‘Respostes mudes’ a reclamacions sordes

 OPINIÓ

Desgraciadament hi ha ocasions a la vida en què no sols mereixes ser escoltat, sinó que també ho necessites, per dignitat. I més quan tens la certesa que estan atemptant precisament contra aquesta dignitat, i qui consideres que ho fa, aquell a qui et dirigeixes, mira cap a un altre costat. 

Imaginem-nos, per exemple, unes persones fràgils, com ara els ancians que conviuen en una residència. Imaginem que un bon dia el seu deteriorament, propi de l'edat, els condicionés a l’hora de poder reclamar de forma legal algun abús o incompliment que els afectés directament. Una legalitat que no sempre és sinònim de moralitat.

Posem per cas que els gestors d'una residència privada estiguessin facturant a alguns avis uns augment de preus que no fos l’acordat segons el contracte, i que els avis i els seus familiars es queixessin repetidament d'aquests cobraments a totes les persones que creien poder tenir autoritat per resoldre la situació: els gestors de la residència, l'Ajuntament, i fins i tot, i també per fe cristiana, a l'església; però que totes aquestes orelles fossin sordes a les seves reclamacions. I que Afers Socials i Consum, també, fossin coneixedors dels fets i es manifestessin donant la raó als avis, sense que això servís de res.

Suposem que, mentrestant, alguns d'aquests avís trobessin la mort abans d’haver resolt les seves reclamacions, i a causa d’això les seves famílies deixessin de tenir vinculació amb la residència; per la qual cosa moltes de les quantitats presumptament cobrades de forma indeguda ja es donarien per perdudes. I que, mentrestant, altres avís rebessin plaça  pública, amb la qual cosa podrien tenir un respir econòmic a l'asfíxia que estaven patint.

Imaginem que passessin els anys sense cap gest per part de l’asil sobre retornar els diners. Fins que una minoria d'avis afectats decidissin presentar una demanda judicial, tot i ser advertits, per no dir amenaçats, amb la possibilitat que, arribat el judici, els gestors de la residència podrien fer cridar a declarar els avis, encara que alguns tinguessin vora 100 anys, o encara que patissin per edat algun tipus de demència; suficient perquè el jutge pogués donar per nul·la la demanda.

I suposem que aquest advertiment no fes que avis i familiars renunciessin a reclamar, per dignitat, allò que consideraven una presumpta apropiació econòmica indeguda; i que, gràcies a aquesta insistència, la residència, prèviament al judici, retornés –però tan sols a alguns– una important quantitat de diners, que, tot i no ser la totalitat del que reclamaven, s'hi acostés força. Però que, com que aquest fet podria marcar un precedent per a tots els altres afectats, als quals seguien sense haver tornat res, els posessin com a condició subscriure un acord de guardar silenci. Uns fets que evidenciarien el soroll que acompanyaven les reclamacions, malgrat el silenci que obtenien i que alguns volien mantenir.

Aquests fets podrien ser totalment imaginaris. Però a vegades, com diuen, la realitat  supera la ficció.

ARFAC

L'ARFAC s'adhereix a la Coordinadora 5+1

L'associació de residents, familiars i amics del Casal lamenta profundament les 4.099 víctimes mortals a causa de la pandèmia que consten, segons xifres oficials de principis de juliol, a les residències de Catalunya. 

Desgraciadament, com en molts altres casos, hi ha hagut d'haver víctimes mortals i situacions que esgarrifen, perquè moltes persones i institucions ara en parlin. 

Prèviament a aquesta situació indesitjada del covid-19, hi havia persones i col·lectius que avisaven que no s'estava actuant bé en algunes residències, que s'atemptava a la dignitat i als drets de les persones residents. Però en repetides ocasions es mirava a un altre costat, sense donar la resposta que avis i  famílies mereixen. Sovint excusant-se amb la privacitat dels centres, quan les administracions, a part de jugar-hi un paper actiu en moltes d'elles, té mitjans per actuar. 

ARFAC i les famílies representades, en repetides ocasions, ens hem sentit menyspreats quan parlem de les coses que ens afecten o creiem que atempten als drets de les persones grans i la seva dignitat, tot i els nostres intents de ser escoltats per totes les institucions que representen el Casal Verge de Montserrat. 

