Traginers: una dada evident i una data rellevant

 
És d’assentiment comú que l’origen de la Festa dels Traginers es troba estretament vinculat a sant Antoni Abat, que, com ja se sap, és el sant protector dels animals i del bestiar domèstic. Ja des de l’època medieval aquest sant fou objecte d’una fervent devoció i digna veneració pels amos del bestiar i dels gremis associats a aquests animals.
 
Segons un manuscrit àrab, font de la Legenda mirabilis, traduïda pel dominic castellà  Alfonso Buenhombre el 1341, Sant Antoni Abat fou portat, per intervenció divina, a sobre d’un núvol prodigiós, des del desert de Tebes (Egipte) a Barcelona. Segons la llegenda, durant trenta mesos el sant eremita utilitzà diàriament aquest mitjà de transport, car quan vesprejava tornava al seu inhòspit desert, per a fer, l’endemà, el viatge de retorn a Barcelona.
 
Coincidint amb la seva estada a Barcelona, s’esdevingueren diversos miracles, alguns d’insòlits, entre els quals l’exorcisme de la reina i del fill del monarca, i el prodigi de guarir un garrí cec de naixement i amb les seves potes del davant esguerrades. A partir d’aquest esdeveniment, el porc s’anà consolidant, en les arts plàstiques i pictòriques, com una imatge icònica que acompanyava de forma lleial i inseparable el sant eremita. D’aquí que sant Antoni també sigui conegut amb el sobrenom “del porquet”.
 
Per altra banda, sant Antoni també es mencionat com a protector dels animals en l’obra literària Decameró, escrita per Giovanni Bocaccio entre el 1349 i el 1351. Així, fra Ceba, frare de sant Antoni, flac d’enteniment però destre en la seva comesa de predicador, exhortava els homes i dones de les masies dels voltants a obrar generosament davant l’acció benefactora de sant Antoni:
 
«Senyors e dones: axí com vosaltres sabets, vostra usança es de trametre cascun any als pobres de beneventurat baró mossenyer sanct Anthoni del vostre gra e de les vostres vitualles, qui poch, qui molt, segons lo poder e la devoció de cascú de vosaltres, per ço que lo beneventurat mossenyer sanct Anthoni vos sia guarde dels vostres bous e dels vostros asens (ases) e dels porchs e de les ovelles vostres (...) Per la qual cosa a recullir jo só de mon major, ço es, de mossenyer lo abat stat tramès; e per ço ab la benedicció de Deu, après de nona, quan hoyreis sonar la campana, vindreu ací defora la sgleya (església), llà on yo, segons es acostumat, vos faré la predicació e besareu la creu... » (Jornada Sisena del Decameró, Novel·la Desena. Traducció catalana publicada segons l’únic manuscrit conegut (1429) per Jaume Massó i Torrents).
 
Davant la seva prodigiosa facultat protectora i guaridora, el sant fou promogut com a patró dels animals domèstics. De la mateixa manera es van posar sota la seva protecció, ja en l’època medieval, diferents gremis vinculats amb el bestiar de peu rodó: carreters, traginers... Com a mostra, els traginers de Pollença ja celebraven la seva festivitat, com a mínim des del 1384.
 
Pel que fa a Balsareny...  «no sabem, en quin moment s’organitza localment un gremi de traginers i carreters que en comença a tenir cura; però ja funcionava al final del segle, abans de 1897, quan la festa ja presenta algunes de les característiques que li seran ja pròpies fins avui: la missa amb la benedicció dels animals, la cavalcada i “la tradicional corrida per camins veïnals i carreteres del poble”, com recollia un diari manresà de l’any 1906.» (R. Carreté. Balsareny. Història en imatges. 1897-1975. Angle Editorial i Centre d’Estudis del Bages, 2002)
 
