Activitats a La Tempesta el mes de gener

 
L’any 2026 es va estrenar a La Tempesta amb una actuació musical, a càrrec de Ferran Orriols, un jove de la Torre d’Oristà que va oferir una mostra de cançons de folk en català, acompanyat amb la guitarra; i alhora va presentar el seu últim disc, Darrere els horts, conversant amb Joan Barnils. Va ser el divendres 9 de gener. Durant una hora i mitja,  Orriols va combinar música i conversa, explicant l’origen de les seves cançons i l’enregistrament del disc en un cobert darrere els horts del seu poble. 

Ferran Orriols i Joan Barnils: Darrere els horts

Va interpretar títols com Yellow roses en català; Ets un ben parit; La morronga, cançó del poble que va aprendre de Roser Reixac, la seva mestra de música a l’escola; una cançó sobre el bandoler Perot Rocaguinarda, nascut a Oristà; Miracle Olímpic, dedicada a Bruce Springsteen; Gràcies a tu, dedicada als seus dos fills; i Darrere els horts. El disc ha arribat a la BBC i ara en Ferran preveu d’anar a cantar a Manchester. El públic, que omplia la sala de gom a gom, les va aplaudir molt.

Elena Sixto: Llunarbori

 
L’endemà, dissabte, al migdia, per segon any consecutiu, Elena Sixto va presentar el seu calendari Llunarbori del 2026 (porta ja 14 anys fent-lo). Durant més d’una hora va explicar, davant d’un nombrós públic, que és un calendari basat en en els tretze mesos del cicle de la lluna i també en els arbres, un per cada mes (bedoll, roure, heura, salze, vern, arç blanc...). Va explicar les característiques de cada arbre, adequat a cada mes i estació de l’any, i curiositats com aquesta: ja que cada mes lunar té 28 dies, en 13 mesos s’arriba a 364 dies i per tant, en falta un, que és el 23 de desembre, i que ha inclòs aquest any per primer cop al calendari com si fos el 14è mes, dedicat al teix. Cada mes conté també un poema, i dades com les fases de la lluna, hores de sortida del Sol, dies festius, dites populars... El calendari es pot adquirir a La Tempesta.

Narradones

L’endemà diumenge, entre les 10 i les 13 h., hi va tenir lloc la primera Trobada de Narradones, un moviment creat per visibilitzar les dones creadores del Bages i del Berguedà. Es tracta d’un espai literari i artístic que permet compartir experiències, teixir sinergies, generar xarxa i fomentar projectes creatius en clau femenina. Impulsat per Eva Ferrer i Isabel Palà , en la presentació hi van participar també Imma Cortina, escriptora; Natàlia Virgili, editora de La Biennal; Dolors Pardo, llibretera i editora de Parcir; i Cristina Zafra, il·lustradora. Entre totes van bastir un debat molt interessant sobre el procés d’escriptura; la importància de les llibreries com a prescriptores literàries; la de les editorials petites enfront de les grans superfícies, les plataformes i també les autoedicions amb poc rigor; els possibles punts de partida per emprendre projectes creatius; i el paper de la IA en la creació de textos d’il·lustracions, que les editores poden aprofitar però sense obviar el necessari control de la qualitat. El públic, majoritàriament femení, que un dia més omplia totalment l’espai, en va sortir gratament impressionat. 

Club de Lectura de Poesia

 
El dijous 15 hi va haver una nova trobada del Club de Lectura de Poesia, dirigit i moderat per Sònia Moya, i que en aquesta ocasió va estar dedicat al poemari A través, premi als Jocs Florals de Barcelona 2022, de la música i poeta de Riudoms Glòria Coll Domingo. Els participants van analitzar la poètica de la jove autora i en van llegir i comentar diversos poemes.

Núria Gómez i Núria Viladés: Retalls

 

Entre el 14 de gener i el 15 de febrer s’hi pot admirar l’exposició Retalls, de la santpedorenca Núria Viladés, mestra i il·lustradora, que presenta una col·lecció de fragments de natura —meduses, peixos, ocells— i també d’abstractes, amb tècniques mixtes. La mostra es va inaugurar el divendres 16 amb una tertúlia a càrrec de l’artista i un brindis amb cava amb els assistents.

Iris Hinojosa i Sònia Moya: Placenta

 
Dissabte 17 es va presentar el poemari Placenta, de la navarclina Iris Hinojosa, amb l’autora i la poeta Sònia Moya. És un emotiu recull de poemes escrit per donar a conèixer l’experiència d’haver de rebre quimioteràpia durant l’embaràs. Els assistents en van quedar corpresos.
 
