És
d’assentiment comú que l’origen de la Festa dels Traginers es troba estretament
vinculat a sant Antoni Abat, que, com ja se sap, és el sant protector dels
animals i del bestiar domèstic. Ja des de l’època medieval aquest sant fou
objecte d’una fervent devoció i digna veneració pels amos del bestiar i dels gremis
associats a aquests animals.
Segons
un manuscrit àrab, font de la Legenda mirabilis,
traduïda pel dominic castellà Alfonso
Buenhombre el 1341, Sant Antoni Abat fou portat, per intervenció divina, a
sobre d’un núvol prodigiós, des del desert de Tebes (Egipte) a Barcelona.
Segons la llegenda, durant trenta mesos el sant eremita utilitzà diàriament
aquest mitjà de transport, car quan vesprejava tornava al seu inhòspit desert,
per a fer, l’endemà, el viatge de retorn a Barcelona.
Coincidint
amb la seva estada a Barcelona, s’esdevingueren diversos miracles, alguns
d’insòlits, entre els quals l’exorcisme de la reina i del fill del monarca, i
el prodigi de guarir un garrí cec de naixement i amb les seves potes del davant
esguerrades. A partir d’aquest esdeveniment, el porc s’anà consolidant, en les
arts plàstiques i pictòriques, com una imatge icònica que acompanyava de forma
lleial i inseparable el sant eremita. D’aquí que sant Antoni també sigui
conegut amb el sobrenom “del porquet”.
Per
altra banda, sant Antoni també es mencionat com a protector dels animals en
l’obra literària Decameró, escrita
per Giovanni Bocaccio entre el 1349 i el 1351. Així, fra Ceba, frare de sant
Antoni, flac d’enteniment però destre en la seva comesa de predicador, exhortava
els homes i dones de les masies dels voltants a obrar generosament davant
l’acció benefactora de sant Antoni:
«Senyors e dones: axí com vosaltres sabets,
vostra usança es de trametre cascun any als pobres de beneventurat baró
mossenyer sanct Anthoni del vostre gra e de les vostres vitualles, qui poch,
qui molt, segons lo poder e la devoció de cascú de vosaltres, per ço que lo
beneventurat mossenyer sanct Anthoni vos sia guarde dels vostres bous e dels
vostros asens (ases) e dels porchs e de les ovelles vostres (...) Per la qual
cosa a recullir jo só de mon major, ço es, de mossenyer lo abat stat tramès; e
per ço ab la benedicció de Deu, après de nona, quan hoyreis sonar la campana,
vindreu ací defora la sgleya (església), llà on yo, segons es acostumat, vos
faré la predicació e besareu la creu... » (Jornada Sisena del Decameró, Novel·la Desena. Traducció
catalana publicada segons l’únic manuscrit conegut (1429) per Jaume Massó i
Torrents).
Davant
la seva prodigiosa facultat protectora i guaridora, el sant fou promogut com a patró
dels animals domèstics. De la mateixa manera es van posar sota la seva
protecció, ja en l’època medieval, diferents gremis vinculats amb el bestiar de
peu rodó: carreters, traginers... Com a mostra, els traginers de Pollença ja celebraven
la seva festivitat, com a mínim des del 1384.
Pel
que fa a Balsareny... «no sabem, en quin moment s’organitza
localment un gremi de traginers i carreters que en comença a tenir cura; però
ja funcionava al final del segle, abans de 1897, quan la festa ja presenta
algunes de les característiques que li seran ja pròpies fins avui: la missa amb
la benedicció dels animals, la cavalcada i “la tradicional corrida per camins
veïnals i carreteres del poble”, com recollia un diari manresà de l’any 1906.»
(R. Carreté. Balsareny. Història en
imatges. 1897-1975. Angle Editorial i Centre d’Estudis del Bages, 2002)
En
el seu origen la festa se celebrava el 17 de gener, fins que en un moment donat
es va prendre la decisió de canviar-la de data. Segons la creença més popular,
es va fer el canvi perquè també era una festa molt arrelada gairebé arreu, i
per no coincidir amb la de les poblacions veïnes (Santpedor, Puig-reig...) es
va traslladar al diumenge abans de carnaval (Diumenge de Sexagèsima, això és, quan
encara falten 60 dies per al Diumenge de Pasqua) Així també, segons el parer
més estès aquest canvi de data va ésser una decisió que es va prendre en
recuperar la festa després de la cruenta guerra del 36, concretament cap a la
dècada dels 40 del segle passat.
Pel
que fa a aquest darrer punt he trobat una informació en un antic almanac que molt
presumiblement la qüestiona. Es tracta del Calendari Català de l’any 1866.
Aquest anuari fou publicat per Francesc Pelai Briz, activista patriòtic i
cultural, amb la finalitat de divulgar la cultura catalana. Mogut per les seves
conviccions, pretenia fer arribar la Renaixença al comú de la gent per a guanyar
la complicitat i l’interès d’una societat poc o gens avesada a llegir en la
seva llengua. Com a tal ho acredita el subtítol de la portada de l’almanac: Escrit pèls mes coneguts escriptors y poétas
catalans, mallorquins y valencians.
En
aquest calendari es pot constatar com en el mes de febrer de 1866, en la secció
o columna de fires, el dia 4 (Diumenge de Sexagèsima), a Balsareny se celebrava
una festa amb la peculiaritat que era movible, això és, festivitat que no se
celebrava el mateix dia cada any. Aquesta revelació, per inèdita, ens porta a
inferir per deducció si no es tractava de la mateixa celebració de la que avui
és coneguda com la Festa dels Traginers, l’única que a Balsareny se celebra un
diumenge d’hivern i sempre el diumenge abans de carnestoltes. Si és així, podem
concloure que la celebració d’aquesta festa en aquest dia concret, Diumenge de
Sexagèsima, ultrapassa ja la commemoració centenària, sens dubte, ha esdevingut
una rememoració de molt llarga data en escenaris de vetusta grisor.
Si
s’admet aquesta suposició, que, de fet, es fonamenta en un indici prou sòlid, aporta
novetats, que allunya dubtes i incerteses alhora que contribueix poderosament a
tenir un coneixement més precís de la nostra festa més popular.
Des
d’aquest plantejament, afirmaria que queda clar que el canvi de data de la
festa que es va fer durant el temps de postguerra no es va fer perquè sí. És de
pressuposar, sense estalviar cautela, que, el 1943 quan es va reinstaurar la
festa arran de la cèlebre reunió a la barberia de ca l’Arep, algun dels seus
participants ja en tenien coneixement que la festa se celebrava el diumenge
abans de carnaval. Seria singularment sorprenent i difícil de creure que la
coincidència de dates de la Festa dels Burros d’aleshores, com a mínim 138 anys
ençà, amb la dels Traginers d’avui hagués estat conseqüència d’una extraordinària
casualitat. Fet inversemblant de tot en tot, oi? Si bé es pensa, la resposta
hauria d’ésser afirmativa.
Joan Craviotto
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.