dimarts, 20 de maig del 2025

Meteorologia. Abril 2025


Abril de 2025
 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes

6,5

Mitjana de màximes

20,5

Mínima

6,0

Màxima

24,8

Mín. més alta

13,3

Màx. més baixa

11,8

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 9)

68,0

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 28)

1.009,4

Mínima (dia 19)

987,3

 
La pluja (litres/m2)
 

Dia 2

10,0

Dia 13

27,4

Dia 14

3,6

Dia 19

5,0

Dia 22

0,6

Dia 26

15,4

Dia 27

1,4

Dia 28

2,6

Total

66,0

 
Francesc Camprubí
(dades AEMET)
Foto: Isidre Prat
 


dilluns, 19 de maig del 2025

Activitats de La Tempesta. Mes de maig

'Humans a Auschwitz'
 
 
L’espai cultural de La Tempesta continua proposant als seus seguidors una variada oferta de literatura, música, arts plàstiques i escèniques que enriqueix el ventall d’activitats que el nostre poble pot gaudir en l’àmbit cultural.
 
El dimecres 7 de maig, amb la sala ben plena, es va fer la presentació del llibre de Joan Albert Vicens Humans a Auschwitz, que va comptar amb la presència de l’autor, a qui acompanyava Llorenç Planes. Entre els dos balsarenyencs van establir un diàleg molt àgil en què van aprofundir en els diversos aspectes d’aquest llibre tan interessant sobre com els presos dels camps d’extermini maldaven per aconseguir preservar alguns brins de dignitat humana enfront d’un sistema que pretenia anorrear-la per mitjà de la violència, la deshumanització, la tortura i la mort (vegeu-ne la ressenya en aquest mateix Sarment).

Atomic Leopards
 
El dissabte dia 8 a migdia, el grup Atomic Leopards dels germans Santi i David Lluch —membres de bandes tan conegudes com Hellbilly Club o Los Rebeldes, entre altres— van oferir un extens recital de música de rock&roll, blues, country, swing i peces instrumentals amb guitarra i contrabaix, que va ser molt aplaudit pel públic assistent, que ho vam passar molt bé. 

'Dir el monstre'
 
L’endemà, diumenge dia 7, la poeta Sònia Moya va fer la presentació i una lectura poètica del seu llibre Dir el monstre: un llibre de poemes sobre els diferents tipus de monstres (pors, incerteses, inquietuds...) que ens poden assetjar en la nostra vida. Hi van participar el dibuixant Joan Turu, il·lustrador del llibre, i l’editora, Pilar Blasco; així com la poeta i mestra Montse Maestre Casadesús i jovent de la comarca.

'Empremtes'
 
El dia 15 de maig es va inaugura l’exposició Empremtes, de la pintora Eli Salat, que va explicar la seva obra. Elisabet Salat és una artista manresana que ha obtingut nombrosos premis i ha fet nombroses exposicions individuals i participat en moltes de col·lectives. Podeu veure mostres de la seva obra al web https://www.elisabetsalat.com. L’exposició restarà a La Tempesta fins al 15 de juny.

'Música i poesia'
 
El divendres dia 16, Karol Green i Olga Molina van oferir un interessant espectacle de Música i Poesia. Amb un aforament limitat i reserva prèvia, en dues sessions van fer un recital de música i poesia a cau d’orella que calia escoltar a ulls clucs i amb auriculars: un viatge íntim i alhora compartit, un doll de creativitat per als sentits.
 
La programació del mes es completa amb la posada en escena, el dissabte 24 a la tarda, de Curriculum Vitæ, d’Iris Hinojosa, seguida d’un col·loqui amb la creadora de l’espectacle; i el diumenge 25 a la tarda amb la quarta edició del Silent Reading Party, sessió de lectura en silenci, que ja ha esdevingut un clàssic de les propostes culturals de La Tempesta.
 
R. Carreté
Fotos: La Tempesta


Imatges de Balsareny

 

Es tracta d’endevinar on correspon aquesta imatge, sabent que es troba dins del terme de Balsareny o ben a prop d’ell, als termes fronterers (Castellnou de Bages, Gaià, Navàs i Sallent). La solució la publicarem més endavant, en aquesta mateixa entrada del blog del Sarment.

Text i foto: Isidre Prat Obradors

El futur de la família

 
Totes les persones, per ser felices, necessitem estimar i sentir-nos estimades, compreses, acceptades... I si hi ha un lloc on aquest afecte es pot expressar de manera més oberta i franca aquest és, sens dubte, en el sí de la família: l’amor amb la parella, entre pares i fills, entre germans, entre avis i nets, amb tots i cadascun dels membres de la família, sense importar si hi ha llaços de sang o papers legals.

Sota aquesta premissa, la Parròquia de Balsareny va organitzar el passat 15 de maig un col·loqui obert a tothom per reflexionar al voltant del futur de la família.
 
El debat es va organitzar al voltant de quatre eixos: 
  • L’amor i l’afecte com a pilar fonamental de la família. Un amor que s’expressa dia a dia amb les accions quotidianes, amb paraules amables, amb abraçades, escoltant l’altre, passant temps junts, o amb petits gestos que demostrin afecte, confiança i respecte. Perquè les persones som com les plantes: s’han de regar cada dia.
  • La paciència com a oli que engreixa les relacions i ens permet viure junts en harmonia. D’entrada, és important acceptar les discussions com una cosa normal quan es viu en comunitat: allà on convisqui un grup de persones sortiran els conflictes. I és que conviure en família, fins i tot entre persones que s’estimen molt, pot portar moments de tensió, discussions o frustracions. Per això, quan hi ha desacords, la paciència ens ajuda a no actuar de manera impulsiva ni dir coses que poden fer mal. Ens permet mantenir la calma, escoltar bé, deixar que tothom s’expressi i esperar al moment adequat per parlar.
  • El perdó com a porta que ens pot retornar a la felicitat. Perquè totes les persones poden equivocar-se, totes poden dir o fer coses de les quals més tard penedir-se. I en aquests casos, els ressentiments, la rancúnia o la venjança són verins que es filtren dins del cor i que ens poden fer molt mal. Per això, disculpar als altres de coses passades i fer les paus amb ells ens pot tornar la felicitat.
  • La tecnologia de les pantalles (mòbils, tauletes, ordinadors, xarxes socials, videojocs...), que ha canviat molt la vida familiar. I que si se’n fa un bon ús ens pot ajudar a mantenir el contacte amb els familiars que viuen lluny. Però que si se’n fa un mal ús, pot crear barreres amb la gent que tenim a prop, robant-nos un temps valuós que hauríem de passar amb els nostres. 
L’acte va començar amb una xerrada del Carles i la Concepció, un matrimoni de Berga que va introduir aquests quatre eixos i que també va plantejar la seva visió particular del tema. A continuació, el públic (una vintena de persones) es va repartir en grups petits per tal de debatre l’assumpte, plantejant cadascú la seva opinió personal. El resultat d’aquest treball en petits grups us el resumirem amb algunes conclusions:
 
A les famílies actuals els fa falta més diàleg, paciència i empatia (la capacitat d’entendre els sentiments dels altres i posar-se al seu lloc). Sovint diem que els adolescents estan enganxats als mòbils i a les pantalles, però la realitat és que molts adults estan igual d’enganxats també. Això, a banda de que no dona un bon exemple als nens, acaba essent un motiu de distanciament: la gent es tanca i no parla, es creen murs invisibles amb les persones que tenim a prop. El resultat d’aquesta falta de diàleg és que no acabem d’entendre bé els sentiments dels altres, i com a conseqüència tampoc no tenim tanta paciència amb ells, ni ens resulta tan fàcil perdonar-los.
 
Molts es lamentaven de la facilitat amb què avui es trenquen famílies. Alguns matrimonis es passen el dia discutint i clavant-se punyals, i en aquests casos estan millor separats. Però també hi ha parelles que corren molt a separar-se i que després se’n penedeixen, en descobrir que la seva vida no és més feliç després de la separació. Malauradament, resulta difícil reconstruir els ponts després del trencament.
 
Finalment, respecte del diàleg amb els adolescents, quan ells s’obren i ens venen a explicar alguna cosa, hem de ser capaços d’escoltar sense jutjar ni criticar. Potser necessiten el nostre consell, potser la nostra ajuda, o potser tan sols que els escoltem, però amb els adolescents s’ha de ser molt comprensiu: renyar-los o fer-los retrets el que farà és que la propera vegada ja no ens vinguin a explicar les coses.
 
Aquesta xerrada col·loqui ha estat una més de les que periòdicament organitza la Parròquia. En ocasions anteriors han parlat de connectar amb un mateix, del procés de dol, de la depressió, de la solitud, etc.
 
Jordi Medina

diumenge, 18 de maig del 2025

Rua de Campions de la UE Balsareny

 

El primer equip masculí de la Unió Esportiva Balsareny ha quedat campió de la lliga de Quarta Catalana Grup 16, amb 72 punts, 120 gols a favor i només 29 gols en contra; amb un palmarès de 23 partits guanyats, 3 empats i tan sols 2 partits perduts. Ha estat l’equip més golejador i el menys golejat. Tot plegat, unes xifres espectaculars i totalment mereixedores del lideratge que els atorga el títol de campions i, en conseqüència, l’ascens a Tercera Catalana, la temporada vinent.

 
De fet, la Unió Esportiva ja va quedar matemàticament campiona la penúltima jornada, el dia 10 de maig, a Santpedor, on va guanyar amb comoditat l’equip local per 0-4 (vegeu-ne la crònica en aquest mateix Sarment). Per tant, la darrera jornada, el dissabte 17 de maig, tothom es preparava ja per fer el darrer partit i, passés el que passés, fer una bona celebració. Tanmateix, per si fos poc, els jugadors ens van oferir una de les golejades a què ens té acostumats enguany: van vèncer el Súria C.E. per 7 gols a 0: 4 gols a la primera part i 3 a la segona.


En aquest darrer partit, els jugadors del Súria van fer el passadís d’honor als jugadors del Balsareny com a campions; i tot just abans de començar aquest darrer partit, el balsarenyenc Quim Junyent, jugador del FC Barcelona, com a homenatge als èxits que està aconseguint amb el Barça tot i la seva joventut, va fer la sacada d’honor, davant dels aplaudiments del nombrós públic que no es volia perdre l’últim partit. Un cop acabat aquest, jugadors i aficionats van esclatar amb crits de “Campions” i els jugadors del primer equip masculí, junt amb jugadors d’altres categories, entre elles, les de futbol base, acompanyats de familiars, van pujar a un remolc per fer una rua pels carrers del poble, a l’estil dels grans equips, com feia poquets dies acabava de fer el Barça per celebrar els seus tres títols de la temporada.

 
El remolc, amb una gran pancarta que deia “Som de Tercera”, va sortir del camp de futbol per la carretera de Moià, va seguir per la de Manresa, una part del carrer Travessera, Baixada del Torrent, plaça de Ricard Viñas i carrer de la Creu, fins arribar a la plaça de l’Ajuntament. Darrera seu, hi anava tot el seguici d’aficionats. Tots plegats manifestaven l’alegria per haver assolit el campionat i seguien la música de càntics populars, com el We are the Champions


Després de fer sonar una traca de petards i fum, els jugadors van sortir al balcó de la Casa de la Vila, que lluïa una pancarta de cap a cap amb l’eslògan que la Unió s’ha fet seu durant aquestes tres temporades de represa del futbol a Balsareny: “Un sentiment, una passió”. Prop de dues-centes persones victorejaven els jugadors a la plaça.

 
La presentadora de l’acte, la Vanessa, gran afeccionada del club, va donar pas al jove jugador Eloy Rivero, que es va erigir en portaveu de l’equip i va anar presentant i elogiant, un per un, tots els jugadors del primer equip, alguns juvenils que també han jugat amb l’equip campió i els membres del cos tècnic, destacant les seves qualitats: els bons porters, el pitxitxi, etc. Tots ells van anar omplint de mica en mica el balcó: la majoria van adreçar unes paraules als aficionats, per donar-los les gràcies pel seu suport en cada partit i per agrair la col·laboració dels socis; i desitjant poder continuar així la temporada que ve. Tres jugadors veterans es van acomiadar perquè es retiren. Una expressió d’il·lusió feia referència al fet que “estem disposats a guanyar el Navàs”, que la temporada vinent jugarà també a Tercera, com el Balsareny, suposem que en el mateix grup; hi haurà expectació davant d’un derbi de gran rivalitat entre els dos pobles veïns. També va sortir al balcó Quim Junyent, ovacionat pel públic. Un cop acabats de presentar els jugadors, un d’ells va presentar també Eloy Rivero, un magnífic davanter. També van pujar a dir unes paraules alguns líders entre els aficionats. 

Entre tots els que van parlar, volem destacar l’entrenador, Nisi González; el preparador físic, Ferran Morral; i el president del club, Josep Antoni Neiro. Tots ells van mostrar la seva alegria per la fita aconseguida, impensable fa només tres anys; les ganes de continuar així i la vista posada en les nenes i nens que escoltaven des del camió, membres del futbol base, que són el futur per a la continuïtat del club. Igualment van ser victorejats, com a membres del cos tècnic, Xavi Garcia, que va desitjar “tornar a ser aquí l’any vinent per dir que pugem a Segona”, i Carlos Dolado, que també es va adreçar a la gent; així com Jordi Serra, que sempre està al peu del canó ajudant el club en tots els equips, no tan sols els dies de partit sinó també entre setmana, en els entrenaments.


 
Finalment, tota la plantilla va reclamar la presència al balcó de l’alcaldessa i la regidora d’Esports. Primer va sortir l’alcaldessa, Glòria Casaldàliga, a la qual van fer fins i tot saltar, i va adreçar unes paraules d’agraïment per tota l’empenta que té el club, que és un orgull per al poble de Balsareny; i va evidenciar la seva satisfacció per ser un club inclusiu, on hi ha equips femenins i gent de fora de Balsareny que s’ha integrat. Finalment va parlar la regidora d’Esports, Cristina Díaz, que, entre altres coses, va mostrar la seva complaença per haver estat fins fa poc jugadora d’aquest club guanyador.

 
La redacció del Sarment s’afegeix igualment a les felicitacions a la Unió Esportiva per la seva trajectòria ascendent durant aquests tres anys, que, de moment, ha culminat amb l’ascens a Tercera Catalana, però que esperem i desitgem que ens continuï deparant grans èxits en el futur.
 
Sarment
Fotos: Isidre Prat / Ramon Carreté / Jordi Vilanova / Marc Vilella / UE Balsareny

A Santpedor, la UE es va proclamar campiona del seu grup


















LA VEU DEL CAMPANAR

Celebracions parroquials





El dia 25 d’abril vam celebrar Sant Marc, patró de Balsareny. A les deu es va fer la benedicció i repartiment del Panellet beneït; i a les onze, la celebració de l’Eucaristia, presidida pel rector de la parròquia, Mn. Antoni Bonet, i concelebrada per diversos capellans del nostre bisbat de Solsona. La predicació va anar a càrrec del P. David Guindulain, superior de la comunitat dels jesuïtes de la Cova de Manresa. Ens hi va acompanyar l’alcaldessa i alguns regidors del nostre Ajuntament, així com la Pubilla. La celebració va acabar amb la veneració de la relíquia del sant i el cants dels goigs a càrrec d’alguns membres de la Coral Sant Esteve.
 


El diumenge, 27 d’abril, festa de la Mare de Déu de Montserrat i enguany del Mil·lenari del Monestir, a l’Eucaristia de les 12 h. ens van acompanyar molts residents del Casal Verge de Montserrat, així com també una colla de sardanistes que en el moment de l’ofertori van ballar la sardana “És la Moreneta” al voltant de l’altar. També hi va venir tota una colla de la Comunitat de Sant Egidi de Manresa que ens van acompanyar amb els seus cants i van participar en les lectures i pregàries i en l’homilia. Es va acabar amb la veneració de la imatge de la Moreneta i la distribució d’un punt de llibre amb les muntanyes de Montserrat, el Virolai i el logotip de l’any jubilar. En acabar, va haver-hi la ballada d’una sardana a la plaça que porta el nom “Navàs cap als 75 anys”.

 
I el dijous 15 de maig, festa de Sant Isidre, va tenir lloc a la Llar parroquial una xerrada-col·loqui sobre el tema “El futur de la família”, organitzada pel grup evangelitzador de la parròquia. Va participar-hi un matrimoni de Berga i es va fer un treball en grups i una posada en comú. Vegeu-ne aquí un comentari.
 
Els 10 motius per marcar la X
 
És una manera senzilla de col·laborar amb l’Església. N’hi ha prou amb marcar la X.
  • No costa gens, perquè no ens cobraran més ni retornaran menys.
  • Demostra un compromís amb l’Església i l’activitat que realitza.
  • És una de les poques coses que podem decidir sobre els nostres impostos.
  • Demostrem a la societat que som molts els qui valorem la tasca que fa l’Església.
  • Marcant una X s’ajuda a sostenir l’Església en el desenvolupament de les seves activitats.
  • És un Sí a la llibertat religiosa.
  • És una decisió lliure i democràtica que no perjudica ningú.
  • És el diner més ben invertit, com es pot veure en la memòria anual d’activitats.
  • Per als no catòlics o no practicants suposa reconèixer el paper que l’Església té en la societat.
Marcant la X en la declaració de la renda, l’Església arriba més a prop del que pensem!
 
Agenda del mes de juny
 
Diumenge, 1 de juny: Solemnitat de l’Ascensió del Senyor.
Eucaristia a les 12 h. de les Primeres Comunions. Ens hi acompanyarà en els cants la Coral Sant Esteve.
Eucaristia a les 12 h. de les Primeres Comunions. Ens hi acompanyarà en els cants la Coral Sant Esteve.
 
Dimarts, 24 de juny: Festa de Sant Joan. Hi haurà l’Eucaristia a les 6 de la tarda a l’església de la Colònia Soldevila.
 
Dijous, 26 de juny: Pelegrinatge jubilar a Solsona en motiu de l’any jubilar. Organitzat per les Unitats Pastorals Parroquials de Navàs i de Puig-reig. Veure més informació en programes apart.
 
Mn. Antoni Bonet i Trilla
Fotos: Jordi Sarri

dissabte, 17 de maig del 2025

Via sepulcral romana de Barcelona

RACONS DE CATALUNYA
 
Tram del camí, amb els monuments funeraris a cada costat, de tipologies diferents.
A dalt, a l’esquerra, la passarel·la per als visitants

On es troba?
 
Es troba a la plaça de la Vila de Madrid, de Barcelona. És un punt molt cèntric i sovint desconegut per molta gent. Baixant per les Rambles, des de la plaça Catalunya, cal agafar el primer trencall a l’esquerra, d’on surten dos carrers: l’un, a l’esquerra, és el carrer de Santa Anna i l’altre, a la dreta, és el carrer de la Canuda. Si es pren aquest darrer, al cap de tan sols cent metres, ja s’arriba a la plaça de la Vila de Madrid.
 
Què és la via sepulcral?
 
És una necròpolis situada als costats d’un tram d’un camí secundari que, en l’època romana, comunicava la colònia Barcino (Barcelona) amb la zona de Sarrià. De fet, era un ramal de la Via Augusta romana que anava de Roma fins a Cadis. La necròpolis està formada per monuments funeraris de persones de classes populars dels segles I a III de la nostra era i està situada fora de l’antic nucli emmurallat, tal com deien les lleis, per motius de seguretat i higiene.
 
