Queralt Artigas: ‘Vull ballar de puntetes’

ARTISTES DE BALSARENY 

 

La Queralt Artigas Cruz és una balsarenyenca de 17 anys que balla des dels quatre. Sempre va insistir a casa que volia fer ballet i com que era molt petita la van apuntar a l’activitat de Danses Tradicionals del poble, però ella va insistir que “volia ballar de puntetes”. Així doncs, amb 4 anys va començar les seves classes de dansa que ja no va deixar més fins a estudiar-ne de forma sistemàtica la matèria. 
 
—Queralt, l’interès ve des de molt petita; explica’ns com va evolucionar la idea i el treball de dansa a partir dels 6 anys.
 
—Vaig anar a una Acadèmia de Dansa, primer a Sallent i després a Berga, que era una escola molt petita i on vaig tenir la sort de trobar-hi una gran professora, la Maria Alba. Ja feia anys que hi anava i, una vegada, per un contacte amb aquesta persona, em van convidar anar a l’Institut del Teatre i allà vaig dir-me: “jo vull venir aquí”. A l’escola de Berga hi vaig anar fins als 12 anys i, mentrestant, als estius feia cursos intensius i jornades de dansa que em recomanaven. Així doncs, en acabar la Primària vaig fer les proves per entrar d’alumna a l’Institut del Teatre a Barcelona en l’àrea de Dansa. En aquest Departament s’imparteixen tres modalitats: dansa espanyola, clàssica i contemporània. Em van seleccionar per a la dansa contemporània.
 
—A l’hora d’estudiar i practicar, quina diferència important hi ha entre dansa clàssica i contemporània? 
 
—La dansa clàssica busca explicar una història a través de moviments predefinits que busquen la perfecció i exactitud; en canvi, la dansa contemporània busca transmetre sentiments i emocions als espectadors. Dins de la disciplina del contemporani hi ha una gran varietat d’estils que permeten una major llibertat creativa. 

 
—Ens descrius com son els estudis a l’Institut del Teatre?
 
—És un centre amb moltes escoles d’art: dansa, art dramàtic, tècnics de l’espectacle… Jo estic al Conservatori Professional de Dansa, on es fan els cursos des de 1r fins 6è amb l’ESO/Bat integrats. 
 
—És a dir, que estudies al mateix Institut del Teatre on fas dansa.
 
—Durant els estudis de l’ESO sí que ha estat així, però el Batxillerat, com que he triat el Tecnològic, he hagut de fer-lo a fora, en un altre IES. És una opció que ens recomanen perquè dotze hores tancats al mateix centre també pot comportar un grau de saturació important. Estudiar en dos centres m’ha costat més de compaginar, sobretot, per  l’entrega de treballs i els exàmens. Tinc poc temps, perquè als matins vaig a l’IES Jaume Balmes i a la tarda a l’Institut del Teatre a fer les classes curriculars de dansa de 3 a 8 de la tarda, a més de les hores extres de Tallers Lliures (són optatius), que exigeixen que molts dies acabem a les 10 de vespre. Per tant, és una jornada llarga i intensa; i a tot això, s’hi afegeix l’estudi individual.
 
—Com s’organitzen les classes de dansa per a una titulació de ballarí/na professional com la que fas tu?
 
—Els estudis per obtenir la titulació són de 6 anys. Com que vaig començar jove, aquest any ja faré 5è curs de Dansa del Conservatori i només me’n faltarà un altre. El 6è curs és més inestable, perquè ja s’han de començar a fer audicions, sobretot a l'estranger, perquè hi ha molta més oferta de feina i estudis per a ballarins que no a Espanya.
 
—Ens expliques una mica en què consisteixen concretament aquests estudis de dansa?
 
—Durant els sis anys es fan moltes assignatures: cada Departament programa les seves. Hi ha dos blocs amb les assignatures corresponents. L'apartat de tècnica inclou: contemporani, clàssic, improvisació, pas a dos, acrobàcia i danses urbanes, que es fan dos anys; interpretació, un any; i música, tres anys.
      El bloc de creació integra: taller de creació, que consisteix a preparar una coreografia que ens crea un professor de l'Institut, i repertori, on ens ensenyen coreografies de companyies reconegudes. Aquestes peces les representem a les mostres de final de curs. A més, també fem assignatures teòriques, per exemple a quart fem anatomia i a cinquè història de la dansa.

