Pàgines
divendres, 29 de gener del 2021
Som conscients del que ha passat i encara passa?
Gerard Feliu Ribalta, expressió mundial viatgera i informàtic expert
Foto: Gerard Feliu
Crònica i valoració dels actes dels Reis
Cada any i passats uns dies de la festa dels Reis, la Comissió de Reis fem un article per valorar i agrair l’ajuda rebuda per dur a terme els actes que tenen a veure amb els Reis de l’Orient. Aquest any tot ha estat molt diferent, molt complicat i hem cregut convenient explicar-vos la nostra experiència.
Malgrat tots els entrebancs, estem contents d’haver pogut fer arribar ses Majestats de l’Orient al poble de Balsareny i haver pogut continuar veient la il·lusió als ulls dels nostres infants.
Abans de res, i per no oblidar-nos-en, volem agrair l’ajuda rebuda per part de tots els participants i assistents als actes que hem organitzat i la seva comprensió davant les dificultats que tots ens hem trobat. També als que, sempre de manera totalment desinteressada, ens han ajudat en les cavalcades i altres actes dels Reis (tractoristes, furgonetistes, patges, etc.), però que aquest any, per les circumstàncies de la pandèmia, no hi han pogut col·laborar. I a tothom que d’una manera o altra, per molt petita que pugui semblar, ens ha donat un cop de mà quan més ho necessitem.
Volem agrair especialment la feina feta pel Jordi Sarri, que ha estat increïble, fent i dirigint uns vídeos que creiem que han quedat molt i molt bé, però també a la incombustible Mercè Farràs, i també a la Isabel Ribera, al Josep M. Rubí, a la Meritxell Xandri i la colla Peta-Fluix, al Xavi Vall, la Jana i la Laia i la resta de campaners del poble i sobretot a l’Associació de Botiguers de Balsareny pel seu recolzament i ajuda. I, no cal dir-ho, als tres Reis de l’Orient i al Príncep Assuan per la seva bona predisposició i la seva paciència amb tots nosaltres ( i pel fred que van arribar a passar).
Passat l’estiu, els components de la Comissió ens disposem a començar a pensar en els Reis. Sabem que haurem de fer molts canvis per adaptar-nos a la situació de pandèmia, però no trobem informació sobre quines són les mesures que se’ns permet prendre.
A primers d’octubre, i veient que comença una segona onada de la covid-19, comencem a plantejar uns actes que siguin segurs, encara que haguem de prescindir de moltes coses. Entenem que no podrem rebre el príncep Assuan i que no podrà recollir les cartes. Pensem en fer un vídeo per als nens i per als avis del Casal, que enviarem a les xarxes (Facebook i Instagram) i per potenciar que els nens i nenes tirin les cartes a les bústies farem una mena de sorteig d’obsequis entre les cartes rebudes. Parlem amb el Casal i amb l’AMPA per acordar què volem i què podem fer i lligar els actes. Volíem fer pirotècnia, però desistim pensant que no tothom podrà veure-ho des de casa i que podríem afavorir algun tipus d’aglomeració.
Contactem amb diferents pobles del voltant per saber què fan. La majoria aposten per fer una cavalcada austera, amb tothom mirant des dels balcons. El Procicat no es pronuncia i, tot i que insinua que s’hauran de fer cavalcades estàtiques, no s’acaba de definir fins dues setmanes abans de Reis.
Contactem amb l’Ajuntament i el seu enginyer. Passen els dies i no rebem cap resposta. No se’ns permet treballar al local perquè qui ens ha de donar el permís no ho fa. Hem de “perseguir” l’enginyer per poder tenir accés al local on tenim el material per poder treballar. Fins i tot ens veiem obligats a endur-nos el material a casa per poder-hi treballar, ja que no se’ns permet accedir al local o se’ns posen moltes traves. Tenim diversos contactes amb l’Ajuntament, sempre amb molt bona predisposició, però inflexibles amb les disposicions del Procicat. I malauradament, sense aportar mai cap alternativa. Ens sentim dolguts per la manca d’empatia, de suport. No hem llençat la tovallola per convicció, però ha estat sempre com picar sobre ferro fred. La nostra única meta era que els nens i nenes de Balsareny poguessin rebre els Reis de la manera més segura davant les adversitats.