Volem posar de manifest que ni pretenem ser patrons, ni menys “ensorrar” el Casal. En tot cas, és la manca d'actuació i la mala gestió de molts, la que posa en risc la institució.

Conseqüents amb els nostres valors, i per respecte a tots els residents i famílies que representem, i veient els intents fallits per ser compresos, ens hem adherit a la “Coordinadora de residències 5+1”, amb la que hem iniciat contactes per junts ser escoltats. 

La coordinadora ha presentat un seguit de continguts als grups polítics parlamentaris de Catalunya, els quals a principis de juliol duien a debat la gestió de les residències geriàtriques al Parlament. 

Amb absolut respecte a la gran feina de molt del personal del Casal Verge de Montserrat, i del qual sentim el seu escalf, adjuntem part dels continguts de la carta que s'ha fet arribar al Parlament de Catalunya, perquè cadascú en pugui fer les seves valoracions i tingui l’oportunitat d'analitzar el que passa a algunes residències, sense excloure'n la nostra. 

ARFAC

Proposta de Resolució 

La pandèmia de covid-19 ha posat de manifest la situació límit en què es trobaven les residències, abandonades completament per les administracions públiques i amb manca de recursos per atendre dignament la gent gran. Les gestores de les residències han fet prevaldre el benefici econòmic per sobre del benestar dels ancians, fet aconseguit tot reduint serveis i personal, oferint una alimentació de pèssima qualitat, no subministrant el material necessari per a la higiene i l'atenció als residents, ni reposant el necessari per al funcionament quotidià dels centres; sense que des de la Generalitat s'hagi fet prou per al control i auxili de la situació dels ciutadans de ple dret que vivien en les residències. 

Tot això s'ha posat de manifest en reiterades ocasions. La Coordinadora de Residències 5+1, després d'analitzar la situació de les residències abans i durant la pandèmia de covid-19, considera que és imprescindible efectuar canvis substancials, que permetin garantir a la gent gran la qualitat de vida i els drets que com a ciutadans els corresponen. 

Exposició de motius

La pandèmia de covid-19 ha suposat una tragèdia per a la gent gran a les residències, amb un injustificable nombre de defuncions, fruit, en moltes ocasions, de l'abandonament, desídia de les gestores i de les administracions, que ha generat sobre ocupació de l’espai, desatenció i falta d'assistència sanitària. En el correu electrònic enviat en data 23/03/2020 a la Conselleria de Salut i a la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, indicàvem que una de les dificultats per a efectuar aïllaments a les residències era la manca d'espais adequats, fet que considerem que ha quedat plenament acreditat durant l'evolució de la pandèmia. La raó fonamental és que en la majoria dels casos les habitacions són compartides, fet que impedeix un aïllament adient. 

D'altra banda, les habitacions compartides imposen la convivència en un espai reduït amb altres persones amb les quals no existeix cap vincle familiar ni afectiu, imposa una pèrdua absoluta d'intimitat i són un atemptat contra la dignitat de la gent gran. 

No hi ha hagut personal suficient per a atendre adequadament els residents, i ja no n'hi havia amb anterioritat a la pandèmia. Existia una manca crònica de personal, permanent, coneguda i permesa per les administracions públiques, les quals són part implicada en l'incompliment de les ràtios establertes, agreujat per un elevat nombre de baixes mèdiques a conseqüència de la mateixa pandèmia. La desatenció i l'abandó patit pels residents ha estat fruit, entre d’altres motius, de la falta d'adequació de les plantilles i dels professionals dels centres a la realitat de les persones a les quals s'havia d'atendre. 

Les ràtios de personal gericultor i sanitari previstes a la Cartera de Serveis de 2010 de la Generalitat ja eren i són manifestament insuficients, pel fet que en 2020 els residents tenen un major grau de dependència, conseqüència de les enormes llistes d'espera per obtenir una plaça a una residència pública o concertada, per la qual cosa necessiten ajuda per a les més elementals activitats quotidianes com menjar, vestir-se, anar al WC, etc. i amb les actuals ràtios de personal és impossible oferir-los una atenció digna. 

