Ara fa... 42 anys. La vaga més llarga de la Mina

 
Ara fa just 42 anys, el maig de 1983, hi va haver la vaga més llarga de les nostres mines: els miners es van estar vint-i-dos dies tancats al pou. Un cop acabada la vaga, i sota el títol “Una crisi opaca”, escrivíem en l’editorial del Sarment de juliol d’aquell any:
 
«La tancada durant 22 dies dels minaires a baix al pou obre la més dura lluita laboral que hem viscut al nostre poble. La duresa amb què s’ha comportat ERT [Explosivos Río Tinto] a l’hora de negociar amb els vaguistes rep la resposta no pas feble de part dels treballadors, que es quedaren a baix al pou dies i dies.
 
»Amb tot, la crisi generalitzada a tot l’estat i els acords signats entre ERT i les centrals sindicals [...] han provocat un desencantament que s’ha traduït en una vaga sense el suport popular que en altres ocasions  s’havia donat. [...] Pels factors ja esmentats i també per l’alt grau de confusionisme arran dels procediments emprats per uns i altres en l’afer, ha arribat a ésser un tema difícil de tocar i de comentar, amb el consegüent perill d’endinsar-nos en un món de rumors i especulacions sense massa fonament. Per això el Sarment s’ha limitat a fer-ne la història.»

 
A continuació narràvem la història dia a dia dels fets, que per motius d’espai resumim:
 
«El 31 de maig es queden seixanta minaires a baix al pou demanant que s’apliqui el conveni  des del primer de gener d’enguany. Es comença una vaga indefinida. És demana també que s’elabori un conveni col·lectiu, com cada any, només per a  Potasses del Llobregat. »Aquest inici de vaga no havia estat anunciat ni al comitè ni a l’empresa. [...]

»El dia 1 de juny, les tres centrals sindicals majoritàries (CCOO, UGT i ELA/STV) i l’empresa van acordar a Madrid, i per a tot l’Estat, que no hi hauria increment salarial entre el primer de gener i el 31 de maig.

»El dia 2, l’empresa ja havia prohibit baixar queviures i aigua i aïlla els minaires tot tancant la il·luminació i ventilació.

»El dia 3 hi ha locaut i  s’inicien diversos expedients als iniciadors de la vaga. [...]

»El dia 5 es produeixen manifestacions a Balsareny i Sallent per part de minaires i familiars. [...]

»El dia 7 hi ha una manifestació a la plaça de Sant Jaume davant de la Generalitat, on prenen part unes tres-cents familiars i companys dels tancats. [...]

»El dia 8, amb una corda, s’aconsegueix que arribin queviures a alguns dels minaires tancats. [...]

»El dia 10 es comencen  a deixar baixar menjar i medicines. El Comitè baixa al pou. [...]

»El dia 11 surten dos minaires per raons de salut. Convocada per la Coordinadora d’aturats de Manresa, es porta a terme una manifestació des de Manresa fins a Vilafruns. El Comitè s’entrevista amb el Governador Civil. [...]

»El dia 12, quatre membres del comitè [i el secretari general de Mineria d’UGT] van a Madrid amb l’objectiu d’ entrevistar-se amb el ministre de Treball. [...]

»El dia 13, un piquet de poc més de dotze persones aconsegueix que els comerços de Balsareny tanquin les portes durant la tarda; no aconseguint-ho, en canvi, a les empreses. Aquell mateix dia els representants traslladats a Madrid s’entrevisten amb el sotsdirector de Treball i parlen per telèfon amb el ministre, Sr. Almunia.

»El dia 15, Joan Rigol, conseller de Treball, afirma que l’acord estatal entre ERT i Sindicats impedia actuar al Govern autònom. El mateix dia, els comitès de totes les mines veïnes, Cardona, Berga, Súria i Pedraforca, es manifesten, solidaris amb els minaires tancats. [...]

»El dia 16, la Generalitat propicia un arbitratge en el conflicte que és acceptat per l’empresa. Els tres punts sobre els quals es basa l’arbitratge són: no hi haurà acomiadaments, negociació del conveni col·lectiu amb autonomia de les parts i sortida dels minaires. [...]

»El dia 17, l’arbitratge no arriba a feliç terme perquè no s’hi contempla [que no hi hagi] sancions, que l’empresa es reservava la possibilitat d’aplicar. [...]