Mentrestant seguim treballant a “trompicons”. Gràcies a la bona feina del Jordi Sarri i del príncep Assuan podem gravar el vídeo del Príncep i el pengem ràpidament a les xarxes. Repartim les bústies per diferents botigues del poble, que les reben de molt bon grat i de qui obtenim molt de suport i ajuda i els ho volem ben agrair. També dels comerços i locals de restauració, que ens ajuden a vendre loteria i fanalets. Moltíssimes gràcies a tots ells.
El 24 de desembre fem una proposta que creiem definitiva a l’Ajuntament, en la qual decidim fer una cavalcada sí o sí. En el projecte es treballa amb una cavalcada sense carrosses (ja que són molt feixugues i difícilment poden passar per tots els carrers) i busquem tot tipus d’alternatives, des de vehicles “pick up”, cotxes descapotables, i fins i tot amb l’opció de fer-la en bicicleta o a peu, només amb els Reis i el Príncep i com a molt un parell de patges; per poder així passar per tots els carrers del poble sense que ningú hagi de sortir de casa i evitar així qualsevol contacte que no sigui amb el grup de convivència. El dia 28 rebem una notificació de l’Ajuntament on se’ns informa que el Procicat prohibeix les cavalcades i només permet cavalcades estàtiques, en una zona perimetrada, amb cita prèvia i amb aforament limitat. Demanem una reunió urgent amb l’Ajuntament. Finalment arribem a l’acord de fer-ho tal i com manen les normes del Procicat, tot i no estar-hi gens d’acord.
El dia 2 gravem el vídeo dels Reis al Castell i els vídeos personalitzats. També per als avis del Casal. El dia 5 ho tenim tot a punt per enviar-ho a les xarxes i famílies que ens ho van demanar, gràcies a la gran feinada feta pel Jordi Sarri.
El dia 5 arriben els Reis a Balsareny. A primera hora de la tarda podem enviar a les xarxes el pas dels Reis pel Castell de Balsareny i el seu missatge als nens i nenes de Balsareny, i poc després els podem saludar. Disposem un petit circuit que comença a la plaça de l’Església i baixa pel Trull, passant per darrera la casa Torrents, on s’han instal·lat els trons dels Reis i del Príncep, i que finalitza davant del pati de l’escola.
Tan sols volem afegir que estem molt enfadats amb el Procicat perquè en cap moment ha tingut en compte les particularitats dels pobles petits, que sempre miren amb ulls de ciutat, i estem convençuts que fer la cavalcada que havíem planejat hauria estat més segura per a tots, i tant o més lluïda que altres anys. Ens sap molt greu haver hagut d’excloure tota aquella gent que li agrada de saludar als Reis i que per problemes de mobilitat, de salut, per l’edat, o per qualsevol altra circumstància no van poder-los veure. Vam haver de limitar la cita prèvia a les famílies amb criatures i fins i tot hem hagut d’excloure molta gent d’altres pobles que volien venir a veure els nostres Reis.
Esperem que l’any vinent sigui diferent, que puguem prescindir del covid i que puguem fer una cavalcada encara més màgica que la d’altres anys amb les novetats que estem preparant.
Text i fotos: La Comissió de Reis de Balsareny
dijous, 28 de gener del 2021
Laia Solà, campiona d’atletisme
—Com comença la teva carrera esportiva?
—Quan cursava 1r d’ESO, els del Club Atlètic Manresa van venir a l’IES Llobregat de Sallent a fer una jornada esportiva per afeccionar joves a l’atletisme. De cada IES van seleccionar quatre o cinc persones per competir plegades al Congost. Allà vaig participar en les proves de 60 metres llisos i 4x100 en relleus i vaig quedar en primera posició. El club d’atletisme em va concedir una beca perquè durant dos mesos m’entrenés; però en aquell moment ho vaig desestimar, no m’interessava. L’any següent, per tal de fer esport, que no hi era pas gaire aficionada, em vaig decidir a provar amb l’atletisme, que havia comprovat que m’anava prou bé. Vaig integrar-me en un grup mixt que començava, i a partir d’uns controls i seguiment inicial on ja vaig fer una bona marca, em van adjudicar l’Alba Martí Pla com a entrenadora. Recordo que em va dir “dilluns, comences amb el meu grup de velocitat” i així va ser. El meu primer any de Cadet de la categoria Sub-16 va ser el curs 2014-15. Aquell any només vaig entrenar; ningú competeix quan ens iniciem.
