Centre de Cultura Pere Casaldàliga

 
Alguns pobles del nostre país s’associen a figures de relleu internacional: si parlem del Vendrell, pensem en Pau Casals; si mencionem Cadaqués, el relacionem amb Salvador Dalí. Seria un goig que Balsareny, per la seva banda, quedés identificat amb la figura de Pere Casaldàliga.
 
La proposta de crear el Centre de Cultura Pere Casaldàliga va sorgir l’any 2020 en el marc d’una reunió de treball que comptava amb la participació, entre altres, de representants de l’Ajuntament, Comissió Casaldàliga, Associació Araguaia, Esgriolem, el Cercle Cultural de Balsareny i Balsareny Educa.
 
Des d’aleshores, hem estat treballant en aquest projecte, amb la previsió d’ubicar el Centre al primer pis de la casa Torrents. Per això es va elaborar un document que defineix com voldríem que fos aquest espai, quines activitats s’hi portarien a terme, com s’organitzaria i quins valors i objectius hauria de perseguir.
 
El Centre hauria de contenir una part significativa del llegat del Pere Casaldàliga, per fer visible la seva vida i la seva obra: els seus escrits, enregistraments audiovisuals, pensament i, especialment, les seves pràctiques. També hauria de generar, enriquir i mantenir un fons documental i arxivístic propi.
 
Alhora, hauria d’esdevenir un espai per promoure la sensibilitat i el compromís envers els objectius de transformació social i de cura del medi: justícia social, diàleg intercultural, educació per a la pau, drets humans i sostenibilitat.
 
En paral·lel, el Centre podria donar suport a la tasca educativa adreçada tant a l’alumnat com al conjunt del teixit social.
 
Òbviament, hauria de disposar dels recursos necessaris per difondre el treball que s’hi ha fet i s’hi estigui fent, emprant els diversos canals de comunicació disponibles per a divulgar la seva activitat.
 
Aquest document es va presentar al Ple de l’Ajuntament el passat 3 d’abril, on es va aprovar per unanimitat. Ara s’estan fent els passos adequats per fer-lo realitat. Esperem que, en un futur no gaire llunyà, Balsareny pugui disposar d’un centre que, en la línia del Pere, esdevingui un referent en la defensa dels drets humans, la cultura de pau i la sostenibilitat.
 
Balsareny Educa  
Foto: Joan Bonals             

                                                   
 

Montserrat Calvet, tot un cor d’ensenyaments i tradicions

ENTREVISTA
 

 

Som de nou a l’estiu i en temps calorós, a aquesta finestra oberta li plau presentar-vos la Montse Calvet i Vilaseca, encara que ja la coneixem, una persona activa i amiga del dia a dia balsarenyenc. Incansable treballadora a favor de la cultura al llarg dels anys dins del magisteri, continua en plena activitat cultural.
 
La Montse va néixer a Balsareny el 8 d’abril de 1958, i va cursar els estudis de primària, de Batxillerat a l’Institut Lluís de Peguera de Manresa, i de Magisteri a la Universitat de Bellaterra. Actualment continua fent cursets temàtics relacionats amb la natura. L’últim que ha fet és el d’Hidrolats, a l’Escola Agrària de Manresa. Properament té pensat anar a explorar la Universitat Catalana d’Estiu de la Natura.
 
Pel que fa al seu temps de lleure, li encanta llegir, caminar i nedar. Li agrada llegir novel·la i narrativa, i actualment està llegint El principi d’incertesa, de Sònia Guillén. Pel que fa a viatges, coneix ciutats com París, Roma, Londres, Lisboa, Florència (que li va encantar), Venècia i Marràqueix, entre altres. També ha fet recorreguts pel sud de França, el nord d’Itàlia i altres països.
 
Fa poc temps, eren dies de Festa Major i a la plaça de l’Església els gegants Marc i Maria festejaven. A mi, assegut a ple sol, em va cridar l’atenció la veu de la megafonia que va dir “ara actuaran els Dansaires” i damunt d’un cavall de planxa van sortir a ballar diversos grups, entre els quals un format majoritàriament per senyores, del qual la Montse formava part.
 
— Explica’ns, com va començar tot això de la dansa?
 
