‘Obres cèlebres de F. Schubert’: gran concert de la Coral Sant Esteve

 

 
Tot i que tan sols va viure 31 anys, el compositor austríac Franz Schubert (1797-1828) és un dels pilars fonamentals de la música del segle XIX que, amb obres d’un profund lirisme i sensibilitat, va revifar les formes musicals tradicionals en el marc d’un incipient Romanticisme no exempt d’elements classicitzants. Va deixar una obra enorme: més de 600 lieds (cançons), música sacra, òperes, oratoris, quartets de corda, simfonies i sonates per a piano, entre moltes altres composicions. 

Maria Genís amb el quartet de corda i Marc Comabella

 
La Coral Sant Esteve de Balsareny ha centrat en les “Obres cèlebres de F. Schubert” el seu tradicional concert de Santa Cecília, que va tenir lloc a l’església parroquial el dissabte 23 de novembre. Tot el concert va ser dedicat a la memòria de Josep Sensada i Massanés, en homenatge a qui fou membre destacat de la Coral des dels inicis com a cantant i també molts anys secretari de l’entitat, que el recorda amb afecte.

Marc Comabella i Maria Genís

 
A més de la Coral, en el concert hi va participar un quartet de corda constituït per Arnau Barrios i Sergi Renom (violins); Júlia Brustenga (viola) i Adriana Alsina (violoncel); amb l’actuació com a solistes en els lied de la prestigiosa soprano Maria Genís, del Cor del Gran Teatre del Liceu; el baríton David Trias i el baix Lluís Sanllehy, membres de la Coral, i la pianista Anna Puigmartí; tothom sota la direcció de Marc Comabella, també al piano.

Anna Puigmartí i David Trias

Anna Puigmartí i Lluís Sanllehy

 
El programa, íntegrament amb peces de Schubert, va començar amb cinc lieds: An die Musik (op. 88, núm. 4); Ständchen (op. 135); Du bist die Ruh (op. 59, núm. 3); Auf der Donau (op. 21, núm. 1) i Il traditor deluso (op. 83, núm. 2). Seguidament, el segon moviment (andante) del quartet de corda núm. 13 en La menor, Rosamunde. A continuació, el conegudíssim lied Ave Maria (op. 52, núm. 6), amb arranjaments de Ramon Noguera; i per acabar, la Missa Alemanya de Franz Schubert, D. 872, la més coneguda de les cinc misses que va fer el compositor, que consta de vuit parts: Kyrie, Glòria, Evangeli i Credo, Ofertori,  Sanctus, Després de l’Elevació, Agnus Dei, Benedicció i Apèndix. A destacar que els textos originals, obra del poeta alemany Johann Philipp Neumann, els van cantar en la versió catalana que en va  fer el poeta mossèn Climent Forner, seguidor fidel dels concerts de la coral balsarenyenca.

Arnau Barrios, Sergi Renom, Júlia Brustenga i Adriana Alsina

 
El públic, que va omplir completament l’església, va aplaudir llargament totes les interpretacions. Cal agrair a la nostra Coral més que sexagenària el seu esforç perseverant i la gran qualitat de tots els concerts que ofereixen. Recordem que aquest diumenge, dia 1 de desembre, a les 6 de la tarda, participaran en la cantata Nadal, Llum i Misteri, del mestre Francesc Vila, a l’auditori Agustí Soler i Mas de Navarcles, amb la Coral de Viladomiu Nou, una orquestra de cambra i l’actiu Carme Sansa. I, no cal dir-ho, a Balsareny en podrem tornar a gaudir el 26 de desembre en l’històric Concert de Sant Esteve.

Ramon Carreté
Fotos: Jordi Vilanova
 

Laura Magem, presentadora

Santa Cecília

Un matí de tardor recollint residus al Repeu

 
La neteja de deixalles del Repeu ha estat una iniciativa que, més que per reivindicació, ens ha sortit del cor. Un espai entranyable, d’equipament urbà, de poca destresa civil ni enginyeria de precisió és el que defineix aquest racó que en tant que emblemàtic ens ha servit als vilatans de Balsareny per tenir-lo en bon record. El Repeu és un espai públic urbà; però, allunyat dels sorolls i els edificis urbans, disposa de valuoses vistes naturals, dignes de classes magistrals de les ciències de la Terra sense necessitat de suport audiovisual: l’escenari és del tot prou majestuós.
 
