Pere Camps, viatger enamorat de les cultures populars

ENTREVISTA
 

 
Som al mes de febrer i tot esperant que aquests darrers dies les matinades fresques hagin evolucionat a un temps millor, com sempre obrim aquesta finestreta per dialogar amb el personatge de torn, que avui és en Pere Camps i Seguí.
 
En Pere va néixer a Maó (Menorca) el 18 de setembre de 1965. Allí va cursar els seus estudis. Pel que fa als esports, li agrada fer senderisme. És un gran viatger i coneix molts països, com Portugal, l’Índia, el Perú, Etiòpia i la Xina, entre molts altres. Pel que fa al seu temps de lleure prefereix escoltar i anar a concerts de música folk, i també llegir. El darrer llibre que ha llegit és La descripció del món, de Marco Polo.
 
— Ben trobat! En primer lloc, com va anar tot això de venir a Balsareny?
 
— El 1995 vaig venir a viure a Catalunya i des de l’any 1997 vinc a la vostra Festa dels Traginers, primer com espectador i després participant amb els geganters de Balsareny i finalment més tard amb un carro i una mula a la cavalcada. Més tard, per motius laborals vaig anar a parar a Sant Joan de Vilatorrada i després d’un temps he acabat vivint a Balsareny.
 
— Ets un enamorat de tot allò que és popular.
 
— Doncs sí, m’agrada molt la cultura popular amb totes les seves vessants.
 
— Així doncs, coneixies la Festa dels Traginers de fa temps?
 
— Sí, des de l’any 1997 que hi prenc part.
 
— Quines altres festes populars coneixes?
 
— He anat des dels Pirineus fins al Delta de l’Ebre, comptant Catalunya Nord i la Franja, i de totes en tinc fotografies i molta documentació.
 
— I has participat activament en alguna?
 
— Sí, començant per la vostra Festa dels Traginers. També, durant uns 17 anys, he portat els Gegants de Barcelona i de Manresa; 25 anys fent ballar els Gegants Bojos de Solsona, i també de Solsona els Gegants per Corpus i els de la Festa Major. Ara estic actualitzant-me amb els cants de taverna. Ah, i també he ballat els Tirabols de la Geganta Vella a la Patum de Berga.
 
— De totes, quina t’atreu més?
 
— Bé, sens dubte, la nostra de Maó, que són les Festes de la Mare de Déu de Gràcia. Difícil m’ho poses, pel que fa a les de Catalunya; però et podria dir que una de les més sonades és, a l’hivern, les Completes del Santíssim Misteri de la ciutat de Cervera, amb el seu toc de campanes; i a l’estiu, les Festes de Santa Tecla de Tarragona.
 
— Per últim, has tingut algun precedent familiar en aquestes activitats populars?
 
— Que jo recordi no; però, tal com diem a la nostra terra, des dels quinze anys que se’m va despertar la “xaveta” i ara puc dir que ja fa uns quaranta-cinc anys que puc viure i gaudir de la nostra cultura.
 
— Moltes gràcies, Pere, i per molts anys!
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Pere Camps