En el seu origen la festa se celebrava el 17 de gener, fins que en un moment donat es va prendre la decisió de canviar-la de data. Segons la creença més popular, es va fer el canvi perquè també era una festa molt arrelada gairebé arreu, i per no coincidir amb la de les poblacions veïnes (Santpedor, Puig-reig...) es va traslladar al diumenge abans de carnaval (Diumenge de Sexagèsima, això és, quan encara falten 60 dies per al Diumenge de Pasqua) Així també, segons el parer més estès aquest canvi de data va ésser una decisió que es va prendre en recuperar la festa després de la cruenta guerra del 36, concretament cap a la dècada dels 40 del segle passat.
Pel que fa a aquest darrer punt he trobat una informació en un antic almanac que molt presumiblement la qüestiona. Es tracta del Calendari Català de l’any 1866. Aquest anuari fou publicat per Francesc Pelai Briz, activista patriòtic i cultural, amb la finalitat de divulgar la cultura catalana. Mogut per les seves conviccions, pretenia fer arribar la Renaixença al comú de la gent per a guanyar la complicitat i l’interès d’una societat poc o gens avesada a llegir en la seva llengua. Com a tal ho acredita el subtítol de la portada de l’almanac: Escrit pèls mes coneguts escriptors y poétas catalans, mallorquins y valencians. 

 

En aquest calendari es pot constatar com en el mes de febrer de 1866, en la secció o columna de fires, el dia 4 (Diumenge de Sexagèsima), a Balsareny se celebrava una festa amb la peculiaritat que era movible, això és, festivitat que no se celebrava el mateix dia cada any. Aquesta revelació, per inèdita, ens porta a inferir per deducció si no es tractava de la mateixa celebració de la que avui és coneguda com la Festa dels Traginers, l’única que a Balsareny se celebra un diumenge d’hivern i sempre el diumenge abans de carnestoltes. Si és així, podem concloure que la celebració d’aquesta festa en aquest dia concret, Diumenge de Sexagèsima, ultrapassa ja la commemoració centenària, sens dubte, ha esdevingut una rememoració de molt llarga data en escenaris de vetusta grisor.
 

Si s’admet aquesta suposició, que, de fet, es fonamenta en un indici prou sòlid, aporta novetats, que allunya dubtes i incerteses alhora que contribueix poderosament a tenir un coneixement més precís de la nostra festa més popular.
 
Des d’aquest plantejament, afirmaria que queda clar que el canvi de data de la festa que es va fer durant el temps de postguerra no es va fer perquè sí. És de pressuposar, sense estalviar cautela, que, el 1943 quan es va reinstaurar la festa arran de la cèlebre reunió a la barberia de ca l’Arep, algun dels seus participants ja en tenien coneixement que la festa se celebrava el diumenge abans de carnaval. Seria singularment sorprenent i difícil de creure que la coincidència de dates de la Festa dels Burros d’aleshores, com a mínim 138 anys ençà, amb la dels Traginers d’avui hagués estat conseqüència d’una extraordinària casualitat. Fet inversemblant de tot en tot, oi? Si bé es pensa, la resposta hauria d’ésser afirmativa.
 
Joan Craviotto

Alba Toral, tècnica d’emergències sanitàries, avui al servei del bar Casino

ENTREVISTA
 

 
Som de ple en un altre hivern i em complau parlar amb l’Alba, qui ja fa un temps que està al servei del Bar del Casino. Alba Toral Varela va néixer a Manresa el gener del 2002 i sempre ha viscut a Sallent, on va cursar la primària i l’ESO a l’IES Llobregat, i posteriorment va estudiar a l’escola Joviat de Manresa el curs de Tècnica d’Emergències Sanitàries, Formació Professional integrada. Actualment està seguint la renovació d’aquests estudis.
 
L’Alba no practica cap esport en concret, però sí que li agrada molt llegir, sobre tot de temes de filosofia; darrerament ha llegit Qui s’ha endut el meu formatge, de Spencer Johnson. En el seu temps de lleure li agrada viatjar i coneix parts d’Itàlia i arreu d’Espanya. També s’ho passa molt bé fent de cuidadora en colònies felines i també ballant hip-hop i escoltant música màquina i flamenc.
 
— Pregunta obligada: soc client de fa molts anys del Centre Instructiu i Recreatiu, el Casino, i quan vaig assabentar-me que l’Anna s’havia fet càrrec del servei del bar vaig entrevistar-la, i passats uns mesos et vaig conèixer a tu servint a la barra. Em va sorprendre i avui voldria preguntar-te com va anar tot això de formar part del bar?
 
— Doncs feia un parell de mesos que buscava feina i la Laura Bonet, la meva sogra i presidenta de la Junta del Centre Instructiu i Recreatiu, em va dir que al Casino buscaven un/a cambrer/a. Sense pensar-m’ho dues vegades vaig anar a demanar una entrevista i encara que mai havia fet de cambrera em van acceptar i aquí em teniu.
 