»El dia 18, reunió del Comitè d’Empresa amb els botiguers de Balsareny i Sallent: s’acorda tancar bars i botigues en solidaritat amb els minaires i demanar que no hi hagi sancions.

»El dia 20, el cas passa al jutjat de Primera Instància de Manresa, que prohibeix l’entrada del Comitè al recinte de les mines, al temps que bloqueja totalment els minaires, prohibint l’accés de menjar als tancats, tallant les línies telefòniques i fent ocupar el recinte per forces de la Guàrdia Civil.

»El dia 21, per tal d’evitar enfrontaments amb la Guàrdia Civil, els tancats redacten un comunicat on expliquen que han decidit sortir perquè, literalment: “hem estat vençuts per tres costats: per un costat l’empresa, per l’altra l’administració i finalment per les centrals sindicals majoritàries, que van signar un conveni d’àmbit estatal amb ERT.”

I efectivament, a dos quarts de deu del vespre, els minaires sortien dels pous: 43 per la sortida de Vilafruns i 13 per la de Sallent. Entre minaires i familiars es van viure moments molt emotius. Van produir-se també alguns moments de tensió per part de la gent congregada a la sortida contra membres dels mitjans informatius i del Comitè d’Empresa.”
 
Queda palès, doncs, que fou una vaga molt llarga, però també molt dura i de molta intransigència per part d’uns i altres.
 
Selecció: Joan Prat
Fotos: Sarment 1983

El nou centre residencial d’Ampans a Balsareny informa

 

 
Les obres del nou centre residencial que la Fundació AMPANS tindrà a Balsareny estan pràcticament acabades. Davant de la propera posada en marxa del centre, l’entitat va fer una sessió informativa adreçada a tots els balsarenyencs el dia 11 de març al local 1 de la plaça de la Mel, a la qual van assistir una cinquantena de persones i va comptar amb la presència de l’alcaldessa, Glòria Casaldàliga.
 
La sessió va anar a càrrec de la màxima responsable del centre de Balsareny, Sònia Orriols, i del director de Recursos Humans, Marc Colell; i va servir per informar de les peculiaritats del centre de Balsareny i per oferir places de treball, amb prioritat per als balsarenyencs, que cobreixin l’atenció directa als interns i també el servei de neteja dels locals.
 
Ampans té diverses residències per a persones amb discapacitat intel·lectual, de diferents edats, des d’infants fins a gent gran, a Manresa i comarca. El perfil dels usuaris del centre de Balsareny serà el de persones amb trastorn de l’espectre autista i alteració del comportament; i la seva posada en funcionament agilitzarà les llistes d’espera, sobretot d’infància. Actualment hi ha adults que ocupen places d’infants en alguna altra residència de les seves, places que quedaran lliures quan els adults es puguin traslladar al centre de Balsareny, que tindrà una capacitat per a 30 residents i també comptarà amb un centre de dia.
 
En aquesta reunió bàsicament es van explicar els trets generals dels perfils professionals. La gent que estigui interessada a treballar-hi ha de fer una sol·licitud en línia i, ben aviat, se’ls farà una entrevista individual, i després una selecció. Els interessats trobaran els requisits com a cuidadors-monitors (atenció directa) a la web d’Ampans. Cal dir que no es demana un títol gaire elevat: simplement un CP (certificat de professionalitat), d’atenció directa o de neteja; un títol d’haver fet algun cicle formatiu de grau mitjà o superior de la branca de sanitat i benestar social; parlar català i castellà; i tenir algun coneixement d’ofimàtica elemental. El centre també ofereix durant l’any formació als treballadors. La gent que té estudis universitaris també s’hi pot apuntar; és una manera de començar i que els pot servir per evolucionar i més endavant ocupar places de més responsabilitat, aquí o en algun altre centre d’Ampans.
 
Per altra banda, també es valora molt que a la persona que hi vulgui treballar li agradi aquesta feina, molt vocacional, que ja n’anirà aprenent amb la pràctica del dia a dia i tindrà tot l’acompanyament necessari. També s’ha de dir que cap treballador no pot tenir antecedents de mala conducta social. En certa manera, el personal és, en bona part, un substitut de la família, amb la qual també hi ha de tenir contacte directe. Es treballa segons un programa individualitzat per a cada intern. Tant Sònia Orriols com Marc Colell van voler tranquil·litzar els possibles interessats a treballar-hi, perquè tothom sap que és una feina força dura, ja que es treballa amb persones amb dificultats, cosa que pot afectar l’estat emocional del treballador; però se n’aprèn molt i pot arribar a ser molt gratificant.

