Vivim confinats a casa, sortint tan sols quan és
estrictament necessari, i sent coneixedors que hi ha moltíssimes persones que
pateixen a causa del covid-19; convivint amb la por de ser-ne, cadascun de
nosaltres, una víctima més —perquè, d’afectats, en som tots.
Passo les hores, els dies, les setmanes, amb la meva parella
i la meva filla. Avui toca mirar el paisatge des del balcó. Teulades, balcons,
jardins, camps, boscos, Puigdorca, ocells que voleien i canten... I agraint,
alhora, la música que des del terrat de casa seva ens ofereixen en Txus i l'Àxel
Garcia. Molts dels veïns del carrer Travessera i voltants agraeixen el seu
gest, que han repetit diverses vegades en aquest confinament, i aplaudeixen com
nosaltres les seves cançons.
Deixant-nos portar, i fent una mirada enrere, observant d'allà on venim, i veient molt del que tenim allunyat per la "distancia prudencial", i en l'absoluta enyorança; observant alguns dels nostres encerts i molts dels nostres errors; valorant petites gestes del dia a dia que passaven sovint desapercebudes o semblaven insignificants, dins la nostra pressa pel no res, ens adonem avui que són aquestes, les que donen sentit i anhel a les nostres vides.
Deixant-nos portar, i fent una mirada enrere, observant d'allà on venim, i veient molt del que tenim allunyat per la "distancia prudencial", i en l'absoluta enyorança; observant alguns dels nostres encerts i molts dels nostres errors; valorant petites gestes del dia a dia que passaven sovint desapercebudes o semblaven insignificants, dins la nostra pressa pel no res, ens adonem avui que són aquestes, les que donen sentit i anhel a les nostres vides.
No necessitem tant com crèiem! Tant sols poder cobrir les
necessitats bàsiques i sortir al carrer amb les nostres famílies, amics i
companys i sentir-ne l’escalf, se’ns demostra avui que amb això ho tenim tot.
No ho oblidem!
Res, però, no dura per sempre, i el covid-19, que avui tant ens afecta, algun dia serà història, i en nosaltres recau el que hi vulguem escriure. Quan tot això haurà passat, hi haurà un munt de persones del nostre entorn a qui haurem de seguir donant les gràcies per no haver-se allunyat. Persones que ens han estès la mà, i per prudència, no l'hem pogut agafar com es mereixien, tot i mostrar-nos la seva empatia, proporcionant-nos els seus serveis... Estant al nostre costat.
Res, però, no dura per sempre, i el covid-19, que avui tant ens afecta, algun dia serà història, i en nosaltres recau el que hi vulguem escriure. Quan tot això haurà passat, hi haurà un munt de persones del nostre entorn a qui haurem de seguir donant les gràcies per no haver-se allunyat. Persones que ens han estès la mà, i per prudència, no l'hem pogut agafar com es mereixien, tot i mostrar-nos la seva empatia, proporcionant-nos els seus serveis... Estant al nostre costat.
Moltes altres, a qui tant estem trobant a faltar, amb qui no
hem de permetre sentir-nos-en mai més distanciats.
Quan haurem vençut aquesta amenaça, agafem ben fort la mà
d'aquells que ens la van estendre, estenguem-la nosaltres a qui ho necessiti,
abracem aquells a qui no ho hem pogut fer. Diguem adéu, fins sempre, al costat
de les seves famílies, i com es mereixen, a aquells que ens han deixat a
conseqüència del covid-19, o bé durant aquest temps. Continuem units
reconeixent la feina del personal sanitari i de tants altres que ens afecten de
prop. No deixem mai d'aplaudir-los.
Aprofitem aquest toc d'atenció del coronavirus per no deixar perdre molts dels sentiments i valors que han pogut sorgir durant aquest confinament: comerç de proximitat, apropament veïnal (tot i l'aparent distanciament), perquè junts hem estat als balcons a la mateixa hora, pels mateixos motius, i compartint els mateixos sentiments. No vulguem veure persianes d'establiments locals baixades, valorem les polítiques participatives i veïnals... Si aconseguim millorar els pobles i, junts, fer valdre els drets i els valors de les persones que els componen, podrem voleiar lliures com aquests ocells que dansen avui als nostres ulls.
Aprofitem aquest toc d'atenció del coronavirus per no deixar perdre molts dels sentiments i valors que han pogut sorgir durant aquest confinament: comerç de proximitat, apropament veïnal (tot i l'aparent distanciament), perquè junts hem estat als balcons a la mateixa hora, pels mateixos motius, i compartint els mateixos sentiments. No vulguem veure persianes d'establiments locals baixades, valorem les polítiques participatives i veïnals... Si aconseguim millorar els pobles i, junts, fer valdre els drets i els valors de les persones que els componen, podrem voleiar lliures com aquests ocells que dansen avui als nostres ulls.
Gràcies, Txus i Àxel Garcia. La música sempre sol
transmetre aires de llibertat.
Jordi Vilanova
Fotos: Eva Escolà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.