— Tens algun antecedent familiar en aquesta feina?
 
— El meu avi matern de jove havia treballat de cambrer a Barcelona.
 
— I aquest treball el consideres provisional?
 
— En un futur m’agradaria seguir treballant en l’hostaleria, ja que és un món que desconeixia i que la gran família del Casino em va descobrir. No sabia que m’agradaria tant. M’ho passo molt bé treballant.
 
— Sempre m’ha tingut molt encuriosit: el servei a la terrassa té el mateix preu que a dins del bar?
 
— Segons he vist en alguns bars el servei a la terrassa és més car, però aquí al Casino té el mateix preu.
 
— Què significa per a tu aquest servei públic?
 
— És molt divertit i rius molt, i coneixes moltes persones. D’altra banda és molt cansat, en el sentit que contínuament has d’estar al 100% per donar un bon tracte al client, però és una feina amb la qual aprens moltíssim en tots els aspectes de la vida.
 
— Per últim, has tingut mai cap incident dins l’horari del teu servei?
 
— Doncs no res greu, tret de la falta d’empatia que a vegades tenen algunes persones.
 
— Gràcies, Alba, i per molts anys.
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Alba Toral

Balsareny, poble de campanes i campaners

CINC MINUTS
 

 
Segur que a vosaltres també us ha passat alguna vegada: són les 4 del matí, no tinc son i, com que a casa tothom dorm, m’aixeco i entro a la meva estança on tinc la màquina d’escriure; tanco les portes i intento començar el moment literari mensual, arran d’haver llegit fa uns mesos una crònica de J.P. de la població de Joanetes (article “La Vall d’en Bas tindrà la primera escola de campaners de Catalunya”, Diari El Punt Avui).
 
Ho he escrit moltes vegades, cadascun dels nostres pobles té un mirall que són els campanars, ja que a l’entrar al nucli antic el primer que es veu és el campanar de les esglésies i Balsareny no n’és una excepció. Des de ben petit que recordo que a Balsareny hem tingut campanes i campaners, i avui intento recordar-los. Fa anys que el toc de les campanes era una senyal d’alerta i també de festa. Com per exemple, quan hi havia un incendi, les campanes repicaven ben fort, i també quan hi havia un bateig, casament o bé algun altre esdeveniment festiu, entre altres.
 
“Amb l’objectiu de preservar el patrimoni immaterial del toc de campanes, reconegut tant per la Generalitat com per la UNESCO, neix a la Vall d’en Bas una escola de campaners pionera a Catalunya, que també vol recuperar els tocs tradicionals —abans, omnipresents arreu— i formar una nova generació de campaners”. 

Les classes d’aquesta nova escola, segueix informant l’ACN, començaran a mitjans d’octubre i s’allargaran fins a finals de juny”.
 
Sobrepassaríem els Cinc Minuts si féssim arribar tot l’article. però fins aquí ja em dona el sentit de tenir un gran record envers els nostres campaners de Balsareny. Del meu record, segur que n’hi ha hagut d’altres, però jo només puc esmentar els de cal Pau, l’avi Estevet i el seu net Josep Bonals, qui precisament fou un mestre campaner, ja que va ser habitual concursant de campaners a l’escola que es fa a Balaguer. Serveixin aquestes línies per retre homenatge a tots els campaners balsarenyencs, tant els traspassats com els presents, en Marc, el Xavi...
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: J. Vilanova (arxiu)

Entrevista a Txus Garcia

ARTISTES DE BALSARENY
 

El que ens apassiona des de ben petits, pot arribar a ser allò que ens dediquem en un futur. Txus Garcia, nascut a Balsareny, va créixer envoltat de música, però no és fins als dotze anys que es considera un verdader malalt després de veure per primera vegada a Pink Floyd en directe. Durant la primària, destacava dibuixant, fins i tot, alguns dels seus professors ho accentuen com un problema. Però ell, en canvi, no ho visualitza com una mancança, sinó com una virtut per poder aprofundir més en les arts plàstiques.
 
L'art i la creativitat l'han acompanyat allà on s'ha dirigit. Al llarg de la seva joventut va prescindir d'escola de música, però, tot i això, als tretze anys ja sabia tocar la guitarra. "La música sempre serà un hobby per a mi", explica en Txus. Les indefinides hores escoltant els seus discs preferits o les estones tocant amb els amics van substituir els estudis musicals. Passaven les tardes a locals on assajaven i romantitzaven el viure de la música, tot i ser conscients que eren molt amateurs i el que tenien entre mans no era res més que un somni. No obstant això, assegura que va ser una etapa molt enriquidora i conservada amb molt d'afecte. 

