Traginers 2023 - Galeria diversa

Festa dels Traginers 2023. Galeria d'imatges 

El traginer a l'escola

La Festa va començar amb els Traginers a l’Escola, el dijous 9 de febrer a les 3 de la tarda, a l’era del mas Martí. En dies previs, a l'escola, l'alumnat havia treballat la figura del traginer i el seu paper en la història i en la societat, i van demostrar que en sabien moltes coses.

Amb la presentació d'en Marc Rabeya i la presència de la Pubilla i l’Hereu de Balsareny, el Traginer d'Honor, Josep Sensada, va lliurar l'estendard a la banderera jove, Aran Sivill Pla, i a les seves cordonistes, Jana Lima Rubí i Valèria Martínez Galiot.

Tot seguit hi va haver una demostració practica de com es ferra un cavall; va anar a cura de Xesco Franquesa i Adrià Velasco. Per acabar, els menuts van poder fer una petita cavalcada i passejar en carro per l'entorn. S'ho van passar en gran.

Fotos: Alfred Selgas  

Concert de l'Escola de Música

Reportatge gràfic del tradicional Concert de Traginers a càrrec dels alumnes i professors de l'Escola de Música Mn. Joan Bajona, que va tenir lloc a la sala Sindicat el dijous, 9 de febrer, a les 5 de la tarda.

Fotos: A. Selgas 

Jocs infantils 

Jocs gegants tradicionals de fusta per a tota la família, a la plaça de la Mel. Divendres 10 de febrer, al matí. 

Fotos: Alfred Selgas 

Joc de les Anelles 

Dissabte a la tarda, per als més menuts, passejades a cavall i en carro i 4el tradicional Joc de les Anelles.

Fotos: Alfred Selgas 

Correfoc infantil

Divendres al vespre, Correfoc infantil a càrrec de la colla Peta-Fluix, amb el Mussol Oriol, Batucada Shangó i Els Reis del So.

Fotos: Alfred Selgas 

Vermut amb l'Eugenio

Dissabte a migdia, a la Taverna, en Jordi Vilanova ens va fer riure molt amb les seves tirallongues d'acudits de l'Eugenio i del seu propi magí. 

Fotos: A. Selgas 

Concerts a la Taverna i al Sindicat

Concerts de Nervipunk i Morgan&Co (dijous), Antonio el Remendao (divendres), Atomic Leopards (dissabte) i Sergi Estella (diumenge), a la Taverna del Traginer. Al Sindicat, els de Sixtus i Arradio Rossita (divendres) i el de Strombers, Vizuri i DJ (dissabte). Cal dir que tots els concerts, tant a la Taverna com al Sindicat, van ser molt animats, amb gran èxit de públic. 

Fotos: Jordi Vilanova / Martina Junyent / Alfred Selgas / Gemma Orellana / Marina Serra / Dafne Molina 

Nervipunk

Morgan & Co

Antonio el Remendao

Sixtus

Arradio Rossita

Strombers 

Sergi Estella

Lliurament de premis de les curses 

Diumenge a la tarda, lliurament de premis als guanyadors de les curses. Dels dos ponis que van córrer, va guanyar el d'Aura Ponce, seguit del de Núria Junyent. En ases, amb vuit participants, va guanyar Arnau Mingo, seguit de Guillem Rabena i Joan Vilà; en mules, amb 10 participants, va guanyar Bruna Baranera, seguida de Laia Guitart i Alba Pujol; i en cavalls, amb 18 participants, va guanyar Adrià Orriols, seguit de Carles Picas i Jordi Bosoms. La corrua de joves participants és una mostra del bon planter que hi ha de traginers i de genets: la Festa té futur! 

Fotos: Alfred Selgas

Presentació de la Festa dels Traginers 2023

 

El dissabte 28 de gener de 2023, a cal Merenci, la Comissió de la Festa dels Traginers va fer la presentació de la Festa d’aquest any, que tindrà lloc del dia 9 al dia 13 de febrer. A l’acte hi van intervenir el regidor Jordi Santasusana, el president de la Comissió, Èric Sànchez, i en Jacint Orriols, així com el banderer d’enguany, Ramon Soler Altarriba, i el de l’any que ve, Jordi Morros Sabata.  

 
Van subratllar que la Festa torna a la normalitat i que s’hi espera una participació massiva. Es mantindran, això sí, les mesures de seguretat establertes en anys anteriors. Així, la Cavalcada dels Traginers de diumenge farà dues voltes per la carretera de Moià, carretera de Manresa, carretera de Berga i carrer Travessera, evitant els carrers més estrets del nucli urbà per evitar aglomeracions; i també la Cavalcada Jove del dissabte farà el mateix recorregut, amb una única volta.

