Crec que un dels oficis més difícils per la seva complexitat és el d'àngel de la guarda. Anar tot el dia darrere d'una persona per evitar-li qualsevol dany possible ha de ser esgotador, perquè a la mínima que et despistes pots tenir un accident.
Existeixen. Crec fermament que existeixen. No sé si són empleats de la divinitat, d’alguna força ancestral o bé de l'univers, o si tenen a veure amb alguna religió que se'ls apropia la patent; la qüestió és que cada un de nosaltres té un amic, un ésser immaterial, un invisible protector que ens salva, la majoria de les vegades sense nosaltres saber-ho, dels mals que ens amenacen constantment.
És clar que, al meu entendre, actualment una gran quantitat d'aquests àngels deu ser a l'atur. Alguns, els dels residents a països constantment en guerra, estan en vaga indefinida. D'altres, els més actius, romanen al costat dels nens, personetes que els necessiten fins i tot per dormir i evitar els mals somnis. I ara que dic malson, penso que Déu no els devia fer tots iguals: per això hi ha nens que no tenen ni àngel ni somnis.
Un àngel alat pot desplaçar-se a una velocitat superior que la nostra, i així detectar vibracions negatives a l'aire; és per això que, de vegades, la seva actuació pren per a nosaltres la forma de pressentiment i així ens situen en una posició d'alerta.
Però, en contrapartida, també existeixen els àngels dolents, anomenats ordinàriament dimonis. Els uns i els altres caminen en un constant estira-i-arronsa per obtenir el domini de les situacions. Els dimonis exerceixen una influència sobirana sobre els vulnerables angelets, que moltes vegades, emparats en la seva bona fe, baixen la guàrdia i es desentenen de la seva tasca.
És llavors quan els dimonis aprofiten la situació i entren de ple en escena. Guanyen terreny en els accidents, sobretot d'avió, on sembla ser que els àngels s'acomoden als núvols. També en les grans catàstrofes, on la mà imperativa de l'home fa nyaps en comptes de progressos. I són imprescindibles en les polítiques, on el do de l'àngel pot ser una maniobra que fa el dimoni quan es disfressa de bo.
Certs àngels, desertors de la seva veritable raó, formen aliança amb els dimonis i actuen ambiguament en les seves tasques. Són àngels dels nous temps, que, contaminats amb tanta ideologia fantasma, s'han deformat i envilit i caminen entre dos sentits sense distingir ni l'ordre ni el caos.
Jo m'adono que els meus néts entaulen converses en veu baixa amb el seu àngel personal, xiuxiuejant: els agrada la seva companyia, la seguretat que concedeixen a les seves fràgils vides. L’Aruna, per exemple, li diu coses en un murmuri al seu «Dumbito» i quan es desperta el besa i l'acompanya fins a la guarderia, i la Mireia li llegeix contes al seu «Panchito» de l'ànima, envoltada d'altres angelets que no són els seus, però que tampoc no són de ningú. La Laia se’l guarda dins del seu hipopòtam rabassut i graciós, que, perquè dormi ella, primer ha de tancar els ulls el seu àngel. I per fi tenim el Roger, l’àngel del qual viu en un taxi anglès groc, d'esponja, que va arribar de Londres en la bossa de viatge dels seus oncles Víctor i Jordi.
Quan escoltem la veu del silenci, amb aquesta grandesa que ens transporta a algun lloc de l'estratosfera, i ens sentim fora d'òrbita, estem sent transportats per un àngel, subjugats per la seva fortalesa, sotmesos sense disciplina a la seva naturalesa etèria.
Hi ha persones que, pel seu elevat potencial econòmic, han decidit prescindir del seu àngel convencional. En comptes d’això, en tenen uns altres als quals nomenen guardaespatlles: uns subjectes armats fins a les dents, capaços de dominar el mateix diable. En podeu trobar de tot tipus, protegint financers sense escrúpols, grans empresaris, polítics i corruptes diversos.
En això dels àngels hi ha una altra variant. De la mateixa manera que hi ha nens sense àngel, hi ha persones que en tenen tres: són els que s’escapoleixen de tot. Aquests últims, igual que els primers, han acomiadat el seu àngel de la guarda per una misèria perquè ja no el necessiten, i ara trobes els angelets gravitant a l'abocador residual còsmic, surant juntament amb les deixalles de la NASA i l'URSS, satèl·lits artificials i altres runes d'origen desconegut, que vacil·len desnodrits i menyspreats. A aquesta infinitat d'àngels els van amputar les ales la corrosió, el temps i també la corrupció dels humans. Ara suposo que, despitats i vençuts, només esperen la reconversió per reencarnar-se en dimonis i prevaler entre els humans com a vencedors absoluts.
Jo, per si de cas, li he fet una assegurança de vida al meu àngel; en aquests temps de crisi igual em fot el camp cap a un paradís fiscal.
Els dels meus néts encara aguanten. Els nens són tan dolços...
Josep Estruel Filella, febrer 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.