Cal afegir que en el torn de nit, a la majoria de les residències, tan sols presta servei un gericultor per planta per a atendre fins a 30 o més persones, sense cap altre professional als centres. Actualment, un alt percentatge de ciutadans que viuen a les residències geriàtriques són pacients amb una alta comorbiditat, els quals pateixen diverses patologies cròniques que els fan altament vulnerables. L'atenció a les residències ha de comptar amb recursos assistencials, tant humans com d'equipament sanitari, per atendre durant 24 hores al dia les descompensacions i reaguditzacions d'aquests pacients. 

És important detectar al més aviat possible aquestes descompensacions per poder controlar-les. Això requereix un equipament mínim indispensable i personal sanitari amb competències per implementar els tractaments necessaris. Ara no es disposa de personal mèdic ni d'infermeria les 24 hores, fet que suposa que durant moltes hores, a més de tota la nit, no existeix ningú a les residències que pugui atendre mèdicament els residents, i això en situació normal ja era un problema per culpa del seu estat de deteriorament, però durant la pandèmia ha estat especialment greu i letal en molts casos. 

 Durant molt de temps els familiars han estat denunciant la mala atenció i la falta de mitjans que patien els ancians, sense que s'obtingués una resposta favorable de la Conselleria, que sempre s'ha posicionat del costat de les empreses. Aquesta mala gestió s'ha convertit en desastre durant la pandèmia. En moltes residències l'aïllament de les persones amb símptomes o positius en coronavirus ha estat més que qüestionable, i en molts casos els familiars han estat informats que havien ingressat als hospitals desnodrits i deshidratats, signes evidents de maltractament i desatenció. 

Per tot això, considerem que els serveis d'atenció a les persones vulnerables han de ser públics de gestió pública, per garantir que el dret a una atenció digna i de qualitat preval per sobre del benefici econòmic. 

Els Consells de Participació de les residències, establerts en l'art. 57 de la Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials i desenvolupat en el Capítol IV del Decret 202/2009, de 22 de desembre, dels òrgans de participació i coordinació del Sistema Català de Serveis Socials, poden ser una bona eina, però la composició, funcions i organització establertes en l'esmentat Capítol no donen resposta a les necessitats actuals. Els familiars tenen un vocal en el Consell i quatre els residents, però l'elevat grau de deteriorament d’aquests impedeix que puguin tenir una participació efectiva, fet utilitzat pels gestors de les residències per mantenir el control de les decisions, ja que procuren la designació arbitrària d'aquests representants dels residents. 

Abans i durant la pandèmia no hem tingut cap participació en decisions que afecten directament els nostres familiars, relegant-nos a la posició de simples espectadors i convé recordar que ni els gestors de les residències ni la Generalitat tenen la seva tutela, per la qual cosa exigim una participació activa. Per tot això, cal modificar la composició dels Consells de Participació, les seves funcions i la seva organització. 

Coordinadora 5+1

ARFAC mostra empatia amb la família Solà-Rodellas

Benvolguda família Solà Rodellas,

En relació a la vostra publicació en el darrer butlletí 500 de Sarment, on manifesteu un desacord amb la gestió del covid al Casal Verge de Montserrat  i l'afectació amb el vostre oncle i cunyat, Ventura Rodellas Llobet, volem expressar-vos un absolut apropament empàtic i també, lamentablement, les nostres condolences, així com a tots els afectats i traspassats durant i/o a conseqüència d'aquesta pandèmia.

Llegir la vostra carta, tan ben estructurada i plena de sentiments, segur que no deixa ningú indiferent. Els fets que exposeu creiem que no poden anar acompanyats de silencis.

Per això volem adjuntar els nostres comentaris, i tant de bo s'hi poguessin adjuntar els d'altres lectors que, com nosaltres, es manifestessin, fent-vos veure que no esteu sols.

Desgraciadament aquesta pandèmia ha afectat i molt a moltes residències per a persones d'edat avançada que, amb patologies, o desenvolupant-ne, i necessitades d'atenció sanitària, s'han vist afectades greument en un entorn poc favorable.

