LA VEU DEL CAMPANAR
«El que em sap més greu és que no em digui la veritat».”
Quants cops hem dit o hem sentit aquesta frase! Si algú ens menteix ens dol,
provoca una ferida en la nostra afectivitat, però ens dol més quan és una
persona estimada, sobretot de la nostra família. La sinceritat ens dona
confiança, per això quan manca estem intranquils.
Si volem que els nostres fills siguin sincers hem d’ensenyar-los a ser-ne. Com tot el que aprenen, serà perquè tenen bons exemples a seguir: no hi valen res els discursos si no som coherents, si nosaltres no complim el que diem. Però també hem de ser coherents amb els llenguatges diversos que emprem, a més del verbal, amb el nostre comportament. A la família hi ha un diàleg continu entre tots els membres que la formen i perquè aquest diàleg sigui continu sempre cal cercar el bé de tots; en el moment en què algú menteix, el diàleg es trenca.
La sinceritat no consisteix únicament a no dir mentides, també es tracta de no amagar res. De vegades sentim que no explicar-ho tot no és mentir. Potser no es mentir amb paraules, però sí amb fets, amb el silenci, amb el nostre comportament. No explicar alguna cosa soscava la confiança i això va deteriorant la relació. Amb el comportament transmetem més afecte que amb les paraules; per tant, pot ser més greu no explicar-ho que no pas dir un dia una mentida.
Una
mentida aïllada és normal que es descobreixi passat poc temps, «abans s’atrapa
un mentider, que un coix», però una cosa que s’oculta pot significar estar
mentint durant una temporada més o menys prolongada. En el primer cas serà més
fàcil demanar perdó i curar la ferida que s’hagi pogut provocar, ja que haurà
estat puntual. En el segon cas, durant tot el temps que duri “l’ocultació” és com
si estiguéssim mentint contínuament, la ferida serà més gran i, cosa pitjor,
ens podem acostumar a aquest comportament i arribar a creure’ns que hem fet bé.
La mentida, ja sigui verbal o silenciosa, a més de provocar una ferida en la persona enganyada, deteriora les relacions amb tota la família; en el fons sabem que fem una cosa no del tot correcta i això es reflecteix en el nostre comportament. Per l’entramat de relacions que es formen dins la família circularà un “contaminant” que en deteriorarà l’ambient.
Si hem de donar exemple als nostres fills és important que siguem molt curosos. Han de veure en els seus pares una total transparència i complicitat, i ser transparent consisteix més a no tapar que a voler fer veure.
Visita
al santuari de Joncadella
Es farà el dissabte 28 de setembre, sortint de
Balsareny amb cotxes petits des de la plaça de l’Església a 2/4 d’11 del matí
(10.30). Hi haurà l’explicació del santuari i del bonic mural i tot seguit la
pregària de l’àngelus i la celebració. En acabar, retorn cap a Balsareny per
dinar a casa. Es tracta del retorn a la visita que ens va fer la imatge de la
Mare de Déu de Joncadella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.