LA VEU
DEL CAMPANAR
Apaga el mòbil vint minuts i fes un repàs mental del dia. Llegeix. Llegir és llibertat. Un bon llibre amplia la capacitat de comprensió d’un mateix i dels altres.
Pots prendre’t la vida com una broma pesada, com una condemna de l’atzar, com un temps per buscar la felicitat a tota costa, o com un missatge xifrat amb una missió a descobrir i a acomplir.
La teva dignitat i el teu valor com a persona humana no depenen de la quantitat d’informació que ets capaç de processar ni de l’acumulació de béns o capitals. Et ve de la capacitat de tenir un món interior propi, i de sentir-te responsable dels altres, especialment dels més vulnerables.
Has de triar entre dues maneres d’entendre què és la llibertat i la felicitat: a) La llibertat i la felicitat és no tenir cap lligam fix amb res ni amb ningú; és tenir el poder de ser a cada moment el que jo vulgui: “tinc dret a no tenir cap límit”; b) La llibertat i la felicitat és acceptar d’entrada els límits que has triat: l’època i el país on has nascut, el teu cos, els teus pares i germans, per fer-ne una palanca per créixer. “Tinc el dret i el deure de convertir els meus límits inicials en oportunitats per créixer i donar el millor de mi mateix als altres i al món”.
Si sempre dones la culpa de tot el que et va malament als altres (pares, mestres, “la societat”…), sempre aniràs per la vida de víctima. Només si reconeixes la part que depèn de tu dels errors comesos, començaràs a tenir control sobre la teva vida. Assumir la teva part de responsabilitat és el que et fa lliure per canviar el que no t’agrada de tu i del món.
Imatge: El Petit Príncep (Kenia Garcia, Wikimedia Commons Images)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.