La xarxa viària romana era d’una gran precisió i s’adequava molt al terreny. La majoria d’itineraris es van utilitzar a l’època moderna com a camins rals i les nostres carreteres i autopistes en són hereves directes.
 
Quins canvis hi va haver a la zona a partir del segle III?
 
A partir del segle III, la zona sepulcral es va anar cobrint de sediments de les rieres que passaven per la vora, cosa que en va facilitar la conservació. Molt més tard, el 1588, s’hi va aixecar el convent de Santa Teresa, el qual fou bombardejat durant la Guerra Civil, junt amb altres edificis de la plaça. Més endavant, l’Ajuntament va decidir transformar el solar en una plaça pública i, el 1954, mentre es feien les obres de la plaça i es construïa un nou edifici d’habitatges al voltant, es va trobar la necròpolis que hi havia a sota, de forma fortuïta, i es va integrar a l’espai públic. La nova remodelació es va inaugurar el 1958. Els edificis que envolten la plaça segueixen una mateixa línia arquitectònica, amb inspiració clàssica, i una estètica elegant; la majoria són força antics —com el Palau del baró de Sabassona, del segle XVIII, remodelat després—, mentre que alguns es van construir un cop urbanitzada la plaça.
 
Com és l’actual plaça?
 
L’actual plaça combina l’estructura d’un lloc modern, amb terrasses de bar, amb la part arranjada com a museu. Per un costat, té dues plantes: una planta baixa, alineada amb les cases i els carrers laterals, i un soterrani, on hi ha el camí amb les tombes a l’aire lliure, que es poden veure des de dalt, per una passarel·la que travessa la plaça; també hi ha un centre d’interpretació en un local tancat.

Per l’altre costat, hi ha vegetació i unes escales per baixar a les tombes i al centre d’interpretació. Les escales estan tancades i només es pot accedir a les tombes, llegir el cartell de cadascuna i, si es vol, entrar al centre d’interpretació, els dimarts d’11 a 14 h, i els diumenges d’11 a 15 i de 16 a 19 h.
 
Pel que fa a la vegetació, es va reconstruir l’ambient amb espècies que hi havia en aquella època, cosa que s’ha pogut saber per estudis arqueobotànics (pol·len, llavors, fruits...), fonts escrites i representacions vegetals en pintures i mosaics.

Detall de monuments en forma de cupa: com una bota de vi de fusta, però feta amb pedra
 
Què hi ha al soterrani, a l’aire lliure?
 
Hi ha més d’una vintena de monuments funeraris de diferents tipus: les cupes, les ares, les esteles, els túmuls cònics i les bases quadrangulars. Predomina la cupa, que és una reproducció en pedra d’una bota de fusta, propi de la gent de classe humil; tot i així, alguns no podien fer-se-la de pedra i se la feien de maçoneria. Les inscripcions de cada monument diuen a qui corresponen i de quin segle són. Al seu entorn també hi ha plantes de jardí adequades. Es poden veure qualsevol dia i hora de la setmana des de la passarel·la.

Esquelet d’un gos d’atura, exposat a l’interior del Centre d’Interpretació
 
Què hi ha al centre d’interpretació?
 
Només es paga entrada per accedir al local del soterrani, on hi ha una exposició que explica què eren les vies romanes i, en concret, les que passaven per Barcelona, com la de la plaça de la Vila de Madrid. Hi ha mostres de monuments i dels aixovars funeraris (objectes del difunt per endur-se al més enllà). També hi ha altres restes trobades: per exemple, un mil·liari, és a dir, una roca que feia de fita quilomètrica (marcava les milles romanes). Al mig de la sala, en unes vitrines, hi ha gerres de ceràmica, àmfores, ossos de bou, plats de terra, braçalets..., i el més sorprenent és l’esquelet d’un gos d’atura i l’esquelet d’una nena de tres anys ficat dins d’una àmfora, trobats en aquest indret.
 
El preu és de només 2,10 euros i encara hi ha descomptes (per exemple, amb carnet de biblioteca només val 1,60 €). Tot l’espai descrit pertany al MUHBA, Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, i està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors