Aquest és l’escrit que els seus quatre nets: l’Arnau, el Xavier, la Laia i l’Iu, li van llegir per acomiadar-se d’ella:
«Iaia, des que vam néixer ens has acompanyat en el camí més bonic que existeix: el camí de la vida. Sempre has estat allà per tot, per tot i per tothom. Pels teus fills, pels teus germans, pel gendre i sobretot per nosaltres: els teus nets.
»Aquests catorze anys al teu costat; al costat d’una de les dones més valentes, extraordinàries, admirables, rialleres i optimistes que coneixem, han estat i sempre seran els millors anys de la nostra vida.
»Els menjars que ens feies. Tenim clar que en gaudíem tots els cosins, igual o més que tu ho feies preparant-los! Els jocs de cartes que ens ensenyaves i totes les històries que ens explicaves de la teva joventut, els contes abans d’anar a dormir, en què ens feies ser els protagonistes. Moments irrepetibles al teu costat que ens acompanyaran sempre.
»La vida ens guiava any rere any gaudint de tu i de la teva llum i energia sense donar-nos temps per pensar en que un dia no hi series. Aquest moment ha arribat, sobtat, inesperat. I és que sempre et veies tan feliç! Tan “flamenca”. T’acabaves de recuperar d’una operació de genoll tan ràpid que ens vam arribar a pensar que eres invencible: la iaia invencible.
»Ens han quedat un munt de coses pendents junts, com el creuer, els estius a Puigcerdà i les festes de Nadal, que sense tu no seran el mateix. Però ara toca recordar tots els moments que hem passat junts, que són inoblidables i fer el que tu ens vas ensenyar: tirar endavant i gaudir de cada dia com el que és: un regal. Ens vas ensenyar a estimar, i això és el que farem sempre.
T’estimem, iaia!»
Els teus nets
Foto: Arxiu familiar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.