiguers, un carreter, una infermera, un directiu d’empresa, un mecànic, una comptable, una professora, un miner... De tot.

— Com ha estat l’acollida social i laboral amb els companys i companyes?

— Poder treballar en un Ajuntament com el de Balsareny és un privilegi perquè, pel seu volum, s’hi té l’oportunitat de conèixer diferents àmbits de la gestió. Espero poder contribuir a la qualitat del servei que s’hauria d’oferir. Pel que fa a gestió, tinc relació amb totes les àrees. Hi ha molta feina per fer i crec que els que venim del sector privat podem aportar molt. És un moment molt interessant per treballar-hi, en plena fase d’incorporació d’un seguit de personal de nova fornada i de culminació de la incorporació a l’entorn digital.

— Carrers, places, comerç, esbarjo, etc. Teniu temps per a sospesar-ho?

— Malauradament, fins a finals de 2019 he estat impartint classes d’anglès i he tingut ben poca estona per fer res que no sigui treballar. A partir d’ara això canviarà, ja que disposaré de més estones lliures. Tot i ser nascuda a ciutat, fa 21 anys que no hi visc i he après a valorar extraordinàriament el ritme i la qualitat de vida que ofereix una vila com la vostra.

Josep Gudayol i Puig

Foto: IRT

Carta en desacord amb la gestió de la crisi del coronavirus per part del Casal Verge de Montserrat de Balsareny

OPINIÓ

Són centenars, milers, els avis i les àvies que ens han deixat durant la crisi del coronavirus. Sabem que el nostre testimoni és només un entre tots ells, però sentim que l’hem de fer públic, per denunciar quina ha estat la gestió del Casal Verge de Montserrat de Balsareny durant aquesta crisi.

El Ventura Rodellas Llobet era el nostre tiet i cunyat. Era resident del Casal des de feia uns vuit anys. Tristament ens va deixar el 8 d’abril passat a causa d’una pneumònia, tot i que, possiblement, va ser un positiu de covid-19. Són, precisament, les condicions que van envoltar la seva mort que volem denunciar.

Quan es va decretar l’estat d’alarma i el confinament, es van prohibir les visites a les residències de gent gran. En el cas del Casal de Balsareny, es va notificar als familiars dels residents que se’ns enviaria un correu electrònic periòdicament en el qual es donaria informació de tots els avis i àvies ingressats, destacant que si no se’ns deia el contrari, tot anava bé.

Durant les primeres setmanes de confinament vam rebre dos correus informatius i fins i tot un petit vídeo en què sortia el Ventura. La situació, però, va canviar a partir del 2 d’abril. Per fer-ho simple, us donem una breu cronologia dels fets:

Dijous 2 d’abril: Rebem una trucada de la infermera informant-nos que, per precaució, s’ha aïllat el Ventura (semblava que tenia una mica de febre).

Divendres 3 d’abril: Rebem una segona trucada de la infermera, en la qual se’ns informa que el Ventura ha empitjorat i té més febre. Se’ns diu que la doctora ens donarà més informació, però ningú ens diu res més.

Dies 4, 5 i 6 d’abril: Passen tres dies i no rebem cap mena d’informació per part del Casal. Però basant-nos en el que ens han dit, entenem que si no ens diuen res, és perquè tot va bé.

Dimarts 7 d’abril: Rebem una trucada de la infermera sobre les 11 del matí informant-nos que, perquè no “pateixi”, han decidit sedar el Ventura.

Com? Que l’han sedat? Ens sembla impossible... Per què si va empitjorar fins al punt de sedar-lo abans no es van prendre altres mesures com traslladar-lo a un hospital? És que la seva vida no era prou vàlida? Algú va fer un triatge dels malalts que podien ser traslladats i els que no?

A les 15.53h del mateix dia 7 d’abril, i per acabar-ho d’adobar, rebem un correu electrònic en què se’ns diu que les línies telefòniques del Casal estan col·lapsades però que no patim, que si hi ha cap canvi en l’estat de salut del nostre familiar, ja ens ho diran.

