Laia Gonzàlez, professora de Matemàtiques, feliç de viure a Balsareny

 

 
Laia Gonzalez i Pujades va néixer a Mollet del Vallès el 15 d’octubre de 1992, i feia anys que buscava l’oportunitat de trobar un poble. Reconeix que ha tingut molta sort de trobar Balsareny, ja que s’hi pot viure amb una tranquil·litat incomparable i s’hi troba molt a gust.
 
La Laia va estudiar primer el Grau en Enginyeria Alimentària, però, tal com ens diu, “al cap d’uns anys de treballar a la indústria de la producció d’aliments vaig veure que el tipus de feina no m’apassionava i, com que feia voluntariat com a monitora de lleure, em vaig adonar que m’agradava molt el món de l’educació”. És per això que més tard va cursar el Grau de Mestra d’Educació Infantil. Un cop va tenir el títol, va entrar a la borsa de mestres, però com que al principi costa molt que toqui treballar a educació infantil, va aprofitar la primera titulació per començar a donar classes de matemàtiques a secundària. I és per això que més endavant va cursar el Màster de Formació del Professorat de Secundària, especialitat de Matemàtiques, que és al que es dedica actualment.
 
Sobre viatjar ens comenta que li encanta Catalunya i tot el que amaga: racons plens de bellesa tant a la muntanya com a la costa; “voltar per Catalunya i descobrir-hi llocs nous o tornar als ja coneguts és sempre un gran plaer”. Si parlem de viatjar més lluny, ha fet pocs viatges ja que en un dels últims va agafar por de volar. No obstant això, anteriorment havia viatjat una mica. El país on més temps va passar va ser Finlàndia, ja que hi va anar a fer pràctiques de la carrera d’Educació dins el programa Erasmus. Anteriorment, l’últim viatge més llunyà que va fer va ser a les illes Açores (Portugal). Va ser una gran experiència, visitar aquests trossos de terra volcànics enmig de l’Oceà Atlàntic.
 
Referent a la lectura, li agrada molt llegir tot tipus de llibres en general, tot i que reconeix que voldria trobar més temps per dedicar-hi. “M’agrada llegir novel·les però també m’agraden molt els àlbums il·lustrats i alguns còmics”. L’últim llibre que ha llegit ha estat Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, d’Irene Solà. Ara per ara reconeix que com més gaudeix és llegint autores dones i principalment catalanes.
 
Durant el seu temps lliure practica ioga; “tot i que no es considera un esport, sinó una filosofia de vida, manté el cos a to i promou el benestar integral. Ja fa anys que el vaig començar a practicar, habitualment a casa seguint vídeos d’internet, però quan vaig arribar al poble vaig veure al butlletí d’informacions mensual que es feia ioga i hi vaig anar sense pensar-ho i he trobat un grup meravellós aquí al poble, amb qui compartim aquest espai de creixement que tant ens agrada”. Li encanta la natura i passejar, ja sigui per pobles o ciutats, banyar-se al mar i nedar a la piscina. També li agrada molt cosir i brodar, llegat de la seva àvia, tot i que requereix massa temps per dedicar-s’hi. Ens comenta que “sempre que puc i estic en bona companyia m’entusiasma jugar a jocs de taula”. Li agrada assistir a les pel·lícules del Cicle Gaudí, que es projecten cada mes a Balsareny, i quan ha de conduir molta estona en cotxe li agrada escoltar pòdcasts (entre els quals els seus preferits són “L’ofici de viure” i “Estirando el chicle”).
 
— En primer lloc volem preguntar-te: com va anar tot això de venir a viure a Balsareny?
 
— Va ser ben atzarós i totalment inesperat... Fa uns anys volia comprar un pis en un altre poble, però el vaig perdre a últim moment. Això va ser un bon disgust, però al cap d’uns mesos vaig tornar a buscar i, tafanejant, vaig trobar el pis on ara visc aquí Balsareny. La veritat és que no coneixia el poble d’abans, però el vaig venir a veure i em va agradar i l’entorn també. I al final no em podria haver anat millor: estic molt feliç de viure a Balsareny i d’anar coneixent la seva gent, les seves tradicions i les seves activitats! Vaig tenir molta sort, donada la situació tan crítica que hi ha actualment amb l’accés a l’habitatge.
 
— Coneixes el poble?
 
— Des que vaig arribar, he aprofitat les oportunitats que he tingut per conèixer millor el poble: una de les primers coses que vaig fer va ser la visita guiada pel mossèn a l’església, dins el programa de la trobada del Món Geganter de Catalunya.  En aquesta trobada vaig conèixer les colles i els gegants del poble. Més endavant vaig participar a la ruta guiada per la síquia (a càrrec de la Violant Bonet), que va ser molt interessant. Així mateix, he participat en alguna activitat al castell. I més enllà d’això, de moment conec les principals places, carrers i serveis. També el Centre Cívic i el Sindicat. A més dels llocs comercials i de primera necessitat, com la farmàcia (que quan arribes nou a un lloc costa molt de trobar i adaptar-s’hi: sort que el poble és petit). El meu lloc preferit és “la font dels Enamorats” un racó tranquil i amb bones vistes, perfecte per reposar, badar i pensar una estona. També freqüento la Biblioteca, on les bibliotecàries sempre t’atenen molt bé i et fan molt bons consells sobre lectura i propostes culturals. I la llibreria cafeteria La Tempesta: tot i que hi he anat poques vegades, he participat en alguna activitat i trobo que és un projecte preciós; ja en vaig sentir a parlar abans i tot de venir a viure aquí! També m’agrada comprar al Sindicat dels Pagesos, tot i que hi vaig ocasionalment, però s’hi troben productes de tota mena, de molt bona qualitat i de proximitat, i sempre t’atenen d’allò més bé. I també estic coneixent, poc a poc, l’entorn proper, procurant visitar les ciutats de Manresa i Berga.
 
