Assemblea Nacional Catalana

OPINIÓ

Marxa de torxes per la independència. Manresa, Onze de Setembre 2011

Amb la victòria del PP per majoria absoluta, el panorama polític per al catalanisme pinta molt malament. Se'ns va dir que la prioritat era aplicar un programa econòmic i hem descobert que en realitat no es tracta de solucionar cap crisi sinó d'imposar una ideologia, i per la via ràpida. Ja han avisat que modificaran la llei de l’avortament, la llei de matrimonis homosexuals i la llei de costes (per poder construir en els pocs metres de costa que encara quedaven verges); han dit que volen implantar una cadena perpètua "revisable" (modificant la Constitució, és clar, que només és sagrada quan els convé); també estudien declarar que els toros són un bé d'interès cultural (desactivant per dalt els drets que Catalunya –i abans, les Canàries- ha aprovat per baix); i el ministre Cañete ja amenaça de nou amb implantar el seu Plan Hidrológico Nacional... Mentrestant, a les Balears ja ha començat l’extermini oficial de la llengua catalana, i aquí, via interpretació de la sentència del TC sobre l’Estatut, estan a punt de carregar-se el model lingüístic d’immersió que durant tants anys ha funcionat a les nostres escoles. Certament, se’ns gira feina, als catalans!

De forma transversal, per damunt de sigles polítiques concretes, la gent més sensibilitzada del país s’ha començat a moure i ha constituït l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). L’ANC és una organització unitària i transversal que treballa per aconseguir la independència de Catalunya, formada per catalans i catalanes convençuts que l'única manera de sobreviure com a poble és aconseguir un estat propi com el que tenen les altres nacions del món. L’ANC vol marcar la ruta i establir les estratègies necessàries per eixamplar la base social de l'independentisme, intentant convèncer amb arguments clars i senzills tots aquells que encara no s'han sumat al projecte sobiranista català. L’ANC està arrelada al país per mitjà d’assemblees territorials (com a Manresa, Vic i Berga, entre altres) i grups locals de suport, i treballa amb les institucions, com els ajuntaments i consells comarcals que s'estan adherint a l'Associació de Municipis per la Independència (fins ara, que jo sàpiga, el de Balsareny encara no ho ha fet) i amb entitats i organitzacions de la societat civil, amb l’objectiu d’aconseguir la independència de Catalunya per via democràtica i pacífica.

A Balsareny s’ha fet algun tímid intent d’estudiar la possibilitat de constituir un grup local de l’ANC, de moment sense èxit. Recordem que després de la Consulta popular del 25 d’abril de 2010, l’associació Balsareny Decideix es va dissoldre en no trobar —tot i comptar amb prop de vuitanta socis— un mínim de persones que volguessin donar continuïtat a la junta que sortia. Mentrestant, qui estigui interessat a donar suport a l’ANC, pot fer-ho a través de Manresa per la Independència, l’òrgan territorial de l’ANC a la nostra comarca. Pots informar-te'n en aquesta adreça:

http://manresaperlaindependencia.blogspot.com/

Una de les activitats de l’ANC de Berga ha estat la creació d’un lloc web que es diu “Dóna la cara per la independència”, on tothom qui ho desitgi pot manifestar públicament la seva posició a favor d’aquesta opció. Ja hi ha prop de deu mil persones que ho han fet, i és ben fàcil! Podeu entrar-hi i comprovar-ho personalment a:

http://www.donalacara.cat/

El país som la gent que hi vivim, els nascuts aquí i els que lliurement hi han vingut a viure. I a tots ens interessa construir en llibertat el futur del nostre país, decidir els nostres drets i deures i garantir l’estat del benestar en la mesura de les nostres possibilitats, sense espolis fiscals.  Només l'actitud decidida de la societat civil catalana podrà empènyer la classe política catalana a aconseguir allò que és un clam majoritari: la independència.

Ramon Carreté