Carles Reposo, ciclista i corredor de muntanya

ESPORTISTES DE BALSARENY
 

Arribem als dos anys d’entrevistes personals amb esportistes. La veritat és que estem entusiasmats de veure el ventall de gent que es dedica a una disciplina esportiva ja sigui per competir, per estar en forma o per gaudir-ne senzillament. El ventall d’edats és molt divers; planter nou, forma física permanent i els veterans i veteranes que no es deixen escapar res.
      En aquest número de Sarment parlem amb Carles Reposo Bonet, un altre jove per les venes del qual corre l’adrenalina de l’esport. Ara i sempre s’hi ha dedicat, ja li ve de família. Tot i així, va encarant i descobrint el seu lloc més personal en el marc general de l’esport.
 
—Carles, sempre has fet esport, oi? Ets dels nois que des de petits us hem vist amb la bossa a l’esquena...
 
—Sí, com molta canalla, vaig començar amb el futbol, primer a Balsareny, després al C.E. Sallent i al final, al Manresa, combinant la categoria A i B a un bon nivell, però hi va haver alguna lesió i costava tenir un lloc fix a l’equip, fins al moment en què aquell esport, que et semblava que faries sempre, decideixes deixar-lo.

 
—Deixes el futbol; llavors, a què et dediques?
 
—Gràcies a l’Albert Ribera de la botiga Ribikes de bicis de Sallent, m’inicio amb la bicicleta, primer de muntanya i després de carretera. Descobreixo un món nou: puc sortir a l’hora que vull, agafo forma i m’agrada. Descobreixo tants llocs nous! L’Albert em va apropar a un esport que em va fer gaudir des de l’inici: les rutes, les colles, l’ambient, el compartir, per a mi va ser una finestra nova al món de l’esport. I vaig començar a fer una cursa i després altres.
      Però al cap d’un temps, vaig fer el pas a la bicicleta de carretera. La família ho va haver de pair, perquè el meu pare va tenir un accident greu i, és clar, els feia molta por i respecte. Però ells no van frenar per res les meves ganes.
      Els esports de grup sempre m’han agradat, però en l’individual és molt fàcil d’adaptar els entrenaments al teu temps personal i no dependre d’horaris tan fixos. Són els que t’imposes d’acord amb la feina, és clar.

 
El Carles, amb el cor a la mà, ens explica:  “per a mi, l’esport és un estil de vida. Entreno, em canso i estic en forma. No és un sacrifici, no em costa trobar l’estona per anar a entrenar, per anar al gimnàs. Sempre m’ha agradat aquell punt de patir, de lluitar-ho tot. Sempre he tingut molta resistència: quan jugava a futbol ja em deien que era el pulmó de l’equip, sempre procurava donar-ho tot fins al final, perquè, a més a més, podia; la meva forma física m’ho permetia”.
 
—Així que et dediques al món de la bicicleta?
 
—No, no, ara mateix em dedico al Trail Running (Riem). Veureu. Vaig participar al Cros del Traginer a Balsareny i vaig veure que córrer també se’m donava bé; així que a l’hivern corro i a l’estiu practico més la bici, però el Trail “m’atrapa”. Començo a participar en curses de 12-15 km i m’agrada i els resultats són bons. Arran  d’això, començo a participar en curses a nivell de tot Catalunya i la cosa avança. Ara estic fent curses de muntanya en la categoria de mitja marató i amb uns desnivells entre 800 i 1.500 m. Aquest any vaig participar a l’Ultra Pirineu i vaig quedar 19è d’un grup d’unes 450/500 persones. No estava al cent per cent, però estic content del resultat. Sabia que hi trobaria gent de molt nivell. 

 
—Et planifiques tot sol els entrenaments?
 
—Fins ara sí, soc força disciplinat i l’autoregulació i planificació no em costa, em conec les condicions físiques i aprenc molt dels companys de cursa; però ara, per fer un pas més, necessito una orientació més fixa. Es tracta de fer un salt qualitatiu i el Pau Bartoló m’ajudarà en aquesta propera etapa. Ara mateix em podria estancar, entrenar més i més, però potser, sense el rendiment oportú. Cal dir també que el Cristià Vilà del gimnàs O2 m’ajuda molt. És un apassionat de l’esport i té una capacitat d’ajuda enorme, sempre està a disposició de tot i de tothom. S’implica al 100%. És una sort disposar d’aquesta ajuda. Un gimnàs a Balsareny és difícil de mantenir i ell ho està aconseguint. Quin gran repte!
 
—Reps algun tipus de suport?
 
—La marca Sphere Pro m’ofereix el material tèxtil. És una empresa de Manresa que es troba al polígon Bufalvent i també promociona altres esportistes, escaladors, ciclistes, apassionats de la muntanya…  Potser de cara al nou repte em caldrà trobar una marca a nivell nacional per formar part d’un equip consolidat.

 
—Quantes curses sols fer a la temporada?
 
—Entre 20 i 30 curses. M’agraden molt les curses de poble: la cura de la gent, l’acolliment, les converses entre corredors... A l’entrega de premis s’hi queda molta gent! És un ambient molt sa. A vegades, que et donin un pa de 8 quilos i productes de la terra et fa més feliç que qualsevol trofeu. Els trofeus, al cap i a la fi, omplen vitrines, però els moments d’il·lusió  compartits són únics. Jo sento que l’esport m’acompanya en el creixement personal: fer sempre amics, ajudar-nos i superar-te a tu mateix és especial.
 
—Quina és la darrera cursa que has fet?
 
—L’última ha estat el Campionat Maqui, és una cursa excel·lent, tant per l’ambient com pel lloc. Vam pujar pel dret la muntanya de sal del Cogulló de Sallent (de tot n’hem d’extreure el sentit positiu). Es puja pel dret amb cordes i caminat perquè té molta pendent i el terra amb la compactació del material no és indiferent. Vaig acabar la cursa amb una gratificant primera posició; perfecte per finalitzar la temporada. 

 
—Propers objectius?
 
—Fer curses i preparar-me per la Marató de l’Ultra Pirineu i les RT Series de Klassmark. També competir en altres llocs fora de Catalunya. Un món obert i unes ganes enormes per gaudir-ho tot.
 
—Tens parella i t’hi acompanya.
 
—Sí, la Laia també és esportista, té molt de respecte pels meus entrenaments i m’acompanya a les curses. És gratificant trobar la família en els llocs d’arribada després d’un esforç. Als pares també els agrada, a casa sempre s’ha fet esport i el pare és un exemple que sempre tinc al meu costat. 

 

El Carles té passió per l’esport i, amb els anys, ha anat trobant la manera per gaudir-ne més i més. Ens ho defineix molt bé: “L’esport és un estil de vida”. El seu estil, el de cadascú, aquell estil esportiu que omple a cada persona i el fa viure plenament. Entrenar per camins i costes és un plaer exquisit, coneixes l’entorn, el trepitges, et barreges amb la natura i el cos s’oxigena amb els seus elements més bàsics però indispensables. En Carles fa esport i salut, tant  física com mental. Des del Sarment li desitgem que continuï amb la forma física, les ganes i els èxits.
 
Entrevista: Lluïsa Coma i Alfred Selgas
Fotos: Arxiu Carles Reposo