2n any cadet
SUB16. Curs 2015-2016
Aire lliure:
. Subcampiona Catalunya cadet 100 mll (12.94)
. Campiones d’Espanya per Federacions autonòmiques
. 3eres. d’ Espanya 4x100 (49.22)
. 2ones. de Catalunya 4x300
Pista coberta:
. 3ra. Campionat de Catalunya 60 mll (7.97)
. Campiones de Catalunya 4x200 (1:46:16)
. 3eres. Campionat d’ Espanya de clubs SUB16
1r any juvenil SUB18. Curs 2016-2017
Pista coberta:
. 4a. Catalunya Absoluta + SUB 18
. 2ones. Campionat de Catalunya 4x200
Aire lliure:
. Campiona de Catalunya 100 mll
. 4a. Campionat de Catalunya Absolut
. 5a. d’Espanya SUB18
. 3a. Campionat de Catalunya SUB18 200 mll
. 2ones.Selecció catalana Absoluta 4x100
. 1eres. Selecció espanyola SUB 18
. 3eres. Campionat de Catalunya 4x100 absolut
. 2ones. Campionat d’Espanya SUB
18 4x100
. 1eres. Campionat de Catalunya SUB 18 4x100
2n. any
juvenil SUB 18. Curs 2017-2018
Pista coberta:
. 1a. Campionat de Catalunya SUB 18 60 mll
. 3a. Campionat de Catalunya Absolut 60 mll
. 3a. Campionat de Catalunya SUB18 200 mll
Aire lliure:
. 2a. Campionat d’Espanya SUB 18 100 mll
. 1a. Campionat de Catalunya Absolut 100 mll
. 3a. Encontre internacional 100 mll.
. 2ones. Selecció espanyola SUB 18 4x100
. 1eres. Campionat d’Espanya SUB 18 4x100 (rècord
campionats)
. 1eres. Campionat de Catalunya SUB 18 4x100 (rècord Catalunya
46.64)
. 2ones. Campionat de Catalunya Absolut 4x100
. Desqualificació relleu 4x100 mixta Selecció catalana
. 5a. Selecció catalana SUB 18 200 mll (campions de seleccions d’Espanya)
. Convocada amb la Selecció catalana absoluta de
Seleccions d’Espanya.
La Laia considera que aquest va ser el seu millor any esportiu.
1r any junior SUB 20. Curs 2018-2019
Pista coberta:
. 1a. Campionat de Catalunya SUB 20 60 mll
. 3a. Campionat de Catalunya SUB 20 200 mll
Aire lliure:
. 1a. Campionat de Catalunya SUB 20 100 mll
. 7a. Campionat d’Espanya SUB
20 100 mll.
. 5a. Campionat de
Catalunya Absolut 100 mll
. 5a. Campionat de
Catalunya Absolut 200 mll
. 5a. Campionat d’Espanya SUB 20 200 mll.
. 1eres. Campionat de Catalunya Absolut 4x100
2n. any junior
SUB 20. Curs 2019-2020
Pista coberta:
. 2a. Campionat de Catalunya SUB 20 60 mll
. 3a. Campionat de Catalunya
Absolut SUB 20 60 mll
. 3a. Campionat de Catalunya SUB 20 200 mll
Aire lliure:
. 1eres. Campionat de Catalunya Absolut 4x 100
És l’any de la covid i el mateix que va patir una lesió al genoll.
—Això varia; depèn de si a la competició hi anem amb el grup de Manresa o bé si m’han seleccionat per participar amb la selecció catalana o espanyola.
—Com són els teus entrenaments?
—Ara mateix entreno 4 dies la setmana i unes 2 hores més el cap de setmana si hi ha competició. Els entrenaments són variats, necessito fer exercicis per tenir força a les cames, preparar-me tècnicament: per exemple, per tenir una bona sortida. Practiquem en pista i al gimnàs. És una preparació constant, perquè de seguida perdo musculació. He tingut petites lesions, però no greus, que m’han interferit poc. En aquests nivells esportius cal molt sacrifici. T’has de preparar molt per sortir bé; això vol dir controlar la sortida, la passa, ni massa llarga ni massa curta; són temps molt curts en què no pots recuperar errors. Els 100 metres lliures em van millor. Amb la pandèmia han canviat els entrenaments i, no cal dir-ho, les competicions.
—Els campionats sempre deixen unes vivències especials. Coneixes gent, tens vincles molt forts amb atletes... El club i les famílies són també importants: viatgem plegats en cotxes particulars, bus, AVE i la relació s’enforteix. També són moltes hores a les pistes. Els pares sempre m’han recolzat molt i no m’han exercit mai cap pressió. Els campionats, que sempre cauen en cap de setmana, també m’han fet apartar, per dir-ho d’alguna manera, de la vida social en alguns moments; per exemple quan era carnaval o els amics feien viatges, jo no hi podia anar... (rumia i conclou:) però ja m’estava bé!