 

El personal d’atenció directa té la missió de donar suport a l’intern en totes les àrees de la seva vida: vestir-se, la higiene, administrar-los els medicaments, fer activitats... Els usuaris han d’estar atesos 24 hores al dia i els set dies de la setmana, cosa que fa que els professionals hagin de complir diferents horaris.
 
L’equip tècnic el formen la responsable del centre (funció de direcció), una infermera i una psicòloga, tota la setmana. Durant el cap de setmana s’alternen les guàrdies. Els cuidadors tindran un conveni de 1.720 hores l’any, distribuïdes en tots els mesos; i se’n necessiten 6 per fer el torn de 8 a 15 h.; 6 més per fer el torn de 15 a 22 h.; i 2 per al cap de setmana. Per altra banda, com a personal de neteja, es necessiten 2 persones al matí (de 8 a 14 h.) i una a la tarda (de les 14 a 21 h.), o sigui, 6 hores al dia, de dilluns a dissabte. El personal de neteja, tot i no tractar directament els usuaris, sí que han de mostrar una empatia amb ells (segur que sovint se’ls troben i parlen amb ells).
 
En realitat, es necessitarà encara més gent, perquè s’han de cobrir les vacances del personal, possibles baixes, etc. També s’ha de determinar el personal de nit, que ha de treballar de les 22 h. a les 8 del matí. De tota manera, els horaris del personal seran una mica rotatius, perquè es pretén que tothom sàpiga posar-se en qualsevol torn per si cal fer alguna substitució o algun altre canvi. Per exemple, les activitats del matí no són les mateixes que les de la tarda, o altres hàbits. De tota manera no són canvis continus, és un horari força estable. Pot haver-hi també gent interessada a agafar la feina de cap de setmana, sobretot estudiants; és important que ho demanin. Per altra banda, a la gent que treballi de dilluns a divendres, els pot tocar fer un cap de setmana, però aleshores el torn és de només set hores (no 14), tant dissabte com diumenge. A les persones seleccionades ja se’ls donarà un calendari de les previsions per a tot l’any. Remarquem que aquests llocs de treball els poden ocupar, en plena igualtat, tant homes com dones.
 
A la pregunta formulada pels assistents sobre quan entrarà en funcionament el centre, Sònia Orriols va contestar que estava previst engegar-lo aquest proper mes d’abril, però es pot endarrerir una mica. De tota manera, ja s’ha començat el procés de selecció de personal i s’espera aviat tenir la plantilla completa. A una altra pregunta sobre si hi haurà una jornada de portes obertes, Orriols va contestar que sí, que hi ha la intenció de fer-la, per tal que la gent del poble pugui visitar el centre i se’l pugui fer seu, i que segurament es farà quan ja estigui tot a punt.
 
Desitgem una llarga vida al nou centre. Endavant!
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors

L’Ajuntament fa balanç del primer any de govern

El dimecres 12 de juny de 2024, a les 7 de la tarda, a la sala petita del Sindicat, l’equip de govern de l’Ajuntament de Balsareny va fer balanç del seu primer any de mandat. Els representants del consistori, format per la coalició dels grups municipals d’Endavant Balsareny i Esquerra Republicana de Catalunya, van dur a terme un acte de transparència davant dels veïns i veïnes de Balsareny.
 
L’acte es va estructurar en dues parts, una primera de presentació i explicació sobre el que s’ha fet i s’està actualment treballant per àrees, i una segona amb la presentació del PAM (pla d’actuació municipal), document que vol marcar la pauta i línies a seguir durant aquest mandat municipal.
 