 
El programa de la festa, que es va repartir per les cases del poble, presenta quatre dies plens d’activitats, que començaran amb els Traginers a l’Escola,  el dijous dia 9 a les 3 de la tarda, amb una demostració de ferrar cavalls a cura de Xesco Franquesa i Adrià Velasco. Els infants també seran protagonistes en els jocs gegants de divendres al mati i en el Correfoc infantil de divendres a la tarda, a càrrec de la colla Peta-Fluix, amb el Mussol Oriol, Batucada Shangó i Els Reis del So. Dissabte hi haurà la Cavalcada dels Traginers Joves. A la tarda i al vespre del dissabte, ja per al públic més gran, hi haurà el Joc de les Anelles, el Correfoc adult i la Ruta del Traginer, amb els tabalers de Xàldiga fent un recorregut amb entrepans i rom cremat per diversos bars de la població. 

 
Diumenge dia 12 al migdia hi haurà la Cavalcada dels Traginers, que, com cada any, inclourà la simulació d’un casament d’època amb els nuvis i tota la comitiva de convidats desfilant sobre els animals. La parella casadora la formaran Laura Garcia i Toni Sànchez, tot i que el seu casament de debò no serà aquest dia —com sí que havia passat alguns anys—, sinó més endavant dintre aquest any. La Comissió, de cara a properes ocasions, espera que tornin a haver-hi nuvis que s’animin a casar-se el mateix dia. Les cavalcades de dissabte i diumenge comptaran també amb la benedicció, a càrrec de Mn. Antoni Bonet, i seran comentades a la plaça Onze de Setembre.

 

Diumenge a la tarda hi haurà un altre dels moments destacats de la Festa: les curses d’ases, ponis, mules i cavalls al circuit del Castell, amb inscripcions prèvies online, o presencials el mateix dia. Tant dissabte com diumenge, els actes començaran amb una repicada de campanes a càrrec dels Campaners de Balsareny. Tot això, a més dels àmbits tradicionals: la Taverna del Traginer, les Rodes del Traginer, la Botiga de Ceràmica i l’Exposició antològica de fotografies; i el diumenge al matí, la Torrada del Traginer, el Mercat, la demostració de ferrada d’un animal i el guarniment dels animals previ a la cavalcada.

 
Aquest any hi haurà alguns canvis en els espectacles i concerts paral·lels a la Festa, que agafen embranzida. D’una banda, el concert de l’Escola Municipal de Música Mossèn Joan Bajona, que es feia dissabte, enguany es trasllada al dijous a les 5 de la tarda al Sindicat. L’endemà, a les 9 del vespre a la Taverna, hi haurà el sopar Matalarasca amb concert amb Pelat i Pelut, seguit d’un Concert Jove amb Sixtus i Arradio Rosita a la sala Sindicat. Dissabte, a les 12 del migdia tindrà lloc un vermut amb imitacions d’Eugenio a la Taverna, previ a un espectacle dels Dansaires dels Pastorets de Balsareny i l’Esbart Dansa Jove de Navàs a la plaça de la Mel; i a partir de les 7, hi haurà diverses propostes musicals amb concert d’Atomic Leopards, Batucada Shango i Els Reis del So; fins al gran concert amb Strombers, Vizuri i DJ, a la una de la nit al Sindicat. Finalment, diumenge a mitja tarda hi haurà el concert de cloenda a la Taverna, amb Sergi Estella. 

 
L’acte de presentació es va completar amb un homenatge a la família Verdaguer Puigneró, en la persona de Carme Puigneró, vídua de Joan Verdaguer, que ha fet donació als Traginers d’uns carros nous per a la Cavalcada. Enguany s’estrenaran també dues selles de bonic, les dels dos cordonistes, elaborades manualment i renovades, aprofitant part del pressupost de la Festa que no es va gastar per les restriccions a causa de la pandèmia. L’any que ve es preveu de renovar també la sella del banderer; i també s’estrenarà un nou carro d’enterramorts. 

 
Felicitem la Comissió per l’esforç ingent d’organitzar un actes tan intensos i variats,  i agraïm la col·laboració de tothom qui hi participarà per fer-ne una diada ben lluïda. Esperem que faci bon temps i que la Festa es pugui celebrar en tota la seva esplendor perquè la gent del poble i tots els visitants se’n quedin un record agradable i ganes de tornar-hi.
 
