Tres botigues antigues de Balsareny

MEMÒRIA

El carret del Cigronaire l'any 1947. Foto AFB-CCB

El grup de Memòria de Balsareny hem editat un altre vídeo per deixar constància de tres botigues que hi havia hagut a Balsareny fa unes dècades: cal Cigronaire, la xurreria La Flor  i la cooperativa COVINSA.
 
Cal Cigronaire venia gra cuit. El Josep Sevillano i la Isabel, la seva filla, expliquen com era el seu negoci. Tenien una botiga, però també anaven pel carrer amb un carret venent el gra cuit: mongetes (vermella, de la custòdia, del confit...), cigrons, llenties, faves, etc. Amb una trompeta anunciaven que passava el carret, que portava unes escorredores, una balança i paperines.
 
El Josep es va casar amb la pubilla del negoci i va ser un bon comerciant que coneixia bé el gènere. Comprava gra sec de qualitat, pagava al comptat i n’adquiria quantitats grans (parla de milers de quilos) per poder negociar bé el preu. El cigró es mesurava amb un estri, una espècie de balança que indicava el nombre de cigrons que entraven en una unça. Ens puntualitza que ells solien gastar el número 60-65 de cigró i que el millor era el de Màlaga, i la millor llentia la de Salamanca, on compraven directament.
 
Tant el Josep com la Isabel coneixen bé l’ofici, que no podem dir que ha desaparegut perquè actualment diverses botigues a Balsareny venen gra cuit. Però, de fet, no queda cap botiga només de gra.
 

La xurreria, l'autocar del Cintet i la parada de taxis a la plaça de cal Masplà. Foto AFB-CCB

La xurreria La Flor la portaven els pares i tiets dels germans Selgas i el Vicenç Pulido. Era un negoci familiar extra, perquè cada família tenia les seves respectives feines. Les persones que menaven el negoci ja no hi són, però hem pogut confegir el relat a partir dels seus fills i nebots, l’Alfred Selgas, el Ramon Selgas i el Vicenç Pulido, que hi va treballar des de ben jove.
 
Ens expliquen que la xurreria era de fusta i la van construir a cal Sisami. Primer, la van muntar a la plaça de l’Ajuntament, i tot seguit  la van traslladar a la baixada del Torrent, perquè pensaven que era un bon lloc per quan la gent sortia del cine. Més tard la van acabar fixant a la placeta de cal Masplà, on hi havia la centraleta de telèfons i la parada dels taxis.
 
A la xurreria hi venien patates, xurros i cotnes, que “en volaven tantes com en feien”.  Constava de dos taulells i uns miralls per on es veia com treballaven i, a més, engrandien l’espai. No cal dir que també hi havia els bidons d’oli per fregir, els sacs de patates per pelar, les fregidores i altres estris, com les peroles i la màquina de fer les rotllanes de xurros.
 
A tall d’anècdota, cal dir que les paperines petites de patates que solien comprar la canalla valien 1 pesseta (0,006 euros). És clar que estem parlant de fa molts anys.
 
Sembla que la instal·lació de la xurreria La Flor a la plaça de cal Masplà va ser un encert, perquè era un lloc concorregut per la gent que anaven a agafar el taxi o a telefonar, i perquè hi tenien una ràdio, que la posaven ben alta de volum, i que els diumenges a la tarda retransmetia el programa esportiu “Carrusel Deportivo”, que feia connexions amb els diferents camps on es celebrava jornada esportiva. A més a més, al darrere de la xurreria s’hi instal·laven els “autos de xoc” o l’envelat, i tot plegat hi donava un aire ben festiu.
 
Més endavant, quan la carretera de Manresa a Berga encara passava per dintre del poble, els caps de setmana hi havia retencions importants; llavors els viatgers s’aturaven a la xurreria i compraven patates i xurros per entretenir la gana.
 
La cooperativa COVINSA es va fundar l’any 1964. La Maria Soler Camps i l’Isidre Prat, dues persones que hi van treballar, ens han ajudat a recuperar-ne el record. Formava part de la raó social de l’empresa Viñas. Inicialment, va ser un economat i només hi tenien accés les famílies de les treballadores i dels treballadors de les fàbriques del Molí i de Vilafruns, que disposaven d’un carnet per anar-hi a comprar. Després es va convertir en una cooperativa i hi podia anar tothom qui se’n fes soci.
 
La cooperativa tenia una Junta que s’anava renovant, uns caixers per passar els comptes i les dependentes, que al llarg dels anys van ser-ne moltes. La Maria Soler Camps hi va treballar des de l’inici i durant molts anys, i la Maria Obradors, després de 15 anys de posar-hi el coll, s’hi va jubilar l’any 1993 quan va tancar.
 
Era una botiga de queviures on es venia de tot i molt. Des de productes a granel: sucre, galetes, cafè (que es molia), formatge (que es ratllava), oli (que feien pujar a pressió amb una màquina d’un dipòsit)... També venien colònia a granel, que mesuraven amb unces o parts d’un litre. Un dia a la setmana mataven un porc d’una casa de Balsareny, el descarnaven i en trossejaven les parts per vendre o fer-ne botifarres. Del porc, ens diuen, se n’aprofitava ben bé tot. També ens comenten les mesures de pes que feien servir: les unces, les terces, les lliures i el petricó. La distribució i mobiliari de la botiga ens el repassen des del seu record perquè, pràcticament, no hi ha fotografies.
 
És una joia poder recuperar aquestes memòries, que es fan fonedisses amb els anys. A les persones més grans els ajudaran a reviure el passat i a les més joves desitgem que els puguin obrir una finestra a la vida local d’abans.
 
Podeu veure el vídeo en aquest enllaç al web Memòria de Balsareny.

També us convidem a tafanejar el Mapa històric del comerç de Balsareny, una obra molt interessant del Xavier Novell que podeu consultar en aquest enllaç, on es recullen i documenten més de 300 establiments que han donat servei de Balsareny al llarg de l’últim segle.  
 
Lluïsa Coma

Fotos: AFB-CCB