— Tot va començar al Centre Cívic, en l’activitat de sardanes. Allà vaig conèixer l’Alba Fontanet, que dirigeix el grup. Ella em va proposar de formar part del grup Sènior de l’esbart Dansaires dels Pastorets de Balsareny, i vaig acceptar.
 
— Quantes persones formeu el grup?
 
— Vam començar dotze persones. Hi ha hagut noves incorporacions i també alguna baixa per raons familiars o de salut. Properament esperem que tornin a venir, i actualment som deu dansaires.
 
— On assageu i cada quan ho feu?
 
— Assagem a la sala petita del Sindicat. Normalment ens trobem a la tarda i vespre de cada dijous. Si convé també ens trobem algun altre dia. Aquest mes de maig ens vam estar trobant també els dimarts.
 
— Ballar, i a més a certa edat, diuen que és molt saludable: què en penses, tu?
 
— Doncs sí, per a mi és ben cert. És saludable tant a nivell físic com a nivell mental. Fas exercici, tonifiques el cos, aprens moviments. Has de coordinar i has de superar petits reptes cada dia per poder assolir les danses. A més a més, la relació entre nosaltres és molt bona, ens ajudem molt. És un món totalment nou per a mi i hi vaig força perduda, però els estic molt agraïda.
 
— Finalment, i canviant de tema, ens podries dir en què consisteix el treball que feu a la Biblioteca?
 
— Sí, a la Biblioteca hi dedico una hora setmanal com a voluntària. Allà faig la lectura amb un alumne de 4t de Primària. Aquest curs comparteixo les lectures amb en Marc. És una activitat que també es fa en altres biblioteques. La iniciativa de l’acció la va prendre la Fundació Bofill per millorar l’agilitat i la comprensió lectora en alumnes de 4t de Primària. Per poder portar a terme l’activitat hi participen les biblioteques de la Diputació i les escoles. L’Ana Pérez Hidalgo, la bibliotecària, coordina totes les persones que hi intervenim (mestres, famílies i voluntaris).
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Montserrat Calvet

Si us plau, quant ha de durar això de les llengües?

PUNTA DE BRAU
 

Res mes lluny de voler fer-me l’intel·lectual, però sovint em pregunto quant de temps ha de durar el fet que les llengües siguin motiu de confrontació entre persones i pobles i que es facin servir com a eina política. No és cert que com més llengües se sàpiguen més s’amplien els coneixements útils per a les relacions entre persones? Avui la columna de la Sara Muñoz ens omple de ple dins d’aquest mon universal que s’ha de reconèixer en l’àmbit europeu, l’oficialitat del català. Us convido a participar del raonament de la Sara: “Els polítics i el català” (diari El Punt-Avui).
 
“No sé si fa venir ganes de plorar o de riure el fet que el debat sobre l’ús que els polítics fan del català s’hagi centrat els darrers dies en el numeret que ha muntat aquesta senyora de Madrid per a la qual la llibertat només té raó de ser quan s’emmotlla al que ella vol. Crec que aquesta performance, com la de fer-ne un gra massa contra el PP perquè la UE segueix ajornant tant com pot l’oficialitat del català, desvien l’atenció sobre el problema real, el que qualsevol ciutadà pot tocar amb la punta dels dits: l’ús que en fan alguns polítics –a priori grans defensors de la llengua catalana– quan es treuen de sobre la pressió de les càmeres. Personalment, que la senyora que fa de l’amenaça el seu modus operandi ens repti a veure qui és més triler, o que a la dreta espanyola li molesti sentir segons quines expressions a les institucions europees, són temes que no ens haurien de fer perdre més de tres o quatre segons de les nostres vides. La ignorància és el major menyspreu, si és que es tracta de transmetre alguna mena de sentiment. El que realment fa mal al català és que tot un president del país es refereixi al “Bajo Llobregat”, que la nit del 5 de gener els Reis s’adrecin en castellà des de les carrosses als nens dels barris més desfavorits i en català als nens dels sectors on se suposa que hi ha més bitllets, o que els polítics passin al castellà quan es passegen per les perifèries o sempre que s’adrecen a una persona d’una raça diferent a la seva –per no parlar dels cops de peu al diccionari”.
 
La columna segueix amb uns raonaments que ens haurien de fer bullir la sang.
 
Josep Gudayol i Puig