 
—Feu actuacions a part de la mostra de final de curs?
 
—Fem pràctiques escèniques per “tocar escenari”, fem tallers lliures i els presentem al mateix Institut del Teatre i si ens seleccionen anem a fer espectacles a teatres de ciutats com Vic, Castelldefels, etc. 
 
—Has sortit força a l’estranger a fer cursos de dansa, oi?
 
—Sí, sobretot a fer cursos d’estiu. Una professora del mateix Institut em va recomanar anar l’estiu passat a Bolzano, Itàlia, amb ella al festival Tanz Bozen. Allà ens van donar una beca a 4 companyes i per Setmana Santa vam anar a Viena a l’escola InDancity amb la directora del festival. Va ser genial, perquè era una escola on també hi havia persones que no eren professionals; gent de 30-40 anys que feia dansa i se’ns feia estrany però va ser molt enriquidor i vam aprendre molt. Aquest estiu tornaré a Bolzano i aniré a Berlín al festival “B12”, que té molt reconeixement, a fer classes amb la Nadine Gerspacher i el Luca Ghedini.

 

—Quan acabeu aquest Grau de Dansa, quines possibilitats se us obren?
 
—L’ opció que més ens parlen és anar a alguna companyia de dansa encara que és complicat que ens agafin  només sortint de l’institut. Una altre opció és anar a un Bachelor per continuar amb els estudis més professionalment. De Bachelors se’n troben a gairebé tot Europa, sobretot als Països Baixos o a Bèlgica, a fora d’Espanya. Una altra opció no tan contemplada des de l’Institut és la d’anar més per lliure, per contractes a curt termini d’ obres, projectes… L’Institut del Teatre té una companyia jove pròpia de dansa tot i que va a part dels estudis que estic cursant i els alumnes de del Centre tenim la possibilitat de presentar-nos a una audició interna i demostrar les nostres habilitats, tot i que per res vol dir que acabis seleccionada.
 
—Quina d’aquestes possibilitats contemples?
 
—Encara em falten dos anys per acabar i no sé el que em vindrà de gust o on m’agafaran, però ara mateix em crida més l’atenció  l'opció d'anar a un Bachelor per formar-me més.
 
—Què heu presentat aquest any a la mostra de final de curs?
 
—Una coreografia de Christal Pite, una coreògrafa molt important actualment: n’hem fet un fragment que ens ha ensenyat una antiga ballarina de la seva companyia. També vam presentar el Taller de Creació que vam preparar amb  un altre professor de l’Institut. A més, tot el Departament vam fer un muntatge d’una versió del Llac del Cignes en estil contemporani.

 
La Queralt també ens ha explicat que està fent el Batxillerat Tecnològic perquè laboralment el camp artístic potser és inestable; no saps mai si et lesionaràs i no podràs tornar a ballar. Per això ella té en ment un pla B, que vol dirigir més cap a una carrera d’arquitectura o disseny d’interiors. Ja veieu que té el cap molt ordenat i lliga totes les possibilitats amb un esforç i una constància que li permeten seguir endavant amb tot.
      Queralt, acabaràs molt jove el Grau Universitari de Dansa i, tot i que la formació continuarà, et veiem als escenaris dedicant-te a la il·lusió que vas forjar des de petita amb tot l’esforç que t’ha comportat. Et desitgem sort, i estem segurs que seràs una gran ballarina. Has tingut l’avantatge de comptar amb una família que t’hi ha acompanyat, amb el pare que treballant a la UPC de físic i a l’ICFO ha pogut instal·lar-se a Barcelona durant la setmana els primers anys per ajudar-te a fer créixer aquest projecte tan interessant en una edat tan primerenca, quan és aviat per decidir una carrera de futur. Endavant!
 
Entrevista: Lluïsa Coma i Alfred Selgas
Fotos: MW Fotografia