divendres, 27 de juny del 2025

Esportistes de Balsareny: actualització de dades (II)

 
 
Presentem la segona part dels esportistes de Balsareny que han donat resposta a la iniciativa de Sarment per tal d’actualitzar les seves dades esportives.
 
Repetim que alguns han patit lesions que l’han apartat temporalment però que estan a punt de tornar a la competició. Des d’aquí els desitgem que així sigui. També hi ha alguns esportistes que no ens han donat resposta.  

* * * 
 
Karen Fernàndez Pérez
La força de la perseverança i la passió pel FitKid, dins i fora de la pista

 
La Karen continua competint en FitKid amb l’equip de Navàs des de fa 15 anys. Ara és una jove, aleshores era una nena de 5 anys.

 
Actualment competeix en la categoria FitKid Promoció Adulta. Ha estat una temporada sense competir a causa d’un accident de moto. El seu esforç va ser constant i es va recuperar, malgrat les lesions greus que va patir i que no tenien gaire bon pronòstic. Al cap pràcticament d’un any, amb la seva millor amiga de FitKid van tornar a la competició i van aconseguir la primera posició tant a Catalunya com a Espanya (any 2023): “Vaig poder competir juntament amb la meva millor amiga en Fit Kid Promo Duo Adult”.


Des que l’havíem entrevistat, la Karen ha guanyat molts pòdiums sola, amb parella o amb grup. L’any 2022 en els Campionats de Catalunya i Espanya va fer: 1a posició en “Solo”; 3a posició en “Duo”; 1a posició en “Solo”; 1a posició en “Duo”; i 1a posició en grup. Tot en la categoria Promo Aldult.

 
L’ any 2023, també en els Campionats de Catalunya i Espanya, va aconseguir: 1a posició en “Duo”; 1a posició en “Duo”, i 1a posició en grup.
 
L’any 2024, seguint en els mateixos campionats va aconseguir: la 2a posició en “Duo”, la 3a posició en “Duo” i la 2a posició en grup.
 
L’any 2025, en el campionat de Catalunya, van presentar 16 coreografies i van aconseguir: la 3a posició en “Solo” i la 5a posició en “Duo”.

 
No recorda les ubicacions concretes de cada campionat, però totes han sigut a Catalunya, fins i tot les del campionat d’Espanya. La majoria s’han celebrat a  Torredembarra i a la ciutat esportiva de Blanes.
 
Vol afegir que “cada vegada hi ha més gent i nous clubs que participen en aquestes competicions i cada vegada hi ha molt més nivell pel que fa a les acrobàcies que es realitzen i generalment en el conjunt coreogràfic”.

 
Porta quinze anys practicant el FitKid amb un ventall ampli d’èxits i continua amb la mateixa il·lusió. Actualment fa classes als més petits i la motivació més gran és transmetre’ls els valors que li van inculcar a ella. La seva tasca com a entrenadora és important, perquè ja té alumnes que han aconseguit els llocs més alts del pòdium, cosa que la fa sentir molt orgullosa.

* * * 
 
Carles Reposo Bonet
Una segona etapa en plena forma: més fort, més lluny, més alt

 
El Carles també continua en forma i competint. Fa curses de muntanya i  enguany ha fet l’Ultra Pirineu. Corre amb el col·lectiu Esportiu Penedès en la categoria Elit-Absoluta. Cada vegada fa distàncies més llargues i, ara mateix, la seva distància per excel·lència és la marató entre 21 i 26 km.

 
El 2024 el van operar del tendó rotulià, una lesió que li va provocar una llarga aturada. Mesos abans de l’operació ja va haver de deixar de córrer, però un atleta inquiet no fa pauses i va fer molta bici, una pràctica esportiva que el va ajudar molt en la recuperació post-operatori. El treball de rehabilitació amb el Juanjo Brau (ex fisioterapeuta del FC Barcelona) el va recuperar al 100%.

 
Pel que fa a bons resultats, destaca que el millor premi que ha aconseguit és tornar a córrer sense molèsties ni dolor. Actualment torna a engegar més fort amb les competicions, i ja ha participat en la Trenca3Pics de Navàs amb victòria; la Trail Costa Brava (distància 22 km), on va aconseguir una segona posició; i al Top 20 Campionat de Catalunya de Trail, on va obtenir una 16a posició ben merescuda i van ser campions de Catalunya de Trail per equips. També va aconseguir la 2a posició en el Trail Cap de Creus (distància 24 km).
 
* * *  

Guillem Fernàndez  Bruch
Quilòmetres d’experiència i una passió intacta per l’atletisme 

 
El Guillem, un atleta de llarga trajectòria tant en anys com en participació en curses, ens explica que continua en actiu corrent proves d’asfalt: marató, mitja marató, distàncies de 10 km, 5 km, la milla i alguna cursa popular de terra, tot i que reconeix que el trail ja no li és favorable.

 
Competeix en la categoria Màster 35. Ara es planteja les competicions amb menys pressió, ja que, com diu ell mateix, "ja soc veterà i en vull gaudir encara més". Tot i així, no deixa de puntualitzar: “ho voldré fer el millor possible, com sempre”.

 
De les competicions més recents, destaca la marató de València de 2024, en què va aconseguir la seva millor marca personal (MMP): 2 hores, 35 minuts i 45 segons. Com a dada curiosa, cal dir que no millorava la seva marca des de l’any 2017.

 
Fa dos anys que no té llicència federativa amb el Club Atlètic Manresa, però continua sent-ne soci. “El meu equip és la meva família”, afegeix amb convenciment.

 
S’entrena tot sol, habitualment al matí, tot i que li agrada trobar companys amb qui compartir preparacions i sumar forces. Les lesions no l’han castigat gaire al llarg dels anys, tot i que ha patit algunes molèsties que l’han obligat a modificar els entrenaments o a descartar alguna cursa. Ell mateix considera que aquests petits entrebancs són normals després de tants anys com a corredor. 

 
Amb la modèstia que el caracteritza, quan parla de premis ho resumeix així: “he anat fent podis en curses populars, però per a mi els resultats són anecdòtics. El millor premi és haver pogut fer aquest esport durant tants anys. Ara bé, les sensacions no són les mateixes que quan tenia 20 o 30 anys”.

 
Només cal afegir que és un atleta de pedra picada, com en diuen. El garatge de casa dels seus pares és tota una lliçó d’èxits: copes i medalles omplen els prestatges, que la seva família conserva amb cura i orgull.
 
* * *  

Kepa  Fernández Benito
Entre onades i cims: una vida esportiva arrelada a la natura

 
A la darrera entrevista amb en Kepa parlàvem d’un practicant de surf. Ens explicava que, tot i no competir actualment, sovint torna a la mar per agafar alguna onada amb la seva taula.

 
Actualment treballa en l’àmbit esportiu, combinant diferents feines. A l’estiu exerceix d’instructor de windsurf, activitat que fa quatre temporades que desenvolupa al Cap de Creus. Ha canviat les onades pel vent.

 
Durant els mesos d’hivern, ha realitzat formacions especialitzades en guiatge i esports de muntanya, amb l’objectiu de poder treballar tant en el guiatge de grups per terreny de mitja muntanya com en l’ensenyament del snowboard. 


Aquest darrer curs s’ha format a un institut especialitzat de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, i es prepara per combinar aquestes dues disciplines en la seva trajectòria professional.

 
Ara mateix alterna mar i muntanya. De fet, l’amor per la natura li ve de casa, dels seus pares. Per això, vol seguir treballant entre la platja i els camins de muntanya, gaudint tant del vent i de les onades com de la neu, les roques i els corriols.

 
Fa temps que arrossega algunes molèsties físiques, però de moment ha decidit evitar el quiròfan i continuar amb l’activitat física amb la precaució que calgui.
 
Els seus estudis en l’àmbit esportiu li han obert la porta a una professió que li permet viure envoltat de natura i persones, com sempre ha desitjat.
 
* * *  

Iris Rodríguez Gonzàlez
Constància dins i fora de l’aigua, amb mirada de futur

 
L’Iris continua immersa en el món de la natació i actualment forma part de la categoria Júnior del CN Manresa. Entrena cada dia i participa habitualment en competicions de la zona, així com en el Circuit Català de Trofeus, on s’apleguen nedadors olímpics i internacionals. També ha participat als Campionats de Catalunya.

 
Pel que fa als seus èxits recents, destaca la 8a posició als Campionats de Catalunya d’hivern de 2024, en la prova dels 100 esquena, disputada al CN Barcelona. En altres cites importants es manté dins el top 15 català en les proves d'esquena.
 
Aquest curs ha fet un pas més dins del món de la natació en sumar-se al Comitè d’Àrbitres de la Federació Catalana de Natació.

 
Des de la seva última entrevista, l’Iris ha passat per una intervenció quirúrgica al fèmur. Després d’un període de recuperació amb treball físic fora de l’aigua, va anar recuperant la massa muscular fins a poder tornar als entrenaments amb normalitat.
 
La natació li exigeix constància i dedicació diària, i combinar-ho amb els estudis pot resultar feixuc. Tot i així, ens diu amb convicció: “si t’organitzes bé, hi ha temps per tot”. Unes paraules que mostren el seu compromís i actitud davant les exigències del seu esport.

* * * 
 
Francisco Garcia Lozano
Disciplina, superació i compromís en el camí del karate

 
En Francisco continua vinculat al món de les arts marcials, tot i que els darrers temps no ha pogut entrenar diàriament ni participar en gaire competicions. Ha dedicat bona part del seu esforç a preparar-se per a l’examen de cinturó negre 2n DAN, que va superar amb èxit aquest mes de febrer.

 
La superació d’un examen de pas de cinturó és sempre un moment destacat dins aquesta disciplina, però l’obtenció del cinturó negre representa, sens dubte, un dels assoliments més importants. La preparació li ha requerit constància, esforç i moltes hores de dedicació. Ell mateix admet que “l'edat també hi influeix una mica”.

 
L’examen consta de tres parts. La primera és una prova tècnica, amb combinacions de moviments de braços i cames. La segona és una kata, una sèrie de moviments preestablerts que combinen tècniques bàsiques de defensa i atac, executades com si es tingués un adversari al davant. Finalment, s’ha de fer front a un combat real contra un oponent que també participa en les proves. L’avaluació va ser conduïda per l’instructor en cap de la JKA (Japan Karate Association) de karate tradicional, Sensei Fernando Rivera, 7è DAN.

 
El 30 de maig i l’1 i 2 de juny d’enguany va participar en un seminari internacional de karate JKA a Bilbao. El mestre que va conduir el curs va ser el japonès Kunio Kobayashi. La participació va ser d’uns 200 karatekes de diversos països.

 
I el dia 7 de juny el grup de karate del gimnàs O2 va participar en el 3r campionat de Katas organitzat per Esport-7 de Manresa. El grup de Balsareny hi va prendre part amb altres gimnasos de Barcelona, Cornellà, Sant Joan Despí i Manresa i va fer una bona actuació.

 
En Francisco ens ha volgut transmetre que sempre estarà disposat a col·laborar, personalment o des del gimnàs O2, amb les activitats que organitzi l’Ajuntament o qualsevol entitat del poble, compartint així els coneixements que ha anat adquirint al llarg dels anys d’entrenament.

 
Aquest ha estat un any d’èxits per a ell, culminat amb l’obtenció del desitjat cinturó negre 2n DAN — un repte i un somni per a qualsevol practicant de karate tradicional.
 
* * * 
 
En tancar l’edició, ens queda pendent el resum del nostre benvolgut Guillem Farrés Plaza, que podem concretar en “gas i coratge sobre dues rodes: el nostre pilot amb ADN balsarenyenc”. Els campionats i els domicilis puntuals li han ocupat el temps. Segur que, properament, us en podrem donar compte.

 
Ha estat un plaer tornar a recuperar el contacte amb els esportistes de Balsareny que ja formen part de l’hemeroteca del Sarment. Esforç, entrenaments, il·lusió i èxits són les paraules que els defineixen. Com sempre, els desitgem la millor sort i els encoratgem a seguir amb el mateix entusiasme.
[Vegeu més fotografies al blog del Sarment]
 
Lluïsa Coma i Alfred Selgas
Fotos: Arxiu. Cedides pels respectius esportistes


Tempo: ‘Solo’, de Roi Borrallas

 
 
El Cicle d'espectacles familiars Tempo va tancar la temporada, que va de setembre a juny. Ho va fer el diumenge 8 de juny amb l'espectacle Solo, de la companyia Roi Borrallas.

 
La manipulació d'objectes, les màscares, les titelles i sobretot la  comicitat van ser els trets fonamentals de l'obra. Solo ens mostra un personatge que deixa anar la seva imaginació per parlar, des de l'humor, de la soledat i de les màscares que ens posem diàriament.

 
L'hàbitat de qualsevol pallasso és l'escena, amb el seu públic. Però es quan aquest es queda sol, darrere les cortines, que es confonen la persona i el personatge, i és en aquesta frontera on es desenvolupa l'espectacle.

 
Les persones que omplien les butaques de la sala Sindicat, sorpreses pel que estaven veient, d'inici dibuixaven tímids somriures; però van acabar proferint grans rialles, provocades per les bogeries fruit de la imaginació del pallasso, que no deixaven ningú indiferent.

 
Roi Borrallas és un pallasso que va començar a fer teatre als quinze anys. Complerts els vint-i-un ja va debutar com a pallasso en un circ tradicional i, a  mesura que s’anava formant, consolidava el seu estil propi.

 
Amb aquesta obra, Borrallas ha voltat per diferents països i ha rebut diferents premis i distincions:  el Premi Zirkólika al millor espectacle de pallassos 2022; el Premi Feten al millor actor 2023; el Premi de la Crítica al millor espectacle de circ nacional; i nominat per la Crítica al millor espectacle familiar 2024.

 
Amb l'espectacle Solo, el Cicle Tempo es va acomiadar fins al dia 7 de setembre, anunciant ja un gran inici de temporada, ja que en aquesta data comptarem a dalt de l'escenari amb cinc clowns de trajectòria internacional, que ens oferiran l'espectacle N'imPORTE quoi, de la companyia Leandre Clown, guardonat com a millor espectacle Feten l’any 2023. Així doncs, ens retrobem a la nova temporada del Tempo. Bon estiu!
 
Text i fotos: Jordi Vilanova





Missa en memòria de mossèn Joan

 
 
Per Sant Joan ja és costum de celebrar una missa a l'església de Sant Esteve en memòria de mossèn Joan Bajona i Pintó.

 
Enguany, el dia 24, a dos quarts de 6 de la tarda, des de la plaça Roc Garcia, un microbús, facilitat per l'Ajuntament per tal d'afavorir l'assistència, sortia cap a la colònia Soldevila, que l'any 1961 va rebre mossèn Joan com a capellà amb empenta i iniciativa. Així Sant Esteve, que ja era des de sempre un fogar de tradicions, va enriquir significativament l’activitat cultural i artística de la colònia i del poble, de la mà de qui anys després hi seria distingit com a fill adoptiu de Balsareny.

 
Arribats a l'església, mossèn Antoni Bonet i Trilla, rector de Balsareny, va presidir la cerimònia religiosa, a la qual van assistir veïns del poble, amb l'alcalde Isidre Viu, la primera tinent d'alcaldia, Glòria Casaldàliga, i els regidors Josep Maria Soler i Jordi Vilanova; també hi va ser present la Pubilla de Balsareny Bika Soler, que va participar en les lectures i va lliurar una ofrena floral en nom del municipi. 

 
Mossèn Antoni, un cop celebrada la missa, va fer un repàs del llegat de mossèn Joan. Tot seguit, membres dels Rapsodes dels Pastorets de Balsareny van llegir l'Auca de mossèn Joan, que havia fet a finals dels anys 1990 mossèn Francesc Bajona, germà d’en Joan.

 
Els presents van acostar -se al racó de l'església on descansen les restes de Joan Bajona, i junts van cantar el Virolai. Acabada la cerimònia es va fer un piscolabis a l'ombra de Sant Esteve.
 
Sarment
Fotos: Jordi Vilanova