—Com comença la teva carrera esportiva?
—Quan cursava 1r d’ESO, els del Club Atlètic Manresa van venir a l’IES Llobregat de Sallent a fer una jornada esportiva per afeccionar joves a l’atletisme. De cada IES van seleccionar quatre o cinc persones per competir plegades al Congost. Allà vaig participar en les proves de 60 metres llisos i 4x100 en relleus i vaig quedar en primera posició. El club d’atletisme em va concedir una beca perquè durant dos mesos m’entrenés; però en aquell moment ho vaig desestimar, no m’interessava. L’any següent, per tal de fer esport, que no hi era pas gaire aficionada, em vaig decidir a provar amb l’atletisme, que havia comprovat que m’anava prou bé. Vaig integrar-me en un grup mixt que començava, i a partir d’uns controls i seguiment inicial on ja vaig fer una bona marca, em van adjudicar l’Alba Martí Pla com a entrenadora. Recordo que em va dir “dilluns, comences amb el meu grup de velocitat” i així va ser. El meu primer any de Cadet de la categoria Sub-16 va ser el curs 2014-15. Aquell any només vaig entrenar; ningú competeix quan ens iniciem.
2n any cadet
SUB16. Curs 2015-2016
Aire lliure:
. Subcampiona Catalunya cadet 100 mll (12.94)
. Campiones d’Espanya per Federacions autonòmiques
. 3eres. d’ Espanya 4x100 (49.22)
. 2ones. de Catalunya 4x300
Pista coberta:
. 3ra. Campionat de Catalunya 60 mll (7.97)
. Campiones de Catalunya 4x200 (1:46:16)
. 3eres. Campionat d’ Espanya de clubs SUB16
1r any juvenil SUB18. Curs 2016-2017
Pista coberta:
. 4a. Catalunya Absoluta + SUB 18
. 2ones. Campionat de Catalunya 4x200
Aire lliure:
. Campiona de Catalunya 100 mll
. 4a. Campionat de Catalunya Absolut
. 5a. d’Espanya SUB18
. 3a. Campionat de Catalunya SUB18 200 mll
. 2ones.Selecció catalana Absoluta 4x100
. 1eres. Selecció espanyola SUB 18
. 3eres. Campionat de Catalunya 4x100 absolut
. 2ones. Campionat d’Espanya SUB
18 4x100
. 1eres. Campionat de Catalunya SUB 18 4x100
2n. any
juvenil SUB 18. Curs 2017-2018
Pista coberta:
. 1a. Campionat de Catalunya SUB 18 60 mll
. 3a. Campionat de Catalunya Absolut 60 mll
. 3a. Campionat de Catalunya SUB18 200 mll
Aire lliure:
. 2a. Campionat d’Espanya SUB 18 100 mll
. 1a. Campionat de Catalunya Absolut 100 mll
. 3a. Encontre internacional 100 mll.
. 2ones. Selecció espanyola SUB 18 4x100
. 1eres. Campionat d’Espanya SUB 18 4x100 (rècord
campionats)
. 1eres. Campionat de Catalunya SUB 18 4x100 (rècord Catalunya
46.64)
. 2ones. Campionat de Catalunya Absolut 4x100
. Desqualificació relleu 4x100 mixta Selecció catalana
. 5a. Selecció catalana SUB 18 200 mll (campions de seleccions d’Espanya)
. Convocada amb la Selecció catalana absoluta de
Seleccions d’Espanya.
La Laia considera que aquest va ser el seu millor any esportiu.
1r any junior SUB 20. Curs 2018-2019
Pista coberta:
. 1a. Campionat de Catalunya SUB 20 60 mll
. 3a. Campionat de Catalunya SUB 20 200 mll
Aire lliure:
. 1a. Campionat de Catalunya SUB 20 100 mll
. 7a. Campionat d’Espanya SUB
20 100 mll.
. 5a. Campionat de
Catalunya Absolut 100 mll
. 5a. Campionat de
Catalunya Absolut 200 mll
. 5a. Campionat d’Espanya SUB 20 200 mll.
. 1eres. Campionat de Catalunya Absolut 4x100
2n. any junior
SUB 20. Curs 2019-2020
Pista coberta:
. 2a. Campionat de Catalunya SUB 20 60 mll
. 3a. Campionat de Catalunya
Absolut SUB 20 60 mll
. 3a. Campionat de Catalunya SUB 20 200 mll
Aire lliure:
. 1eres. Campionat de Catalunya Absolut 4x 100
És l’any de la covid i el mateix que va patir una lesió al genoll.