Qui embruta el Repeu potser no se n’adona, perquè som els usuaris, que de manera descuidada ens el fem tan nostre, els qui ens en creiem els amos i senyors. El Repeu estava brut i ara l’hem netejat, hem retirat residus de tot tipus, pots, plàstics, papers, excrements de gos, vidres, ferralla, uralita, burilles, envasos, etc. Això és un despropòsit. El Repeu és per anar-hi i no per embrutar-lo, el Repeu és un espai públic que no tenim cap dret de potinejar: és públic perquè hi cap tothom però sense saber qui ha passat abans per allà, i perquè no hem de saber qui hi aniria desprès; no hi ha excusa per embrutar el Repeu i la nostra presència no ha de condicionar els que hi arribaran més tard.
 
La jornada de neteja ha estat una necessitat per retornar a aquest indret el seu alè de pau i resguard, és on podem tenir el contacte que des del poble urbà ens apropa a la natura pintoresca del paisatge que ens envolta de manera ràpida i fàcil per accedir-hi de forma anònima a gaudir de la tranquil·litat: manteniu-lo si us plau. La jornada de neteja ens ha ensenyat que llençar els residus és molt més senzill que fabricar-los i usar-los; i recollir-los ha estat molt complicat. Ha calgut la col·laboració de nombrosos voluntaris que ho han fet pel bé comú, i del Centre Excursionista de Balsareny que amb alpinistes especialitzats i degudament equipats s’han despenjat per la balcera a fi de recuperar aquells residus que per gravetat han anat a parar a llocs de molt difícil accés, un cost massa elevat pel simple fet de no voler endur-se’n un element que havent-lo usat ha estat llençat degradant el Repeu per a les futures generacions. 

 

Els ciutadans ens comportem com màquines de generar escombraries. De fet, la societat de consum actual mobilitza els recursos per abastir pobles i ciutats que hi arriben de manera tranversal, des del seu origen fins als llocs de consum i, quan deixen de ser-nos útils els eliminem llençant-los al medi. No ens podem comportar així. En el procés de fabricació hi intervenen molts mecanismes tecnològics, i a partir de diverses fonts i recursos explotats obtenim materials; i si ens en desprenem al lloc inadequat, generem residus que costen molt i molt de retornar al seu estat natural per ser assimilats i integrats, i inevitablement estem causant una acumulació massiva d’escombraries. Hem de repensar l’ús de qualsevol utensili a fi d’evitar que es converteixi en una escombraria que ens farà nosa en el futur; però si finalment ens en desprenem com a residu, cal dipositar-lo a les papereres i als contenidors degudament classificats per fer-ne el reciclatge.
 
Qualsevol residu el podem definir com aquell material processat de forma artificial del qual ens desprenem, però que la natura no disposa de la capacitat de retornar al seu estat natural fent que perduri. I és que la gènesi d’un residu comença amb el seu complex procés de fabricació per processos artificials moderns, que quan son abocats a la natura caldrà descompondre en elements assimilables pel medi, però en haver estat processats de forma intensa s’esdevenen uns terminis d’assimilació de milers d’anys.
 
Per posar-vos un exemple quotidià: a casa us feu un allioli, un producte ben tradicional i que no ha de ser perjudicial, i ja el teniu ben lligat. Imagineu que ara n’haguéssiu de retornar els ingredients emprats a l’estat anterior a ser processats; us veuríeu capaços de separar l’emulsió creada entre els alls i l’oli? Molt complicat. Doncs la fabricació dels productes actuals produeix materials que acabaran essent residus que perduren; i en no poder-se separar entre ells, perjudiquen l’entorn ambiental amb conseqüències per a la salut de les persones i per al benestar ambiental. Aquests residus són els que hem retirat del Repeu i n’hi havia molts i diversos; com podeu imaginar, la Natura és incapaç de retornar-los al seu estat original, que seria biodegradar-los per integrar-los a l’ecosistema.
 
Grup de treball de Medi Ambient. Balsareny Educa 
Fotos: Isidre Prat 

Toca futbol

 
La Unió Esportiva Balsareny estrena himne aquesta temporada. La lletra la va escriure un humà i la música va ser creada amb intel·ligència artificial. O potser es podria dir que la música també la va crear un humà fent servir eines d’intel·ligència artificial. El nou himne va ser aprovat per la junta del club i, des de llavors, s'ha estat utilitzant en els nostres partits.
 