Sarment
Fotos: Alfred Selgas

Imatges de Balsareny

 

Novament us proposem d’esbrinar on correspon la fotografia adjunta i fer-ne cinc cèntims. És una imatge que pertany al terme de Balsareny o bé als termes veïns, però molt a prop del nostre. Els termes veïns són Castellnou de Bages, Gaià, Navàs i Sallent. Ànims!
 
Text i foto: Isidre Prat Obradors

Resposta a Imatges de Balsareny
 
La imatge que us proposàvem correspon a la casa de la Creu del Perelló, que pertany al terme municipal de Castellnou de Bages, però queda molt a prop de Balsareny. La casa, com veieu, està en ruïnes, per bé que té una gran importància històrica, com ara veurem.
 
Per arribar-hi cal agafar la carretera de Balsareny a Súria i, al cap d’uns 2,5 km. des de la rotonda de la carretera de Berga, cal trencar a l’esquerra i prendre la pista que va a la Torre de Castellnou. Al cap de  3,3 km,  veurem, a la dreta, un indicador que et fa agafar una pujada molt dreta, d’uns 200 metres, fins arribar al capdamunt del pla on hi ha aquesta antiga masia. Aquesta pujada és molt millor fer-la a peu.
 
Aquesta casa no tindria una rellevància especial si no fos perquè va ser una base de refugi dels maquis. El 22 de febrer de 1945, la Guàrdia Civil hi va matar, juntament amb dos maquis, els masovers de la casa, Ramona Bessa i Domingo Rovira. També és l’indret on, divuit anys després, van matar el famós Ramon Vila Capdevila, el “Caracremada”, el darrer maqui anarquista català, que va lluitar contra el franquisme fins al final, en què va ser abatut per la Guàrdia Civil, el 7 d’agost de 1963, en una emboscada molt a prop d’aquesta masia, entre els termes de Castellnou i Balsareny. Va ser enterrat al cementiri de Castellnou sense cap referència. Tanmateix, arran de les obres d’ampliació del cementiri, l’any 1999, les seves despulles varen ser dipositades en un cup de vi (una tina), que va quedar integrat al cementiri actual. Aquesta va ser la primera exhumació amb mètode científic d’un represaliat de la dictadura que es va fer a l’estat (també van fer-ne una autòpsia i un estudi arqueològic). 

 
Podeu veure aquesta mena d’edificació, el cup, en la segona foto que adjuntem aquí. Fixeu-vos que al mig hi ha una placa amb una inscripció i una dedicatòria, que segurament va posar l’Ajuntament de Castellnou, com a respecte a la seva figura. Es pot visitar molt fàcilment si aneu al nucli antic d’aquest municipi, on hi ha l’Ajuntament, i, de pas, veure la bonica església romànica de tres absis, tot el cementiri (bastant original) i el Museu dels Maquis; tot això forma un conjunt que s’ha restaurat darrerament. Per visitar el museu, us caldrà demanar hora a l’Ajuntament, o bé trucar al número 938 272 091 (de dilluns a divendres, de 8 a 15 h) (www.castellnoudebages.cat). De Balsareny a l’Ajuntament de Castellnou hi ha uns 10 km, passant per la Torre de Castellnou. En podeu veure més detalls al blog d’en Xavi Novell “Notes de Balsareny” (08660.blogspot.com).

L’estany de l’Estany

RACONS DE LA CATALUNYA CENTRAL
 

Camps que ocupen l’antic estany

 
On és i com s’hi arriba?
 
L’Estany és un municipi, a uns 870 metres d’altitud, el més alt del Moianès, que deu el seu nom a l’estany (o llac) que hi havia hagut i que ara està eixut, el qual ocupa unes 10 hectàrees, pràcticament tot l’altiplà on hi ha el poble, delimitat per turons. El municipi té uns 400 habitants i una superfície d’uns 10,2 km².
 
Per l’Estany hi passa la carretera C-59. Des de Balsareny les rutes més normals per arribar-hi són: o bé, entrar al poble pel nord, recorrent uns 8 km. per la C-59, que s’agafa a l’eix transversal, a la sortida 164, indicada com a l’Estany i Oristà; o bé entrar-hi pel sud, recorrent uns 6 km. per la mateixa C-59 des de Moià.
 

Pou de ventilació de la mina per on passa l’aigua de drenatge

Actualment l’estany ja no hi és. Quina evolució ha tingut al llarg del temps?
 