Molts han estat els esforços del personal d'aquest centres residencials davant del covid-19, però alhora gran ha estat el patiment i angoixa de moltes famílies que, com vosaltres, han sentit impotència i desatenció davant la persecució i l'amenaça de la malaltia.

Així mateix, aquesta situació ha cridat l'atenció de molts periodistes que, en els seus mitjans de comunicació, miren de fer anàlisi de la situació en aquests centres residencials.

Abans del coronavirus, moltes residències tenien una constant rotació del personal cuidador, que, amb contractes precaris i sous irrisoris, desenvolupen la part més propera i humana.

Per altra banda, uns equips directius, dels quals ni usuaris ni residents coneixen tan sols de quina titulació i formació disposen per estar al capdavant d'un centre assistencial, i, menys encara, si els seus salaris són proporcionats a la resta de l'equip assistencial.

La suma de tot plegat pot comportar greus conseqüències, i potser la residència Casal Verge de Montserrat n'és una afectada més.

En vuit anys que n'heu estat usuaris, haureu pogut ser testimonis i veure passar pel Casal cinc direccions diferents, dues gerències, molts canvis d'infermeria, i darrerament una nova incorporació a serveis socials, fruit del recent i incomprès acomiadament de la Maria Josep, que n'ocupava el lloc i s'havia guanyat l'estima de molts usuaris.

Tot plegat: acomiadaments, infermers que pleguen, cuidadores sobrecarregades de feina i assumint responsabilitats que no els pertoquen, baixes laborals, manca d'informació, etc., no és l'escenari més idoni per atendre com es mereixen els residents; i menys davant d'una pandèmia.

I no volem parlar del patronat que ho gestiona, el qual ja ha estat qüestionat en més d'una ocasió, però les nostres reivindicacions i queixes semblen importar ben poc a les persones que en formen part.

La vostra carta ens entristeix i alhora ens fa recordar altres casos, com el de la també sentida defunció de Carme Gonfaus Rabeya, l'any 2018, quan la seva filla Roser, com vosaltres, exposava els fets en aquest butlletí, el maig del 2019, un any després de dol i llàgrimes, sense obtenir cap resposta.

Esperem i desitgem que la vostra protesta no quedi en un no-res, i serveixi per sensibilitzar el poble de Balsareny i ajudi a trencar un silenci que crida amb força dins dels nostres cors, i molt probablement dins dels cors del personal cuidador, que és qui està sempre a primera línia rebent-ne les conseqüències; considerem que es mereixen molt més que el nostre immens agraïment i reconeixement.

ARFAC

Comunicat d’ARFAC

Segons ens informa a data 1 d'abril de 2020 el diari Ara: "Almenys 362 persones grans que viuen internes en residències a Catalunya han mort com a conseqüència del covid-19 des que va començar la crisi sanitària. Així ho ha confirmat el Govern, en la primera roda de premsa que ha fet el departament d'Afers Socials i Famílies des de l'arribada del virus. D'aquesta manera, del total de morts a Catalunya amb coronavirus pràcticament un 20% prové de residències.

En declaracions als mitjans, el secretari general d'Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesias, ha confirmat la xifra i també ha afegit que hi ha més de 3.000 professionals que treballen al sector de les residències aïllats per contagis (dels més de 75.000 que hi ha a Catalunya) i del més de mig miler de residents contagiats."

Davant aquestes dades esfereïdores, des de l'Associació de Residents, Familiars i Amics del Casal (ARFAC) volem transmetre un missatge d'empatia i de força per als nostres avis i àvies i per a les seves famílies, que no sols viuen amb aquest risc, sinó que, a més, ho han de fer, per precaució, des del distanciament dels seus éssers estimats, la qual cosa és molt dolorosa.

També volem expressar un absolut respecte i agraïment a totes les persones del Casal Verge de Montserrat, i a totes les que, des d'altres residències, tenen cura dels nostres avis i àvies en aquests moments tant difícils per a tothom; així com a l'Ajuntament de Balsareny, brigada municipal, personal de serveis socials..., que es preocupen pel benestar del nostre poble, especialment de les persones més vulnerables.

