Senyor, aquests rosaris en forma de cor
us volem oferir, perquè la Verge
en les seves aparicions, els rosaris
a les mans sempre va portar,
i a Bernadette li digué que, quan a ella
vulguem pregar, el rosari hem de resar.
Nosaltres a la gruta, com Bernadette,
davant de la Verge l’anem a resar
encara que no la puguem mirar,
la qual cosa ens costa molt d’acceptar;
però quan els misteris meditem,
a ells ens encomanem.
En els de GOIG, a la Verge li demanem
que ens doni conformitat i humilitat,
per poder com ella dir: “Senyor, faci’s
en nosaltres la vostra santa voluntat”.
En els de LLUM, a l’Esperit Sant
ens encomanem i li demanem
que sigui sempre la llum dels nostres ulls
per a poder a tothom estimar,
com Jesucrist ens va ensenyar.
En els de DOLOR, pensem en Jesús de Natzaret
que, caminant amb la creu al coll,
per tercera vegada caigué, es tornà a aixecar
i continuà fins que a la muntanya del Calvari va arribar.
Nosaltres en Ell confiem
perquè, quan amb la nostra creu caminem,
cada vegada que caiguem Ell sigui allà
per ajudar-nos a aixecar i, donant-nos la mà,
ens acompanyi per a poder el nostre camí continuar.
I en els de GLÒRIA, demanem a Jesucrist, que va ressuscitar,
i a la Verge, que amb cos i ànima al cel va pujar,
que ens donin la llum de fe i esperança,
perquè algun dia amb ells puguem estar.
I, des d’allà, amb els ulls de l’ànima,
el cel i la terra podrem mirar
i, amb Bernadette, el rosari podrem resar.
Maria Dolors Soler Costa
Lourdes, maig de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.