Per tal de poder garantir un futur ambiental pròsper i que la vida al planeta Terra segueixi sent viable, ens cal lluitar de manera contundent contra l’escalfament global. Això és conegut per tots amb el nom d’efecte hivernacle; i de fet el provoquen uns gasos que emetem en les nostres activitats quotidianes modernes, dels quals el gas més corrent és el diòxid de carboni (CO2). El progrés capitalista ens ha abocat a aquesta situació i ara ens cal implicar-nos de manera activa en la descarbonització massiva de l’atmosfera.
Podem fer una mirada enrere sense anar a un passat massa llunyà per saber com vivien els nostres avantpassats i comprovar que l’efecte hivernacle ja existia de manera equilibrada amb aquella vida humana al planeta, però no existia l’escalfament global com a desequilibri actual. Això és així perquè els nostres avantpassats eren eficients ambientalment en les seves activats socioeconòmiques.
En un món globalitzat ens cal pensar, de cara a les futures generacions, en els problemes previsibles per a l’accés dels recursos. Aquesta problemàtica només podem evitar-la estalviant recursos i essent eficients quan els usem: serem eficients quan assolim el millor resultat explotant el menor nombre de recursos. Això vol dir, per exemple, que estalviem quan en sortir d’un habitació tanquem la llum; i som eficients quan usem aparells d’alt rendiment establint una relació entre el consum energètic i el servei obtingut. El camí entre estalvi i eficiència és immens, però si el podem implementar el futur de la Terra no serà tan negatiu.
De manera que un consum responsable i eficient, capaç d’aconseguir un entorn global pròsper ambientalment, comença per actuar de manera local, sent eficients energèticament des de l’urbanisme de cada municipi, traient el màxim partit dels recursos que realment son necessaris, i no gastant amb recursos complexos que no es renovaran i que en el fons no ens són tan necessaris com ens crèiem. Cal canviar les nostres activitats i els nostres sistemes de producció.
A Balsareny s’està edificant una interessant obra pública: la futura residència d'Ampans, construïda amb fusta per tal d’aprofitar la funció productiva del bosc (el bosc té tres funcions: ambiental, social i productiva) i l'ús productiu del bosc a d'anar més enllà de la biomassa, la llenya i els bolets. Amb aquest gest local podem mostrar diferents maneres de fer eficiència ambiental i estalvi energètic des de l’urbanisme municipal.
La fusta prové dels arbres que han nascut i crescut al bosc acumulant tones de CO2 capturades des de l’atmosfera reduint així les emissions d’efecte hivernacle; és un material apte i idoni per a la construcció sostenible. Amb la fusta fixem el CO2 evitant que augmenti l’escalfament global; és un recurs renovable, ja que es troba en constant naixement i creixement als boscos, així que aprofitant el bosc tallant arbres de manera ordenada i sostenible mantenim la seva capacitat per renovar-se amb els arbres que no paren de capturar CO2. Evitem l’ús d’altres materials per a la construcció com el ciment, l’acer i els rajols, que requereixen per a la seva obtenció la necessitat d’obrir pedreres, extreure graves i explotar àrids de terrasses fluvials que la natura va dipositar fa uns 400.000 anys; però és que originar els recursos geològics requereix milions d’anys. Imagineu el que trigarà a tornar-hi a haver un còdol que trinxem per fer maons i formigó.
El bosc és un ecosistema i un recurs renovable, on l’esforç dedicat per extreure’n la fusta per construir la residència de Balsareny ha estat mínim: tallar i retirar els arbres per processar-los com a estructures d’edificació haurà comportat una emissió de gasos de CO2 assimilable per l’atmosfera. Res a veure ni comparable amb l’explotació dels recursos geològics per a la producció en materials de construcció, que no provenint de matèries primàries renovables no són eficients amb la seva explotació; en ser un recurs finit, s’han d’invertir un volum de tones de combustible amb maquinària de gran tonatge per arrencar-ne els jaciments litològics i sostreure’ls de les entranyes de la Terra, on ja no tornaran a aparèixer, tot generant grans emissions de CO2.
Amb l’aprofitament dels recursos forestals a partir d'arbres tallats degudament planificats i gestionats, aconseguim una sostenibilitat que la natura ens ofereix. Cal fer-ho de manera adequada i respectar els torns de tala establerts en un creixement mitjà que es pot situar entre 25 i 120 anys. D'aquí que es digui renovable i sostenible, ja que s’obté la millor relació de cost-benefici possible: el bosc no atura la seva producció de fusta constant.
Amb la fusta de la residència hem obtingut una obra sostenible pel recurs usat, sense residus ni emissions de CO2 innecessàries, però cal tenir ben present també el seu bon confort interior, ja que la fusta és molt més bon aïllant tèrmic, acústic i d’humitat. Per tant, les construccions amb fusta esdevenen més eficients energèticament en permetre estalviar l’ús de calefacció a l’hivern i la necessitat de refredament durant l’estiu, tot plegat per evitar el malbaratament dels recursos ambientals de la Terra. Tampoc genera residus no assimilables al medi: la fusta té una llarga vida útil i disposa de garanties d’aprofitament posteriors i que en tot cas no esdevindran un residu acumulat.
Grup de treball de medi ambient de Balsareny Educa
Fotos: Sergi Fontseca Riera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.