—Moltes hores a les pistes per córrer una estona molt curta...
Sí (riu), però és així, ja hi estem acostumats. És clar, estem parlant de temps de 7 segons 68 centèsimes en 60 metres lliures i de 12 segons 01 centèsima en 100 metres lliures. Aquestes són les meves millors marques. La majoria de vegades passem quatre o cinc hores a les pistes per “córrer tan poc”. És aprendre a saber estar. És un esport de picar molta pedra.
—Has superat mai cap rècord?
—Sí, en un dels campionats a Espanya, però en aquell mateix campionat es van superar dos rècords més; això passa poc.
—Només correu noies?
—Ara hi ha una nova modalitat mixta, en què correm relleus plegats. En un mixta de dues noies i dos nois de la selecció catalana no vam puntuar, ens van desqualificar, sembla que per un tema de sortida. Tot i així, com a grup vam quedar campions per puntuació (riu). Era un bon moment i un bon equip! Catalunya és de les comunitats que guanya força. És una bona comunitat, atlèticament parlant. Sempre hi ha gent competint a bons nivells.
—Combines bé la competició i els estudis?
—Mentre vaig fer l’ESO no vaig tenir massa problemes. Al batxillerat vaig haver de buscar més l’equilibri i intentar no posar una cosa sobre l’altra. Ara faig Infermeria i també ho he pogut compaginar, però arriben les pràctiques de la carrera i s’ha de veure com anirà, dependrà del lloc i els horaris.
—Una persona en especial?
—Sí, la Meritxell Tarragó. Fa temps que entrenem i anem a competicions. Ens uneix l’esport i l’amistat. A fora tens amics que fan esport però no competeixen i, per tant, el nivell de conversa no és el mateix que amb les persones que som amics dins i fora de la pista.
—Mirant enrere, com veus aquesta trajectòria esportiva?
—Interessant. No havia fet esport ni competit mai fins als 14 anys i, per tant, en faig un bon balanç. He fet un aprenentatge emocional important. És un esport individual i necessites temperament: “el coco decideix”.
Hem conegut una altra esportista de Balsareny, la Laia, i queda clar que tenim gent molt entrenada i preparada que competeixen a alt nivell. Sempre és un plaer parlar amb ells i conèixer la modalitat que practiquen, els esforços que fan per mantenir-se i superar-se i la capacitat de control que exerceixen en proves on s’hi juguen molt. Laia, et desitgem encara més èxits!
Lluïsa Coma i Alfred Selgas
Fotos: Arxiu Laia Solà
dilluns, 25 de gener del 2021
'La commedia dell’arte a Catalunya', de David George i Jordi Lladó
David George és catedràtic emèrit de Literatura Hispànica a la Universitat de Swansea, al País de Gal·les; és autor, entre altres, de The history of the commedia dell’arte in modern hispanic literature with special attention of García Lorca (1995); The theatre in Madrid and Barcelona 1892-1936: Rivals or Collaborators? (2002); i Sergi Belbel and Cathalan Theatre: Text, Performance and Identity (2010).
Foto: David George
dimecres, 20 de gener del 2021
Les Petjades de Pere Casaldàliga
A la part inferior hi haurà el nom de l’itinerari, amb el logotip del Ajuntament de Balsareny i de les entitats que col·laboressin a finançar el projecte, si escau.
Els indrets escollits serien l'aqüeducte de Santa Maria, la plaça Roc Garcia, la plaça Ricard Viñas Coma, la plaça Montserrat, el cementiri municipal i el Castell de Balsareny.
- Dona al municipi un atractiu per a les persones que tenen com a referent Pere Casaldàliga i les seves Causes.
- Situa el poble en el mapa d’indrets emblemàtics relatius a la vida del bisbe i a la divulgació de les Causes per les quals va viure, i que continuen interpel·lant la humanitat.
- Genera un instrument per donar a conèixer Casaldàliga a les generacions presents i futures.
- Ofereix l’oportunitat de mantenir visibles les seves Causes, i és una bona eina de treball per divulgar-les i potenciar-les.
- Pot ser un element important de promoció de turisme cultural al municipi, amb una repercussió positiva per al comerç local.
Fotos: Alfred Selgas