Tenint en compte que el nostre tiet i cunyat ja es trobava sedat i a les portes de la mort, ens preguntem si no es podria haver tingut la decència d’haver actualitzat la base de dades i no haver enviat aquest correu.

Dimecres 8 d’abril: Al voltant de les 3 de la matinada rebem la trucada d’un auxiliar informant-nos de la seva mort.

Dimecres 15 d’abril: 7 dies després de la seva mort, encara és hora que algú de la direcció o la gerència del Casal s’hagi posat en contacte amb nosaltres. Ni una mostra de condol, ni cap explicació, res...  És aquest setè dia que rebem la trucada de l’administració del centre, en la qual se’ns informa que podem passar a recollir les seves pertinències.

Demanem a l’administrativa que des de la direcció o gerència del Casal se’ns truqui, perquè volem parlar amb ells. I, efectivament, el mateix dia ens truca el gerent. Li fem saber el que pensem: sentim una manca de tacte i humanitat enormes per part del centre. Des de la direcció no tenen ni excuses per donar-nos i no ens saben dir per què el Ventura no va poder ser traslladat a un altre centre quan la seva salut va empitjorar. Quines conseqüències tindran als càrrecs directius del centre totes aquestes decisions tan nefastes i poc humanes?  Segurament, cap.

Estem davant d’una situació extraordinària que ha evidenciat que les condicions en què viuen els nostres avis i àvies en algunes residències d’aquest país deixen molt a desitjar, malgrat que les quotes que paguen són molt elevades per les ínfimes pensions que cobren, i el servei que acaben rebent no sigui el que tots esperaríem.

Per part nostra, ens ha causat una impotència i una incomprensió molt grans la poca comunicació que hi ha hagut entre el Casal i nosaltres, per no parlar de la manca d’ètica i humanitat que ha demostrat tenir la direcció en un moment tan complicat com aquest, en què no podem acompanyar els nostres familiars en el seu últim viatge.

Desitgem que un cop passi aquest temporal, la sacsejada no serveixi per reconstruir tot el que s’ha trencat, sinó per construir una societat on deixem de ser números i siguem persones.

Balsareny, abril 2020

Família Solà Rodellas

Sant Jordi als balcons

Balsareny ha celebrat la Diada de Sant Jordi en ple confinament, sense poder sortir per comprar llibres ni roses; però moltes famílies han guarnit els balcons, a més de les tradicionals senyeres, amb roses de debò o de confecció casolana, o dibuixos de roses i missatges al·lusius a la situació sanitària que estem patint. Vet ací unes fotografies, poques, del recorregut limitat que el fotògraf ha pogut fer en sortir per proveir-se queviures, i que deixen constància del tarannà del nostre poble.

“A cops de vida i de Gràcia, a trets de mort i d'història, encalçant utopies i a l'aguait del Regne, he anat entenent millor qui era el drac, qui la princesa, què hi feia Sant Jordi a cavall i amb la llança, què hauríem de fer tots plegats per a esser també una mica sants Jordis..." [Paraules de Pere Casaldàliga quan se li va atorgar la Creu de Sant Jordi, gener de 1990].

Bon Sant Jordi a tota la bona gent de Balsareny! Ens en sortirem!

Sarment

Fotos: J.V.

  

Voluntariat Coronavirus, Balsareny

OPINIÓ

Des de fa dies estem del tot familiaritzats amb el mot coronavirus, el brot d’aquest virus que van notificar les autoritats xineses a finals del 2019. La propagació del virus va ser ràpida, però nosaltres, de moment, només en sentíem a parlar com una informació més d’aquest món tan globalitzat. Però és clar, pel fet de ser globalitzat, la quantitat de moviments a escala mundials és enorme i constant, des dels sectors industrial, turístic, polític, administratiu..., i de seguida es va expandir a nous països.

