ENTREVISTA
A
les darreries de la tardor, aquesta finestra oberta té el goig de tenir una
altra xerradeta amb gent del poble. Fa goig poder donar testimoni a persones
com la Núria, que després de viure en la seva quotidianitat diària, cada matí
abans d’emprendre
la jornada de treball dedica temps als gats, que normalment formen part
integral del nostre carrer.
El
novembre de l’any passat, juntament amb la Cristina Díaz Casado, la Montse
Parera Puig i l’Aina Estrada Barrau, van formar l’entitat “Els
Miolets del Castell”. La finalitat de constituir-se com a associació era poder
gestionar les colònies ferals en tots els seus àmbits: veterinari, legal,
administratiu… A dia d’avui, col·laboren amb l’Ajuntament per poder
estabilitzar el gran nombre de gats que hi ha al municipi.
A
la Núria, nascuda a Balsareny, quan el temps li ho permet li agrada llegir
llibres sobre la salut i dedicar-se al tèxtil enquadrat amb les puntes. En el
lleure li agrada el cinema i el teatre, i referent a l’esport li agrada anar a caminar per la muntanya. Com a viatgera coneix
diferents geografies de prop de casa i sobretot de França. Actualment treballa
en un supermercat.
—
Recordo haver vist aquella colònia de gats que hi havia al costat de cal Magem
passant pel carrer del Trull. Al cap d’un temps no en vaig saber res més; què se’n va fer?
—
Els gatets que hi havia al costat de la casa de cal Magem es van traslladar per
qüestions logístiques al Repeu. A dia d’avui aquesta colònia ha anat
desapareixent progressivament.
—
Com us organitzeu i quina tasca feu?
— A
l’associació totes ho fem tot, som un grup molt cohesionat i treballem molt bé
plegades. Generalment cada una de nosaltres vetllem un parell de colònies, per
tenir-ne un major control i alimentar-los a fi d’educar-los i que siguin verdaders guardians envers possibles
rosegadors existents a la via pública. També fem altres tasques, com fer
difusió a les xarxes socials dels animals perduts/trobats al municipi,
organitzar actes per recaptar fons, i l’aplicació del mètode CER (Captura - Esterilització - Retorn),
que es basa en capturar els gats per portar-los a esterilitzar. La nostra tasca
depèn del nostre horari de treball.
—
El gat de carrer és conegut com a animal de companyia en la vostra tasca?
Procureu donar-los en adopció?
—
Sí, i tant, és clar. De moment ja ens n’han adoptat quatre famílies i segons hem pogut saber n’estan molt
contentes.
—
El gat domèstic no és un felí violent, però coneixeu alguna cas que hagi pogut
ser-ho?
—
No, però a vegades les femelles quan han criat són agressives, per tal de
protegir als seus gatets.
— Actualment, quin nombre de gats controleu en
el vostre dia a dia pels carrers de Balsareny?
—
Exactament no t’ho puc dir, però són molts, ja que hi ha aproximadament
dotze colònies de gats al poble i estem vetllant perquè no hi hagi superpoblació
esterilitzant-los per tal de tenir-ne un bon control.
—
Com definiríeu l’amor
que teniu pels animals?
—
Per a mi és un amor incondicional amb molta gratitud; no imaginaria una vida
sense animals.
— I per acabar: aquesta tasca deu portar unes
despeses; com ho porteu?
— Sí,
i moltes! Per sort, les dues principals despeses: les esterilitzacions i el
pinso, les costeja l’Ajuntament, ja que el manteniment de colònies ferals és una
obligació que tenen tots els municipis. Tots els altres costos: despeses dels
gatets petits/abandonats, llaunetes, cura de gats de carrer malalts, operacions
menors, entre altres, ho hem d’assumir nosaltres. Per poder-ho fer, realitzem
actes com el bingo d’estiu, la castanyada, recollides de pinso i tot allò que
se’ns proposi!
Josep Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.