Mike Farris - Sala Apolo, Barcelona. Foto: Txus Garcia

 
Més endavant, després d'anar a contracorrent amb la seva mare i professors, va acabar deixant els estudis i va decidir fer l'antiga FP de Delineació. També, estava interessat pel món de l'arquitectura, per això ara està acabant els estudis de disseny gràfic a la UOC.
 
Pel que fa a la fotografia, no s'hi va introduir fins més tard; així i tot, va estudiar a l'IEFC, institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, en l'especialització de fotografia d'arquitectura i interiors. Al principi, era un simple consumidor de fotografia, fins que un dia es fascina en veure exposicions i llibres de fotografia. Per aquest motiu, al cap de poc temps, va decidir comprar una càmera reflex i assistir a diferents cursos per aprendre correctament el seu funcionament, i sense adonar-se'n, la fotografia ja era una cosa inamovible en la seva vida.

Bad Gyal - Palau Sant Jordi, Barcelona. Foto: Txus Garcia

 
La música i la fotografia són sens dubte dues de les passions que el fan gaudir a mesura que passen els anys. Aquestes no van unides fins al dia que assisteix a un concert de jazz al bar Hot Blues d'Igualada. El propietari, antic company conegut a través de la música, va ser l'impulsor de l'inici a tota una nova etapa; fer fotos a concerts en directe, en aquest cas programats pel propietari. "Vaig gaudir molt fent dues coses que en aquell moment m'apassionaven alhora: veure i escoltar música en directe i fotografiar", confirma en Txus. És així, que el seu primer concert fotografiat va ser el del Jaume Llombart i Jordi Matas. No va ser fins a 2019 que travessa la línia entre el món amateur i el professional, quan la cap de comunicació de la Fira Mediterrània es posa en contacte amb ell per produir les fotos de la celebració. Aquesta va ser l'empenta necessària per apostar per la fotografia.

Joan Dausà - Palau Sant Jordi, Barcelona. Foto: Txus Garcia

 

Un cop dins aquest ofici, és fàcil aconseguir ser el fotògraf de grups minoritaris de l'escena catalana, però, el fotògraf explica que com més importants són els grups més difícil és dur a terme activitats creatives; sempre treballant pel teu compte, però prestant serveis professionals per a altres. Al cap i a la fi, sí que hi ha certa dificultat per a fotografiar concerts de gran importància, si més no, el que es consideri apropiat en cada concert o espectacle.
 
Pel que fa a la companyonia, ell acostuma a treballar en solitari, però abans de la pandèmia col·laborava amb mitjans amateurs on coincidia amb fotògrafs similars a les seves condicions. Per exemple, en el festival Cantilafont, ell i un company es dediquen a fotografiar diferents zones dels concerts. Txus concreta: "jo em centro en els artistes i el que passa als escenaris i el meu company es dedica a fotografiar tot el que passa entre el públic"; però el fotògraf acaba concloent: "tot i això, normalment treballo en solitari."
 

Companyia Elèctrica Dharma - Palau Sant Jordi, Barcelona. Foto: Txus Garcia

 
L'artista parla amb orgull de la sessió amb Celeste Alías per al disc "Tranquila. Celeste canta Chavela". Per a aquesta sessió es va aprofitar l'escenografia que s'utilitza als concerts d'aquesta gira, inspirada en l'imaginari de la cantant mexicana Chavela Vargas i, per sort, es va aprofitar la llum natural que entrava per les grans finestres, explica en Txus.
 
Per altra banda, a finals de l'any passat, el fotògraf tenia l'encàrrec de produir i fotografiar les xarxes socials de 2023 de la marca d'infusions Hornimans. Per a aquesta feina va implicar altra gent del territori per aconseguir un gran resultat. Per exemple, la Laura López, de la botiga "Més que moda" de Balsareny, es va encarregar del vestuari, i altres professionals van tenir cura del maquillatge o la contractació de models... Es va portar a terme en dues setmanes i la sessió va durar tres intensos dies, però ell assegura que el resultat va ser satisfactori i els clients compartien la mateixa opinió.
 
