Reflexió entorn dels darrers plens de l’Ajuntament

Les percepcions són  sempre subjectives. Depenen, en molt, per descomptat, del lloc des d’on es percep. Però tothora contenen, en més o menys grau, algunes certeses.
Els qui hem pogut observar des de fora els darrers plens de l’Ajuntament, en sortir, hem tingut la sensació d’haver assistit a una sessió tal com voldríem que fos la política. Si més no, per les raons següents:

Han estat sessions constructives, amb una dinàmica lleugera, un ambient distès i cordial, gairebé absentes de crítiques —en el mal sentit de la paraula—.  Els pocs retrets o febleses que han aparegut apunten més cap a un mateix que cap als altres: “Estic molt espessa”. “Per aquesta feina jo no seria una persona idònia”. En diverses ocasions hem pogut veure un clar reconeixement de les fortaleses dels altres: ”Tu estàs més informat que jo”. I donant mostres d’una bona capacitat d’escolta, amb un alt nivell de respecte quan apareixen criteris diferents i amb estratègies comunicatives elegants per part dels tres grups i, a voltes, amb una sensibilitat exquisida en les comunicacions.

Hem pogut percebre un rigor impecable en l’exercici d’algunes tasques. Es va per feina, es procura fer-la bé i no es fa espectacle.

Hi ha un equilibri raonable en la distribució de tasques i en les intervencions dels diferents partits, molt lluny de la tendència a la concentració de les feines i al monopoli de la paraula. Formalment, apareixen pocs encavalcaments, sense que gairebé ningú reguli els torns d’intervenció. Hi ha una bona gestió de torns, espontània i autoregulada. Alhora, s’aconsegueix una bona gestió del soroll, amb ben pocs moments on parlin diversos membres alhora. Alguns integrants són especialment hàbils per a disminuir la tensió en la dinàmica de treball i mantenir un bon clima en el transcurs de les sessions.

Hem pogut observar que els grups que estan al govern són capaços d’agrair, en un moment determinat, les consideracions encertades dels altres components: “Sí, és cert, gràcies, en prenem nota”. També els hem vist disculpant-se — sense que ningú els ho demanés! —, per no haver pensat a donar informacions pertinents al tercer partit. I alhora, agrair a l’oposició per informar-los d’alguns aspectes que no funcionen prou bé: “Gràcies per dir-ho”. 

Hem vist com els components del grup que fa d’oposició formulen de manera encertada preguntes del que no entenen, demanen explicacions d’allò que no els ha quedat clar, comuniquen aspectes que des del seu criteri serien millorables, tant pel que fa a la gestió comunitària com del funcionament intern. En algunes intervencions aclareixen: “és un comentari”, perquè tothom entengui bé que hi ha una intencionalitat constructiva en les aportacions —una bona habilitat comunicativa per evitar possibles malentesos—. En alguna altra ocasió hem assistit a propostes que venien a dir: “El que feu està bé, però creiem que hi hauria una altra solució millor”. Formulat d’aquesta manera, ningú se sent menystingut i és molt més fàcil que la crítica, que és constructiva, es rebi amb una bona predisposició a l’escolta. En alguna altra ocasió han demanat als grups que governen que “estudiïn com resoldre...” un tema determinat. Tot això evidencia la importància del paper del grup    que fa d’oposició quan l’oposició és fa ben feta. I a més, convida al necessari reconeixement del seu rol, de crític rigorós, constructiu i educat.

Tot plegat, una lliçó. Tota una demostració de com s’han de fer les coses en la vida política. Quina diferència amb el que veiem al Parlament i al Congreso! Qui sap si podríem proposar als diputats i congressistes que vinguin a aprendre’n.

A tots, felicitats!

Balsareny Educa