Èxit de la Setmana de la Joventut

Un any més, Balsareny va celebrar la Setmana de la Joventut, del 31 d’agost al 6 de setembre, organitzada pel Consell de Joventut, amb el suport de l’Ajuntament de Balsareny.
 
Dilluns 31, a les sis de la tarda, es va pintar un nou mural a la paret de la carretera de Moià, entre la Llar d’Infants i la parada d’autobús, que va substituir l’anterior, que ja feia força anys que hi era. Alhora, per animar aquella tarda, al recinte de la Llar d’Infants, es va fer la Festa de l’Escuma per a nois i noies, amb berenar inclòs.
 
Dimarts dia 1 de setembre, al pavelló municipal, hi va haver un disputat torneig 3x3 de bàsquet, i dimecres dia 2, a la pista de davant del pavelló, es va fer un torneig de vòlei. En tots dos casos hi va haver servei de barra i entrepans.
 
Continuant amb la Setmana, dijous dia 3 hi va haver, com cada any, el Joc de Nit pels carrers del poble i la piscina, que va començar a les 9 del vespre a la plaça de l’Ajuntament i es va allargar fins a la mitjanit. I així s’arribava al cap de setmana, més farcit d’activitats.
 
Divendres 4, a la vermuteria El Sidral, hi va tenir lloc un Torneig de Botifarra. A partir de dos quarts de vuit, va començar el tradicional Tussifest al Castell de Balsareny, que va començar amb un vespreig amenitzat per DJ Shark; a entrada de fosc, hi va haver un sopar popular, preparat per la Colla Peta Fluix i, a partir de les 10 del vespre, un concert conduït per Els Arreplegats, Waikiki Versions i DJ Sangu. El jovent assistent va ser força nombrós i va gaudir d’allò més fins a la matinada.
 
Dissabte 5, a partir de les cinc de la tarda, es va celebrar la tradicional Garri’n’kana, una gimcana amb proves diverses, al camp del costat del Cementiri municipal, amb servei de barra. Al vespre, a la plaça de l’Ajuntament, hi va haver el pregó de les festes, i un castell de focs. Tot seguit va engegar la Tussimòbil pels carrers, per a la qual es va demanar que la gent anés amb samarreta blanca i el mocador del Consell de Joventut. Fins arribar a la una de la nit, en què va començar un nou concert, molt concorregut, amenitzat per DJ Bou B2B + DJ Suero; DJ Sangu i DJ Juanmita. En acabat el concert, enguany no n’hi va haver prou encara, i la tabola va continuar a quarts de 6 del matí, amb el Tussinasso i les Matines, a la plaça de la Mel, acompanyats de la Xaranga Màgic.

 
Per acabar la Setmana, el diumenge a la tarda hi van haver, igual que altres anys, unes partides del Quinto, a la plaça Ricard Viñas, amb les taules plenes de gent. I, com a novetat, la cloenda va tenir lloc amb una cantada d’havaneres, a la mateixa plaça, a càrrec del grup “De Gairó”, de Premià de Mar. Cal dir que es tracta d’un quartet jove i mixt, molt innovador, que va oferir havaneres tradicionals (La Gavina, El meu avi, La Bella Lola, Lola la Tavernera...), alternades amb altres de creació pròpia, amb títols com Oli d’oliva, Dilluns de peixater, Mal de terra... Moltes estaven arranjades amb nous ritmes: rumba, bolero, txa-txa-txa... fins i tot una jota; i adaptacions a la percussió. A més a més, va destacar la presentació de les peces, a càrrec de dos dels seus membres, pel fet de convertir tota l’actuació en un relat continuat basat en la història d’aquest gènere, que comença a la Cuba del segle XIX i arriba, a finals del mateix segle, a la península Ibèrica, i també a Catalunya, a través de comerciants, mariners i soldats que tornaven de la guerra de Cuba. No hi va poder faltar, a la mitja part, el rom cremat, que van poder degustar unes cent-cinquanta persones que assistiren a l’acte.
 
Felicitem els organitzadors de la Setmana de la Joventut i totes les persones que hi han col·laborat i participat, contribuint així a posar en valor les nostres festes populars.
 
Isidre Prat
Fotos: Jordi Sarri, Isidre Prat, Jordi Vilanova

Garrinkana (©Jordi Sarri)

Un tsunami silenciós

TECNOLOGIA
 

 
Fa tres o quatre anys semblava que la intel·ligència artificial havia de canviar el món d’un dia per l’altre. De cop, les màquines podien escriure, dibuixar, compondre música i mantenir converses amb una naturalitat que fins aleshores semblava reservada a les pel·lícules de ciència-ficció.
 
Durant uns mesos, tothom va provar de demanar a ChatGPT que escrivís un poema, una carta o una recepta. Vam crear imatges impossibles i fins i tot cançons. Ens vam sorprendre, vam discutir si allò era art, si els alumnes farien trampes, si els escriptors es quedarien sense feina i si arribaríem a distingir una fotografia real d’una de fabricada. Després, com passa amb totes les novetats, ens hi vam acostumar.
 
Al carrer continuen passant cotxes conduïts per persones. Als comerços encara ens atenen humans. Els robots no passegen per Balsareny ni tenim una intel·ligència artificial fent d’alcaldessa. Ens llevem, anem a treballar, portem els nens a l’escola, comprem el pa i fem la nostra vida amb una aparent normalitat.
 
Però sota aquesta normalitat s’està produint una transformació enorme. La intel·ligència artificial s’està introduint de manera silenciosa dins d’eines i serveis que ja utilitzàvem. No sempre la veiem, però cada vegada pren part en més decisions que ens afecten.
 