L’estany es va formar fa uns 11.500 anys i fa prop de 300 anys es va dessecar, però ha donat nom a la població.
 
Es tracta d’un relleu tectònic; és a dir, l’estany ocupava un fossa originada per diverses falles, replecs i encavalcaments geològics, formats fa uns 25 milions d’anys. Com a resultat de les forces tectòniques de la naturalesa, va quedar una conca, envoltada de serrats i turons, on s’acumulava l’aigua fàcilment i per això s’hi va formar el llac. L’aigua quedava estancada perquè a sota hi trobava una capa argilosa impermeable. A més, l’aigua hi era abundant perquè, en principi, és una zona d’alta pluviositat, tot i que ara hi ha molta sequera a tot arreu.

Entrada a la boca nord de la mina, sota d’un pont: el pontarró

 

Més tard, entre 1734 i 1737, es va anar dessecant l’aigua, fent un drenatge per sota del llac, de manera que l’aigua es filtra i va a parar a uns canals que la recullen i d’aquí a una mina subterrània. Això es va fer per qüestions sanitàries (hi havia molts residus, pudors, mosquits que eren focus de malària...) i, alhora, per augmentar els camps de conreus i vegetació, que és el que hi ha ara. Tot i la intervenció humana, es té molta cura de mantenir l’actual ecosistema, preservant al màxim la biodiversitat animal i vegetal.
 
Tot i que fa molt temps que el llac no existeix, continua funcionant la xarxa subterrània de drenatge per quan plou. Tanmateix, l’any 1969, com a exemple, les fortes pluges van originar un toll d’aigua en superfície que recordava l’antic estany. 

Església i monestir romànic de l’Estany

Quin circuit podem fer per la zona?
 
Podem fer un senzill circuit que comenci, per exemple, per la visita a l’església i monestir romànics, que són un bon punt d’atracció del municipi, construïts amb pedra sorrenca i calcària, amb un important i famós claustre. Al costat, hi trobareu el Centre de Visitants, on s’explica bé tota la història del monestir i del poble. Després es poden seguir els principals carrers del poble, antics i ben conservats. A l’altra banda de la carretera veureu, prop de l’escola, una sèrie de pous alineats, que són punts de ventilació que surten de la mina subterrània, per on circula l’aigua.
 
L’aigua, que es filtra per tota l’extensió de l’antic llac, passa per canals o recs i va a parar a la mina esmentada, per la boca sud, d’on es condueix l’aigua cap a la boca nord (el terreny fa pendent de baixada des del sud cap al nord). Després, des de la boca nord, l’aigua baixa per un torrent que acaba a la riera d’Oló.
 
Es pot baixar a veure la boca nord i, si hi ha guia, s’hi pot entrar a dintre, ja que té una alçada per on passa una persona. En canvi, la boca sud és baixa i estreta i només es pot veure des de dalt; a més, està molt tapada amb canyes. A la superfície, prop d’aquesta boca sud, hi trobareu també una reproducció de com és la mina per dintre. Igualment, a la mateixa zona, hi ha una font, al capdavall d’unes escales: es tracta de la font Vella o font de les Eres. 

Font Vella o font de les Eres

 

Si donem la volta per tot l’altiplà, on abans hi havia el llac, a l’esquerra de la carretera (mirant cap a Moià) trobarem un camí marcat, el Rec de les Nogueres (noguera vol dir riu, aigua; no es refereix a un arbre), seguint el qual veurem que hi ha uns murals explicatius de la fauna i la vegetació de l’indret. Hi ha una altra entrada lateral a la mina que ve del Rec de les Nogueres, però actualment està tallada.
 
Més o menys al mig de l’altiplà, però tocant a la carretera, hi veurem una altra font de pedra, que dona a la superfície: es tracta de la Font del Mig del Prat. 

