Tempo: ‘La parada dels somriures’

 

El dia 5 de novembre, a la sala Sindicat, dins del cicle d’espectacles familiars Tempo, vam poder gaudir de La parada dels somriures, de la companyia Ohissa Teatre, una obra plena d’emocions, amb direcció de Laura Batllori, dramatúrgia de Mar Casas, escenografia de Sergi Corbera i Paula Font i vestuari de Rosa Lugo. Trobem dalt l’escenari tres intèrprets: Mar Casas, Cristina Martínez i Arnau Armengol, que ens mostren la protagonista, una venedora amb clientela fixa i contenta, perquè el que li compren son rialles i somriures, i gràcies a això tothom pot tapar els seus mals rient com cal. 

 
Un dia una emoció nova es desferma a l’interior de la nostra protagonista, i aquella alegria transmesa es converteix tota ella en tristor i llàgrimes. Li caldrà emprendre un viatge interior per entendre i acceptar un nou món d’emocions. Tal com explica la companyia, no hi ha emocions bones o dolentes; malgrat que unes puguin resultar més agradables que altres, cadascuna compleix una funció específica i indispensable. Això és precisament el que li succeeix a la protagonista de la nostra història: la no acceptació d’una emoció la porta a viure d’una manera poc realista, enganyant-se a si mateixa i de retruc, sense adonar-se’n, manipulant la vida dels altres.
 
Amb La parada dels somriures s’ introdueix els petits i els no tan petits (en aquest terreny potser mai no arribem a ser prou grans) dins del món de les emocions, fent evident que totes exerceixen un paper fonamental en el desenvolupament psíquic de l’individu. Ja ho deia Aristòtil: «enfadar-se és molt fàcil; el que resulta difícil és enfadar-se amb la persona oportuna, en el moment oportú, amb la intensitat oportuna i en el context adequat». 

 
Una obra per a tota la família, en la qual Ohissa Teatre ens parla de valors educatius i pedagògics, i també de valors tan importants com poder expressar i gestionar lliurement el que sentim. El projecte va néixer a partir de la cançó Vendeuse de rires i del llibre Tan de veritat com les coses que penso, les coses que m'invento i les coses que he somiat, ambdós d’Anna Roig.
 
Jordi Vilanova
Fotos: Ohissa Teatre