Cal que tothom sigui reconegut. Quinze minuts al CAP amb Josep Puig

CINC MINUTS
 
Quan era més jove, caminant pels carrers de Balsareny, en arribar l’hivern solia fixar-me en alguns balcons on darrere el vidre els veïns prenien el sol tot aprofitant l’escalfor transmesa a través del vidre multiplicada. Avui soc jo qui, abans de seure davant la màquina d’escriure, aprofito aquesta escalfor de l’ample finestral que dona a la carretera de Manresa. Sento un benestar profund al veure com comença el nou dia amb el tragí diari dels veïns que fan el poble viu.
 
“Sempre he pensat que el meu pare, en Pep Collell com el coneixien al meu poble, Sant Feliu de Pallerols, a la Garrotxa, no ha estat mai prou reconegut, encara que també és ben cert que ell sempre va estar al costat dels perdedors. Imagineu-vos un sastre de fa gairebé cent anys, en un poble petit, amb pocs recursos, intentant fer vestits per a uns homes que treballaven la terra i només sortien del poble un cop a la vida, quan es casaven”. (Pep Collelldemont, diari El Punt Avui, 23-10-2023). En Pep Collell va dedicar més temps de la seva vida al poble que no pas a la feina.
 
Resumint l’article, puc dir que en Pep Collell era un d’aquells veïns entregat totalment als costums i tradicions de l’època, feia de mestre musical tocant l’harmònium de l’església, feia de director de petites obres de teatre i quan arribava el nadal no hi van faltar mai els típics Pastorets.
 
He triat aquest article per recordar els quinze minuts de conversa que vaig tenir amb el nostre veí Josep Puig i Picas a la sala d’espera de l’ambulatori balsarenyenc. Tot esperant que ens toqués el torn de visita, vaig recordar-me de l’accident que havia tingut el seu fill. Uns minuts de record i amb paraules que s’ofeguen a la gola, van ésser uns moments de reconèixer la trista realitat que ens comporta la vida. Després d’un silenci respectuós, en Josep em va dir: “Per cert, en pocs dies tornarem a celebrar la nostra gran Festa dels Traginers i voldria demanar-te, a tu que escrius, que fessis arribar a qui li pertoca fer l’explicació que es fa durant la Cavalcada, a la plaça Onze de Setembre, en què es recorda els nostres avantpassats, que no he sentit mai reconèixer el nom del meu pare, el Martí de l’Alou. Et dic això perquè ell també va ser un dels primers homes reunits a ca l’Arep, l’origen de la represa d’aquesta festa”.
 
Doncs sigui dit i escrit el reconeixement de gran traginer, ell també hi era. Que descansi en pau el nostre veí el Martí de l’Alou.
 
Josep Gudayol i Puig