La programació cultural de gener es completa el dissabte 24 amb el pòdcast d’escriptura creativa Natural en directe, amb recomanació de llibres; amb Roger Coch, Laura Gonzalvo, Sílvia Plana i Irene Rubio; diumenge 25 amb la presentació del conte Els germans Corb, a càrrec de l’autor, Oriol Canosa, i de la il·lustradora, Cristina Bueno; i dissabte 31 amb Japonisme, un Taller de Cal·ligrafia Japonesa amb Diana Rossell.
 
R. Carreté / I. Prat
Fotos: La Tempesta / Txus Garcia / Maribel Andreu

Retalls, de Núria Viladés

Ara fa... 43 anys. Primera edició de la fira ‘El pagès i el seu entorn’

 

 
Aquest any en farà 43 de la primera edició de la fira “El pagès i el seu entorn”, que es va celebrar el mes de maig de 1983, tot i que l’any anterior ja s’havien celebrat alguns actes per part de la pagesia amb motiu de Sant Isidre. El 1983 feia tan sols un mes de les segones eleccions municipals, que havia guanyat CIU amb 6 regidors, per davant del PSC que en va tenir 5; i encara feia menys que Jaume Rabeya, amb 32 anys, era proclamat nou alcalde de Balsareny. La fira s’ubicà al carrer Travessera i el Sarment ho explicava així:
 
«Els proppassats dies 14 i 15 de maig vàrem aplegar-nos tots els balsarenyencs entorn de la pagesia per tal de celebrar la diada de Sant Isidre, patró dels pagesos. Enguany s’ha començat aquesta festa comptant amb el petit precedent de l’any passat, en què varen tenir lloc alguns actes.
 
»El cos central de la fira va ser una mostra de maquinària agrícola i ramadera força completa, tenint en compte que, alhora, es celebraven l’ExpoBages a Manresa i la Fira de Solsona. [...]
 
»Va ser presentat al poble el remolc cisterna antiincendis que recentment ha adquirit la Cooperativa Agropecuària de Balsareny. Es tracta d’un remolc acoblable a qualsevol tractor i pot tenir, a més a més, altres utilitats, com és ara la neteja de carrers, l’abastament d’aigües en casos necessaris, regatge... [...]
 
»Es va inaugurar la fira amb  l’assistència del conseller adjunt a la Presidència de la Generalitat, Sr. Miquel Coll i Alentorn, qui va lloar la iniciativa d’aquesta festa. Seguidament va inaugurar, en presència del consistori, la nova depuradora d’aigües. També li fou mostrada la Llar d’Avis com a mostra d’una de les obres importants realitzades a Balsareny [...]»
 
A la fira hi va haver gresca per la mainada a la plaça de la Mel, el Foc de Sant Isidre i al seu voltant un ball popular que gaudí d’una extraordinària participació. El matí de diumenge es va fer un concurs d’habilitat amb tractors. El Club Ciclista del Berguedà va fer una exhibició de trialsín i a la tarda un concurs de tallada de troncs a l’estil basc. Un dels actes que va despertar més expectació, per la seva raresa, fou la fumada de pipa al Casino. El guanyador fou Mn. Joan Bajona, que va batre el record de la comarca amb una hora, 3 minuts i 50 segons. També és va instal·lar una tómbola pro-Casal, que va ser un èxit total: es varen recaptar 68.000 pessetes.
 
La fira es va celebrar durant set anys, fins al 1989, i després es va deixar de fer.
 
Selecció: Joan Prat

Els Pastorets de Balsareny clouen la temporada amb èxit

  
Els Pastorets vam acabar contents les representacions de la temporada, després de quatre funcions amb una notable assistència de públic, que va aplaudir generosament l’esforç de tanta gent plasmat a l’escenari. Les sessions van tenir lloc els dies 25 i 28 de desembre —la dels Sants Innocents, amb alguna brometa afegida— i 4 i 11 de gener de 2026. Com a novetats d’enguany, vam estrenar una nova caldera d’en Pere Botero, un nou decorat de bosc i una coreografia dels Pecats Capitals, pròpia del grup. I el diumenge a sobre, el dia 18 de gener, es va celebrar l’assemblea social, que va avaluar la temporada i va començar de planificar la següent, de la mà del jove equip de direcció —Aina Rodríguez, Laia Rodríguez i Jana de Miguel—, encapçalant un elenc amb molta gent jove i molt jove, amb empenta i ganes de treballar.  En acabat, hi va haver un dinar de germanor de tots plegats, en què es va agrair la feina de tothom qui hi va col·laborar —vegeu-ne la llista en el repartiment del programa de mà— i es va brindar pel futur dels Pastorets.
 