Magnífiques vistes des del cim del Puig de la Caritat 

 
El Puig de la Caritat
 
Un dels turons que envolten l’altiplà és el Puig de la Caritat. S’hi arriba enfilant-se pels carrers del mig del poble, per un camí força empinat (ja està indicat), però assequible a gairebé tothom i no molt llarg. El cim té una altitud de 1.017 metres, coronat amb una creu, un punt geodèsic i una estelada. Des d’ell es veuen unes vistes fantàstiques de tot el Pirineu, el Montseny, Montserrat, la Mola... Fins i tot es pot veure el Montsec i la part de Lleida. Durant el camí es passa per les ruïnes de l’església de Sant Pere del Coll de la Crosa, del segle XV.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors

Bernat Sivill, estudiant de música amb la corda pinçada, la guitarra

ENTREVISTA
 

 

Amb l’aire d’aquest ja ple hivern ens protegim amb la meva finestra tancada, però per uns moments l’obro de bat a bat per gaudir d’aquesta breu xerradeta amb en Bernat, estudiant de música i en concret d’un instrument de corda, la guitarra pinçada. Ens trobem dins un nou any, ben trobats amics lectors, d’aquest 2023. També voldria felicitar el Bernat per la seva incorporació en el paper de Lluquet en els Pastorets de Balsareny: nova saba, tot per a les nostres tradicions.
 
En Bernat Sivill Pla va néixer a Balsareny el 21 de maig del 2005 i actualment està cursant el 2n curs de Batxillerat Científic a l’EDN (Escola Diocesana de Navàs), i el 4t curs del Grau professional al Conservatori de Música dels Pirineus. Els seus esports preferits són la natació i l’escalada. També li agrada escoltar música i llegir; el darrer llibre que ha llegit  ha estat Frankenstein, de Mary Shelley. Viatjar sempre li ha agradat molt i l’últim viatge que ha fet va ser a Noruega.
 
— Com va anar això d’estudiar música?
 
— Vaig començar a estudiar música als 3 anys a Sallent a l’Escola de Música, i amb 5 anys ja vaig venir a Balsareny, que va ser quan vaig començar a tocar la guitarra amb el professor Marc Borau. Al cap d’uns anys vaig passar a l’acadèmia de Sallent, on em van preparar per passar les proves d’accés al Conservatori dels Pirineus a Berga, on ara estudio guitarra amb el Jordi Farrés.
 
— Què és per a tu la música?
 
— La música m’ha acompanyat des de sempre. A casa meva sempre se n’ha escoltat. I a mida que em vaig anar fent gran cada cop m’hi vaig interessar més. Ara ja és una constant que m’ocupa gran part del meu temps, és una forma que tinc d’expressar-me i de gaudir.
 
— Quin estil de música prefereixes?
 
— Escolto molta varietat de música, però m’interesso molt pels gèneres on hi ha la guitarra molt present, com per exemple des de blues, rock i pop fins a jazz, bossa i fins i tot clàssica.
 
— Tens o has tingut algun precedent familiar en el mon de la música?
 
— El meu pare de jove tocava la guitarra i a casa sempre n’hi ha hagut alguna.
 
— T’agrada tocar algun instrument en concret?
 
— M’encanta tocar la guitarra, tant la clàssica com l’elèctrica, i m’agrada tocar tot tipus de música. Aquest mateix estiu vaig fer la meva primera gira durant onze dies del juliol amb la guitarra clàssica al FeMAP social, el festival de música antiga dels pirineus. Vam tocar per una vintena de municipis del Pirineu, de les dues bandes de la frontera. La guitarra és un instrument de corda pinçada, i la meva en concret ha estat feta per un luthier d’Avià, Picado.

 
— Últimament hem sabut que t’has incorporat a l’elenc dels Pastorets de Balsareny. Què significa per a tu assumir un paper tan important com és el del popular Lluquet?
 
— La meva incorporació als Pastorets va ser d’última hora. El 15 de setembre d’aquest any m’hi vaig unir. De petit ja hi havia participat des de l’esbart de Balsareny i a casa meva també s’hi havia participat molt quan es feien a la Colònia Soldevila. També, el meu avi, en Joan Pla, sempre ha estat tramoia i em deixava veure els espectacles des d’un angle molt diferent. Jo crec que està sent un repte, aprendre’m tot el paper en poc temps i compaginar els assajos amb tots els estudis. Però el fet de treballar amb gent tan maca com la que hi ha als Pastorets m’ho posa molt fàcil i realment m’ho estic passant molt bé. Desitjo que vosaltres també en gaudiu quan els vingueu a veure.
 
Josep Gudayol i Puig
Fotos: Família Sivill-Pla

Jo no la llençaria

CINC MINUTS

Ho faig gairebé sempre i penso seguir-ho fent. Vull referir-me a llegir i respectar l’opinió dels diferents columnistes del meu diari. Sí, deixeu-me presumir d’estimar la llibertat de cada un i per tant tenir un respecte per la meva, gràcies.
 
