ARTISTES DE BALSARENY
El que ens apassiona des de ben petits, pot arribar a ser allò que ens dediquem en un futur. Txus Garcia, nascut a Balsareny, va créixer envoltat de música, però no és fins als dotze anys que es considera un verdader malalt després de veure per primera vegada a Pink Floyd en directe. Durant la primària, destacava dibuixant, fins i tot, alguns dels seus professors ho accentuen com un problema. Però ell, en canvi, no ho visualitza com una mancança, sinó com una virtut per poder aprofundir més en les arts plàstiques.
L'art i la creativitat l'han acompanyat allà on s'ha dirigit. Al llarg de la seva joventut va prescindir d'escola de música, però, tot i això, als tretze anys ja sabia tocar la guitarra. "La música sempre serà un hobby per a mi", explica en Txus. Les indefinides hores escoltant els seus discs preferits o les estones tocant amb els amics van substituir els estudis musicals. Passaven les tardes a locals on assajaven i romantitzaven el viure de la música, tot i ser conscients que eren molt amateurs i el que tenien entre mans no era res més que un somni. No obstant això, assegura que va ser una etapa molt enriquidora i conservada amb molt d'afecte.
El que ens apassiona des de ben petits, pot arribar a ser allò que ens dediquem en un futur. Txus Garcia, nascut a Balsareny, va créixer envoltat de música, però no és fins als dotze anys que es considera un verdader malalt després de veure per primera vegada a Pink Floyd en directe. Durant la primària, destacava dibuixant, fins i tot, alguns dels seus professors ho accentuen com un problema. Però ell, en canvi, no ho visualitza com una mancança, sinó com una virtut per poder aprofundir més en les arts plàstiques.
L'art i la creativitat l'han acompanyat allà on s'ha dirigit. Al llarg de la seva joventut va prescindir d'escola de música, però, tot i això, als tretze anys ja sabia tocar la guitarra. "La música sempre serà un hobby per a mi", explica en Txus. Les indefinides hores escoltant els seus discs preferits o les estones tocant amb els amics van substituir els estudis musicals. Passaven les tardes a locals on assajaven i romantitzaven el viure de la música, tot i ser conscients que eren molt amateurs i el que tenien entre mans no era res més que un somni. No obstant això, assegura que va ser una etapa molt enriquidora i conservada amb molt d'afecte.
Mike Farris - Sala Apolo, Barcelona. Foto: Txus Garcia |
Més endavant, després d'anar a contracorrent amb la seva mare i professors, va acabar deixant els estudis i va decidir fer l'antiga FP de Delineació. També, estava interessat pel món de l'arquitectura, per això ara està acabant els estudis de disseny gràfic a la UOC.
Pel que fa a la fotografia, no s'hi va introduir fins més tard; així i tot, va estudiar a l'IEFC, institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, en l'especialització de fotografia d'arquitectura i interiors. Al principi, era un simple consumidor de fotografia, fins que un dia es fascina en veure exposicions i llibres de fotografia. Per aquest motiu, al cap de poc temps, va decidir comprar una càmera reflex i assistir a diferents cursos per aprendre correctament el seu funcionament, i sense adonar-se'n, la fotografia ja era una cosa inamovible en la seva vida.
Bad Gyal - Palau Sant Jordi, Barcelona. Foto: Txus Garcia |
|
Companyia Elèctrica Dharma - Palau Sant Jordi, Barcelona. Foto: Txus Garcia |
Per altra banda, a finals de l'any passat, el fotògraf tenia l'encàrrec de produir i fotografiar les xarxes socials de 2023 de la marca d'infusions Hornimans. Per a aquesta feina va implicar altra gent del territori per aconseguir un gran resultat. Per exemple, la Laura López, de la botiga "Més que moda" de Balsareny, es va encarregar del vestuari, i altres professionals van tenir cura del maquillatge o la contractació de models... Es va portar a terme en dues setmanes i la sessió va durar tres intensos dies, però ell assegura que el resultat va ser satisfactori i els clients compartien la mateixa opinió.
El talent i l'esforç són necessaris si et vols dedicar a qualsevol ofici, però el que és molt important és saber vendre el teu producte, i per això és important fer xarxa. Com més gent coneguis, més opcions de projectes arribaran. Sens dubte, Txus confirma que les xarxes socials ajuden a projectar la teva feina, però també confessa que vivim en una societat on no hi ha ningú que s’aturi a apreciar la feina que generen els fotògrafs professionals.
Sílvia Pérez Cruz - Kursaal, Manresa. Foto: Txus Garcia |
De tota manera, la constància porta recompenses, i per al Txus va ser tot un somni poder viure el procés de treball del músic Michael League, líder de Snarky Puppy, la banda de Jazz modern més rellevant actualment del món, amb cinc premis Grammys. L'any 2019 va fotografiar el seu treball mentre enregistrava un nou disc en solitari i també va fer les fotos del nou estudi que va construir a la casa que va comprar i restaurar.
Ara per ara, a en Txus li agradaria poder treballar amb grups com els Rolling Stones; més concretament amb el seu guitarrista, Keith Richards. Però, si es pogués viatjar en el temps, ell se n'aniria de cap a fotografiar el seu grup musical preferit, Pink Floyd!
Sopa de Cabra - Kursaal, Manresa. Foto: Txus Garcia |
Seguint la cronologia del temps, l'últim projecte portat a terme per Garcia ha sigut la fotografia de l'espectacle de dansa "Fiblades", un projecte que ha unit els esbarts dansaires de Gironella, Navàs i Sallent i que és un homenatge a les treballadores de les fàbriques tèxtils del Llobregat.
Mirant endavant cap a un futur, Txus confessa que treballar en el que gaudeix és tot el que busca, no té cap altra més aspiració que explotar la part més creativa de la fotografia i superar-se en els projectes més personals.
Pel que comporta l'estabilitat, el fotògraf ens explica la importància de focalitzar totes les forces en un sol objectiu i no dispersar-se en altres feinetes. Ens explica que la feina de fotògraf és variada, però la clau és saber trobar una regularitat en el teu negoci. Un dels seus objectius és aprendre a viure amb aquesta inestabilitat.
'Turandot' - Gran Teatre del Liceu, Barcelona. Foto: Txus Garcia |
Txus explica la dificultat que requereix ser un emprenedor. Tot seria més fàcil amb un horari i un sou fix a final de mes; però, al cap i a la fi, ell està entregat a la seva passió, i confirma que tots els comentaris de diferents clients al llarg dels seus projectes paguen pels anys d'incertesa. La seva feina no només l'enriqueix a ell, sinó que ha pogut construir tota una xarxa de moments increïbles i enriquidors com a persona, que l'han portat a fotografiar artistes a qui ha admirat durant molt de temps. Tot i això, sense cap dubte, el més apreciat per a ell és poder fotografiar els concerts del seu fill, l'Àxel.
Martina Junyent
Fotos: Anna Martínez / Txus Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.