RACONS DEL BAGES I EL MOIANÈS
Les millores del Parc
Una obra de l’envergadura del Parc de l’Agulla òbviament necessita un bon pressupost per al seu manteniment i millora. El parc està connectat amb l’anomenada Anella Verda de Manresa, un bon espai per al contacte amb la naturalesa i la pràctica esportiva, que dona la volta al terme, passant per llocs com els Comtals (al sud de Manresa) i el Pont de les Arnaules (cap a l’est). A través de l’Anella Verda, el parc també enllaça amb les zones de Viladordis i El Poal, junt amb ramals de la síquia, de què ja vam parlar al darrer Sarment. Donat el nus de carreteres que hi ha a la zona, esdevenen complicats l’accés i la connexió a aquests indrets naturals, però segur que milloraran en un futur.
La façana que dona a la carretera de Santpedor, on hi ha un dels accessos, i on hi havia un descampat ple de sotracs i pols, va ser arranjada a inicis de 2022, de manera que ara hi ha un espai per a vianants i ciclistes, una zona enjardinada i una filera d’aparcaments en bateria. També al davant del club de tenis, on abans s’hi aparcava, ara hi ha un camí per a vianants de cap a cap.
Darreres obres al llac
A principis de 2023 van començar unes obres al llac —que es va buidar del tot—, les quals van obligar a tancar l’accés del públic al parc durant prop d’un mes, entre el gener i el febrer, per qüestions de seguretat. Després s’hi va poder tornar a entrar, i ja hi tornava a haver aigua al llac, si bé les obres van durar uns tres mesos (la darrera vegada que s’havia buidat el llac va ser el 2011 i només parcialment). L’objectiu va ser millorar la qualitat de l’aigua, que en bona part va destinada al consum de Manresa i rodalies. En aquest sentit, a les parets del llac s’hi van fer tres forats, perquè l’aigua circuli i no es quedi estancada i així eliminar el gust d’algues que tenia en alguns períodes de l’any. A més, per sota terra, s’hi va fer una canalització per tal que l’aigua de la síquia pugui arribar a la potabilitzadora directament, sense passar pel llac si convé. Fins aleshores, la potabilitzadora eliminava el gust d’algues, però ara es tractava d’evitar-lo abans.
 |
| Façana oest del parc, urbanitzada de nou el 2022 |
Una obra de l’envergadura del Parc de l’Agulla òbviament necessita un bon pressupost per al seu manteniment i millora. El parc està connectat amb l’anomenada Anella Verda de Manresa, un bon espai per al contacte amb la naturalesa i la pràctica esportiva, que dona la volta al terme, passant per llocs com els Comtals (al sud de Manresa) i el Pont de les Arnaules (cap a l’est). A través de l’Anella Verda, el parc també enllaça amb les zones de Viladordis i El Poal, junt amb ramals de la síquia, de què ja vam parlar al darrer Sarment. Donat el nus de carreteres que hi ha a la zona, esdevenen complicats l’accés i la connexió a aquests indrets naturals, però segur que milloraran en un futur.
La façana que dona a la carretera de Santpedor, on hi ha un dels accessos, i on hi havia un descampat ple de sotracs i pols, va ser arranjada a inicis de 2022, de manera que ara hi ha un espai per a vianants i ciclistes, una zona enjardinada i una filera d’aparcaments en bateria. També al davant del club de tenis, on abans s’hi aparcava, ara hi ha un camí per a vianants de cap a cap.
Darreres obres al llac
A principis de 2023 van començar unes obres al llac —que es va buidar del tot—, les quals van obligar a tancar l’accés del públic al parc durant prop d’un mes, entre el gener i el febrer, per qüestions de seguretat. Després s’hi va poder tornar a entrar, i ja hi tornava a haver aigua al llac, si bé les obres van durar uns tres mesos (la darrera vegada que s’havia buidat el llac va ser el 2011 i només parcialment). L’objectiu va ser millorar la qualitat de l’aigua, que en bona part va destinada al consum de Manresa i rodalies. En aquest sentit, a les parets del llac s’hi van fer tres forats, perquè l’aigua circuli i no es quedi estancada i així eliminar el gust d’algues que tenia en alguns períodes de l’any. A més, per sota terra, s’hi va fer una canalització per tal que l’aigua de la síquia pugui arribar a la potabilitzadora directament, sense passar pel llac si convé. Fins aleshores, la potabilitzadora eliminava el gust d’algues, però ara es tractava d’evitar-lo abans.
 |
| Escultura dedicada al parc, situada a la cantonada nord-oest (rotonda de Santpedor), col·locada pel Centre Excursionista de la Comarca del Bages el 1977, quan es va inaugurar el parc per les festes de La Llum |
Avaria inesperada
Per altra banda, ara fa just un any, el setembre de 2023 i només mig any després de les obres esmentades, es va detectar una fuita d’aigua al llac, amb una pèrdua d’aigua que s’escapava cap al torrent de Sant Ignasi, per la qual cosa es va haver de tornar a fer un buidatge parcial del llac i es va precintar tot el seu recinte. La fuita es va localitzar a la bassa d’entrada al llac: una llosa de formigó s’havia esquerdat i mogut.
En aquesta ocasió, es van adoptar mesures especials pel greu estat de sequera que patíem fa un any. Així, es va rebaixar el nivell d’aigua de la síquia des de Balsareny i, gràcies precisament al bypass que s’havia fet mig any abans, es va poder conduir més aigua cap a la potabilitzadora i emmagatzemar-la en un dipòsit buit que hi havia allà.
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
PEUS DE FOTO:
FOTO 1.-
FOTO 2.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.