Restem oberts a col·laborar en qualsevol cosa que pugui ser del vostre ajut: com ara cosir mascaretes, participar en la neteja i desinfecció de la residència, o bé allò que considereu que us pugui ser d'ajut.

Molta força i una abraçada (virtual).

ARFAC (arfacbalsareny@gmail.com)

XVIII Trobada de Gegants

Lluïda XVIII Trobada dels gegants Marc i Maria, de la colla de Geganters i Grallers de Balsareny, que obren els braços a la gent del poble, grans i petits. Aquest cop, en especial, els menuts, ja que tots els infants de l'escola Guillem de Balsareny van participar fent el dibuix del cartell de la trobada.

La colla de geganters i el professorat va fer una selecció dels millors dibuixos i es van triar els dibuixos guanyadors de cada cicle, que varen ser: 

Maria Rodríguez Legler, del curs de P5; 

Aran Sivill Pla, del 2n curs; 

Xènia Artigas Cruz, de 4rt curs; i 

Queralt  Artigas Cruz,  guanyadora de 6è curs i  del cartell definitiu de la trobada. 

Enhorabona a les premiades i a tots els participants, i felicitats a l'Escola Guillem de Balsareny per la seva col·laboració activa. 

Tots els dibuixos participants van estar exposats al Casal Cívic, entre els dies 15 i 26 d'abril. Actualment els dibuixos estan guardats al Centre Instructiu i Recreatiu (el Casino), on cada alumne que ho vulgui pot recollir el seu dibuix.

El dia 28, amb un sol radiant, va començar la cercavila amb una visita als residents del Casal Verge de Montserrat. Allà, els gegants Marc i Maria, acompanyats de les colles de Sallent, Vic - Carrer de la Riera, el Masnou, Tavertet, les Borges Blanques, Guissona, Caldes de Montbui i Pallejà, van participar en uns balls al pati de la residència. La ballada la va organitzar la Colla de Geganters Grallers de Balsareny a proposta de l'associació ARFAC, amb la  col·laboració de la direcció de la residència: una excel·lent iniciativa, aquest bonic gest d'apropament i estima per als nostres avis i àvies del Casal.

Seguidament, les colles geganteres van desfilar pels carrers del municipi, fins arribar a la plaça de l'Ajuntament, on es van fer els tradicionals balls de les diferents colles participants, els agraïments i el lliurament de records per mans del cap de colla de Geganters i Grallers de Balsareny, acompanyat del regidor de Cultura i de l'alcalde de Balsareny. Per molts anys!

Sarment

Fotos: Geganters Balsareny 

Carta de l’ARFAC

[L’ARFAC va presentar aquest escrit el passat 21 de març a la Fundació del Casal Verge de Montserrat i a l’Ajuntament de Balsareny, i ens l’envia perquè el publiquem per tal de donar-lo a conèixer al poble.]

Benvolguda Fundació Casal Verge de Montserrat,

Benvolgut Excm. Ajuntament de Balsareny,

Moltes han estat les vegades en què ens hem adreçat a vostès per transmetre’ls la nostra preocupació envers la residència Casal Verge de Montserrat.

Novament ho fem. I ho fem amb una gran decepció!

Decepció en veure com les nostres manifestacions han estat gairebé sempre ignorades per vostès i no ser capaços d'arribar a enteses i crear vincles de confiança entre la Fundació de la qual sou part i els usuaris de la residència Casal Verge de Montserrat, representats per l'associació ARFAC.

Veient-nos inclús descrits, a la publicació Sarment del passat mes de juliol de 2018, i per les persones que formen la Fundació Casal Verge de Montserrat, com a part d'un problema... De quin?

Tant sols som residents, famílies d'aquests, amics, persones lliurement associades que han volgut ser escoltades i respectades. Transmetre les nostres preocupacions envers l'atenció als nostres residents del Casal i alhora qüestionar les formes i política de gestió de la residència, que ha estat la que ens ha dut a ambdues parts al punt on som avui.