És un fet que, en general, el nou himne agrada. La majoria de la gent no s’ha plantejat com ha estat creat i, si surt el tema en una conversa, les reaccions sempre inclouen una barreja de sorpresa i qüestions profundes sobre els canvis que vivim com a societat.
 
Ens trobem davant d'un nou paradigma. Avui dia, una persona que mai ha estudiat música pot crear una composició gràcies a la intel·ligència artificial. Aquest fenomen no es limita només a la música: veiem el mateix en la creació d'imatges, vídeos i textos i en moltes altres formes d'expressió artística. La tecnologia ha democratitzat l'accés a la creativitat, però alhora està desafiant les nocions tradicionals d'autoria i autenticitat.
 
L'himne del club no és més que una mostra palpable d'aquesta nova realitat. Què significa realment crear? El fet que la música hagi estat composta per una IA la fa menys valuosa? És menys autèntic el que genera una màquina comparat amb el que crea una persona? Aquestes preguntes no tenen respostes senzilles, però cal enfrontar-s’hi per entendre el món actual.
 
El que està clar és que aquest canvi no es pot evitar. La intel·ligència artificial està transformant la manera en què creem i ens expressem, i aquells que no s'hi adaptin ho tindran molt difícil en un futur pròxim. No es tracta només d'aprendre a utilitzar aquestes eines, sinó d'entendre com volem que formin part de les nostres vides. En el cas de l'himne, la IA no va substituir la creativitat humana, sinó que la va complementar. La lletra va ser escrita amb el cor, reflectint l'esperit del nostre club i la nostra comunitat, mentre que la tecnologia va permetre crear una música que acompanyés aquesta visió.
 
Cal decidir com volem integrar aquestes eines. Podem rebutjar-les per por al nou, o podem adoptar-les i trobar maneres d'utilitzar-les que respectin els nostres valors i ens ajudin a créixer. La conversa sobre l'himne és només el començament d'una reflexió molt més àmplia que hauríem de tenir com a societat.
 
Si un himne creat amb IA pot unir-nos i fer vibrar els nostres cors durant un partit, potser la qüestió no és qui o què l'ha fet, sinó com ens fa sentir i què significa per a nosaltres.
 
Pel que fa al nou himne de la UE Balsareny, la canalla del poble ja se’l sap i el van cantant pels carrers, a l’escola, etc.; l’han adoptat com a senya d’identitat i no es plantegen aquest debat d’adults crescuts en un món on la creativitat era una cosa exclusivament humana. Un món que ja no existeix.

 
Ferran Gállego
Imatge creada amb Midjourney

Meteorologia - Octubre 2024

Octubre de 2024

 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes	11,0
Mitjana de màximes	22,2
Mínima (dia 4)	5,1
Màxima (dia 1)	26,8
Mín. més alta (dia 1)	15,3
Màx. més baixa (dia 18)	15,6

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 17 a les 23:20h)

50

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 29)	1011,5
Mínima (dia 27)	991,7

 
La pluja (litres/m²)
 

Dia 2	9,4
Dia 3	17,8
Dia 7	3,8
Dia 8	3,6
Dia 9	1,2
Dia 17	12,6
Dia 22	3,4
Dia 25	1,6
Dia 26	46,8
Dia 30	24,8
Total	125,0

 
Francesc Camprubí
(dades AEMET)
Foto: Isidre Prat
 

Activitats a La Tempesta, novembre 2024

 

L’espai cultural La Tempesta va començar les activitats d’aquest novembre el divendres dia 8, amb una original presentació teatralitzada del llibre La talpera, a càrrec del seu autor, Gerard Vilardaga, de Berga, que va explicar el seu llibre amb clau d’humor, fent teatre juntament amb Iris Hinojosa, psicòloga i actriu. També va intervenir, en la presentació, la seva editora Anna Roca, de l’Agulla Daurada.
 
