PARLEM-NE
Segle VI a.C., antiga Grècia.
Sí, noies, cal que anem uns dos mil tres-cents anys enrere per arribar als
inicis de tot plegat, als inicis de la concepció de desigualtat entre homes i dones
i, per tant també, del masclisme. De fet, tal com diu la filòsofa Ana de Miguel: si no busquem en la historia,
no entendrem res sobre la persistència de la violència contra les dones avui en
dia.
Coneixeu el llibre El món de Sofia, de Jostein Gaarder? La jove protagonista fa un viatge cronològic en el temps i es troba amb diversos filòsofs; aquests li expliquen les seves teories i així ella va trobant resposta a preguntes com ara qui som o d’on venim. Avui us vull compartir un fragment del llibre, molt revelador sobre la desigualtat de gènere.
Coneixeu el llibre El món de Sofia, de Jostein Gaarder? La jove protagonista fa un viatge cronològic en el temps i es troba amb diversos filòsofs; aquests li expliquen les seves teories i així ella va trobant resposta a preguntes com ara qui som o d’on venim. Avui us vull compartir un fragment del llibre, molt revelador sobre la desigualtat de gènere.
Aristòtil li
està fent el seu discurs a Sofia:
«—La vida en societat és l’esdevenir natural de l’home. Viure en comunitat ens converteix en homes.
Ja fa estona que parlen i la Sofia observa:
—Però, parles sempre de l’home, els homes... Et refereixes a l’ésser humà, oi? Incloent la dona.
—No. A la dona li manca alguna cosa: en la procreació la dona és passiva, només rep, mentre que l’home és actiu, el que dona. Per això crec que el fill només hereta les qualitats de l’home. La dona és un home imperfecte.»
Sí, aquesta afirmació forma part de l’ideari del gran Aristòtil: un dels pares de la filosofia occidental. Podríeu pensar que això és tan antic que ja no té sentit referir-s’hi. Doncs tot al contrari: les idees que els filòsofs i pensadors de l’època van predicar sobre la superioritat dels homes han acabat quallant de valent per a la resta de la història, fins al dia d’avui.
Actualment només cal sentir l’afirmació que Aristòtil feia per adonar-se que, tal com la biologia ha demostrat, és del tot incorrecte —ja que rebem el 50% de càrrega genètica de cada progenitor—. Tot i així, independentment del valor científic, la idea de desigualtat va quedar molt ben arrelada.
«—La vida en societat és l’esdevenir natural de l’home. Viure en comunitat ens converteix en homes.
Ja fa estona que parlen i la Sofia observa:
—Però, parles sempre de l’home, els homes... Et refereixes a l’ésser humà, oi? Incloent la dona.
—No. A la dona li manca alguna cosa: en la procreació la dona és passiva, només rep, mentre que l’home és actiu, el que dona. Per això crec que el fill només hereta les qualitats de l’home. La dona és un home imperfecte.»
Sí, aquesta afirmació forma part de l’ideari del gran Aristòtil: un dels pares de la filosofia occidental. Podríeu pensar que això és tan antic que ja no té sentit referir-s’hi. Doncs tot al contrari: les idees que els filòsofs i pensadors de l’època van predicar sobre la superioritat dels homes han acabat quallant de valent per a la resta de la història, fins al dia d’avui.
Actualment només cal sentir l’afirmació que Aristòtil feia per adonar-se que, tal com la biologia ha demostrat, és del tot incorrecte —ja que rebem el 50% de càrrega genètica de cada progenitor—. Tot i així, independentment del valor científic, la idea de desigualtat va quedar molt ben arrelada.
Jostein Gaarder continua explicant en el llibre: «és lamentable que un filòsof tan important s’equivoqués tant en la seva visió de la dona. Per desgràcia, i el més greu, és que la seva visió es va imposar a l’Edat Mitjana. L’església va heretar d’aquesta manera una concepció misògina de la dona.»
Però Aristòtil no va ser l’únic a sembrar idees de subordinació de la dona a l’home. La concepció que les dones són inferiors als homes es troba en tota la història de la filosofia occidental, en els discursos de tots els grans pensadors.
Plató, l’altre gran pare de la filosofia occidental, al segle V a.C., va escriure i teoritzar que les dones són inferiors intel·lectualment, físicament i moralment als homes. A la seva Acadèmia de filosofia hi estava absolutament prohibida l’entrada a les dones. El mateix Plató deia: dono gracies als déus per tres coses: la primera, per no haver nascut dona.
De fet, les societats grega i romana, bressol de la democràcia i les bases de la societat occidental, van ser totalment excloents amb les dones. Sense anar més lluny, a l’antiga Grècia les dones tenien prohibida l’entrada a les àgores, espais oberts de reunió, centre de la cultura i la política a les polis. (Algú us havia comentat aquest fet a classe d’Història, a l’escola?).
Més endavant, hi continuem trobant teories com les de Rousseau, filòsof del segle XVIII: les dones hi són per a fer la vida dels homes més fàcil i agradable. En el seu tractat pedagògic menciona que cal educar a les nenes per a tal finalitat.
El també filòsof Friedrich Nietzsche, recollint les seves principals idees en l’obra “Així parlà Zaratustra”(1883), esmenta el consell: «si vas amb dones, no oblidis l’assot».
Així doncs, la desigualtat que existeix avui en dia no s’ha de concebre com a natural. És provocada pel fet de venir d’un sistema de dominació patriarcal. La desigualtat és una idea apresa i interioritzada. Saber tot això canvia la percepció de la història i del present: la lluita per la igualtat és dura, perquè allò contra el que lluitem ve de molt lluny.
Per acabar la seva conversa amb Aristòtil, Sofia etziba: «Estic farta que els filòsofs siguin sempre homes! No és hora de canviar una mica?»
Què li respondríeu, a la Sofia? Quantes dones filòsofes us venen al cap, les seves idees i obres? Potser resulta que les coses no han canviat tant, o gens, des de fa segles.
Laia Gonzàlez Pujades
Imatges (Wikimedia Commons): Rafael, L'Escola d'Atenes (detall, amb Aristòtil i Plató conversant). Fresc (1512), Museus del Vaticà.
Escif àtic de ceràmica vermella amb una dona que corre (c. 420 aC), Galeria Nacional Kinski, Praga.
