dimarts, 2 de juliol del 2024

Avui se’m compleix aquella dita que tots els dies són bons per aprendre

CINC MINUTS


Són les sis de la tarda i després de berenar em poso davant la màquina d’escriure per reflexionar amb tots vosaltres. L’altre dia al matí, dins el tràfec diari tot venint de buscar el meu diari, m’he trobat diverses persones veïnes, amb qui sovint hem tingut un canvi d’impressions sobre diferents temes, tant esportius com socials i culturals, i entre elles una persona que m’aprecio molt, ja que temps enrere van treballar juntes amb la meva companya a la fàbrica de la Rabeia quan el tèxtil a casa nostra estava en plena expansió. Fa goig trobar-te gent que coneixes i d’un moment a l’altre recordar fets d’aquells anys en què érem joves, i en dono gràcies.
 
Comencem, però, la reflexió sobre el fet que volia comentar. Fa uns dies que a la columna de Raça Humana de la Sara Muñoz “Un refresc a preu de percebe” (diari El Punt Avui+) vaig trobar-me una paraula que no havia sentit mai, i voldria consultar-ho amb tots vosaltres si ja la coneixíeu. La paraula en qüestió és “percebe”. Davant de la meva ignorància vaig preguntar als de casa i m’ho van aclarir: un peix. Ostres, no l’havia sentit mai. Us transcric part de l’article:
 
“El darrer cap de setmana vaig agafar un tren de llarga distància amb destinació a Burgos, acompanyada de la meva filla i d’unes amigues. En un moment del trajecte, la filla em demana diners per comprar una beguda al bar. Quan em retorna el canvi, sospito que la molt múrria s’ha guardat alguna moneda a la butxaca. Però mai més lluny de la realitat. Simplement, ha pagat un refresc al preu d’un percebe. Al viatge de tornada ja procurarem proveir-nos de begudes comprades al carrer; però això no treu que els preus de la cafeteria, tenint en compte que la gestió de la xarxa ferroviària està participada per l’Estat, podrien ser més raonables i més mesurats.”
 
La columna segueix amb altres exemples de diferents llocs on un hom pot anar a fer un àpat i que et cobrin amb preus desorbitats. Gràcies, Sara.
 
Josep Gudayol i Pui
Foto: Viquipèdia (percebe)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.