Avui, quan la foscor de la tarda entela els porticons de la finestra, on em trobo sempre al davant de la meva màquina d’escriure, faig un crit a l’optimisme per no llençar la tovallola pel que fa a la situació del nostre país.
 
«Diuen que la llengua és l’ànima d’un país. Doncs al pas que anem Catalunya es queda sense ànima. El nostre país com a tal està desapareixent i les nostres tradicions i costums també. Com serà el futur? Un futur que ja es pot dir present. Catalunya s’està transformant, canviant completament, s’està descatalanitzant en tots els aspectes, tant en el sanitari, com en l’econòmic, el cultural, el social i fins i tot el religiós. Els autòctons som una minoria residual, a més tenim una taxa de natalitat molt baixa (no diuen que al món hi ha massa gent?), i passa totalment al contrari amb les persones que arriben. Els nostres representants que parlen molt de república i d’independència, què hi diuen?» Des de Vic, Joan Espina Puig (diari El Punt Avui).
 
Personalment, i després d’haver llegit altres opinions diferents, tal com he dit més amunt, jo no llençaria la tovallola; crec que no tot està perdut.
 
Josep Gudayol i Puig

L’Ajuntament, el CCB i la cultura

EDITORIAL

Per segon any consecutiu, l’Ajuntament de Balsareny ha exclòs el Cercle Cultural de les subvencions a les entitats d’àmbit cultural, en aplicació de la valoració obtinguda segons els criteris generals i específics que estableixen les bases reguladores, que determina l’Ajuntament, i que creiem que discriminen volgudament certes entitats culturals. Així, per exemple, es puntua desmesuradament alguns conceptes, mentre que d’altres puntuen molt poc o no es contemplen; i a més, hi ha un límit mínim de punts (que altres subvencions no tenen) per sota del qual les entitats queden excloses. És clar que l’Ajuntament pot establir les normes que cregui convenients, sempre que no siguin discriminatòries i que no les interpreti de forma subjectiva, com creiem que passa. Es diria que l’establiment d’aquests criteris i puntuacions es basa en una visió parcial de la diversitat d’àmbits que toquen les entitats culturals, perquè es prioritzen determinades activitats en detriment d’altres igualment vàlides.

 
Quan l’any passat ens van denegar la subvenció vam presentar-hi un recurs, que ens va ser denegat amb una argumentació llarga i detallada però que vam considerar en molts aspectes discutible. Aquest any també hem presentat recurs, i passats els 30 dies no hem rebut encara resposta.
 
El Cercle Cultural, en els darrers tres anys, ens hem trobat que l’Ajuntament ha trencat amb una tradició que durava des del primer consistori democràtic, fa 40 anys, de tenir dret a publicar una pàgina del Sarment a canvi d’una aportació econòmica pel valor del cost de la pàgina (últimament eren uns 300 euros anuals), i tot i dir-los que publicaríem igualment, sense cobrar, una pàgina amb les informacions que ens enviessin, no ho han volgut fer. Cada vegada que hem demanat un local per fer-hi activitats concretes, hem topat amb molts entrebancs. Quan hem demanat permís per fer la parada de Sant Jordi o altres activitats, ens han contestar tard o bé ens hi han posat tota mena de dificultats. Mai no hem entès la raó d’aquesta actitud.
 
Sabem que no som sols: fa uns mesos, les conclusions del fòrum d’entitats de Balsareny (Sarment, juliol 2022) van palesar que són nombroses les entitats que voldrien que l’administració local fes costat a les associacions, però es queixaven d’un excés de normativització, una manca d’interlocució planera i fàcil i un desinterès envers les activitats que alguns col·lectius duen a terme. En lloc de facilitar espais i recursos materials i econòmics, les entitats lamentaven que sovint s’hi posen entrebancs o dilacions burocràtiques que, al capdavall, acaben generant cansament i desànim.
 
Des del CCB continuarem treballant per poder mantenir les activitats que fem i incrementar-les si podem, convençuts que és una cosa important per al poble, encara que no tothom ho valori així. Esperem poder arribar a celebrar els 50 anys d’existència gràcies a l’escalf dels nostres socis, als quals agraïm el seu suport incondicional, així com a les entitats locals que col·laboren amb nosaltres; i haurem de pensar com obtenir noves fonts de finançament alternatives per contrarestar el menyspreu amb què aquest Ajuntament s’entesta a tractar la nostra entitat —entre altres, perquè de fet ja hem dit que no som sols a ser vistos com una pedra a la sabata.
 
Cercle Cultural de Balsareny