Berta Ramis, una vocació mèdica compartida amb la muntanya
Aquesta finestra oberta, empesa per un aire primaveral
amb el perfum dels ametllers, s’obre de bat a bat per conèixer una de les
nostres metgesses de Balsareny, la Dra. Berta Ramis i Pérez. Aquesta secció amb més de quaranta anys
l’acull amb el goig de poder-la conèixer una mica més. El qui signa agraeix
l’atenció dispensada per ella mateixa i per la resta de serveis mèdics amb
atenció personalitzada.
La Berta va néixer a Barcelona l’1 de març de 1993, i és
graduada en Medicina per la Universitat de Barcelona - Hospital Clínic. Li
agrada molt la muntanya, caminar i fer senderisme. A Ramis li agrada molt
conèixer el nostre entorn. “Tenim un país preciós amb racons extraordinaris,
amb muntanyes, platges, costes i poblets magnífics; no cal anar molt lluny per
gaudir i desconnectar” ens comenta.
Pel que fa a la lectura, li agrada molt la novel·la
històrica, però llegeix menys del que li agradaria. El llibre que està acabant
ara és el clàssic Jo confesso, de
Jaume Cabré.
—La pregunta obligada és: com va anar això de venir a
Balsareny?
—Jo vivia i feia la Residència (MIR) al
Vallès. En acabar el MIR de Medicina Familiar i Comunitària vaig venir a viure
a Manresa per motius personals i vaig començar a buscar feina per la Catalunya
central. Jo no tenia gaire recorregut laboral i no tenia molt clar on volia
anar a parar ni què suposava treballar en un poble. Venia d’un entorn molt urbà
amb unes dinàmiques socials i sanitàries molt diferents. Arribar a Balsareny va
ser una bonica casualitat. Em van explicar que hi havia una plaça que calia
cobrir per una jubilació i vaig acceptar sense saber-ne gaire res. I n’estic
molt contenta.
— Coneixíeu Balsareny?
—No gaire, fa poc més de dos anys que
visc a Manresa i quan vaig començar a treballar al poble no havia tingut temps
de conèixer la zona encara. Havia sentit a parlar de la Festa dels Traginers i
del Castell de Balsareny.
—Quina primera impressió vas tenir en arribar al CAP de
Balsareny?
—La primera impressió en arribar al
Consultori balsarenyenc va ser molt bona: un consultori petit i molt familiar.
Vaig captar una sensació de proximitat del centre amb el poble que costa de
trobar en altres entorns, sobretot els més urbans, i penso que és un privilegi
i una sort tant per al poble com per a l’equip del CAP. Els professionals del
consultori (tots sense excepció) coneixen els pacients, les famílies i moltes
de les seves problemàtiques i això ajuda molt a fer bé la nostra feina i a
donar el servei que es necessita.
—Quina és la institució que determina el vostre lloc de
treball?
—Jo soc una treballadora contractada
per l’Institut Català de la Salut (ICS), una empresa pública dedicada a la
prestació d’atenció sanitària, que al dia d’avui és el major proveïdor del
Servei Català de la Salut.
—Quin repte suposa substituir un professional molt
conegut al poble?
—El major repte que tinc al treballar a
Balsareny és agafar el relleu del Dr. Cañellas: és evident que no es pot
substituir la trajectòria d’un professional com ell. Diàriament és fa palesa
l’estima i el reconeixement merescudíssim que li tenen els pacients i el poble.
He de confessar que a la meva arribada al poble aquest fet em va impactar molt,
feia molt de vertigen. En el camp sanitari mai havia vist una estima com la que
té Balsareny cap a ell, i això no és més que un símptoma de l fet que, de
professionals com ell, n’hi ha ben pocs. El poble de Balsareny ha de ser
conscient que tenir un metge de capçalera tants i tants anys al costat, posant
en pràctica la continuïtat, longitudinalitat i transversalitat de l’atenció
primària i vivint al costat dels pacients, és un privilegi enorme i exemple
d’un model de sanitat que costa de mantenir. Així que m’ho prenc com un repte i
un exemple en molts aspectes.
—Quin era el lloc on exercíeu el vostre càrrec familiar
abans d’arribar a Balsareny?
—Abans de venir a Balsareny estava fent
la residència del MIR al CAP Mútua Rubí, al centre de la ciutat de Rubí, al
Vallès Occidental, centre que depèn de l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa.
Un cop vaig acabar els quatre anys de residència, que és l’especialitat del
metge de família, ja vaig començar a treballar a Balsareny. Aquest ha estat el
meu primer lloc de treball després de la residència. El canvi de lloc de feina
ha estat molt brusc, de passar d’un CAP d’una ciutat de més de 75.000
habitants, amb CUAP (centre d’urgències d’atenció primària) incorporat i enmig
de l’Àrea Metropolitana (amb tots els serveis sanitaris a l’abast que això comporta),
a un Consultori Local d’un poble de poc més de 3.000 habitants, en un entorn
rural preciós. Les necessitats de la població són diferents i per tant la
nostra feina s’hi ha d’adaptar.
—Catalunya té una llengua pròpia, heu tingut algun
problema lingüístic en el tractament amb algun usuari?
- Als Països Catalans la nostra llengua
és el català, que actualment està en un clar procés de minorització i reculada,
per la qual cosa es fa més necessari que mai que entre totes treballem per la
seva supervivència. Fins ara, no és que m’hagi trobat amb cap problema
lingüístic concret al tractar amb cap usuari, però sí que és un fet que, sovint
caic en la dinàmica de canviar de llengua i passar-me al castellà quan se
m’adrecen en aquest idioma. És una dinàmica que molts catalanoparlants tenim
incorporada, sobretot si treballem de cara al públic, i que estic intentant
canviar a poc a poc. Crec que com a professional i com a treballadora, defensar
la llengua és el meu deure, igual que ho és atendre els meus pacients tan bé
com sàpiga, o defensar una sanitat pública, universal i de qualitat.
Josep
Gudayol i Puig
Fotos: Berta Ramis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.