El dissabte de Traginers, 11 de febrer, a migdia, a la plaça
de la Mel, els Dansaires dels Pastorets
de Balsareny van fer la tradicional ballada amb què cada any celebren la
nostra festa, enguany acompanyats per l’Esbart
Dansa Jove de Navàs. En un ambient assolellat i gairebé primaveral, en
contrast amb el fred intens que feia pocs dies abans, rodejats de molt de
públic, l’esbart navassenc va ballar La
tortuga ballaruga, La bolangera del
Pallars, el Ball de cercolets i La polka del papà; els dansaires
balsarenyencs van fer el Ball d’homenatge,
La tirotitaina, l’havanera Tornaré, la Rapsòdia valenciana i el Ball
de la faixa de Balsareny. Entremig, tots dos grups van dansar conjuntament Picar i dansar. Felicitem els dos
esbarts per la qualitat de la seva actuació.
Ball d’homenatge
Inspirat en la tradició basca de l’Aurresku, el músic Jaume Arnella i el coreògraf Joan Serra van
crear aquest ball el 2009, zamb la música de la Polca del Ball de Gitanes de
Sant Celoni i punts de dansa tradicional catalana. S’acompanya de música en
viu, en aquest cas, un violí. El poden ballar un o diversos dansaires: els
homes amb una barretina damunt l’espatlla i les dones amb un mantó.
La tortuga ballaruga
Una de les moltes danses parlades del nostre folklore: «Un,
dos i tres, / la tortuga, la tortuga, / un, dos i tres, / la tortuga ja no hi
´res. / Mireu com balla, / la tortuga ballaruga ballarà».
La tirotitaina
La ballaven els pastors del Pallars; és una danza senzilla
de caire graciós. Els balladors formen parella tot agafant-se mans dretes amb
mans dretes i esquerres amb esquerres, amb els braços entrecreuats. Al Pallars
ja s’ha perdut; el ball que es presenta és adaptat a l’edat dels dansaires.
La bolangera del Pallars
Un dels balls més populars de la nostra terra: són moltes
les comarques que tenen la seva pròpia Bolangera. Sembla un ball molt antic, al
qual s’ha aplicat un nom d’origen francès. Al segle XIX es ballaven danses
similars a tota la Península Ibèrica, a França i a gran prat d’Itàlia. Presenta,
doncs, moltes variants; totes tenen una part caminada de ball rodó, i a la
segona part radiquen les característiques diferents de cadascuna.
Tornaré
L’havanera té l’origen al segle XIX i fou incorporada al
repertori de la música clàssica. A Catalunya hi ha hagut sempre una tradició
popular de colles que cantaven havaneres a les tavernes. A finals del XIX
alguns esbarts les van incorporar coma dansa en els repertoris. La coreografia
de Tornaré és d’Alba Fontanet.
Picar i dansar
És un ball de marcat origen germànic, amb una melodia
airosa. Els dansaires hi aprenen a remarcar els accents de la música. Hi pot
participar un nombre il·limitat de parelles, que en tot moment dansen cara a
cara.
Rapsòdia valenciana
València és un país amb un folklore molt ric i variat. Aquesta
Rapsòdia és un recull de diferents
tipus de danses valencianes, com ara el bolero, la jota o la xàquera.
Ball de cercolets
La fadrinalla de Palafrugell organitzava un acapte d’ous i
de diners; ballaven el Ball dels cèrcols o dels cercolets de faisó completament
diferent de com els ballen a la Catalunya nova per les festes majors. Amb el
que recollien feien una ballada de sardanes el dimarts de Carnestoltes. Una
nota típica de diverses versions d’aquest ball és la figura que tracta de
simular una bota feta amb una combinació de cèrcols. Hom creu que aquest tipus de
danses són una romanalla de cerimònies rituals dedicades a les divinitats
vinateres i tenen també un caràcter agrari. L’hegemonia dels boters en les
festes de Carnestoltes podria ser un ressò de les festes dionisíaques que es
celebraven a la Grècia clàssica.
Ball de la civada
És una dansa molt estesa per tot Catalunya; antigament la
ballaven homes sols. La cançó que l’acompanya presenta diferents variants segons
el lloc on era cantada.
La polca del papà
Una altra mostra de dansa parlada: «El papà no vol pas / que
jo balli, que jo balli; / el papà no vol pas / que jo balli el contrapàs. /
Però si et vols divertir, / una poca, una polca; / però si et vols divertir, /
una polca balla amb mi. / Agafats de la mà / fem les passes, fem les passes; / agafats
de la mà, / cap aquí i cap allà. / Ara el peu al costat, / taló-punta, taló-punta,
/ ara el peu al costat, / taló-punta i s’ha acabat.»
Ball de la faixa de Balsareny
Fou una dansa masculina d’origen desconegut, que s’havia
ballat a Balsareny fins a principis del segle XX. Va ser recuperada als anys
1940 per l’avi Mateu Boixadera i traslladada al pentagrama per mossèn Jaume
Freixa. Els dansaires porten faixes blaves i vermelles, i el capdanser la porta
blanca. Les faixes s’uneixen amb un nus i el capdanser les va teixint; després,
recolza el cap a terra sobre la seva faixa i alça les cames tot fent la
figuereta. Per no perdre la tradició de ballar-lo el dia de Sant Marc, al curs
1997-98 es va introduir a l’Escola Guillem de Balsareny. Els Dansaires dels
Pastorets de Balsareny l’han incorporat al seu repertori per poder-lo donar a
conèixer arreu.
Dansaires dels
Pastorets
Fotos: R. Carreté / M. Lupión / A. Selgas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.