No es tracta d’una possibilitat futura. InfoJobs, una plataforma d’internet que posa en contacte empreses i candidats mitjançant la publicació d’ofertes de feina i currículums i que fa d’intermediària en els processos de selecció de personal, ja ofereix a les empreses un servei anomenat PrevIA per fer la primera entrevista als candidats. Quan una persona s’inscriu en una oferta que utilitza aquest sistema, pot rebre una trucada telefònica d’un assistent de veu d’aparença totalment humana que s’identifica i formula preguntes sobre l’experiència, els idiomes, la disponibilitat, el salari o altres requisits del lloc de treball.
 
La conversa queda enregistrada i transcrita. El sistema prepara un resum i una valoració segons els criteris que l’empresa ha definit prèviament. Ja hem arribat al punt en què una persona pot fer la primera entrevista de feina parlant per telèfon amb una màquina, i en què la impressió inicial que rep l’empresa està elaborada per una intel·ligència artificial.
 
I el mateix nivell d’impacte el tenim en molts altres àmbits. Molts serveis d’atenció al client ja són sistemes d’IA amb veus tan humanes que probablement més d’un hi ha parlat sense adonar-se’n. Altres sistemes calculen el risc d’un préstec o una assegurança, ajuden a prioritzar pacients i a suggerir diagnòstics, detecten defectes i anticipen avaries a les fàbriques, organitzen la producció o preparen informes i recomanacions.
 
També està canviant la manera com ens informem. La IA decideix quines notícies ens arriben, mentre que fabricar fotografies, vídeos o veus falses és cada vegada més fàcil. Una trucada pot semblar que és del nostre fill, d’un client o del president d’una entitat i ser falsa. Dels efectes de la IA a l’escola ja n’hem parlat en altres articles.
 
El debat sobre si hem d’estar a favor o en contra de la intel·ligència artificial ja ha quedat enrere. Seria tan poc útil com discutir si estem a favor o en contra de l’electricitat, internet, els telèfons mòbils o els cotxes. Són tecnologies amb beneficis i riscos que han acabat formant part de la nostra vida. Amb la IA passarà el mateix: és massa útil perquè empreses, administracions i ciutadans hi renunciïn.
 
El que necessitem ara és alfabetització. No cal ser electricista per saber que no és una bona idea manipular un endoll amb els peus descalços i amb aigua escampada per terra. Hem après a desconfiar de les trucades de números desconeguts i, per conduir un cotxe, coneixem unes normes de circulació. Amb cada tecnologia hem desenvolupat uns coneixements i unes precaucions bàsiques per conviure-hi.
 
Amb la intel·ligència artificial encara no tenim aquests reflexos. Hem de saber què pot fer, quines limitacions té, quina informació no li hauríem de donar i com entendre les seves respostes. També hem de ser conscients de quan pot estar condicionant una decisió que ens afecta.
 
Ho vulguem o no, la IA ja és a tot arreu i no és prudent viure-hi d’esquena. Individualment i com a col·lectiu, hauríem d’entendre que està transformant la manera com funciona el món. No cal que ens apassioni ni que hi siguem experts, però sí que hauríem de tenir, com a mínim, curiositat.
 
Ens vam imaginar que la intel·ligència artificial arribaria com un tsunami visible des de lluny, amb una gran onada avançant cap a nosaltres. Ens prepararíem, discutiríem què calia fer i veuríem clarament el moment en què tot canviava. Però no està passant així.
 
L’aigua ens puja lentament pels peus mentre continuem fent vida normal. La intel·ligència artificial ja influeix en la manera com llegim, comprem, estudiem i treballem; en les oportunitats que tenim i en algunes de les decisions que altres prenen sobre nosaltres. El tsunami ja ha arribat. Tenim la IA per tot arreu. Així, com qui no vol.
 
Ferran Gállego

Imatges de Balsareny

 

 
Després del parèntesi de l’estiu, tornem aquest mes de setembre amb una imatge de Balsareny per endevinar. A veure si sabeu dir de què es tracta, quin significat té i on es troba. És dins del terme municipal de Balsareny. La resposta la posarem més endavant en aquest mateix post. 
 
Text i foto: Isidre Prat Obradors

Comiat a Dolors Sabala i Prat

 

Aquesta vegada ens ha tocat acomiadar una companya de feina i una bona amiga que ens va deixar el passat mes de juliol. Hi ha adeus que costen de pronunciar i que colpegen amb força, i el de la Dolors n’és un. Se’n va anar massa d'hora, deixant-nos un buit significatiu i una tristesa que costa d’alleugerir.
 
Tot i així, volem recordar la sort que hem tingut de compartir amb ella la tasca laboral i d’amistat. Diu el refrany que la gent només mor quan se l'oblida, però nosaltres sabem que ella continuarà formant part dels nostres records.
 
Com a mestra, va deixar la seva pròpia petjada: es va estimar els seus alumnes amb una dedicació plena, sabent veure i treure sempre el millor de cadascun. Procurava buscar la solució més correcta per a qualsevol problema dels petits alumnes.
 
El seu mestratge no va acabar a l'aula. En els darreres temps de la malaltia, la Dolors ens va donar una lliçó de vida, d'aquelles que no s'ensenyen enlloc i que cap llibre ens explica. De la mateixa manera que endreçava l’aula, va decidir ordenar el que deixava enrere amb serenor. Aquesta manera d'acomiadar-se, amb pau i generositat, és el millor llegat que ens ha ofert.
 
Gràcies, Dolors, per haver estat llum per als teus alumnes, una més de l’equip de mestres i una persona estimada per tots els qui vam tenir la sort de compartir camins amb tu. Descansa en pau.
 
Companyes i amigues