Vilardaga subtitula La talpera com “un western de la vulnerabilitat”, on reflecteix una descripció de la dimensió humana després de vint-i-cinc anys d’ofici com a treballador social. Va explicar que “talpera” fa referència tant al cau del talp com a una planta, també anomenada estramoni, que té un cert grau de toxicitat, per expressar així el desgavell de la societat i de la seva professió (drogodependències, aïllament social, racisme, solitud...). Segons va explicar, va començar el llibre com un assaig i el va acabar com un dietari de ficció,  totalment subjectiu. Durant l’acte va intervenir també el nombrós públic assistent, més d’una trentena de persones, amb les seves preguntes i amb una meditació final, tots plegats, en clau d’humor; i és que, de fet, el text d’aquest llibre abasta des de “la tristesa més profunda a la riallada més alliberadora”, en paraules de la psicòloga Clara Clos.
 
Vilardaga també es dedica a la docència, fent classes d’educació social. És el seu primer llibre publicat, tot i que en té d’altres de fets, que vol revisar. La talpera ha obtingut el premi Tendències de la Catalunya Central i el premi Teatre de Butxaca de Ciutadella. A La Tempesta ja és el segon cop que hi ve: al setembre va interpretar-hi un divertit monòleg, del qual ja vam parlar al Sarment.
 
El diumenge dia 10, al migdia, hi va haver l’actuació, amb molt èxit, del grup Transistor, format per quatre membres, un d’ells el balsarenyenc Bernat Sivill, que toca la guitarra. El local es va omplir de gom a gom per gaudir de la seva música.
 
Per altra banda, dissabte dia 16, al matí, va tenir-hi lloc la presentació del llibre infantil Petititeses, amb l’autor, Pep Molist, a la qual van assistir força famílies amb una desena de nenes i nens. Es tracta de 35 poemes ordenats per famílies de coses petites, gairebé insignificants, que mirades detingudament il·lustren coses importants de la vida. Van parlar de poesia i la quitxalla es va aventurar a fer els seus primers versos.
 
La programació del mes es completava el divendres 22, a les 7 de la tarda, amb un concert titulat “Tonades poètiques per abraçar l’existència”, amb Berta Sala; i finalment, dissabte dia 23, d’11 a les 2 de la tarda, com a novetat, amb un magnífic curs de Ceràmica a càrrec de Gem Ceràmic.
 
L’anterior exposició, Gordes, ara ha donat pas ara a una mostra de pintures del balsarenyenc José Manuel Oliva, titulada Los colores de mi tierra, que estarà exposada fins al 10 de gener de 2025. Passeu a veure-la!
 
Text: Isidre Prat
Fotos: Isidre Prat / La Tempesta

Fira de Tardor i Festa de les Entitats 2024

 

 
Els dies 16 i 17 de novembre va tenir lloc una nova edició de la Festa de les Entitats de Balsareny, que es va fer coincidir amb la Fira de Tardor. Tot plegat, un cap de setmana ple d’actes.
 
Ja el divendres es va instal·lar a la plaça de la Mel un parc d’atraccions, per poder-ne gaudir, sobretot els més menuts, fins diumenge.
 
Dissabte al matí es va fer la presentació d’una aplicació de mòbil sobre una ruta en què es posa de relleu una part del patrimoni de Balsareny. Per posar-la en pràctica, es va fer una caminada, d’uns 6 quilòmetres, organitzada per l’Ajuntament amb la col·laboració del Centre Excursionista de Balsareny, en la qual van participar més d’una trentena de persones. Sortint de la plaça de l’Església, la ruta va transcórrer per la zona de la síquia, la verneda i el bosc dels aurons, la Resclosa dels Manresans, la Rabeia, la capella de Sant Antoni, el Castell i el fortí de la Torreta. Al llarg d’aquest recorregut hi ha unes fites, amagades, que es localitzen amb aquesta aplicació en forma de joc i on es troba informació de l’indret. El programa es pot baixar de Play Store, amb el nom de “Natura Local”. Hi formen part diversos pobles catalans, als quals s’ha unit el nostre municipi, amb la intenció que els balsarenyencs coneguem millor el nostre medi i també per donar un cert atractiu de cara a promocionar el poble. Quan hi entreu, trobareu les indicacions: «“Ruta Patrimoni i Entorn de Balsareny”, de 5,9 km. Durada a peu: 1 h. 45 min. Familiar. Durada amb bicicleta: 45 min. Fàcil». Amb l’avantatge que ens ofereixen els recursos digitals, qui vulgui pot fer aquesta mateixa ruta en qualsevol moment. Vaja, quan us vagi bé! 