—Això varia; depèn de si a la competició hi anem amb el grup de Manresa o bé si m’han seleccionat per participar amb la selecció catalana o espanyola.
—Com són els teus entrenaments?
—Ara mateix entreno 4 dies la setmana i unes 2 hores més el cap de setmana si hi ha competició. Els entrenaments són variats, necessito fer exercicis per tenir força a les cames, preparar-me tècnicament: per exemple, per tenir una bona sortida. Practiquem en pista i al gimnàs. És una preparació constant, perquè de seguida perdo musculació. He tingut petites lesions, però no greus, que m’han interferit poc. En aquests nivells esportius cal molt sacrifici. T’has de preparar molt per sortir bé; això vol dir controlar la sortida, la passa, ni massa llarga ni massa curta; són temps molt curts en què no pots recuperar errors. Els 100 metres lliures em van millor. Amb la pandèmia han canviat els entrenaments i, no cal dir-ho, les competicions.
—Els campionats sempre deixen unes vivències especials. Coneixes gent, tens vincles molt forts amb atletes... El club i les famílies són també importants: viatgem plegats en cotxes particulars, bus, AVE i la relació s’enforteix. També són moltes hores a les pistes. Els pares sempre m’han recolzat molt i no m’han exercit mai cap pressió. Els campionats, que sempre cauen en cap de setmana, també m’han fet apartar, per dir-ho d’alguna manera, de la vida social en alguns moments; per exemple quan era carnaval o els amics feien viatges, jo no hi podia anar... (rumia i conclou:) però ja m’estava bé!
—Moltes hores a les pistes per córrer una estona molt curta...
Sí (riu), però és així, ja hi estem acostumats. És clar, estem parlant de temps de 7 segons 68 centèsimes en 60 metres lliures i de 12 segons 01 centèsima en 100 metres lliures. Aquestes són les meves millors marques. La majoria de vegades passem quatre o cinc hores a les pistes per “córrer tan poc”. És aprendre a saber estar. És un esport de picar molta pedra.
—Has superat mai cap rècord?
—Sí, en un dels campionats a Espanya, però en aquell mateix campionat es van superar dos rècords més; això passa poc.
—Només correu noies?
—Ara hi ha una nova modalitat mixta, en què correm relleus plegats. En un mixta de dues noies i dos nois de la selecció catalana no vam puntuar, ens van desqualificar, sembla que per un tema de sortida. Tot i així, com a grup vam quedar campions per puntuació (riu). Era un bon moment i un bon equip! Catalunya és de les comunitats que guanya força. És una bona comunitat, atlèticament parlant. Sempre hi ha gent competint a bons nivells.
—Combines bé la competició i els estudis?
—Mentre vaig fer l’ESO no vaig tenir massa problemes. Al batxillerat vaig haver de buscar més l’equilibri i intentar no posar una cosa sobre l’altra. Ara faig Infermeria i també ho he pogut compaginar, però arriben les pràctiques de la carrera i s’ha de veure com anirà, dependrà del lloc i els horaris.
—Una persona en especial?
—Sí, la Meritxell Tarragó. Fa temps que entrenem i anem a competicions. Ens uneix l’esport i l’amistat. A fora tens amics que fan esport però no competeixen i, per tant, el nivell de conversa no és el mateix que amb les persones que som amics dins i fora de la pista.
—Mirant enrere, com veus aquesta trajectòria esportiva?
—Interessant. No havia fet esport ni competit mai fins als 14 anys i, per tant, en faig un bon balanç. He fet un aprenentatge emocional important. És un esport individual i necessites temperament: “el coco decideix”.
Hem conegut una altra esportista de Balsareny, la Laia, i queda clar que tenim gent molt entrenada i preparada que competeixen a alt nivell. Sempre és un plaer parlar amb ells i conèixer la modalitat que practiquen, els esforços que fan per mantenir-se i superar-se i la capacitat de control que exerceixen en proves on s’hi juguen molt. Laia, et desitgem encara més èxits!
Lluïsa Coma i Alfred Selgas
Fotos: Arxiu Laia Solà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.