Els ciutadans hem incorporat altres mots que giren a l’entorn de la pandèmia que s’ha generat i que ha arribat a casa nostra, tal com era de preveure. De forma molt ràpida, hem assumit la prohibició dels moviments de la població per tal d’evitar-ne la propagació, així com el tancament de les fronteres, el confinament, les hospitalitzacions de pacients greus, les característiques de la infecció, les mesures preventives, les mesures dràstiques i les morts. Un dels episodis més dolorosos de digerir ha estat la soledat dels malalts en els hospitals i les residències, i la mort de sers estimats en un aïllament absolut. El número d’infectats i morts creix, els polítics han de prendre decisions molt ràpides, no es posen d’acord –tal com estem acostumats–, els sanitaris i científics lluiten a contrarellotge.

Els hospitals es fan petits, el personal sanitari i de serveis essencials ho dona tot i més. Individualment surt aquell instint de col·laboració de ser solidari, però com? I sí, la gent s’ofereix, comença a actuar a nivell d’empresaris que posen els seus mitjans a disposició de les necessitats del moment: respiradors, màscares de pantalla amb impressores 3D, bates, polaines i mascaretes. També hi ha entitats que s’han posat al servei de la distribució d’aliments, formulant campanyes per a fer efectives donacions que ajuden a contribuir a tota la maquinària col·lectiva. Als pobles es formen grups i comencen a produir, sobretot, material per als sanitaris, residències i per a ús personal i familiar. Les donacions per a la fabricació les fan particulars i indústries, i la gent s’organitza i talla, cus, embossa, reparteix de la forma que requereixen les mesures de confinament i fa arribar als llocs tot allò que gratuïtament fa. Cal dir que no tots els materials són de la qualitat que es requeriria, però com que la pandèmia ha pres una magnitud inesperada, millor una mascareta domèstica que res, o una bata de plàstic per als treballadors/es de les residències.

A totes les poblacions la col·laboració ha existit, i un grup molt potent de gent de Navàs i Balsareny –sobretot de Navàs– el 19 de març es llença a la fabricació de bates, polaines de peus i màscares. Aquest material el fan arribar a algunes residències del Bages, Berguedà i Solsonès, i a altres llocs clau perquè es distribueixin.

A Balsareny també han treballat persones anònimes fent mascaretes que han fet arribar a veïns, familiars i a gent que els en demanava, sobretot des del dilluns 13 d’abril quan, en algunes empreses, treballadors no essencials tornen als seus llocs de treball . Aquesta gent voluntària han dut a terme una feina desinteressada, han col·laborat activament i els ho agraïm molt, perquè ser solidari quan el moment ho requereix té un doble valor: el de l’oferiment i el del res a canvi.

També cal dir que els dissenys, sobretot de les infantils i d’algunes d’adults, són variats i escaients. Per dir-ho d’alguna manera, donen color a la pandèmia!

L’ ANC de Balsareny ha participat en la campanya #Un Milió de Mascaretes# amb l’ obtenció d’un lot de 300 unitats  que ha confeccionat una persona anònima i que s’han distribuït a través  de la botiga Els Colors. Es va pensar que era un establiment prou neutre a l’hora de recollir-les, ja que no hi havia competència en el producte que dispensa l’establiment. I també perquè els propietaris s’han avingut a la idea de col·laborar amb aquesta acció.

Tothom qui ha col·laborat en alguna tasca se sent d’allò més satisfet. Les imatges parlen per elles mateixes: producció de material, agraïments de la gent que l’ha rebut, i sobretot, els GRÀCIES, GRÀCIES,GRÀCIES. Un goig, donar i rebre en moments que la situació ho requereix!

Text: Dèlia i Lluïsa, en nom d’un grupet de voluntàries

Fotos: Voluntariat

'Sarment', número 500

per Laia Riu Capdevila

Fa quatre anys, al febrer de 2016, el Sarment va celebrar els seus 40 anys. Ja feia quatre dècades que cada mes explicava la història del poble a tots els lectors. Ho vam celebrar amb un resum dels temes més importants que van ocupar l’espai del nostre butlletí al llarg d’aquests anys.