La primera va començar amb la presentació de l’acte per part de l’alcaldessa Glòria Casaldàliga, amb l’explicació de les mancances generalitzades què l’equip es va trobar a l’inici de la legislatura (entre les quals, manca de personal en diverses àrees, manca d’ordenances municipals diverses i manca de contractes en vigor de diferents serveis). Posteriorment cada regidor, començant per Casaldàliga (regidora d’Acció social, gent gran, ocupació i cooperació; i de Feminisme i igualtat), va exposar el més rellevant del que s’ha fet fins ara i amb què s’està treballant. L’acte el van conduir els components de l’equip de govern. Després va seguir Isidre Viu (regidor de Convivència ciutadana; de Comerç, indústria i promoció econòmica; i de Barris i disseminats). Posteriorment va ser el torn d’Oriol Serra (regidor de Joventut i de Comunicació i noves tecnologies), seguit per Vanessa Martínez (regidora d’Educació i infància i de Gestió d’equipaments), Jordi Selgas (regidor d’Urbanisme, via pública i paisatge urbà i d’Habitatge) i Josep M. Soler Camps (regidor d’Hisenda i de Festes). Glòria Casaldàliga va parlar de la regidoria de Cultura i Patrimoni i turisme, per absència del regidor Jordi Vilanova, que va ser excusat per motius laborals, i finalment va acabar Cristina Díaz (regidora d’Esports, de Sanitat i de Salut Pública).
 

La segona part la va exposar Oriol Serra, qui va aprofitar per parlar de futur amb la presentació del PAM, pla estratègic de mandat en el qual l’equip de govern hi ha estat treballant aquests darrers mesos. El PAM és el full de ruta de l’Ajuntament en aquesta legislatura, i és un document elaborat amb el consens dels membres de l’equip de govern juntament amb treballadors/es i personal tècnic de l’Ajuntament, amb el suport de la Diputació de Barcelona. El PAM defineix els valors identificatius de l’equip de govern i els seus principals objectius estratègics amb accions rellevants: consolidar un ajuntament proper a la ciutadania, eficaç i transparent; treballar activament per la millora social i el benestar de les persones; transformar urbanísticament en un poble pensat per les persones, sostenible i confortable; fomentar el desenvolupament econòmic sostenible del municipi; i fomentar la cultura, història i patrimoni del municipi. Possiblement, el que més va sobtar els assistents va ser l’acció de traslladar el Consultori Local als baixos de la plaça de la Mel i l’elaboració del projecte de creació de la casa cultural local a la Casa Torrents per tal d’incloure-hi la nova Biblioteca, el centre d’interpretació dels Traginers, una sala d’exposicions i xerrades i el Centre de la Cultura per la Pau.
 
En acabar es va obrir un torn de preguntes a la ciutadania assistent.
 
Sarment
Fotos: Equip de Govern

La mina de Vilafruns tanca després de dos accidents mortals

TREBALL

El 4 de juny de 2020, a la mina de Vilfruns de l’empresa Iberpotash (ICL Group), va morir, víctima d’un accident, el manresà de 45 anys Pau Camp —fill del músic Manel Camp—, treballador de l’empresa subcontractada Montajes Rus, en caure-li al damunt un llis de grans dimensions. 

Tres setmanes després, el 25 de juny, Ángel Mielgo Raposo, de 55 anys i veí de Puig-reig, també treballador de Montajes Rus, moria també a Vilafruns víctima d’accident. L’accident va tenir lloc a la cinta transportadora, que s’hauria despenjat i, un cop arreglada, s’hauria tornat a despenjar, originant un despreniment que va causar la mort del treballador. 

L’empresa va anunciar que l’activitat a la mina de Vilafruns quedava aturada de forma indefinida mentre un equip d’experts internacional n’avaluava les mesures de seguretat i s’acordaven les accions a emprendre en el futur. 

Paral·lelament, el Govern de la Generalitat també investigarà les causes de l’accident, segons va anunciar la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, que va dir no comprendre com s’havien pogur produir dos accidents de tanta gravetat en menys d’un mes. 

El comitè d’empresa d’ICL Sallent i els sindicats, que ja havien convocat una vaga de protesta i després havien acordat desconvocar-la, finalment la van mantenir. La intersindical CSC va demanar a la Generalitat que hi intervingués per investigar les causes de tants accidents. El 30 de juny hi va haver una manifestació de miners a Manresa per exigir millores en la seguretat a les mines. El secretari d’índústria de CCOO va denunciar la manca d’inversions de l’empresa a la mina de Vilafruns, ja que les prioritats eren per a la mina de Súria, on Iberpotash hi té previst el pla de creixement amb l’extracció de sal vacuum. 