El talent i l'esforç són necessaris si et vols dedicar a qualsevol ofici, però el que és molt important és saber vendre el teu producte, i per això és important fer xarxa. Com més gent coneguis, més opcions de projectes arribaran. Sens dubte, Txus confirma que les xarxes socials ajuden a projectar la teva feina, però també confessa que vivim en una societat on no hi ha ningú que s’aturi a apreciar la feina que generen els fotògrafs professionals.

Sílvia Pérez Cruz - Kursaal, Manresa. Foto: Txus Garcia

 
De tota manera, la constància porta recompenses, i per al Txus va ser tot un somni poder viure el procés de treball del músic Michael League, líder de Snarky Puppy, la banda de Jazz modern més rellevant actualment del món, amb cinc premis Grammys. L'any 2019 va fotografiar el seu treball mentre enregistrava un nou disc en solitari i també va fer les fotos del nou estudi que va construir a la casa que va comprar i restaurar.
 
Ara per ara, a en Txus li agradaria poder treballar amb grups com els Rolling Stones; més concretament amb el seu guitarrista, Keith Richards. Però, si es pogués viatjar en el temps, ell se n'aniria de cap a fotografiar el seu grup musical preferit, Pink Floyd!

Sopa de Cabra - Kursaal, Manresa. Foto: Txus Garcia

 
Seguint la cronologia del temps, l'últim projecte portat a terme per Garcia ha sigut la fotografia de l'espectacle de dansa "Fiblades", un projecte que ha unit els esbarts dansaires de Gironella, Navàs i Sallent i que és un homenatge a les treballadores de les fàbriques tèxtils del Llobregat.
 
Mirant endavant cap a un futur, Txus confessa que treballar en el que gaudeix és tot el que busca, no té cap altra més aspiració que explotar la part més creativa de la fotografia i superar-se en els projectes més personals. 

 
Pel que comporta l'estabilitat, el fotògraf ens explica la importància de focalitzar totes les forces en un sol objectiu i no dispersar-se en altres feinetes. Ens explica que la feina de fotògraf és variada, però la clau és saber trobar una regularitat en el teu negoci. Un dels seus objectius és aprendre a viure amb aquesta inestabilitat. 

'Turandot' - Gran Teatre del Liceu, Barcelona. Foto: Txus Garcia

 
Txus explica la dificultat que requereix ser un emprenedor. Tot seria més fàcil amb un horari i un sou fix a final de mes; però, al cap i a la fi, ell està entregat a la seva passió, i confirma que tots els comentaris de diferents clients al llarg dels seus projectes paguen pels anys d'incertesa. La seva feina no només l'enriqueix a ell, sinó que ha pogut construir tota una xarxa de moments increïbles i enriquidors com a persona, que l'han portat a fotografiar artistes a qui ha admirat durant molt de temps. Tot i això, sense cap dubte, el més apreciat per a ell és poder fotografiar els concerts del seu fill, l'Àxel.
 
Martina Junyent                                                                   
Fotos: Anna Martínez / Txus Garcia

Concepció Griera Lladó

 

El divendres 19 de gener de 2024 ens va deixar la Concepció Griera Lladó. Tota la família volem agrair el comiat que va rebre a l'església de Balsareny per part de tothom que la coneixia, i amb un especial escalf de la Coral Sant Esteve, que va cantar unes cançons precioses que a ella li encantaven.
 
Aquest és l’escrit que els seus quatre nets: l’Arnau, el Xavier, la Laia i l’Iu, li van llegir per acomiadar-se d’ella:
 
«Iaia, des que vam néixer ens has acompanyat en el camí més bonic que existeix: el camí de la vida. Sempre has estat allà per tot, per tot i per tothom. Pels teus fills, pels teus germans, pel gendre i sobretot per nosaltres: els teus nets.
 
»Aquests catorze anys al teu costat; al costat d’una de les dones més valentes, extraordinàries, admirables, rialleres i optimistes que coneixem, han estat i sempre seran els millors anys de la nostra vida.
 
»Els menjars que ens feies. Tenim clar que en gaudíem tots els cosins, igual o més que tu ho feies preparant-los! Els jocs de cartes que ens ensenyaves i totes les històries que ens explicaves de la teva joventut, els contes abans d’anar a dormir, en què ens feies ser els protagonistes. Moments irrepetibles al teu costat que ens acompanyaran sempre.
 
