CINC
MINUTS
Segur que a vosaltres també us ha passat alguna vegada:
són les 4 del matí, no tinc son i, com que a casa tothom dorm, m’aixeco i entro
a la meva estança on tinc la màquina d’escriure; tanco les portes i intento
començar el moment literari mensual, arran d’haver llegit fa uns mesos una
crònica de J.P. de la població de Joanetes (article “La Vall d’en Bas tindrà la
primera escola de campaners de Catalunya”, Diari El Punt Avui).
Ho he escrit moltes vegades, cadascun dels nostres pobles
té un mirall que són els campanars, ja que a l’entrar al nucli antic el primer
que es veu és el campanar de les esglésies i Balsareny no n’és una excepció.
Des de ben petit que recordo que a Balsareny hem tingut campanes i campaners, i
avui intento recordar-los. Fa anys que el toc de les campanes era una senyal
d’alerta i també de festa. Com per exemple, quan hi havia un incendi, les
campanes repicaven ben fort, i també quan hi havia un bateig, casament o bé
algun altre esdeveniment festiu, entre altres.
“Amb l’objectiu de
preservar el patrimoni immaterial del toc de campanes, reconegut tant per la
Generalitat com per la UNESCO, neix a la Vall d’en Bas una escola de campaners pionera
a Catalunya, que també vol recuperar els tocs tradicionals —abans, omnipresents
arreu— i formar una nova generació de campaners”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.