ENTREVISTA
Lluïsa Coma, 35 anys a Balsareny amb vocació de
mestra
Lluïsa Coma i Gómez va néixer a Sallent el mes d’octubre de 1956. Va cursar
els estudis de Magisteri a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva
professió de mestra l’ha portat a llegir força literatura infantil per tal de conèixer
els llibres per comentar amb els alumnes i estar al dia de les noves publicacions.
Igual que el dels adults, el món literari d’infants i adolescents és un canvi
constant i cal estar al corrent de les novetats, les crítiques i els premis.
També parlem de la seva afició per la lectura personal i comenta que els últims
llibres que ha llegit són “Los besos en el pan”
d’Almudena Grandes, i “Mariona” de Pilar Rahola. I li interessa l’actualitat,
de la qual s’informa a través de publicacions digitals i en paper.
Una de les altres seves
passions ha estat i és viatjar i conèixer món. Ha visitat la majoria de països d’Europa, també Rússia,
Egipte i els Estats Units d’Amèrica, i a l’Amèrica del Sud ha conegut països com l’Argentina, el Perú, Bolívia i
Paraguai. En aquest darrer país hi ha estat més d’una vegada i juntament amb el
Joan Bonals, la seva parella, ha participat en diferents cursos de formació amb els
docents de la Fundació Alda, que atén i assessora escoles i famílies amb
projectes de treball que els ajuden a progressar en el camp educatiu i social. De
Costa Rica, Cuba, l’Índia, el Vietnam, Tunísia, Burkina Fasso i altres països en
té records inoblidables.
D’altra banda, els museus,
la muntanya, el teatre i les estones amb els amics formen part també de les seves motivacions en
el temps de lleure.
— Com va anar el tema
d’estudiar per a mestra?
— Fàcil. A casa sempre han dit que des de
petita sempre havia expressat que seria mestra. I així va ser.
— Com s’escullen a
Magisteri les matèries per a estudiar?
— En el camp dels estudis hi ha hagut
molts canvis. Quan vaig estar a la facultat hi havia tres branques: ciències,
ciències socials i llengües. Jo vaig fer ciències socials sense dubtar-ho.
Estic parlant dels anys 1975-1978 i políticament vivíem un canvi important al
país: l’acabament del franquisme, la transició, les primeres eleccions
democràtiques, l’esclat i coneixement de partits polítics, etc. I és clar, tot
això era un revulsiu més a la universitat. Els estudiants vivíem
apassionadament el canvi polític i vaig tenir professors d’història que em van
ensenyar a llegir la matèria des d’un punt de vista econòmic i social. S’havia
acabat aquella història tan avorrida de dates i batalles i sense el perquè dels
esdeveniments.
— En quants pobles o
escoles has exercit de mestra?
— La primera va ser l’escola d’ Avinyó i després vaig
estar dos anys a l’escola pública d’Artés. Seguidament ja em van destinar a
Balsareny, on he exercit més de 35 anys.
— Com vas viure el primer
dia d’escola a Balsareny?
— Va ser interessant. En aquell temps
hi havia un claustre de mestres nombrós, ja que tots els nivells d’alumnes eren doblats i
la població escolar era alta. Venien
nens i nenes de les colònies tèxtils de la Rabeia i Soldevila i de la minera de Vilafruns, així com alguns
alumnes de les cases de pagès del terme.
Estava il·lusionada de venir a Balsareny perquè, aleshores, l’escola era
capdavantera a la comarca en el treball d’immersió lingüística i la posada en
marxa de propostes pedagògiques noves. L’any 1982, fer una “escola catalana”
anava lligat amb fer una escola democràtica, plural, laica i innovadora de
materials i mètodes d’aprenentatge. Treballàvem en els cursos baixos i vam
dedicar molts esforços a l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, un
ensenyament de les matemàtiques més manipulatiu i basat en el raonament,
l’estudi de l’entorn a partir de l’experimentació, la cerca i el descobriment.
Fèiem excursions, sempre amb objectius pedagògics i d’estudi, i vam iniciar les
colònies escolars. Ens formàvem en els cursos de Rosa Sensat i, sovint, baixàvem
a Barcelona per tal de revisar materials i conèixer bé el procés d’aprenentatge
que feien els alumnes.
Pel que fa als nens i nenes, recordo la
primera classe amb un grup de 25 alumnes d’entre 5 i 6 anys amb uns ulls
brillants, molt atents i que processaven amb gran interès la manera com faríem
la tasca tots plegats. Es tractava d’implicar els nanos i treballar a partir de
la motivació de tots plegats. L’alegria que desprenien aquells nen i nenes i
l’interès que tenien per aprendre em va marcar molt. Plegats vam experimentar i
conèixer l’entorn, llegir, construir textos, eren grans dibuixants i fèiem un
text lliure setmanal que després imprimien a “la gelatina” (riu). Sí,
era un mètode molt rudimentari, però encara avui hi ha molts alumnes que el
recorden! En aquells moments es va engegar un ensenyament que trencava motlles
respecte del tradicional, i tothom hi estava molt compromès, els pares des de
les AMPES, els mestres i els ajuntaments,
i fèiem pinya per aconseguir més recursos per a les escoles i per fer un
ensenyament de qualitat.
— Has tingut algun càrrec a
la direcció?
— Doncs sí, he estat dues vegades cap
d’estudis. Aquest és el càrrec pedagògic que ha encaixat més amb els meus
interessos. He de dir, però, que els càrrecs administratius no m’han motivat
mai.
Per a mi, la direcció és l’òrgan que ha
de liderar i coordinar totes les tasques de la comunitat educativa —mestres, alumnes,
famílies, ajuntament i entitats—, evidentment consensuades amb les diferents
parts i tenint sempre present que la nostra tasca és ensenyar i formar
persones. El diàleg i l’ entesa són molt importants perquè una comunitat
educativa s’ il·lusioni i treballi amb interès. Els millors projectes en
ensenyament es construeixen des de la motivació, les ganes, la predisposició...
és a dir, des de les actituds de col·laboració i reconeixement de tots els
membres. No cal dir que la formació dels professionals ha de ser alta i
constant, però avui dia és fàcil d’obtenir de forma presencial, on-line, des de
grups d’ estudi, etc. Hi ha una gamma extensa de possibilitats de formació.
Josep Gudayol i Puig
Fotos: Lluïsa Coma