Els Pastorets de Balsareny
Fotos: Jordi Sarri (Pastorets) / J. Vilanova (assemblea)

 
Repartiment
 
Lluquet: Joel Rosiñol, Bernat Sivill 
Rovellona: Queralt Arnau, Aran Sivill
Satanàs: Èric Medina 
Llucifera: Dúnia Fornell, Jana de Miguel
Miquel: Maria Casaldàliga, Aurora Labella 
Gabriel: Ciara Millán, Aran Sánchez, Maria Vilanova
Marta: Montse Rodríguez, Sònia García 
Jeremies: Abel Fornell, Pasqual Marcé
Maria: Aina Rodríguez 
Josep: Manel Mingo, Andreu Torres
Jezabel: Glòria Casaldàliga, Elisabet Pla 
Isabeló: Berta Garcia, Leire Rodríguez
Ira: Lena de Miguel, Abril Prat 
Gula: Berta Garcia, Leire Rodríguez
Supèrbia: Milena Gállego, Fiorella Rodríguez, Clàudia Castiñeira
Avarícia: Lotta Gállego, Sara Blanco
Enveja: Jana Ruiz, Aran Sivill 
Luxúria: Valèria Millán, Aran Suñé
Peresa: Claudia Castiñeira, Queralt Camprubí 
Àvia: Anna Fornell, Anna Obradors
Sacerdotessa: Emilia Gudayol, Vanessa Martínez 
Nen Jesús: Bernat Montagut, Júlia Peña, Ginesta Viu
Pastors i pastores: Fina Badia, Arnau Gil, Jordi Salud, Albert Sánchez, Josep M. Soler, Jordi Vilanova.
Poble: Àngels Capdevila, Elsa Carmona, Cynthia Castrillo, Lia Correia, Júlia Fernández, Elna Font, Sofia Font, Anna Fornell, Meritxell Mas, Vanessa López, Mireia Palouzié, Emma de los Ríos, Daniela Rodríguez, Aina Salud, Marina Salud, Aran Sánchez, Mar Sánchez, Martina Sánchez, Maria Vilanova, Alba Zambrano, Ania Olivia, Daniela Rodríguez, Àreu Selgas, Estel Roger, Noa Gil, Aina Estrada.
Furietes: Ciara Millán, Elsa Carmona, Mireia Palouzié, Aina Salud, Marina Salud, Aran Sánchez, Martina Sánchez, Maria Vilanova, Alba Zambrano, Lia Correia, Cynthia Castrillo, Mar Sánchez, Estel Roger.
Angelets: Gorika Birdi, Elsa Carmona, Júlia Fernández, Sofia Font, Martina Quintana, Mar Sánchez, Ania Olivia, Lia Correia.
 
Dansaires: Gorika Birdi, Montserrat Bruch, Montserrat Calvet, Elsa Carmona, Cynthia Castrillo, Lia Correia, Emma de los Ríos, Paqui Expósito, Mercè Farràs, Júlia Fernández, Elna Font, Sofia Font, Alba Fontanet, Anna Fornell, Olivia Julve, Lia Julve, Merche Mascaray, Ania, Olivia, Mireia Palouzié, Gala Peña, Martina Quintana, Selva Reyes, Daniela Rodríguez, Aina Salud, Marina Salud, Aran Sánchez, Martina Sánchez, Àreu Selgas, M. Àngels Serra, Maria Vilanova, Alba Zambrano.
 
Vestuari, perruqueria i maquillatge: Sandra Bassany, Laura Casaldàliga, Mercè Farràs, Meritxell Mas, Vanessa Martínez, M. Jesús Mesa, Anna Obradors, Elisabet Pla, Laia Rodríguez, Judith Ruiz
Llum i so: Carles Sivill, Jordi Garcia
Tramoia: Edgar Arnau, Fernando Castrillo, Isidre Viu, Xavi Vall, Vladimir Díaz, David Escolà, Jordi Millán, Joan Pla, Laia Rodríguez, Angie Rovira, Alfred Selgas, Júlia Soler, Isidre Viu, Sergi Roger
Traspunts: Mireia Carreté, Isabel Soler
Taquilla i entrada: Mireia Carreté, Ramon Carreté, Violeta Estivill, Jordi Garcia, Vanessa Martínez, Marc Mas
Direcció: Jana de Miguel, Aina Rodríguez, Laia Rodríguez
 
Agraïments: Colla de diables Peta-Fluix, Perruqueria Mercè, Jordi Sarri 

Agraïment de la Comissió de Reis

 

 
Un any més, els carrers del nostre poble s’han omplert de màgia, llum i, sobretot, de la il·lusió dels més petits. Des de la Comissió de Reis, volem fer arribar el nostre agraïment més sincer a totes les persones i entitats que han fet possible que la Cavalcada d’enguany hagi estat un èxit rotund.
 
Aquesta edició ha estat especialment significativa perquè hem pogut estrenar unes noves carrosses. Aquesta fita ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament, que ha cregut en el projecte i ens ha donat el suport necessari per renovar l’element central de la nostra desfilada.

 
Però unes carrosses no llueixen sense els detalls que les fan úniques. Volem destacar la feina ingent i impecable de les nostres "artistes cosidores": la Fina Montilla i la Paqui Expósito. Amb un talent extraordinari i de manera desinteressada, han dedicat hores i esforços a confeccionar la roba nova de les carrosses. El resultat ha estat excel·lent i el seu compromís és el millor exemple d'esperit col·laboratiu.

 
Cap Cavalcada seria possible sense la "gent de darrere". El nostre agraïment va per a:
 
Els patges: que han respost amb entusiasme a cada crida i han portat la il·lusió a cada racó.
 
Maquilladores i col·laboradors: que han cuidat fins a l'últim detall de l'estètica dels qui acompanyaven Ses Majestats.
 
Conductors: tant dels cotxes que portaven les carrosses com de les furgonetes plenes a vessar de regals. 
 
Els músics: la colla Els K+ sonen, que ens acompanya cada any.
 
Els comerciants que ens donen suport acollint les bústies i venent fanalets. 
 
L’Hereu i la Pubilla de Balsareny, que sempre hi són. 
 
Els pirotècnics: que tenen cura dels petards que donen avís de l’inici de la festa.
 
L’equip de seguretat i logística: totes aquelles persones que, a peu de carrer, han vetllat perquè tot funcionés correctament durant el recorregut.
 
La nostra tranquil·litat ha estat en mans del cos de Protecció Civil, a qui agraïm la seva presència constant per garantir una celebració segura per a tothom. 
 
Així mateix, un agraïment molt especial al fotògraf Jordi Sarri, que ens acompanya sempre amb la seva càmera de manera generosa per immortalitzar aquests moments tan especials.
 
Finalment, gràcies a vosaltres: veïns i veïnes, grans i petits. Gràcies per sortir al carrer, per la vostra participació i per mantenir viva la flama de la il·lusió. Vosaltres sou el sentit de tota aquesta feina.
 
Gràcies a tothom per fer-ho possible. Ens veiem l'any vinent!
 
Comissió de Reis de Balsareny
Fotos: J. Sarri

Posar seny a l’àmbit polític

 

 
Cap allà al segle XVIII els pensadors del temps de la Il·lustració estaven convençuts que, quan la població estigués il·lustrada —és a dir, hagués passat per l’escola i “sabés de lletra”—, sempre més seria sensata i hauria après a formular judicis i a prendre decisions assenyades, basades sobretot en la raó. Vana il·lusió!
 
Aquests últims anys, a escala global, estem assistint a una evident caiguda de la racionalitat en la política. Com a actors i com a receptors: podem observar una pràctica política cada vegada més forassenyada, plena d’insults i de mentides, orientada a seduir votants recorrent a les emocions com a estratègia manipuladora; una política que menysté la raó dialògica i converteix els debats parlamentaris en espectacle, com les lluites dels gladiadors romans. Tot plegat, sovint, vulnerant de manera sistemàtica el dret internacional i trepitjant els drets humans. Sens dubte caldria una profunda revisió que posés seny a tanta disbauxa.
 
Davant d’aquesta realitat, no podem projectar tota la culpa sobre la classe política —tot i que en tenen una bona part—; no ens podem oblidar del paper dels mitjans de comunicació, del poder financer ni de nosaltres mateixos, els votants que, a través de les urnes, donem entrada, per activa o per passiva, a personatges que mai no haurien d’accedir al poder polític. Tots en som, d’alguna manera, corresponsables.
 
Per donar des de la ciutadania una millor resposta a aquesta situació, sembla imprescindible que aprofundim en l’educació política. Joves i adults.
 
