El Parc de l’Agulla (i IV) - 50 anys del llac

RACONS DEL BAGES I EL MOIANÈS 

 

Zona de xiprers alts i estrets, cap al sud-oest del parc

Aquest mes acabem els articles dedicats al Parc de l’Agulla, amb motiu de complir-se el 50è aniversari del llac, just ara al novembre.
 
El parc, un ecosistema semiurbà
 
El parc és alhora el pulmó verd de Manresa i una zona d’esbarjo per a tota la comarca, amb bar-restaurant, lavabos, espais per a fer esport, per a descansar, per als jocs infantils... És un ecosistema semiurbà, perquè és molt a prop de la ciutat i està molt humanitzat (el llac mateix és artificial), però alhora ha anat consolidant una flora i una fauna molt estables, que cal respectar. És a dir, l’espai s’ha anat naturalitzant: els arbres que s’hi van plantar s’han adaptat al medi, la vegetació aquàtica ha facilitat la vida de les aus, etc.
 
Vint espècies d’arbres diferents i aus diverses

 

Al parc hi ha més de 600 arbres de més de 20 espècies diferents; alguns són molt grans i d’altres són encara joves. Predominen uns pins pinyers molt grossos, que envolten l’estany. Al costat nord (davant del Club de Tenis), hi ha moltes alzines, lledoners, moreres i més pins. També hi trobem negundos, una espècie que s’ha naturalitzat i escampat molt als boscos de ribera. Suposem que, quan els van plantar, no hi havia prou coneixement del tema, però avui sabem que és un arbre exòtic invasor i que no es pot plantar, perquè, encara que al parc hi ha control, les llavors poden arribar lluny i colonitzar (a la Resclosa dels Manresans se n’han eliminat molts, des de les obres, substituïts per verns). Inclús actualment hi ha protocols per arrencar-los de zones urbanes. 

Reng d’esvelts pins pinyers, que envolten el parc

 
A l’oest,  al voltant d’un parc infantil i una guingueta, hi trobem esveltes magnòlies, desmais, plàtans, roures, troanes, freixes de fulla petita, llorers i alguns exemplars d’arbres no tan coneguts, com la catalpa, l’arbre del paradís, el ginkgo i l’om de Sibèria.
 
Igualment, hi trobem dues espècies de cedre: el cedre de l’Himàlaia i el cedre de l’Atles; dos tipus d’avets de planter: l’avet de Masjoan (híbrid cultivat a la finca Masjoan d’Espinelves) i l’avet roig o de Noruega (de branques i pinyes penjants): i dos tipus de xiprers: els de capçada ampla esgavellada i els elegants xiprers estrets i allargats. Entremig del verd d’aquests arbres, hi destaca el color blavós dels xiprers blaus o d’Arizona. i el color vermellós de les pruneres de fulla vermella (al sud-oest). Finalment, al costat del restaurant, hi ha una olivera, un ametller i un ailant (un altre arbre invasor, que cal controlar).
 
Quant a la fauna, els principals habitants del parc són els peixos (com les carpes i els barbs); i les aus, sobretot ànecs, la majoria collverds, i la família dels ardeids, com els bernats pescaires. Als arbres i la gespa, hi trobem els típics ocells urbans com coloms, orenetes, pardals, garses, cotorres i altres. 

Exposició sobre la Síquia, al Centre de Visitants del parc

 
Centre de visitants
 
Just al costat de l’entrada nord-est del parc, hi ha una caseta, anomenada “Centre de Visitants del Parc de la Sèquia”, oberta els caps de setmana, on hi ha una interessant exposició sobre tot el curs de la Síquia, de Balsareny a l’Agulla.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors