Festa de Sant Cristòfol a Balsareny

 
En una jornada ben calorosa típica del mes de juliol, es va tornar a celebrar a Balsareny, com a tants altres pobles, la festa de Sant Cristòfol, patró dels conductors i protector dels viatgers; també és patró dels geganters.

 
Al nostre poble es va celebrar el dia 11, l’endemà del patró, com cada segon dissabte de juliol. Com de costum, els vehicles es van concentrar a la zona del pavelló municipal i cap a tres quarts de vuit del vespre van començar a desfilar per diversos carrers, donant la volta pel polígon de la Coromina i després pujant cap dalt al poble, per la carretera de Moià, la carretera de Manresa i Berga i els carrers Travessera, Balmes i Àngel Guimerà, fins arribar a la plaça de l’Església, on va tenir lloc la tradicional benedicció a càrrec de Mn. Marc Majà, així com la salutació de l’alcalde, Isidre Viu, als conductors.

 
Enguany hi van participar més de cinquanta vehicles, força més que l’any passat; la majoria lògicament eren cotxes, però també algunes motos, bicicletes i fins i tot algun patinet. Com sempre, en fer la benedicció, alguns membres de l'associació Sant Cristòfol, ajudats per companys del Consell Parroquial, van lliurar una bosseta a cada conductor amb la medalla del sant, acompanyada d’un bolígraf i caramels. Els donatius que es van recollir enguany s’han destinat a ajudar els afectats pels terratrèmols de Veneçuela, que s’hi faran arribar a través de Càritas.
 
Finalment, per arrodonir la festa, i com cada any, hi va haver un lluït ball a la plaça de l’Ajuntament, amenitzat pel conegut Joan Vilandeny. A la mitja part hi va haver coca i mistela per a tothom.
 
Text: Isidre Prat
Fotos: Maribel Andreu / Isidre Prat

Revetlla de Sant Joan

Un any més, el Centre Excursionista de Balsareny va fer arribar al nostre poble la Flama del Canigó, que va servir per encendre el Foc de Sant Joan.

Com ja es costum, el dia 23 de juny veïnes i veïns del poble, juntament amb les dues colles geganteres, el Pubillatge local i les autoritats municipals, es van aplegar per rebre la Flama. La comitiva va recórrer diversos carrers fins arribar al camp de futbol 7, espai on s’havia ubicat la foguera d’enguany. Durant el recorregut van ballar els gegantons, Joan i Mariona, la geganta Maria i la mula Merlet. Arribats a la foguera, l’alcalde de Balsareny, Isidre Viu, al costat de la Pubilla, Noa Gil, i de la Dama, Emma Calderón, va adreçar unes paraules i va llegir el manifest de la diada, que publiquem a part.

 
L’alcalde va recordar que aquest any en fa seixanta que la Flama del Canigó va creuar per primera vegada el pas fronterer de Coll d’Ares per agermanar el territori dels Països Catalans; i va recordar un dels pioners d’aquella fita històrica: Ramon Torra i Orra (Sau, 1937), activista incansable de la cultura catalana des d’entitats com Tradicat i Tradifoc, i autor del text del manifest que es llegia aquest dia arreu del territori.

 
Mentrestant, les esplendoroses flames del Foc de Sant Joan s’enlairaven, sota el control d’efectius de l’ADF i d’agents de Protecció Civil. Els tradicionals petards al voltant de la foguera no es van fer esperar gaire. 

La pista poliesportiva, guarnida per la brigada municipal, mostrava unes taules preparades per compartir un sopar popular, ofert per l’Agrupament Escolta i Guia Guillem de Balsareny: unes boníssimes mandonguilles amb tomàquet, acompanyades amb pèsols i puré de patata; i per postres, la tradicional coca de Sant Joan i cava ben fresquet; tot plegat, amenitzat per música d’ambient i servei de bar va anar engrescant la nit. 

 
A les onze de la nit, la música va prendre protagonisme, quan el Dj Sangu va pujar a l’escenari amb el seu equip i ens va oferir una gran sessió musical que es va allargar fins a quarts de tres de la matinada, mentre a la pista la gent ballava. Cal felicitar i donar les gràcies a totes les persones i entitats que van fer possible un any més la revetlla de Sant Joan.

 
L’endemà, festivitat de sant Joan Baptista, tal com s’ha fet els darrers anys, a les set de la tarda es va celebrar una missa a l’ermita de Sant Esteve de la Colònia Soldevila, en memòria de mossèn Joan Bajona. La va presidir el rector de Balsareny, Mn. Antoni Quesada, acompanyat pel vicari general del Bisbat de Solsona, Mn. Marc Majà. Hi va assistir una trentena de persones, amb l’alcalde de Balsareny i els regidors Josep M. Soler i Jordi Vilanova. Acabada la missa, en una de les ombres del costat de l’església, van berenar coca de crema i fruites ratllada amb xocolata, amb alguns refrescs, i van poder conversar una estona tots plegats.
 
Sarment
Fotos: Jordi Vilanova / Carlos de los Ríos

MANIFEST DE SANT JOAN

 
L’any 1966, ara fa seixanta anys, la Flama del Canigó va travessar per primera vegada el pas fronterer de Coll d’Ares, esdevenint un símbol potent d’unió entre la Catalunya del Nord i el Principat i, alhora, un gest carregat de compromís en temps difícils, que vaig tenir l’honor de viure en primera persona.
 
Aquell impuls, nascut amb convicció i esperança, ha perdurat fins avui com una expressió viva de la nostra llengua, de la nostra cultura i de la nostra identitat. Amb els anys, la Flama s’ha expandit gràcies a l’esforç de les moltes entitats, els equips de foc i les persones, que n’heu sabut mantenir viu el sentit i la continuïtat, fent possible que hagi esdevingut un referent compartit que uneix els Països Catalans.

En aquest any de commemoracions, la Flama també ens convida a recordar figures cabdals de la nostra història, com Antoni Gaudí i Joan Alcover, en el centenari de la seva mort, així com Pau Casals, en els cent cinquanta anys del seu naixement, els quals han projectat al món el nostre patrimoni intel·lectual i cultural.

Us animo a continuar engrandint la Flama amb l’esperit del Canigó i de Mossèn Cinto Verdaguer, a portar-la a nous indrets i a reforçar la nostra tradició ancestral de l’encesa de les fogueres de Sant Joan. És un llegat que cal transmetre amb fermesa als nostres joves perquè en garanteixin el futur i, alhora, afavorir també la participació de les persones nouvingudes i de cultures diverses, que formen part del nostre present col·lectiu.

Que la Flama ens continuï esperonant amb força i determinació en la defensa dels nostres ideals i dels nostres drets nacionals com a poble. 

De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, passant per l’Alguer, visca la Flama del Canigó, visquin els Focs de Sant Joan i visquin els Països Catalans! 

El pas del Papa Lleó per casa nostra: algunes reflexions

LA VEU DEL CAMPANAR
 

 
Si algun esdeveniment major ha marcat el mes de juny enguany a casa nostra, ha estat la visita del Papa Lleó. Entre el 9 i el 10 de juny, Lleó XIV va viure una atapeïda agenda de celebracions, actes i encontres que van dur-lo de la catedral de Barcelona a l’estadi de Montjuïc, de la presó de Can Brians a la parròquia de sant Agustí, per culminar el recorregut a la Sagrada Família, en una cita certament impressionant i històrica, en molts sentits.
 
Des de Balsareny, un grupet de feligresos i també els mossens de la parròquia, van participar a alguns d’aquests moments: alguns, a la vetlla multitudinària del dimarts 9 a l’estadi de Montjuïc (junt amb unes 300 persones del bisbat de Solsona); altres, a la visita a Montserrat, el dimecres 10 al matí; uns altres, per últim, a l’Eucaristia i benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família, el mateix dimecres al vespre (data exacta del centenari de la mort de “l’arquitecte de Déu”, el venerable Antoni Gaudí).
 
Primera reflexió: del soroll a la remor de fons
 
Es pot dir que la visita del Papa “ha portat molt soroll”, tant abans, com durant, com després. I aquest soroll ha tingut diferents significats: des de l’expectació i l’alegria, a la reserva i la crítica, passant per 1001 matisos i grisos. Com en qualsevol afer social, la possibilitat de trobar elements positius i negatius a aquesta visita ha estat ben oberta. Tanmateix, a mesura que el Papa participava de diferents activitats i anava fent les seves intervencions (a grans estadis amb multituds, a un local de Càritas, a les Misses obertes als 4 punts cardinals, al Congrés, a la presó, a la Sagrada Família, al port de Canàries...), el soroll inicial s’anava transformant progressivament en calma oient i, d’aquí, en molts casos, en escolta honesta i fecunda. Amb el pas del Papa, anàvem passant també del soroll a la bona remor de fons.
 
Segona reflexió: confirmar els germans
 
Ja que parlem del Papa de Roma, successor de l’apòstol Pere, és ben avinent referir-nos al Nou Testament i, concretament, a unes paraules que Jesús adreçà al pescador de Galilea en un moment molt especial, en el context dramàtic de l’Últim Sopar: “Jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t’hagis convertit, confirma els teus germans” (Lc 22,32). Parlant així, Jesús mostrava a Pere la seva estima i sol·licitud per ell (“he pregat per tu”), conscient dels moments tan difícils que ell i els demés apòstols viurien durant la seva Passió. Alhora, però, Jesús estava fent un encàrrec important a Pere, com a “cap dels apòstols”: “tu, quan t’hagis convertit, confirma els teus germans”. Aquestes últimes paraules marcaran per sempre la vida de l’apòstol Pere. En efecte, després de la tenebra de la Passió (en què Pere negarà tres cops a Jesús), el mateix apòstol viurà un retrobament amb Jesús ressuscitat i, a partir d’aquí, reprendrà la missió de “pasturar les seves ovelles”, fins a donar la vida per l’Evangeli. Pere fou un home de carn i ossos, amb la seva fragilitat humana i fins i tot el seu pecat, però profundament enamorat de Jesús i del seu Evangeli. I precisament per això, perquè era fràgil però va fer experiència del perdó i l’amor de Jesús, va poder rebre l’encàrrec de “confirmar els germans” en la fe.
 
Fent un salt en el temps, el Papa Lleó, com a bisbe de Roma i successor de Pere, comparteix amb l’apòstol la fragilitat humana i l’encàrrec de “confirmar els germans”. Amb la seva visita a casa nostra, n’hem pogut fer experiència. Donem-ne gràcies i acollim la llavor de tot allò que el seu pas i les seves paraules han sembrat en nosaltres.
 
Mn. Marc Majà
Foto: Giec Tarraconense / Bisbat de Solsona

Homenatge a mossèn Climent Forner

LA VEU DEL CAMPANAR
 

 
El dia 26 d’abril, a l’escola Vedruna EDN, de Navàs, va tenir lloc un acte de reconeixement i agraïment a mossèn Climent Forner, nascut a Manresa el 1927 i que  va morir el 3 de gener de 2026 a Berga, ciutat a la qual se sentia totalment lligat: “Sóc berguedà i em sento berguedà: no puc fer-hi més”. Entre els assistents, bàsicament de Navàs, hi havia també familiars i amistats vinguts de fora.
 
Cinc persones van parlar de Mn. Climent, “el sacerdot-poeta”, “el poeta-sacerdot”. Mn. Antoni Quesada, company del mossèn i actual rector de Navàs, va recordar-nos algunes característiques de la seva personalitat: home proper, de bon tracte, acollidor, comprensiu, preocupat per la persona, discret, respectuós… De la seva intensa activitat pastoral, sobretot a Navàs (31 anys) i a  Viver i Serrateix i Sant Joan de Montdarn (34 anys), en va destacar la predicació clara, entenedora i valenta; les misses acurades i familiars; la participació dels seglars en la vida de l’Església, i l’atenció als nouvinguts, acollint-los, escoltant-los, ajudant-los. Resumint: va creure i va impulsar la renovació que proposava el concili Vaticà II.
 
Josep M. Badia ens va parlar de la “perfecta encarnació del Mossèn amb Navàs” (Lluís Badia). Ell mateix ho proclamava: “M’he fet i m’he sentit un navassenc més”. Destaquem la seva labor als inicis del Col·legi Sant Josep i “el seu esforç per consolidar l’Escola Professional Diocesana”. Fou “un entusiasta dinamitzador del Casal Jesús Obrer, d’on van sorgir i van ser acollides tantes entitats del poble. Va promoure moltes obres materials: les millores a l’església parroquial, la construcció de la capella del barri de Cal Miquel, la Llar, el Casal Sant Genís i el gran suport de la Parròquia a la Residència d’Avis (1984)”. Badia va acabar les seves paraules valorant “l’immens privilegi de ser testimonis de l’activitat pastoral i de l’obra literària” del mossèn, tan àmplia i variada.
 
Maria Estruch ens va parlar de l’obra poètica de Mn. Climent. Va relacionar-lo, per l’estil, per la temàtica i per la proximitat al poble, amb els nostres poetes: Verdaguer, Carner, Forner; Llull (que rima amb L’Ull de Taüll…). Parlem dels poemes, i també de la prosa, la narrativa, la crítica o els contes populars. Va dominar l’escrit, també dominà l’oral: recitant versos amb una memòria prodigiosa o narrant rondalles de por a xics i a grans! Transcric literalment les paraules finals de la Maria: “Un poeta fonamental i imprescindible de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX i el primer quart del XXI, que inexplicablement no s’estudia a les escoles ni als instituts ni a les facultats…”
 
Jaume Huch, editor i, sobretot, un gran amic del mossèn, va lamentar que “tot i ser un dels grans poetes catalans del segle XX, no ha estat sempre prou reconegut. Malauradament, el fet de ser capellà ha condicionat la recepció de la seva obra…” No ha estat prou valorat a nivell de país, i va deplorar que una part de la premsa nacional ni tan sols es fes ressò del seu traspàs. Però Climent va tenir sempre molt clara la seva identitat humana i sacerdotal. La seva poesia combina espiritualitat, humor i compromís amb la llengua i amb el país. La seva obra presenta una varietat de temes i registres impressionant. Per això, la va ordenar en tres grans volums temàtics: L’Ull de Taüll, poesia mística; Liridunvau, liridonvon,  humorística i satírica; i Carrer Major, 20, lírica i popular. Jaume Huch acabava reconeixent Forner com “un dels grans poetes que ha donat el nostre país… En certa manera, hauríem de ser capaços de retornar-li tot el que ens ha donat. I això comença mantenint viva la seva obra!”.
 
Va tancar el torn dels parlaments Jaume Casals, alcalde de Navàs. Va definir Mn. Climent amb cinc paraules: Creença: sempre compromès amb la fe que professava. Paraula: tenia un domini total de la paraula que l’ha portat a ser considerat un dels millors escriptors en la nostra llengua. Llengua: “Jo ho he donat tot per la llengua”, digué en una ocasió. Ja al Seminari, l’any 1951!,  junt amb altres companys, van crear la revista L’Infantil, per promoure en el món dels infants l’aprenentatge i l’ús de la nostra llengua. Poble: Mossèn Climent va fer poble creant espais on transmetre cultura. En destaquem la seva darrera construcció: el Casal Sant Genís, actualment propietat de l’Ajuntament. País: a la pregunta que li van fer sobre Com veu el futur de Catalunya?, va respondre: “Jo no renunciaré mai al somni d’una Catalunya lliure i sobirana. Hi ha moltes boires: optimista no, estic esperançat, això sí!”
 
L'acte va acabar amb unes emotives paraules de Josep M. Simó agraint a mossèn Climent la bona  relació i sintonia que va tenir sempre amb el Grup Escènic Navàs, organitzador d’aquest homenatge.
 
Mn. Antoni Quesada
Foto: Albert Obradors

Brillant Festa Major de Balsareny 2026

 

Els actes associats amb la Festa Major d’enguany van començar el diumenge abans, 19 d’abril, amb la XXIII Trobada Gegantera, organitzada pels Geganters i Grallers de Balsareny.

 
El dilluns dia 20, a la Biblioteca, hi va haver el taller infantil “Fem un conte”. Dimecres 22, un taller de punts de llibre a cura de l’Espai Jove. 

El dijous 23, diada de Sant Jordi, hi va haver parades de llibres i roses al carrer, i activitats a la Tempesta; i a la Biblioteca es van lliurar els premis del concurs literari de Sant Marc; de tot això, vegeu-ne més detalls en un article a part d’aquest mateix Sarment.
 
Divendres, 24 d’abril
 
Aquest dia va començar oficialment la Festa. A la plaça de la Mel hi van haver jocs de cucanya per als més menuts; i al Sindicat es va presentar un nou show del grup “La Il·lusió”, un espectacle musical molt treballat, que va merèixer grans aplaudiments per part del públic assistent.

 
Al vespre, al balcó de la Casa de la Vila, sis representants del Cercle Cultural de Balsareny van fer el pregó institucional de la Festa. Hem de dir que estem molt agraïts per aquesta distinció que ens va fer l’Ajuntament en reconeixement pels 50 anys de l’entitat. En un breu parlament vam intentar resumir la trajectòria del Cercle i del Sarment, subratllant la tasca de promoció d’activitats culturals i d’informació general des d’uns valors de país, de llengua, de cultura i de democràcia.
 
Tot seguit, un gran repic de campanes a cura dels Campaners de Balsareny va donar pas a una botifarrada popular, a càrrec de la colla de Geganters i Grallers Els K+ Sonen. Després, a mitjanit, al poliesportiu, va tenir lloc un concert de la Big Bandida i Mon DJ.
 
Dissabte 25 d’abril, Sant Marc  
 
El dia de la Festa Major, Sant Marc, patró de Balsareny, va començar amb la cercavila dels Bastoners de Balsareny i els Bastoners de l'Institut Escola donant el bon dia al veïnat. 

Tot seguit, mossèn Antoni Quesada i mossèn Marc Majà van beneir el panellet de Sant Marc, que els pagesos del poble van distribuir a tothom qui en va voler. Tot seguit hi va haver la missa de Sant Marc i un repic de campanes a cura dels Campaners.

A migdia, a la plaça de l'Església, no hi podien faltar els tradicionals Balls de Sant Marc, dels quals podeu trobar un reportatge molt extens en un article a part d’aquest mateix  Sarment.

 
A la tarda, la Festa va continuar amb el també tradicional Cafè Concert al Casino, amb l’Orquestra Rosaleda. Davant d’una sala plena de gom a gom, es van interpretar, de forma instrumental, diferents peces, com el Nabucco de Verdi; el conegut Cancan; La mazurca de las sombrillas, de la sarsuela Luisa Fernanda; Los Nardos, de la revista musical Las Leandras; i fragments dels musicals West Side Story i Mamma mia, d’ABBA. En l’apartat de música catalana, van interpretar un fragment de Cançó d’amor i de guerra; el Cant del poble; i sardanes, com La puntaire i La Santa Espina. No va faltar-hi, com de costum, el famós vals-jota El batallador, que va emocionar molt el públic. Davant els forts aplaudiments, l’orquestra va acabar el concert amb El Cant de la Senyera i novament un fragment del vals-jota.

 
El mateix dia 25, a les 18.30, al Sindicat, va tenir lloc l’acte de Relleu i de Proclamació del nou Pubillatge de Balsareny, presentat per Jordi Comabella i Ferran Galiano, antics hereus; i Judit Capdevila, antiga pubilla. Hi van ser convidades moltes pubilles i hereus de llocs ben diversos de la comarca i de Catalunya, que es van concentrar a la plaça Roc Garcia, d’on van marxar en una cercavila, acompanyats per les dues colles geganteres de Balsareny, fins a la sala Sindicat. Allà, ordenats per Gerard Capdevila, van ser presentats tots ells, amb els seus acompanyants. 

Els que han estat pubilla i hereu, en l’etapa 2024-2025, Bika Soler i Èric Medina, van adreçar unes paraules de comiat i agraïment a tot el públic assistent. També van dir unes paraules alguns representants del pubillatge de la Catalunya Central. Al llarg de l’acte es va passar un magnífic vídeo, obra de Jordi Sarri, on es veuen la Bika i l’Èric durant la seva vigència, en diferents llocs de Balsareny i en activitats diverses, que són la nostra identitat: el Castell, la síquia, Sobirana de Ferrans, Sant Esteve, la Festa dels Traginers, la Festa Major, etc. 

També van actuar els Dansaires dels Pastorets amb dues danses: el Ball d’Homenatge i el Ball de Nyacres. Finalment, es van donar a conèixer els nous representants de Balsareny per al període 2026-2027, que seran tres noies —no es va presentar cap noi per a hereu—: Noa Gil Galbis, Pubilla de Balsareny; i Abril Pajerols Latre i Emma Calderon Gómez, Dames d’Honor.

 
També es va fer un reconeixement per la seva tasca durant molts anys en el mon del pubillatge a Rosario Mateo, a qui es va imposar una banda oficial com a Delegada d’Honor del Pubillatge de Balsareny.
 
Tot seguit, al vespre, la música i la gresca van acompanyar el Cercatapes, que des de la plaça de la Mel fins al pavelló va passar per carrers diversos, fent parades als bars col·laboradors, per fer-hi un mossec i un bon trago. 

 
El dia de Sant Marc es va completar, a la nit, amb un extraordinari Concert, al pavelló municipal, amb el grup Héroes de la Antártida, que van fer un tribut a mític grup Mecano. Més de dues-centes persones, la majoria d’una certa edat, s’ho van passar d’allò més bé ballant i recordant les lletres de les cançons més famoses del grup. L’espectacle va començar a un quart de dotze i es va allargar fins a la una de la nit, moment en què la marxa va continuar, ja amb un públic més jove, amb el DJ Sangu, de Balsareny, i DJ Trapella. I així fins que n’hi va haver prou, ben entrada la matinada.
 
Diumenge 26 d’abril
 
El diumenge, la festa continuava. Al matí, una comitiva formada per diferents representants municipals —Ajuntament, Comissió de la Festa dels Traginers, Pubilla i Dames d’Honor— es va desplaçar des de la Casa de la Vila, acompanyant una diligència que va recollir totes les representacions dels diferents Traginers i Tragineres d’Honor que s’esperaven davant de les seves cases, fins a la placeta del Trull, on es va descobrir una nova escultura, en fusta, amb les plaques commemoratives de tots els Traginers d’Honor que hi ha hagut fins ara, amb els seus noms i anys de representació, i amb espai per anar-hi incorporant noves persones en el futur.

 
Davant de cada casa s’hi van col·locar unes plaques on consta que allà hi viu, o hi ha viscut, un Traginer d’Honor. El regidor de Festes, Josep M. Soler Camps, va fer un breu parlament en referència a cada Traginer d’Honor que allà era representat, mentre tallava la cinta inaugural que sostenia el nou Pubillatge local.

 
Cap a les 11 del matí, la comitiva arribava a la sala Sindicat per assistir al lliurament de premis del 55è Concurs de Fotografia de la Festa dels Traginers, en el qual va estar present el conseller de Turisme del Consell Comarcal del Bages, Eduard Mata. L’exposició de totes les fotos presentades i les premiades s’ha pogut veure durant els dies de la Festa Major, a la sala petita del Sindicat.

 
A les 11.30, a la plaça de la Mel, es va commemorar el 30è aniversari del Grup de Recerca amb Gossos de la Creu Roja (ERIE). Hi van ser presents, el president de Creu Roja de la Catalunya Central, així com diferents cossos de seguretat i de recerca: Protecció Civil, Mossos d’esquadra, Guàrdia Civil, bombers... Tots plegats van fer un reconeixement al balsarenyenc Enric Bruch, l’ànima del grup; a una de les voluntàries de molts anys; i a dos representants més del Berguedà. Tot seguit, es va passar al vestíbul del Sindicat, on es va fer una visita guiada a l’Exposició commemorativa que s’hi va instal·lar. I finalment, a la plaça de la Mel, hi va haver un piscolabis per a tothom.
 
