RACONS DEL BAGES I EL MOIANÈS
La bòfia gran de la muntanya de sal. Es veuen els rasclers (crestes) de dalt a baix, i la vegetació en un sector amb poca o gens de sal. Al fons, el Castell de Cardona
Com vàrem dir el mes passat, a Cardona la sal va
sortir cap enfora de forma natural, formant el diapir o muntanya de sal, que
actualment continua pujant; i al cim d’aquesta muntanya es va formar una vall
salina a causa de l’erosió. La pujada del terreny s’equilibra amb l’erosió per
la pluja. De fet, la muntanya que veiem és només el pic d’una enorme muntanya
que comença a uns dos quilòmetres de fondària (per això es va fer la mina).
Ruta cap al cim de la muntanya
Des del pàrquing, a un costat veiem la muntanya de
sal per la cara sud. Si aparquem el cotxe al pàrquing, podem fer un petit
recorregut a peu, que ens porta al punt més alt de la muntanya de sal: es
tracta d’agafar el camí que passa per l’esquerra de la caseta d’informació i
les antigues instal·lacions mineres i que va rodejant la muntanya per la dreta.
Cal seguir-lo recte i, al cap d’uns 400 metres, s’obre un corriol estret, que
cal continuar seguint, i que després s’eixampla. Arribant a la part oest de la
muntanya, ens desviem a l’esquerra, per una pujada i, al cap d’uns cent metres
serem a dalt de tot, on hi ha un espai que fa de mirador. En total hi ha uns
800 metres.
La paret oest i nord de la muntanya
El mirador
Des d’aquest lloc es veuen les sals —la major part
són del mineral halita o sal comuna—, que tenen diferents tons: des del blanc o
transparent dels cristalls de sal pura fins a tons marronosos o grisos; o
vermellosos les que estan barrejades amb argiles unides a òxids de ferro. El
mineral majoritari d’aquestes argiles és la il·lita. També hi ha restes de
guix. Els dies de pluja la muntanya es veu en conjunt més vermellosa, perquè
l’aigua dissol la sal pura i llavors ressalta més el vermell de les argiles.
Les bòfies
En aquest punt, el més elevat de la muntanya, hi ha
un rètol que diu «Bòfia de la sal roja», que és la gran fondalada que tenim a
sota nostre mateix; una panoràmica sorprenent. Les bòfies són enfonsaments en
forma d’embut que es formen, en el cas de Cardona, per l’aigua de la pluja que,
quan troba una escletxa, es filtra verticalment i va dissolent tota la sal fins
a formar una cova; però a la llarga aquesta cedeix i s’ensorra la part de dalt
formant-se el forat.
Aquesta és la bòfia més gran i la part més
destacada de la vall salina; l’altra bòfia important és l’anomenada Forat Micó,
que es troba al fons de la bòfia gran. Té un recorregut interior de més de
sis-cents metres: s’hi pot accedir, però és estreta i perillosa, només apta per
als espeleòlegs. També hi ha altres bòfies més petites.
Detall de la paret nord i oest, on es veu la franja de dalt de tot, argilosa i no salina, amb arbres i vegetació per sobre, separada de la resta de la muntanya per una línia de discordança
Els rasclers
Els rasclers són uns solcs que van de dalt a baix,
separats per unes arestes tallants, deguts a la dissolució de les sals a les
superfícies. A la foto podem veure que la muntanya no és llisa sinó que hi ha
aquestes estries. El nom de rascler ve del fet que els solcs s’assemblen a les
ratlles que deixen els rasclets a la terra, per bé que horitzontals en aquest
cas.
Els materials que coronen la muntanya
Tornant al mirador esmentat, es pot veure que tot
el voltant de la muntanya està coronat per una franja d’uns quatre o cinc
metres d’amplada de color vermellós. És una franja de materials —argiles,
margues i pedra sorrenca—, sense sals, de la Formació Artés (d’uns 30 milions
d’anys) i encara més recents del període Holocè (Quaternari; fa menys de 12.000 anys) que es van dipositar
sobre les sals a través de cursos d’aigua que hi havia a la vora. Aquesta
franja està separada de la resta de la paret per una línia de discordança ben
marcada, que es veu en una foto. Al llarg del camí que hem fet a peu, es veu
aquesta franja per la part del darrere; entremig dels materials s’hi veuen
blocs grossos caiguts d’altres muntanyes del voltant, anomenats esbaldregalls,
que de fet van caure més avall però han anat pujant per l’empenta que fa la
muntanya o diapir.
Paret del costat sud de la vall, ben vertical. La dissolució de la sal i l’erosió ha donat aquesta forma singular, amb argiles i blocs de pedra sorrenca; amb esbossos del que en un futur podrien ser pilars coronats (dames coiffées).
La vegetació
La vegetació la trobem a dalt de tot, sobre aquests
materials recents, sense sals, i per la part del darrere de la muntanya, arran
del camí per on hem passat. Així mateix, des del mirador es veu, a baix de tot
i a un costat de la bòfia gran, un sector verd, amb pins, on el pendent no és
tan pronunciat. En aquest sector predominen les argiles i poca sal, perquè
altrament no hi podrien viure les plantes. De fet, el pi blanc resisteix una
salinitat moderada.
El Torrent Boig
És
un corrent d’aigua que travessa i drena la vall salina, anomenat així perquè
canvia sovint de llera. Algunes bòfies, ara tapades, es van formar per l’erosió
produïda per aquest torrent.
Acabarem el mes vinent, amb l’interior de la
muntanya i algun altre detall.
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.