Avui, quatre anys després, celebrem que el Sarment compleix 500 números. Al llarg d’aquests, el butlletí Sarment no ha deixat d’explicar la història del nostre poble.

2016

A l’edició de febrer, el Sarment arribava als seus 40 anys, amb 454 números publicats. I al març, el poble tornava a estar de celebració, perquè la Caminada complia 30 anys. La primera va ser el 1987. També s’informava dels actes que s’havien celebrat a Balsareny amb motiu del Dia de la Dona.

A l’abril es va celebrar la Festa Major, dins de la qual es van proclamar els nous representants del pubillatge balsarenyenc: Blanca Soler Codina, pubilla; Mercè Rovira Ribera, dama d’honor, i Ferran Duocastella Vall, hereu.

El mes de juny obria el Sarment amb la notícia que el CCB tenia nou president.  A l’assemblea general ordinària, Ramon Carreté va presentar la seva renúncia, al·legant que portava molts anys en el càrrec, però que continuaria col·laborant amb l’associació. L’assemblea va nomenar president Joan Prat Obradors (fins llavors vicepresident) i vicepresidenta Laia Riu Capdevila. A més, es va designar un nou coordinador del butlletí: Jordi Selgas Catalan.

El 26 de juny hi va haver la repetició de les eleccions del desembre de 2015. Els resultats generals a tot l’Estat van donar com a guanyador el PP (137 diputats). A Balsareny, va guanyar Podem, seguit d’ERC i CDC.

Aquell estiu arribava ple d’actes al nostre poble: la IV Trobada Gegantera a Balsareny (organitzada per Els K+Sonen), una fira Ecosalut, el fi de curs de l’Escola Guillem, de les Escoles Municipals de Música i de Teatre, la nova edició de la Shopping Night, la Revetlla de Sant Joan, les caminades del Centre Excursionista, les curses del Club Ciclista Alt Llobregat Pla i Baixada, el fi de festa de l’Escola de Futbol, el Torneig Solidari de Futbol Sala, el Campus Esportiu i els cursets de natació, els tradicionals sopars de carrers, Cinema a la fresca organitzat pel grup La Garsa… Cal destacar que es va commemorar el 80è aniversari de l’Olimpíada Popular de 1936 a Barcelona.

Per la Diada, dos autocars es van desplaçar fins a Berga per participar a la concentració que es va dur a terme a 5 municipis catalans amb l’objectiu de reivindicar, un any més, la independència. També, aquest mateix mes es va presentar al poble el tràiler d’Altafulla, la sèrie creada per Mireia Ferré i pel balsarenyenc Marc Comabella.

A finals d’any, el Centre Instructiu i Recreatiu (popularment “el Casino”) va complir 125 anys d’existència.

2017

Vam iniciar l’any amb la celebració d’un altre mitjà de comunicació del poble: el desè aniversari de Ràdio Balsareny.

Els Traginers d’aquell any van comptar amb una novetat important: la tradicional comitiva del nuvi i de la núvia va ser protagonitzada per una parella que es van casar de debò, la Núria Gómez Ribas i el Jordi Selgas Catalan.

A l’estiu el Sarment ens informava que el Casal Verge de Montserrat estava preparant la celebració del seu 70è aniversari. Per celebrar-ho, es van dur a terme diversos actes al mes de setembre.

També els dies 5 i 6 d’agost membres de la Festa dels Traginers i dels Geganters i Grallers de Balsareny es van desplaçar fins a Sent Gironç per participar en la seva festa “Autrefois le Couserans”, una festa en la qual hi desfila bestiar, carros, màquines agrícoles…

El mes de setembre va arribar ple de notícies: l’editorial es va dedicar a l’atemptat de Barcelona que va tenir lloc el 17 d’agost i el de Cambrils, la matinada del 18. També, el CCB es va posicionar, una vegada més, a favor de la participació ciutadana en tots els processos electorals, referèndums i consultes, amb motiu del referèndum convocat pel govern de Catalunya el dia 1 d’octubre, que no estava reconegut pel govern de l’Estat. Com cada any, Balsareny va participar en la multitudinària concentració per commemorar la Diada Nacional de l’Onze de Setembre (la Diada del Sí) a Barcelona.

Aquest mateix mes arribava la notícia que l’alcalde de Balsareny, Albert Neiro, havia dimitit. El dia 14 de setembre va anunciar que renunciava als càrrecs d’alcalde i regidor per raons personals.

La primera pàgina del mes d’octubre va anar dedicada a un Manifest signat per diverses entitats de Balsareny. En aquest manifest explicaven la situació viscuda el dia 1 d’octubre a diversos llocs de Catalunya, l’intent d’impedir l’exercici de llibertats bàsiques per les forces repressores de l’Estat i el dret de votar lliurement. A Balsareny, l’exercici de democràcia es va poder dur a terme gràcies a la col·laboració i mobilització de moltes persones que, molt ben organitzades, van defensar el col·legi electoral des de dissabte a la nit fins al diumenge al vespre que es va anunciar l’escrutini.

En les setmanes posteriors a l’1 d’octubre, es van viure concentracions i moviments populars diversos. També es va pintar un mural a la carretera de Manresa amb el lema “Llibertat i democràcia”. Davant l’aplicació de l’article 155, el CCB va reiterar el seu suport al Govern i al Parlament de Catalunya, i va expressar solidaritat a totes aquelles institucions i organismes que en poguessin ser afectats.

També, el 5 d’octubre es va celebrar el Ple extraordinari per elegir nou alcalde. Isidre Viu  (ERC) va ser nomenat nou alcalde; i Noelia Ramírez (PDeCAT), primera tinent d’alcalde. Els membres de GdB van passar a l’oposició.

Al novembre, el Centre Excursionista de Balsareny va participar al cicle de passejades “A cent cap als 100”, que va recórrer diversos municipis fins a mitjans de maig, que es va fer la cloenda a Palau-Solità i Plegamans.

L’any es va tancar amb unes eleccions autonòmiques el dijous 21 de desembre. Van ser unes eleccions convocades pel govern central en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, que es va fer servir per destituir el govern de la Generalitat i per dissoldre el Parlament de Catalunya abans d’hora.

2018

A principis d’any, Balsareny es preparava per a la celebració dels 75 anys de la represa de la Festa dels Traginers a la postguerra. Per celebrar-ho, la comissió va encarregar a l’artista grafiter Roc Blackblock un mural commemoratiu. El mural llueix des de llavors a la paret del bloc dels “Pisos Nous” a la carretera de Berga. Els Traginers d’aquest any van demostrar que la pluja no els espanta gens i, tot i el mal temps, vam poder gaudir de la tradicional cavalcada. Per segon any consecutiu, es va celebrar un casament de debò. Els nuvis van ser Laura Bonet i Simon i Adalbert Arnau i Costa.

També al febrer, el Sarment va dedicar la seva primera pàgina a Pere Casaldàliga. El bisbe balsarenyenc havia complert 90 anys.

Al març, es va dur a terme la trenta-dosena edició de la Caminada Popular a Balsareny. Després d’una festa major molt lluïda, el 29 d’abril, Dia Internacional de la Dansa, va tenir lloc a Balsareny la Roda d’Esbarts, organitzada pels Dansaires dels Pastorets de Balsareny. A més, durant el mes de maig, el Centre Excursionista de Balsareny va organitzar una caminada per la diabetis. També, la colla de Geganters i Grallers de Balsareny van portar els gegants, en Marc i la Maria, al Gran Premi d’Espanya de la Fórmula 1 al Circuit de Barcelona Catalunya.