On gairebé és qüestiona la vulneració de la Carta dels drets i deures de les persones grans, ja que la Carta dels Drets i Deures de la Gent Gran a Catalunya recull els cinc principis temàtics proposats per les Nacions Unides, descrits en els documents dels drets humans per a persones d'edat. Els tres primers fan referència al vessant més individual i personificable de l'ésser humà. Els dos últims principis permeten assolir l'autorealització personal, basada en la independència, tot aportant qualitat i dignitat humana. Aquests principis són:

Dignitat: "Les persones grans hem de poder viure amb dignitat i seguretat i veure'ns lliures d'explotació i maltractaments físics i/o psíquics, així com de ser tractades dignament sense discriminació per causa d'edat, gènere, ètnia, discapacitat, situació econòmica o qualsevol altra condició."

Independència:  "Inclou l'accés a l'alimentació, l'aigua, l'habitatge, el vestit i l'atenció sanitària adequades, així com l'oportunitat de treball remunerat i l'accés a la capacitació i l'educació."

Autorealització: "Les persones grans hem de poder desenvolupar plenament les oportunitats i les potencialitats a partir de l'accés als recursos educatius, culturals, espirituals, d'oci i temps lliure en la societat."

Assistència: "Les persones grans hem de beneficiar-nos de la cura de la família, així com tenir accés als serveis socials, sanitaris i assistencials, i gaudir dels drets humans i fonamentals, quan residim tant en la llar pròpia com en centres d'atenció o institucions."

Participació: "Les persones grans hem de participar activament en la formulació i en les polítiques que afecten directament el nostre benestar, des de la solidaritat amb altres generacions, en una societat per a tothom; aquest principi ha de ser entès des del dret a la lliure associació."

Molts han estat els nostres intents per ser compresos. Fins i tot, la nostra preocupació ha format part de tres plens municipals celebrats al consistori. En dos dels quals es fan evidents les nostres preocupacions amb les actes de dates 28 de juliol de 2016 i 14 de juny de 2018 dels plens municipals.

Tanta es la nostra impotència que davant del que entenem alhora una vulneració dels nostres drets com a consumidors i/o usuaris, ens hem vist amb la necessitat de dur part de les nostres reivindicacions al departament competent de la Generalitat de Catalunya. La qual, el passat mes de novembre de 2018, es posava en contacte amb vostès en forma d'advertiment.

Aquest fet ens preocupa i molt, tant com a associats, com quant a veïns de Balsareny. Perquè el no compliment de requisits amb l'administració pot generar penalitzacions que no són favorables per a la nostra residència, per als nostres usuaris presents i futurs i, en definitiva, per al nostre poble,

Per això us demanem novament, si us plau, i per la responsabilitat que lliurement heu volgut ocupar, que estigueu a l'alçada dels esdeveniments.

Per la nostra part, continuem estant, com sempre hem estat, a la vostra disposició per intentar trobar formes d'entesa i confiança entre ambdues parts.

Balsareny, 21 de març de 2019

ARFAC

ARFAC: Reunió

El passat dia 24 de febrer, l'Associació de Residents, familiars i amics del Casal es reunia per primera vegada al Casal Centre Cívic de Balsareny. Reunió que va ser possible gràcies al fet que s'aprovés la nostra petició per a poder reunir-nos-hi.

Així, els residents del Casal Verge de Montserrat hi poden accedir amb facilitat, tot i la seva mobilitat reduïda, i aprofitant la proximitat que hi ha entre els dos Casals; afavorint i respectant a la vegada els nostres avis i la carta dels Drets i Deures de les persones grans, on entre altres coses diu:

Participació: "Les persones grans hem de participar activament en la formulació i en les polítiques que afecten directament el nostre benestar, des de la solidaritat amb altres generacions, en una societat per a tothom; aquest principi ha de ser entès des del dret a la lliure associació."

Cal dir també que el Casal Verge de Montserrat denegava la petició feta anteriorment per ARFAC de reunir-nos al Centre de dia d'aquest; argumentant que ho podíem fer al local d'entitats. Fet que ens va fer creue que havíem de demanar-ho al Casal Cívic Balsareny pels motius ja exposats.

