José Manuel Oliva Fernández, un estil neocubista en l’art de pintar
ENTREVISTA
Som a les
portes d’un nou Nadal i l’aire matiner del temps hivernal traspassa per les
escletxes dels porticons d’aquesta finestra oberta. Avui tinc la sort de poder
parlar una estona amb un conciutadà, veí nostre, que fa un temps em vaig
assabentar que dedicava el seu temps lliure a la seva afició: l’art de pintar.
Per
conèixer-nos una mica més, començo dient que José Manuel Oliva Fernández va néixer a Nerva el 19 de juny de 1953, un
poble miner de la província de Huelva, on neix el Río Tinto. Ens comenta que “vaig
venir a Catalunya l’any 1971 amb la meva família i per curiositat us diré que
vam passar la primera nit a la Fonda Pijoan i un dia més tard vam instal·lar-nos
a la colònia minera de Vilafruns. I és que es va donar el cas que vam arribar
nosaltres abans que el nostre mobiliari”.
Oliva va
cursar els estudis del temps i li ha agradat sempre anar a caminar, llegir molt
—ens diu que s’ha llegit quasi tots els autors contemporanis—, tot i que
actualment llegeix menys, ja que dedica molt del seu temps a pintar. També li
agrada anar al cinema i veure sèries a la televisió de Netflix i HBO. Ha
viatjat i coneix països com Portugal, el Marroc, Itàlia i França, entre altres.
— Amb ocasió de
poder veure la teva exposició al Casino: com va anar, tot això de dedicar-te a
l’art de pintar?
— Tot va començar quan treballava de nit i plegava a les
sis del matí. Com que havia d’esperar unes hores per portar al col·legi la meva
filla, aprofitava el temps tot remenant papers, ja que no sabia pas dibuixar, i
vaig adonar-me que no tenia cap base acadèmica. Aleshores vaig arribar a la
conclusió que la meva afecció era pintar.
— Quant fa
que t’hi dediques?
— Doncs ja fa uns quants anys, però exactament trobo
difícil dir-te quan vaig començar, ja que entre el treball i la pintura se’m fa
difícil recordar.
— El teu
estudi el tens a casa teva?
— Sí, dins el pati interior de casa hi ha una estança on
el carnisser Rossendo sacrificava els animals. Com a curiositat, et diré que
encara conservo el pedestal on els penjava.
— Com s’anomena el
teu estil de pintura?
— Soc autodidacte i aprenc sempre copiant de l’obra d’un
cosí meu; però això sí, sempre amb un toc personal buscant el meu estil.
Exactament, però, no en sé dir-te el nom, però jo em defineixo com a neocubista.
— Has presentat la
teva exposició en algun altre lloc a més de Balsareny?
— Sí, ho he fet a diversos llocs, però el més important
per a mi va ser l’any 2017 a Nerva, el meu poble. Per a mi va ésser un somni,
ja que Nerva és terra d’artistes. Allí va néixer el gran pintor Daniel Vázquez
Díaz, que va pertànyer a l’anomenada Generació del 27; i entre altres, el meu
cosí, Díaz Oliva.
— Has tingut algun
altre precedent familiar a part del teu cosí?
— No, a part d’ell, no, cap.
— Per
últim, quant de temps hi dediques, a pintar?
— Doncs et diria que normalment unes quatre hores diàries;
això sí, no pas cada dia.
— Moltes
gràcies i bon any amb art!
Josep Gudayol i Puig
Fotos:
Arxiu J.M. Oliva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.