Malgrat els esforços d’alguns docents, l’escola com a institució habitualment o bé ha adoctrinat o bé ha obviat aquesta qüestió. Més enllà de l’escola, tampoc no s’ha treballat de manera seriosa. Sens dubte, existeix un enorme buit en educació política. Potser caldria, primer de tot, prendre plena consciència d’aquesta realitat. En tot cas, sembla urgent educar i educar-nos per fer-hi front.
 
Educar-nos per entendre com, de manera interessada, ens manipulen les emocions perquè substitueixin el judici racional, amb l’objectiu de deteriorar la nostra capacitat de raonar i de prendre decisions assenyades.
 
Educar-nos per activar la memòria històrica i prendre consciència d’on van conduir determinats moviments polítics durant el segle passat i on ens estan portant en l’actual.
 
Educar-nos per analitzar amb rigor les notícies, diferenciant les que estan ben contrastades, entenent-ne la intenció i els interessos que s’amaguen darrere de cadascuna i detectant les que no són fiables i les falses.
 
Educar-nos per no quedar atrapats en la postveritat, on —en lloc de tenir en compte la realitat objectiva, els fets— es valida qualsevol afirmació del líder de torn, per més inversemblant que sigui.
 
Educar-nos per dir no a la política de l’espectacle i dels insults, i posicionar-nos a favor de la dialògica parlamentària.
 
Educar-nos per posar-nos a favor dels drets humans, sense fer trampes al solitari.
 
Educar-nos per entendre millor els vincles entre el poder polític, el poder financer i el poder mediàtic, així com el paper que tenim com a votants en aquesta xarxa.
 
Educar-nos per deixar de projectar tots els mals exclusivament sobre la classe política, desenvolupar la capacitat d’autocrítica i entendre que, en major o menor mesura, hi estem tots implicats, de manera que tenim el deure social de mantenir-nos proactius en la gestió de tots aquells afers que ens afecten com a comunitat.
 
Ara més que mai hem de repensar seriosament com eduquem i com ens eduquem per fer front a aquest panorama.  Se’ns ha girat feina!
                                                                       
Balsareny Educa
Imatge generada per Chat GPT

Berenar de dones

 

 
Balsareny va celebrar el 14 de gener, al local 1 de la plaça de la Mel, el tercer berenar anual de dones. Tal com s’ha fet els dos anys anteriors, i amb intenció de continuar-ho cada curs, es va convocar les dones del poble per assistir a aquesta reunió de caràcter participatiu i dinàmic.
 
L’objectiu de la trobada era pensar idees i fer propostes d’activitats per dur a terme durant aquest 2026 al poble, al voltant de temes que afecten especialment les dones (però igualment interessants per als homes). Hi vam assistir més de 40 dones i la jornada va estar acompanyada d’un berenar proveït de tot tipus de dolços, pastes salades i fruita.

 
Organitzada per l’Ajuntament, la reunió va ser guiada per la Glòria Casaldàliga, qui va fer una exposició inicial a mode d’introducció i va explicar com seria el funcionament de la trobada. A continuació, ens vam dividir en grups de treball d’unes 7-8 persones.
 
Cada grup va fer propostes d’activitats sobre diferents aspectes: cultura, salut, esport, temàtica lúdica, político-reivindicativa i organització de la jornada del Dia de la Dona i el Dia internacional per a l’eliminació de les violències vers les dones. Aquesta gran pluja d’idees queda ara a disposició de l’Ajuntament, qui valorarà la viabilitat de les propostes i la seva organització.

 
A banda de les temàtiques concretes esmentades, es va voler fer èmfasi, de manera transversal, en dos aspectes: per una banda, en el fet que aquestes activitats seran obertes a la participació de tot el públic —homes i dones— i, per tant, tothom hi és benvingut (només hi ha una o dues activitats que seran exclusivament per a dones).
 
I per altra banda, es va mencionar que aquestes celebracions no es basen només en representar jornades com el 8 de març o el 25 de novembre, sinó que són activitats que cal fer al llarg de tot l’any, ja que la visibilitat de les dones no pot quedar reduïda a dos dies concrets, sinó que la nostra presència, com la nostra realitat, existeix cada dia.

 
També es va comentar la conveniència d’involucrar el jovent del poble a participar-hi, incentivant-los i motivant-los a fer seguiment d’aquests moviments i activitats.
 
Esperem la participació de tot el poble en les diferents activitats que es realitzaran al llarg de l’any: hi esteu tots i totes convidats!
 
Laia Gonzàlez Pujades
Fotos: Glòria Casaldàliga