CINC
MINUTS
Ho faig gairebé sempre i penso seguir-ho fent. Vull
referir-me a llegir i respectar l’opinió dels diferents columnistes del meu
diari. Sí, deixeu-me presumir d’estimar la llibertat de cada un i per tant
tenir un respecte per la meva, gràcies.
Avui, quan la foscor de la tarda entela els porticons de
la finestra, on em trobo sempre al davant de la meva màquina d’escriure, faig
un crit a l’optimisme per no llençar la tovallola pel que fa a la situació del
nostre país.
«Diuen que la
llengua és l’ànima d’un país. Doncs al pas que anem Catalunya es queda sense
ànima. El nostre país com a tal està desapareixent i les nostres tradicions i
costums també. Com serà el futur? Un futur que ja es pot dir present. Catalunya
s’està transformant, canviant completament, s’està descatalanitzant en tots els
aspectes, tant en el sanitari, com en l’econòmic, el cultural, el social i fins
i tot el religiós. Els autòctons som una minoria residual, a més tenim una taxa
de natalitat molt baixa (no diuen que al món hi ha massa gent?), i passa
totalment al contrari amb les persones que arriben. Els nostres representants
que parlen molt de república i d’independència, què hi diuen?» Des de Vic,
Joan Espina Puig (diari El Punt Avui).
Personalment, i després d’haver llegit altres opinions
diferents, tal com he dit més amunt, jo no llençaria la tovallola; crec que no
tot està perdut.
Josep Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.