Al migdia també hi va haver un Concert Infantil, al pavelló municipal, amb el grup Els Atrapasomnis, amb molta assistència de gent, sobretot de nens i nenes amb els seus familiars.

 
A la tarda, al Trull, hi va tenir lloc la dotzena edició de la Cagada de la Mula, que organitza la Comissió de la Festa dels Traginers, amb importants premis — el millor d’ells, de mil euros —. Enguany la mula va cagar molt aviat. El premi de la "cagadeta" (dintre els primers quinze minuts) va ser per a Xavier Casaldàliga, i el premi gros (després del minut quinze) va ser per a Carlos de los Ríos. Per altra banda, a les 6, el Consell de Joventut i Espai Jove va organitzar, un any més, el Llançament d’ou des del Campanar. 

 
A partir de les 6 de la tarda, va començar un extraordinari Concert a càrrec de l’orquestra internacional Selvatana. Un concert que va promocionar les cançons amb lletres en català, començant per la cançó de presentació, el La, la, la d’Eurovisió, que originàriament havia de ser cantat en català. Els quatre cantants van seguir amb peces com Te quiero, de Nino Bravo; La Bikina; Caruso; Tot és jazz, del musical Chicago; Per què he plorat i Cançó dels pirates, de Mar i Cel; fragments dels musicals El Fantasma de l’Òpera i Cats; Bella Ciao en català; i cançons de Broadway. També hi va haver peces instrumentals, com Fantasia ibèrica (amb trompetes) i una versió de la Petita serenata nocturna, de Mozart. La part més emotiva fou la de música catalana, amb el cant de sardanes com Per tu ploro, Maria de les Trenes i La Moreneta; cançons com Que tinguis sort, de Lluís Llach; i El cant de la Senyera. La forta ovació del públic va fer que interpretessin un seguit de bisos: la popular sardana Girona m’enamora; Amics per sempre; un fragment de la Marxa Radetzky de Strauss i un fragment de La Traviata de Verdi. El concert es va allargar ben bé fins a una hora i mitja. Durant el concert, la pluja —gairebé una tradició de la Festa Major— va fer acte de presència al carrer; però en sortir ja no plovia. Seguidament la mateixa orquestra va oferir un lluït ball de tarda, amb una selecció dels millors èxits de tots els temps.
 
Dilluns, 27 d’abril
 
La Festa Major es va cloure el dilluns 27, dia de la mare de Déu de Montserrat, amb tres actes rellevants: un espectacle infantil, al migdia, a la plaça de la Mel, titulat La llebre i la tortuga, a càrrec de la companyia Teatre Nu. 

A la tarda, l’espectacle de teatre El substitut amb el conegut actor Pep Plaza, que va aconseguir omplir el Sindicat, amb un públic que va riure i s’ho va passar bé durant prop de dues hores. I finalment, la cloenda de la festa amb un bonic espectacle de foc i castell de focs a càrrec de la colla Peta Fluix.
 
En resum, una festa molt lluïda, variada i participada, que va agradar als balsarenyencs i forasters que hi van venir. Cal felicitar i agrair l’esforç de tothom qui va contribuir a fer-la possible.
 
Sarment
Fotos: Maribel Andreu, Dafne Molina, Isidre Prat, Jordi Sarri, Ricard Torras, Jordi Vilanova

Dia 19. Trobada de Gegants 

Dia 24. Pregó

Dia 25. Panellet de Sant Marc 

Dia 25. Balls de Sant Marc. Vegeu moltes més fotos a l'enllaç

Dia 25. Cafè Concert al Casino

Dia 25. Renovació del Pubillatge

Dia 25. Héroes de la Antártida 

Dia 26. Grup de Recerca ERIE 

Dia 26. Cagada de la mula

Dia 26. Orquestra Selvatana 

Dia 26. Homenatge als Traginers d'Honor

Dia 27. 'El substitut'

Dia 27. Castell de Focs