Al juny es va celebrar a Balsareny la “Pinkfloyada”, una nit en la qual els amics de la música de Balsareny, amb la gentilesa dels propietaris de la finca i la col·laboració de l’Ajuntament, van fer un tribut a la banda Pink Floyd.

A finals d’estiu, la Setmana de la Joventut va celebrar la seva quinzena edició. Com a gran novetat, el cinema a la fresca es va dur a terme al Castell del poble.

A la portada del setembre, el Sarment lamentava dues morts: Pere Juncadella, fundador del CCB, i Lluís Casaldàliga.

A l’octubre, es va celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental. També es va dur a terme el 13è Cross del Traginer i el 7è Cross Infantil, amb molt d’èxit.

L’Ajuntament informava a través del Sarment del projecte pilot de contenidors tancats amb control d’accés, un nou sistema de recollida que seria efectiu al novembre, però, per diversos problemes, es va acabar endarrerint fins al juny del 2019.

S’acostaven les festes de Nadal i aquell any els Pastorets ens portaven una renovació total. Els Pastorets havien presentat el nou director artístic, Climent Ribera, amb la col·laboració de l’Anna Obradors. A més, el desembre va arribar ple d’activitats culturals i esportives al poble: els actes a benefici de la Marató de TV3, el Quinto del Traginer, la recepció del Príncep Assuan, els Pastorets de Balsareny, etc. Malauradament, el Sarment del desembre va lamentar la mort de Josep M. Ribera, “el Minguet”.

2019

A principis d’any el Sarment informava del mig segle de celebració del Concert de Sant Esteve de la Coral Sant Esteve de Balsareny i la Polifònica de Puig-Reig. També, durant el mes de gener va tenir lloc al poble una sortida de caire geològic, guiada pel professor emèrit de la UPC de Manresa, Josep Maria Mata. Es va celebrar, també, un espectacle solidari a favor d’Althaia pel Càncer, amb actuacions musicals i desfilades.

Aquest any la Festa dels Traginers va tenir més sort amb el temps, ja que va fer molt bo i molt sol. En l’apartat més literari, presentàvem el llibre De Gandesa a Grossbeeren, de Gemma Masip Bonet, veïna de Balsareny.

A l’abril, Balsareny va celebrar els 50 anys de Pubillatge. En aquest acte hi van participar hereus i pubilles que han format part del pubillatge balsarenyenc al llarg d’aquests 50 anys. Es van proclamar per primer cop una Pubilleta i un Hereuet, l’Estel Dalmases i el Pol Seuba. També va celebrar anys el Centre Excursionista, concretament 30.

La pluja va fer presència durant la Festa Major. Els tradicionals balls del dia de Sant Marc no es van poder celebrar a la plaça de l’Ajuntament i es van haver de traslladar a la sala Sindicat. El diumenge de la Festa Major, a més dels actes de la festa, van tenir lloc les eleccions generals de l’Estat espanyol, que van donar la victòria als socialistes.

El Sarment del mes de maig va dedicar unes pàgines a la presentació dels programes electorals dels dos grups que es presentaven a les Eleccions Municipals 2019 a Balsareny: SUMA Balsareny i ERC. Al maig, també es va celebrar la XVIII Trobada dels gegants Marc i Maria, de la colla de Geganters i Grallers de Balsareny. També, la Judit Capdevila, pubilla de Balsareny, va ser escollida Pubilla de la Catalunya Central.

A la portada del mes de juny, el butlletí ens portava una notícia històrica: Noèlia Ramírez s’havia convertit en la primera alcaldessa de la història de Balsareny, després de la victòria de Suma Balsareny a les eleccions municipals.

També, aquest mateix mes el Sarment acomiadava Esteve Díaz, cofundador del Cercle Cultural de Balsareny juntament amb Pere Juncadella. Aquest mateix mes es va presentar a la sala Sindicat l’audiovisual “Balsareny. Mirades d’un poble”, que reprodueix imatges antigues del poble. Aquest audiovisual va ser encarregat per l’Ajuntament a l’empresa Sabem.com. També, per la Setmana de l’Energia, la Biblioteca va acollir una mostra de maquetes d’invents de Ramon Magem.

