Ara fa... 42 anys. Inundacions

 

 
El novembre de l’any 1982 hi va haver la riuada més gran del segle XX. El Sarment es feia ressò del succés amb un reportatge de sis pàgines en el número 83 de desembre d’aquell any. Fèiem un repàs del danys ocasionats per la riuada a la indústria, l’horta i els serveis del nostre poble. Totes les fàbriques al costat del riu patiren forts danys, els horts van desaparèixer i les instal·lacions de proveïment d’aigua del poble quedaren fortament malmeses. De l’editorial del Sarment d’aquell mes hem extret aquets paràgrafs:
 
«Sembla talment talment cosa de bojos. A les onze de la nit baixava un riu que començava a fer por. Una hora més tard el cabdal inundava els horts i colpejava els murs de les fàbriques. Era la nit del 7 al 8 de novembre.
 
»A les dues de la matinada el Llobregat arribà al sostre del seu creixement. El pont, quasi impotent, s’escarrassava tant com podia per deixar passar tota l’aigua que baixava bramulant riu avall. La caseta de les bombes cedia davant l’incessant atac d’aigua i objectes que, arrossegats pel corrent, espetegaven a tort i a dret... talment una revolta natural.
 
»Això no s’havia vist mai! Els més vells deien haver sentit si tal vegada... El mil nou-cents set... [...]
 
»El poble quedà incomunicat per unes hores. Les principals vies de comunicació restaren tallades temporalment pels efectes directes de la riuada. Al Balç hi havia esllavissades i les línies elèctriques i telefòniques tombades feien perillar el pas de vehicles alts. Al Pont del Riu no hi passaven per precaució, car es temia una nova crescuda amb perill d’enderrocament. [...]
 
»A mesura que anaven transcorrent les hores i el riu baixava, les noticies s’anaven amuntegant i molt sovint es contradeien les unes amb les altres. Es temia, encara pels voltants del migdia, l’obertura de les comportes de l’embassament de la Baells altra vegada. Sortosament el temps millorà i a poc a poc hom s’anà fent la idea de la magnitud de la desfeta. Els hortets, Cal Vinyes, la Rabeia, Vilafruns, Soldevila, els pous de l’aigua... [...]
 
»Aquella nit i al matí següent  vam haver de sentir, en el nostre més profund orgull de l’home creat com a rei de la naturalesa, la impotència i la frustració. Ahir el foc, demà la mort, avui l’aigua, deixen l’home com un penell que de tant en tant, quan ho vol la natura, se’n creu l’amo i senyor.»
 
Transcripció: Joan Prat
Foto: Benvingut Xandri