Esteve Carreté Parera

OBITUARI

 

Als 79 anys d’edat ens ha deixat l’Esteve Carreté. Havia nascut a Balsareny el 19 de juliol de 1943 i hi va morir el 8 de desembre de 2022. De jove va formar part activa en els orígens de l’Agrupament Escolta Guillem de Balsareny, l’any 1955. També va formar part de la colla dels Bastoners. El 1964 va fer el servei militar al Sàhara, aleshores espanyol, a la població de Smara. Es va casar amb Cèlia Mañas Gómez el 9 de setembre de 1965 i va tenir dos fills: David (1969) i Òscar (1973).
 
Professionalment, als anys 1970 va treballar de controlador a la mina de Potasses del Llobregat. Després va ser director comercial a Rom Pujol, on va idear i dirigir l’organització de cantades d’havaneres amb cremats de rom, arreu de Catalunya, cosa que el va posar en contacte amb tots els grups d’havaneres del país. L’hi va ajudar el Ramon Codina (1951-2008), que va continuar aquella feina. Es va establir per compte propi, fundant amb altres socis la distribuïdora de licors i queviures Comarcal SA. Més endavant va ser responsable de la Llar d’Avis Mion-Puigberenguer, de l’Obra Social de Caixa Manresa.
 
Va exercir diverses tasques de voluntariat: així, amb l’Associació de veïns de la barriada Mion va organitzar grups de visites a gent gran i malalts de la zona. Va ser voluntari de la Creu Roja; va col·laborar amb el Departament de Benestar Social, entre altres coses, fent campanyes d’alfabetització d’adults. També va col·laborar amb el programa de Teleassistència per a la gent gran i amb Althaia. Amb l’Associació de Veïns de les Escodines (Manresa) va organitzar una Aula de periodisme per a gent gran: editaven el butlletí informatiu “Clàxon”. I va fundar a Balsareny l’associació GADA: Grup d’ajuda per a persones dependents de l’alcohol.
 
Li agradava molt passejar pel poble conversant amb els seus amics: Pere, Joan, Josep, Minguet i altres, alguns dels quals tampoc no hi són. Va col·laborar amb el Cercle Cultural de Balsareny en l’organització dels Festivals d’Estiu als anys 1980, especialment amb les cantades d’havaneres. I va escriure diversos articles sobre voluntariat al Sarment, on va publicar també una sèrie d’articles sobre la vaga de les mines de potassa de febrer de 1972.
 
Era el meu germà gran, i sempre l’he admirat per la seva capacitat de sobreposar-se a les dificultats i enfrontar-s’hi activament, no tan sols per sortir-se’n ell mateix, sinó sobretot amb l’ànim d’ajudar altres persones. Recordem-lo amb aquests versos:
 

Ens vas mostrar el teu model de fer via

entre havaneres i voluntariat,

i de fer anar endavant una família

a qui vas fer, i sempre et va fer, costat.

 

Valent per plantar cara a tants malastres,

superant totes les adversitats

i encara amb ànims per ajudar els altres

sols amb la força de la voluntat.

 

Ara has emprès la drecera al teu sàhara, 

cert de trobar-hi un oasi de pau

on fer un cremat per convidar-hi els nòmades.

Recorda’ns recordant-te i estimant.

 
R. Carreté
Foto: Arxiu E. Carreté