— I tu, d’on has vingut?
 
— Jo soc filla de Mollet del Vallès. És una ciutat que es troba al Vallès Oriental, a pocs quilòmetres de Barcelona i de Granollers. És una ciutat gran que va créixer molt ràpidament cap als anys 2000 i d’aleshores ençà, ha perdut el “ser poble”. Quan jo hi vaig néixer, encara es catalogava com a poble, però al cap d’uns anys, ja va esdevenir ciutat. Actualment té uns 52.000 habitants. Més enllà d’això, és una ciutat amb moltes associacions actives, que propicien  moviments i activitats socials i culturals. A Mollet estem molt orgullosos de tenir l’Espai d’Interès Natural de Gallecs, on s’hi cultiven molts camps de conreu. Com a curiositat, i si l’aneu a visitar, hi trobareu un menhir de l’època neolítica, de cinc metres d’alçada, que es va trobar soterrat a 10 metres l’any 2009 fent unes excavacions per a una obra urbana. També hi ha una farinera, la Farinera Moretó, en marxa des de l’any 1895. Mollet és la ciutat de naixement de personatges coneguts, com el pintor Joan Abelló o la futbolista guardonada amb una Pilota d’Or, Alèxia Putellas. També és d’allà l’actor i director teatral Josep Maria Pou, la política Montserrat Tura i la periodista i presentadora de televisió Anna Simon. Jo sempre li tindré molta estima a Mollet, ja que és la terra on vaig créixer.
 
— I com t’hi sents a Balsareny?
 
— És difícil començar de zero en un lloc desconegut, sense conèixer ni els carrers, ni on són els serveis, ni saber com moure’t per l’entorn. Aquí a Balsareny hi he trobat persones magnífiques, algunes les he conegut al grup de ioga, d’altres són veïnes i d’altres conegudes per atzar. Totes em fan sentir molt bé aquí al poble, m’agrada trobar-les i freqüentar-les. Quedem per fer activitats o simplement ens saludem quan ens trobem pel carrer, però en tots els casos han estat molt amables i acollidores. Em fan sentir com si tingués una família aquí al poble. Jo els estic molt agraïda i em sento afortunada d’haver arribat a Balsareny. No sabré mai prou com agrair tot el bo que m’ha passat aquí. No voldria deixar-me de mencionar l’atenció que he trobat al CAP del poble, especialment de la doctora Judit Serra, una gran professional i persona que m’ha ajudat molt. També voldria mencionar que a l’Ajuntament m’han atès des del primer dia de manera excel·lent i sempre m’han ajudat amb les gestions que he necessitat resoldre. Així mateix, a tots els establiments del poble sempre m’hi sento també molt ben atesa.
 
— Integrada en diversos aspectes de la nostra cultura? Com t’hi mous?
 
— Ballo amb el cos de dansa de l’esbart, ja havia ballat abans en d’altres i ara estic molt contenta de participar en el grup de dansaires d’aquí. Vaig participar de voluntària a la paradeta dels records de la Festa dels Traginers, una manera molt bonica de viure la festa i conèixer gent. També vaig poder formar part del club de lectura del Dia de la Dona que va organitzar la biblioteca. I ara espero els esdeveniments de la Festa Major de Sant Marc, que serà la primera que visc des que estic a Balsareny. Quan hi ha festes al poble, cal sortir al carrer. És important, considero jo, que quan vas a un lloc nou parlis amb la seva gent i procuris conèixer les seves tradicions i la seva cultura. I això intento fer i m’agrada molt fer-ho. Però encara em queda molt per conèixer i descobrir, ja que tot just fa un any que visc aquí.
 
— Creus que a Balsareny hi tenim prou activitats de lleure?
 
— Pel que conec de moment, és un poble amb moltes activitats. Les programacions mensuals van repletes de propostes! Jo, sens dubte, em sento molt a gust en aquest sentit, ja que sense moure’m del poble puc gaudir d’una bona oferta cultural i d’activitats.
 
— Com veus el comportament cívic del nostre dia a dia?
 
— En general, jo m’he trobat amb persones boniques i amables. Balsareny és un poble tranquil i agradable. Només en ocasions molt puntuals he vist actituds que no són desitjables per a viure en societat o són poc respectuoses, però han estat les mínimes. Els meus familiars i amistats que han vingut de visita queden embadalits amb Balsareny i només en diuen coses positives, com ara que és molt bonic i molt tranquil, i també que és “net i ordenat”.
 
Josep Gudayol i Puig