Agraïm als responsables d'aquest que ens hagin acollit, i els animem i oferim mà estesa en tot allò que puguem fer des de la nostra Associació, perquè aquest Casal Cívic segueixi omplint de vida i alegria, principalment als avis del nostre poble. Enhorabona.

La reunió va acollir una part important de famílies usuàries del Casal Verge de Montserrat, que debatien l'abusiu increment de preus per a aquest 2018 que s'està aplicant a les places privades de la residència.

L'increment ha estat de 121 euros de cop i volta !
Que, sumats a les grans quantitats que ja pagàvem, estaríem parlant de quantitats que oscil·len entre els 1.593 euros i els 2.119 euros per ser atès com a resident de plaça privada al Casal.

En aquests preus no són inclosos extres com televisió individual, habitació individual, perruqueria, farmàcia, etc.

L'increment de preus també afecta els menjars a domicili i el Centre de Dia.

Un increment dut a la pràctica de tal forma que des de l'Associació considerem, a part d'una immoralitat i total falta de respecte, un incompliment dels nostres contractes.

Fruït pressumptament d’una mala gestió que duem temps avisant als grups polítics municipals.

Els quals considerem responsables de vetllar, preservar i fomentar les institucions i empreses del nostre municipi i la seva gent.

Se’ns comunicava l'increment de preus per carta, sense cap explicació al respecte, al mes de gener. I posteriorment, degut a la unió dels nostres associats afectats i les seves reclamacions entrades a registre, conseguim que se’ns vulgui justificar per carta.

També a data 17 de març, el Casal convoca els afectats d'aquesta puja a una reunió per mirar d'aclarir-ho. Dos mesos després, però, que se´ns estigui facturant.

Reunió duta a terme per una part del patronat de la Fundació Casal Verge de Montserrat (darrerament renovat de nou), on figuraven el President, la Vicepresidenta, el nou secretari-tresorer, i un vocal.

Trobem a faltar els altres tres vocals que componen l'actual patronat, on, a part de l'alcalde, casualment també hi ha un altre vocal que és membre de l’actual govern municipal.

Creiem que, donada la situació actual amb la majoria dels nostres avis del Casal i els seus familiars, i sobretot amb l'alarmant informació que se’ns dona en aquesta reunió, haurien de fer valer els seus objectius polítics dins la Fundació i vetllar fil per randa per pal·liar les diferents dificultats amb què ens trobem.

Amb dades que no podem corroborar, per una total manca de transparència directa de la Fundació Casal Verge de Montserrat envers els seus usuaris en forma d'evidències. Aquesta ens comunica que l'increment de preus ha estat presumptament per frenar unes pèrdues econòmiques que en els darrers anys es veu que han anat en augment. On, a l’exercici de l'any 2015, diuen que apareixen unes pèrdues d’11,000 euros.

L'any següent, aquestes diuen que van ser de 60.000 euros i se’ns diu que preveuen tancar l'any passat amb unes pèrdues de 111,000 euros. No ens queda clar si son la suma dels darrers anys o la suma hauria de ser de 181.000 euros.

I mentre  les pèrdues anaven en augment, a les acaballes del 2017 dedicaven el temps en celebracions d'aniversari amb els 70 anys del Casal! Convidant a dinar a tots els patrons vius que havien treballat per a la Fundació aquests 70 anys, oferint un concert  al poble, un sopar popular a un preu molt per sota del que fan pagar amb els serveis d’àpats a domicili. I tenint una part important de treballadores de la residència treballant per a la festa fora del seu horari de treball...

Veiem  que la situació que duem temps avisant posa en risc ja fins i tot la continuïtat de la institució i l’atenció que ofereix.

Ja que un augment com el que han dut a terme deixa la residència sense ser competitiva, amb el risc que això comporta.

Lamentem profundament que una Fundació com és la del Casal, amb tot el que representa històricament  i en especial per a les persones que avui en formen part, no sigui capaç d’obrir portes d'entesa i confiança amb el seu poble i els seus usuaris.

A.R.F.A.C

arfacbalsareny@gmail.com