Es dona el cas que, un mes abans, el 7 de maig, un altre treballador de la mateixa empresa subcontractada ja va resultar ferit greu per un despreniment; i que l’últim accident mortal a Vlafruns havia tingut lloc el 26 de novembre de 2015, per l’esfondrament d’un llis de parament en una galeria; la víctima va ser el navassenc Sergi Font, de 26 anys, també treballador de Montajes Rus. 

El 14 de juliol, Montajes Rus anunciava un expedient de regulació d’ocupació (ERO) per a 66 treballadors a causa de la paralització de les activitats mineres. Els sindicats s’hi han oposat, demanant que en tot cas sigui un ERTO temporal, en espera de com evoluciona la situació laboral a la mina. 

Tancament definitiu 

Quan tancàvem aquesta edició, el 17 de juliol de 2020, l’empresa ICL ha anunciat que tanca definitivament la producció de la mina de Vilafruns. Segons un comunicat oficial de l’empresa, la decisió ja estava presa abans dels dos accidents i del subsegüent tancament per investigar els fets, i s’hauria fet efectiva igualment aviat. Afirmen que el tancament respon a motius econòmics: la caiguda de preus (un 40%) del mercat de la potassa, l’aparició de nous competidors, l’alt cost d’extracció del mineral en aquesta mina i la caiguda de les vendes als mercats internacionals arran de la pandèmia del covid-19; tot plegat ha fet que la mina de Vilafruns deixés de ser “econòmicament sostenible”, en paraules de Carles Aleman, president d’ICL Iberia. Per això han decidit aturar del tot l’extracció de mineral a Vilafruns i centrar-se en la productivitat de la mina de Súria, que és l’aporta de futur de l’empresa. A Vilafruns hi quedarà tan sols el personal necessari per fer feines de manteniment. La decisió d’ICL afecta uns 420 treballadors (162 empleats d’Iberpostash i uns 260 de subcontractats). 

Els sindicats s’hi han mostrat radicalment contraris. CCOO ha dit que es tractava d’una “decisió totalment oportunista de l’empresa” i han subratllat que el pla de transició de l’empresa per traslladar l’activitat minera de Sallent-Balsareny a Súria no està del tot tancat i encara hi ha mesures en projecte o en procés de desenvolupament; i ha instat Iberpotash i el grup ICL a reconsiderar la decisió i garantir els llocs de treballs del personal directe i subcontractat. 

L’Ajuntament de Balsareny ha expressat la seva preocupació per la situació dels treballadors i les seves famílies. Han dit que presentaran una moció de suport a la mineria i en suport dels traballadors i dels seus representants, i emplacen l’empresa i la Generalitat a assegurar la continuïtat dels llocs de treball i que s’estudiïn alternatives per al personal afectat. Una molt mala notícia que s’afegeix a tantes altres en aquest 2020 que està resultant, per tantes raons, nefast. El nostre condol a les famílies dels treballadors difunts, i el nostre ferm suport a les famílies de tots els treballadors que es veuran afectats per aquesta decisió empresarial: una decisió que suposa una sotragada més, i ben dura, per a la ja prou malmesa economia de la zona. 

Sarment 

(Informació resumida de les publicacions de Regió7, Nació Digital i altres mitjans). 

Fotos: Nació Digital (CIC-WMedia). 

Mapa històric del comerç de Balsareny

Mapa històric del comerç de Balsareny
per Xavi Novell

M'hauria agradat fer això molt més endavant, quan ho tingués més preparat, però donades les circumstàncies, aprofitaré que molts de vosaltres teniu temps i potser us avorriu, per demanar-vos un favor.

Fa un temps vaig començar a fer un mapa amb tots els comerços que ha hagut a Balsareny. Hi he anat treballant a estones lliures i la meva idea era penjar-lo en alguna web vinculada al Cercle Cultural quan estigués acabat i alhora demanar ajuda per completar establiments i dades. Però, com que estem com estem, ho engego ja i que sigui el que Déu vulgui 😅

Vaig començar a fer-ho de la meva forma anàrquica i desordenada, però quan vaig adonar-me de la magnitud que tenia allò, vaig decidir anar per carrers. Veureu que hi ha carrers que ni he començat pràcticament a omplir d'icones. Tinc un full de càlcul on vaig apuntant totes les dades que aplico al mapa per no repetir res i per tal que la cerca a l'hora de treballar em sigui més àgil.

De moment hi ha uns 250 establiments categoritzats (deixo la llegenda a les imatges). Com veureu, n'hi ha de verds (actualment en funcionament) i de vermells (ja tancats). La petita fitxa que hi ha a cada icona hauria d'incloure el nom de l'establiment, l'adreça (molt important per col·locar la icona al mapa), els anys d'activitat i una petita descripció que pot incloure des de la història i el nom del l'amo, fins a anècdotes o el que cregueu convenient. També s'hi pot incloure alguna imatge: fotografies, logotip, publicitat... el que vulgueu.

I ara ve on us demano ajuda. I el que demano és que m'aneu dient noms i adreces (sobretot això) d'establiments que encara no hi surtin. Si a més doneu més dades o imatges o el que sigui, millor. Jo aniré completant el mapa tan bon punt aporteu dades i records que pugueu tenir.

Així que, si us ve de gust, ompliu els comentaris de botigues i botiguetes i de bronques pels errors que pugui haver fet fins ara. Si aporteu alguna cosa i veieu que el mapa segueix sense arreglar, tingueu paciència, que jo treballo i només faig això quan tinc una estona lliure als vespres. Ah, i no oblideu que Vilafruns, Sant Esteve, la Rabeia i els barris de Navàs també pertanyen a Balsareny.

Gràcies!

El mapa el podeu trobar clicant en aquest enllaç

👇🏽👇🏽👇🏽

https://drive.google.com/open?id=1XEFBPacpklhqVcVII63xSnptd3DwseMD&usp=sharing

Defensem els llocs de treball de la mineria

MANIFEST EN DEFENSA DE LA CONTINUÏTAT DE LA INDÚSTRIA MINERA MODERNA I SOSTENIBLE A LA CATALUNYA CENTRAL

A dia d’avui l’activitat minera a la Catalunya Central és un dels motors econòmics i socials més importants de la regió. A més de proporcionar feina i perspectives de futur a milers de famílies, la mineria que proposa ICL és una gran alternativa sostenible i de futur per al territori.

Ara, l’empresa responsable de l’activitat de Sallent i Súria es veu abocada a una dràstica reducció de l’activitat, posant en perill una gran part dels 5.000 llocs de treball directes e indirectes. Permetre aquest fet provocaria un abandonament de part de l’activitat i les seves instal·lacions, pèrdua de llocs de treball actuals, així com incertesa i desànim en la voluntat de l’empresa de seguir invertint i continuar desenvolupant la seva activitat al Bages, malgrat les dificultats que es viuen actualment.

El Projecte d’ICL posa especial èmfasi en l’assoliment d’una mineria sostenible. Per aquest motiu, forçar de forma abrupta la finalització dels projectes en marxa pot ser molt més perjudicial pel medi ambient, que no pas acompanyar-la en el seu compromís de rehabilitar l’espai actual.

Amb la col·laboració activa de les institucions públiques i la recerca de solucions transitòries que permetin la continuïtat de l’activitat, podem evitar aquest tancament prematur, salvant així l’única via d’ingressos de milers de famílies, i podent incorporar els projectes de futur d’aquesta industria al mapa del nostre territori, amb el respecte social i mediambiental que es mereixen els nostres pobles i comarques.

Per això,

RECLAMEM a la Generalitat de Catalunya que ajudi a mantenir el futur i prosperitat de les persones, el territori i l’activitat econòmica, ja aquestes inversions són un dels instruments per seguir caminant junts com a país.

DEMANEM el suport a les mesures transitòries que, degudament justificades, han de servir per al tancament  ordenat de l’explotació de Sallent. Amb les mesures legals i administratives necessàries, incloent-hi l’ús acotat, provisional i limitat del dipòsit salí del Cogulló i la construcció d’una planta de purificació de sal a Sallent, es poden salvar llocs de treball i ajudar a obtenir la sostenibilitat ambiental buscada per permetre l’acabament de les obres de la rampa de Súria i donar una sortida adequada per a totes les parts implicades.

CONFIEM en que totes les institucions ajudin a salvar els anhels de futur d’una Catalunya Central, amb l’esperit suficient per ser motor i cor de Catalunya, centrant els esforços en la recerca de solucions transitòries.

Manresa, maig 2017

COMITÈS D’EMPRESA IBERPOTASH

Nota dels Treballadors de les Mines

Els representants dels treballadors d’Iberpotash SA / ICL Iberia de Balsareny, Sallent i Súria, davant de la preocupació que comporta l’endarreriment de les obres del Pla Fènix:

Hem mantingut reunions amb els alcaldes i regidors de Medi Ambient de les poblacions de la conca minera, consells comarcals del Bages i Berguedà.  Per tal de transmetre les nostres inquietuds i poder coordinar accions conjuntes per al compliment del PDU (Pla Director Urbanístic dels municipis mines del Bages) i presentar al·legacions de millora.

Considerant l’informe tècnic del Pla de restauració de les instal·lacions d’Iberpotash SA a l’àmbit de Balsareny/Sallent, demanar que se’n doni compte a la Direcció General de Qualitat Ambiental, amb les dades complementaries al programa de restauració.

Proposar les mesures de gestió necessàries dels materials salins produïts durant el període transitori del cessament progressiu de l’activitat a Sallent, les quals han de formar part del programa de restauració.

L’aplicació del programa de restauració hauria de tenir en compte que l’objectiu del territori és la reducció i eliminació progressiva dels runams salins, en terminis raonables que permetin compatibilitzar l’activitat minera i la restauració ambiental dels espais afectats, inclosos els aqüífers que s’hagin pogut salinitzar com a conseqüència de l’activitat.

Aquests són en resum els acords amb el Consells Comarcal del Bages i Berguedà i la delegada del Govern de la Catalunya Central. Aquest acords han sigut comunicats amb amplitud i tota mena d’estudis al Departament de Territori i Sostenibilitat.

Les reunions i contactes amb partits polítics, sindicats i agents socials seguiran sent intensos durant aquest pròxims mesos, a fi de poder donar respostes en positiu al territori.

Es durà a terme una recollida de signatures per donar suport  a una sortida de futur i sostenible a la mineria al Bages.

Nosaltres, representants del col·lectiu de treballadors de les factories de Balsareny, Sallent i Súria, donem les gràcies per el suport rebut de totes les institucions, partits polítics, agents socials i a tota la ciutadania en general.

Andreu Fernández  (text i foto)

Gates, 25 anys a Balsareny

Imma González Morales, Cedric Staelpert i Laia Riu 

Gates P. T. Spain S. A, situada al nostre municipi, és una empresa que s’encarrega de fabricar corretges que s’utilitzen bàsicament a motors de cotxes. Això ocupa gairebé el 90% de la seva producció. A part d’això, també fabriquen corretges per a altres aplicacions.

L’empresa Gates de Balsareny forma part d’una multinacional en la qual treballen 15.000 persones a nivell mundial. Es va establir al nostre municipi fa 25 anys. A Europa hi ha diverses plantes, com ara a Escòcia, Polònia, França, Turquia... L’activitat d’aquesta multinacional va néixer el 1911 a Denver (Colorado). Van començar amb la fabricació de regnes per a cavalls, però, en veure que el futur eren els cotxes, van convertir-ho en corretges per a cotxes, primer de pell i després de goma; i finalment van inventar la corretja trapezoïdal.

Entrevistem el gerent de l’empresa, el senyor Cedric Staelpert.

—El centre de Balsareny és l’únic que hi ha a Espanya?

—Sí, és l’únic que hi ha.

—Per què creieu que van escollir aquest poble per a la seva empresa?

—Suposo que té a veure amb la disponibilitat de les persones amb la capacitat tècnica adequada, que és molt important. També amb les bones comunicacions que té el lloc, perquè tenim molt contacte internacional. Molts dels nostres clients són de fora d’Espanya i, per tant, és important estar ben connectat. Un altre motiu podria ser que el sector de l’automoció aquí a la zona és bastant important.

—Podria fer una mica de valoració d’aquests anys a Balsareny?

—Al llarg d’aquests anys la planta ha canviat molt. Vam començar fabricant un altre tipus de producte. La corretja que ara fabriquem només era una petita part de la nostra producció. El producte era molt senzill des del punt de vista tècnic i hem fet una gran evolució tècnica. També ha evolucionat el mercat. Per tant, en aquests 25 anys s’ha fet una evolució tècnica enorme. Aquí també tenim el Centre de Desenvolupament i Investigació, i penso que això per a Balsareny ha estat molt important, perquè a través d’aquest som la planta pilot al món del producte que fabriquem. Això significa que el que es desenvolupa aquí és implementat després a altres plantes. Això ha estat molt important per a nosaltres i ha estat el motor d’anar sempre a més innovació, a tecnologies avançades... Durant tots aquests anys s’ha invertit molt en nova maquinària i tecnologia. També en aquests anys el tipus de client ha canviat.

—Ens ha parlat del Centre de Desenvolupament i Investigació; podria detallar una mica què fan?

—Treballen bàsicament en dos aspectes: desenvolupament del producte i desenvolupament del procés. El desenvolupament del producte és fer corretges que facin que cada vegada el motor consumeixi menys, que siguin més eficaces. I també treballem en el procés, que és desenvolupar processos que permetin una millor qualitat, que és la prioritat, i també una fabricació més eficient, amb menys consum d’energia o menys temps de fabricació. També és molt important l’aspecte mediambiental, que és una de les coses que sempre mirem quan treballem en nous processos: quin serà el consum de l’energia, de l’aigua, dels recursos... per ser al màxim de competitius, però a la vegada fer menys mal al medi ambient i consumir menys recursos. La vida d’una corretja fa 25 anys era de 60.000 quilòmetres; avui dia hi ha corretges que arriben als 200.000 quilòmetres sense problemes.

—Quantes persones treballen aquí a Balsareny? La majoria són de l’entorn proper?

—Hi treballen unes 260 persones i la gran majoria són de l’entorn proper. N’hi ha molts de Balsareny i dels pobles del voltant, del Bages bàsicament, amb alguna excepció.

—Quines perspectives de futur teniu?

—Amb l’última inversió que hem fet aquí, que és una nova línia de producció, la previsió és molt bona: la reacció del mercat envers aquest producte és molt bona i per això veig bé el nostre futur. A part d’això, el mercat ara mateix és molt difícil. La competició és molt intensa, el sector de components automobilístics és un sector molt dur, la competició de preu i de qualitat és altíssima.  Els clients són molt exigents: si hi ha una peça entre un milió que fabriquem que no va bé és un gran problema, que és lògic, perquè si compres un cotxe nou i la corretja fa soroll, el client no està content. Nosaltres tenim l’objectiu de superar-nos contínuament pel que fa a la qualitat. Penso que estem bastant ben posicionats. Som els líders d’aquest producte a nivell mundial i el nou producte que hem llançat des d’aquí a Balsareny sembla que ha estat ben acollit al mercat. Per tant, penso que el nostre futur serà bastant positiu. No obstant això, hem de treballar molt per seguir al dia, per continuar innovant i millorant cada dia.

—Voldria dir alguna cosa als nostres lectors?

—Voldria dir que ens agrada moltíssim ser aquí a Balsareny, per diversos motius. Tenim bona relació amb l’entorn en general, penso també que a tothom li agrada Balsareny perquè és una zona molt bonica. Això té un impacte en la visió que tenen els clients de la planta. Nosaltres tenim moltes visites de clients d’arreu d’Europa; fa poc hem tingut la visita de fabricants de cotxes d’Alemanya, Anglaterra... Vénen de tot Europa i sempre els agrada venir aquí. Hi ha altres plantes a altres zones, però tots prefereixen visitar la de Balsareny. D’altra banda, a Gates, com a empresa, ens sentim com un ciutadà més de la zona: per això intentem contribuir a la zona. Fem diverses activitats per al medi ambient a nivell de formació professional, i també tenim un grup de voluntaris que un parell de vegades l’any fem una inspecció al riu. Busquem cooperar al màxim amb el que és l’activitat econòmica de la zona, cooperem amb escoles tècniques a Manresa i també busquem connectar amb aspectes més socials; per exemple, treballem amb Ampans com a proveïdor, perquè pensem que és important tornar a la comunitat alguna cosa de tot el que rebem. Volem ser una empresa que rebi i doni molt. I de moment funciona molt bé. Com serà el futur? No ho sabem. Si demà hi hagués una crisi enorme a nivell mundial, si canvia alguna cosa de l’activitat de fabricació de cotxes... Però de moment les perspectives per a nosaltres aquí són molt bones.

Felicitats pels vostres 25 anys a Balsareny. Moltes gràcies per haver-nos concedit aquesta entrevista i haver-nos permès conèixer una mica més aquesta empresa tan propera.

Laia Riu

Fotos: Sarment/Gates