»La vida ens guiava any rere any gaudint de tu i de la teva llum i energia sense donar-nos temps per pensar en que un dia no hi series. Aquest moment ha arribat, sobtat, inesperat. I és que sempre et veies tan feliç! Tan “flamenca”. T’acabaves de recuperar d’una operació de genoll tan ràpid que ens vam arribar a pensar que eres invencible: la iaia invencible.
 
»Ens han quedat un munt de coses pendents junts, com el creuer, els estius a Puigcerdà i les festes de Nadal, que sense tu no seran el mateix. Però ara toca recordar tots els moments que hem passat junts, que són inoblidables i fer el que tu ens vas ensenyar: tirar endavant i gaudir de cada dia com el que és: un regal. Ens vas ensenyar a estimar, i això és el que farem sempre.
 
T’estimem, iaia!»
 
Els teus nets
Foto: Arxiu familiar

Presentació de la Festa dels Traginers 2024

 

 

El dissabte dia 20 de gener va tenir lloc al local de cal Merenci, on es fa la Taverna del Traginer, la presentació de la Festa dels Traginers d’enguany. que es celebrarà de l’1 al 4 de febrer.
 
Prèviament es va instal·lar la botiga del Traginer al costat de la Taverna, a l’exterior, on es van començar ja a vendre objectes de record de diferents tipus: el nou càntir d’aquest 2024, gots, estovalles de farcell, xapes, pins, imants, boines, etc. Evidentment la venda grossa serà durant la festa, però força gent ja es va anticipar amb la compra del seu objecte preferit.

 
Per acompanyar l’acte, enguany també es va comptar amb la presència d’Antoni Majó, de Breda, que és l’autor dels objectes de ceràmica, com el càntir. Ens va visitar amb el seu fill, continuador de l’ofici, i va portar el seu torn, per fer-nos una demostració de la seva feina. Va començar a treballar el fang sobre les 11.30 del matí, i va estar-s’hi ben bé dues hores, alhora que regalava i dedicava objectes a la gent.

 

Cap al migdia, la Taverna del Traginer es va omplir de gom a gom per iniciar l’acte. En primer lloc, va parlar  Dafne Molina, secretària de la Comissió de la Festa dels Traginers, que va presentar, davant la pantalla, els actes de la festa d’enguany, amb tots els detalls. Va actuar també de moderador el regidor i membre de la Comissió Jordi Santasusana. Com a novetat, entre altres coses, s’amplien els actes del dijous a la tarda, amb cercavila, berenar popular i un concert de l’Escola Municipal de Música, així com les inauguracions de la Taverna, la botiga i l'exposició de fotografies, que s'ha cregut més lògic de fer-les el primer dia, dijous, que no el dissabte com es feia abans.

Es van presentar la banderera jove, Berta Garcia Escolà, i els seus cordonistes, Joel Russiñol Márquez i Lena De Miguel Bassany. 

Tot seguit, es va presentar el banderer d’enguany, Jordi Morros Sabata, que va adreçar unes paraules al públic, en què va dir que les seves filles, Ariadna i Aleida, seran les dues cordonistes. En Jordi va agrair a la comissió el fet de comptar amb ells per presidir la cavalcada d’enguany; que és un gran honor per a la seva família. També es va referir a Jaume Artigas, traginer de molts anys i recentment traspassat, i va recordar les converses mantingudes amb ell sobre la festa i el pas ràpid dels esdeveniments a Balsareny: “Dels Traginers i Carnaval, ve la Pasqua i Festa Major; de seguida les vacances d’estiu; Tots Sants i les festes de Nadal; i quan te n’adones, ha passat l’any”.
 

Jordi Santasusana va fer referència a la restauració del carro amb què antigament es traslladaven els difunts, que va fer servei des de 1940 fins a 1965, el qual va estar exposat durant el matí a la plaça Ricard Viñas. S’està encara acabant d’esbrinar la història d’aquest carro, que sortirà per la cavalcada amb aquest rètol: “En memòria dels nostres difunts”. També va donar la notícia que hi ha hagut d’altres donacions d’objectes de particulars a la festa, com és una premsa de vi.