L’estiu va anar acompanyat de gran activitat per part de les colles geganteres de Balsareny: Els K+Sonen van batejar el seu nou gegant Bernat de Peguera, i la colla dels Geganters i Grallers de Balsareny van visitar El Masnou i Tavertet. També, en el butlletí de juliol, l’Ajuntament informava del nou cartipàs municipal. Aquest mateix mes el butlletí s’acomiadava de Josep Rodergas i Font i Rosa Fíguls Playà.

Passat l’estiu arribava, de la mà de la Garsa, una secció anomenada Esgriolem, una pàgina de facebook creada per suggerir iniciatives i vehicular inquietuds del poble.

El butlletí d’octubre s’iniciava amb un editorial conjunt de la Premsa Comarcal en el qual es parlava de la situació política del moment (la sentència del Tribunal Suprem de condemnar els presos polítics i líders socials a anys de presó) i l’opinió del col·lectiu que firma l’editorial, que es manifesten “partidaris del diàleg, de la discussió, de l’acord i del consens”. També, durant el mes d’octubre, es van celebrar diverses “Marxes per la Llibertat” organitzades per l’ANC i Òmnium Cultural, una de les quals va passar per Balsareny. 

Amb les Eleccions Generals del 10 de novembre, el Sarment ens portava els resultats de Balsareny, en els quals va guanyar ERC, seguit de JuntsxCat i PSC.

S’acostava el Nadal i l’Ajuntament va informar que aquest any s’estrenarien arbres amb llums a diversos indrets del poble. Un any més, els Pastorets de Balsareny preparaven la nova temporada. Sota la direcció de Climent Ribera, seguien innovant, aquest any amb una novetat principal: el personatge de la Rovellona. Abans de tancar l’any també ens van recordar que els Geganters i Grallers de Balsareny estaven a punt de celebrar el seu 35è aniversari!

2020

Comentem aquí només els tres primers mesos de l’any, fins arribar al número 500.

El Sarment ens va presentar, com de costum, una crònica de la Festa dels Traginers, que va comptar amb una majestuosa cavalcada un matí de no gaire fred.

Al mes de febrer informàvem que, al gener, ens vam veure sobtats pel temporal “Gloria”, un dels episodis de pluja, neu, fred i vent dels últims anys. Les conseqüències en alguns indrets van ser devastadores: onades de més de 5 metres, vents huracanats, destrosses a carreteres, pobles sense llum, pèrdua de collites i de ramats…

En el moment que escrivim aquest breu resum, el Sarment del mes de març encara no s’ha pogut repartir en format paper. I és que, des de fa ja unes setmanes, a causa de la pandèmia de CoVid-19 que afecta tot el món, estem vivint una situació excepcional. El Govern espanyol anunciava la proclamació de l’estat d’alarma el dia 13 de març. A finals de febrer es va detectar el primer cas a Catalunya i, des de llavors, el creixement exponencial del coronavirus ha portat a mesures molt dràstiques per part dels governs. Des del dia 14 de març, tots els ciutadans ens hem de quedar a casa confinats i només es pot sortir en casos molt concrets. Des de ja fa setmanes les ciutats i pobles estan deserts, els hospitals estan saturats i el nombre de víctimes és cada dia més elevat. Estem vivint un moment complicat i cal que tots hi fem front per superar-lo. Cada dia que passa, som més a prop d’aconseguir-ho.

Amb aquesta edició d’abril, arribem als 500 números publicats. Gràcies a tots aquells que heu fet possible que el Sarment arribi tan enllà. Ho celebrem d’una manera que mai no hauríem imaginat, confinats a casa, però ho fem també amb moltes ganes de seguir explicant la història del nostre poble i amb la certesa i l’esperança que tot anirà bé.

Laia Riu