 

A la tarda, a la plaça de la Mel, com a activitat pròpiament de la Festa d’Entitats, hi va tenir lloc una gimcana interrelacional entre entitats, a la qual van participar l’Agrupament Escolta i Guies Guillem de Balsareny, ADF Tres branques, Centre Excursionista, Coral Sant Esteve, Pastorets i Cercle Cultural. Cadascuna va preparar proves en diferents punts de la plaça, relacionades amb l’activitat de cada entitat. Una festa molt concorreguda, però el millor de tot va ser que la majoria de participants era jovent, sobretot les noies i nois de l’Agrupament Escolta, els quals van estar molt contents perquè, entre altres coses, van aprendre coses de la nostra història que no coneixien. L’activitat va durar ben bé una hora i mitja, fins a entrada de fosc, i va acabar amb un merescut berenar, amb una xocolatada i coca per a tothom.

 
Els actes d’aquell cap de setmana van continuar després, al Sindicat, amb tres activitats agrupades amb el nom “Connecta’t a Balsareny”, de les quals parlem en un altre apartat d’aquest Sarment.
 
Diumenge, al matí, les entitats que participaven en la Festa van muntar el seu estand a tot el volt de la plaça de la Mel. A més de les entitats esmentades, també hi van participar Càritas Parroquial, Ràdio Balsareny, Festa dels Traginers, Geganters i Grallers de Balsareny, Club d’Escacs, Grup de Protecció Civil, Creu Roja i Geganters Els K+Sonen. Durant gairebé tot el matí, movent-se per tota la plaça, entremig del públic, va actuar el grup Swing Engine, amb nombroses peces de jazz i swing i alguns tocs de cant amb humor, que van despertar l’admiració de la gent. Els Dansaires dels Pastorets, xics i grans, van ballar diverses danses. Durant el matí també es van sentir els altaveus de Ràdio Balsareny. Cap al migdia, hi va haver ballades de gegants a la plaça; i al racó del carrer Llevant, darrera de la plaça, hi va haver un festival infantil.
 
Les diferents paradetes oferien, en general, un tast de la història de les entitats amb mostres de les activitats que fan: antologies de fotografies, exhibició de materials, jocs de dards, partides d’escacs, etc. Moltes venien objectes amb la marca de l’entitat, com els Escoltes, els Geganters... i algunes van aprofitar per vendre la seva loteria de Nadal. Com cada any, Càritas de Balsareny va vendre productes, la majoria fets per balsarenyenques, amb matèries primeres com el fil i l’agulla i amb elements reciclats, amb la intenció, com sempre, de recollir diners per donar aliments als més necessitats. Digne d’admirar! Per la seva banda, l’estand de la Festa dels Traginers va instal·lar la tradicional botiga de records, amb novetats importants de cara a la propera festa de 2025 (del 20 al 23 de febrer); podem dir que molta gent ja hi va col·laborar o bé hi va fer les seves comandes. 

 
L’entitat que editem el Sarment, el Cercle Cultural de Balsareny, vam presentar mostres dels llibres editats al llarg dels anys i també un recull de pòsters amb portades significatives de la revista des del principi, ja fa més de 48 anys, amb els quals molta gent va recordar fets històrics, com els incendis de 1994, la riada de 1982, etc. o van poder identificar-se (ells o els seus familiars predecessors) en les fotos que hi apareixen.
 
Per completar aquell matí, una desena de parades de productes artesans va acabar d’omplir la plaça, com a mostra de la Fira de Tardor d’enguany. S’hi podien comprar olives a granel, formatges, embotits, objectes de decoració i de Nadal, joies, etc.
 
Cal dir que la festa va ser força concorreguda, tot i que a les primeres hores del matí, quan feia força fresca, no ho va ser gaire. La majoria de gent, com és habitual, s’hi va concentrar al voltant del migdia, quan feia un bon sol. Després, a migdia, es va celebrar un dinar d'entitats.
 
Per arrodonir aquell cap de setmana, a les 6 de la tarda, al Sindicat, es va projectar la pel·lícula Casa en flames, un film català estrenat aquest 2024 de comèdia dramàtica, amb un repartiment d’actors i actrius de luxe del nostre cinema i teatre.
 
Text i fotos: Isidre Prat / Pastorets de Balsareny / Jordi Vilanova

 

Dissabte 16

Diumenge 17