 
Tot seguit es va desvelar qui serà el nou Traginer d’Honor, per als propers dos anys, 2024-2025. Aquesta distinció honorífica va començar el 2011 i ha destacat fins ara set persones, algunes de les quals ja no hi són, i se’n va fer merescuda recordança: Josep Rodergas, Francesc Maya i Jaume Artigas. En aquesta ocasió, per primera vegada, s’ha nomenat una Traginera d’Honor: Mercè Farràs Manent, que va expressar la seva gran sorpresa per ser escollida, cosa que accepta de bon grat, donat que a ella li agrada molt la festa i sempre hi ha col·laborat. De la seva generosa participació, any rere any, en va donar fe Anna Vall, que va lloar la feina altruista de la Mercè, entre altres coses, en el maquillatge personalitzat que fa als participants de la cavalcada. En acabat, es va donar veu al Traginer d’Honor sortint, del període 2022-2023, Josep Sensada, que va adreçar unes paraules d’agraïment al públic.

 
També va sortir a parlar Antoni Majó, que va deixar el seu torn per uns minuts. Majó, que va aprofitar el dia per portar la comanda dels seus productes d’aquest 2024, va donar les gràcies per comptar amb ell i va remarcar que, any rere any, ell i les encarregades de la botiga es veien, amb temps, per dissenyar entre tots com ha de ser el nou càntir, emblema de la festa.

 
Finalment es va fer un homenatge a la família Arnau i Costa, que durant tants i tants anys ha estat present, de manera ferma, a la nostra festa. Va intervenir Jacint Orriols, que va explicar extensament, i amb moltes fotos, la trajectòria dels Arnau a la Festa dels Traginers, que ja va començar amb l’avi Antoni (marit de l’Enriqueta, de la coneguda botiga que duia el seu nom) i va continuar amb els fills i néts. Un dels fills, Josep Arnau, marit d’Aurèlia Costa, va dir també unes paraules agraint el diploma que li van donar en reconeixement a la seva col·laboració de tants anys, tot i que ara ja no hi pot participar activament com abans. També va parlar, emocionada, la seva neboda, que, tot i viure a Sabadell, està molt vinculada a la festa igual com tota la seva família, i tenen un especial afecte per Balsareny (al Vallès també hi ha molta tradició de la festa de Sant Antoni Abat).
 
Jacint Orriols va aprofitar l’avinentesa per fer memòria dels que ens han deixat al llarg dels anys i que també eren fidels col·laboradors, ells i les seves famílies; amb un record especial als darrerament traspassats Jaume Artigas i Concepció Griera.

L’acte es va concloure a la plaça de Ricard Viñas, amb un aperitiu per a tothom i amb el bon ambient que hi va haver al voltant de la botiga i les darreres demostracions del terrissaire Antoni Majó.
 
Isidre Prat Obradors
Fotos: Jordi Selgas / Anna Casaldàliga 

OBITUARI. Des de l’1 d’agost de 2023 al 15 de gener de 2024

  

Data	Nom	Edat
03-08-23	ROSA PUIG SERRA	89
07-08-23	ANTÒNIA RIMABU I DENCÀS	103
17-08-23	ÀGUEDA NOVELL BULNES	63
26-11-23	FRANCISCO MONTILLA DE LA ROSA	89
04-10-23	TERESINA SOLÀ SANTASUSANA	97
19-10-23	DAMIÁN HENARES SERRANO	70
26-10-23	FRANCISCO SIMON PICAS	93
27-10-23	BARTOLO RUIZ LÓPEZ	76
29-10-23	VICENTA ACEVEDO ABELLAN	94
30-10-23	ANTONI BAJONA CORTINA	75
03-11-23	JOAN MACIÀ SERRA	70
10-11-23	ANTONIO SANGÜESA BACHERO	97
18-11-23	DANI BASSANY DOLADO	51
29-11-23	JAUME ARTIGAS SELLARÉS	87
01-12-23	DANIEL BORT BLAYA	68
28-12-23	LOURDES SANTASUSANA CANAL	95
30-12-23	MARC TORREBADELLA I SOLER	23
04-01-24	CONSOL ROMANOS SANSALVADOR	95
06-01-24	ENCARNACION RUIZ ALMAGRO	77
14-01-24	MONTSERRAT VILASECA PUIGDELLÍVOL	93
14-01-24	FILO CASALS ESPINALT	77

 
Relació dels difunts a Balsareny durant el segon semestre del 2023 i la primera quinzena de gener de 2024. Un emotiu record per a tots els que ens han deixat després d’una vida compartint veïnatge i ajudant a fer poble. Acompanyem en el sentiment les famílies respectives: els tindrem sempre al cor i a la memòria. Reposin en pau.