MÚSICS DE BALSARENY
La música forma
part de la vida del Josep Haro Sotoca
(Balsareny, 1991) des dels sis anys. Va començar com a hobby, però a mesura que
el temps va anar passant, va esdevenir-ne un professional. D’aquest art n’ha
fet una afició i una tasca laboral on ha teixit una xarxa d’amistats
inacabable.
Ràpidament, el
que en un inici era una formació bàsica acaba transformant-se en classes i
concerts al conservatori de forma especialitzada. Tots aquests estudis els du a
terme durant la seva adolescència i en aquesta franja d’edat la música clàssica
no li generava prou motivació perquè continués amb la dedicació que requereix
una carrera musical. Així i tot, aquest parèntesi no es va allargar més d’un
any, perquè en aquell moment l'esperava una amistat, la qual encara admira, que
el va tornar a enamorar de la música. El Pepe, un professor de l’escola de
música de Sallent, li va presentar la música de manera completament diferent; va
descobrir el Jazz i s'inicià amb el piano.
El temps corre i
en Josep continua combinant estudis i música durant anys. Aquesta rivalitat
entre una carrera tècnica i la música va acabar amb la paciència de l'artista.
Per això, es focalitza únicament en la seva afició preferida i s'allunya
d'altres feines que el limitaven.
Actualment,
treballa amb la música diàriament i en diferents aspectes. Toca en directe o bé
es pot passar el dia tancat gravant en un estudi. S'identifica amb el jazz, tot
i que el rap acústic, amb lletres en català i amb caràcter polític també el caracteritzen.
El Josep explica
que l’esforç, la constància, la responsabilitat, l’empatia i el bon rotllo són
les principals qualitats per formar un grup musical. Ell no només ha sabut trobar
un equilibri entre les seves obligacions i la música, sinó que també forma part
de diferents conjunts. Forma part com a teclista de l'alegre música de pop
català de la increïble Suu. Amb
aquest grup han recorregut escenaris de fama com el de Canet Rock, Sonorama i
altres macrofestivals arreu d’Espanya.
A més a més,
continua formant part d’un altre grup musical que va crear durant la seva
trajectòria com a músic: Hey Pachucos, un grup de versions que està en
marxa des de 2013.
El seu dia a dia
és una muntanya russa. Comença treballant a l'institut escola Guillem de
Balsareny a mitja jordana, ja que la resta del dia l’ocupa la música i aquesta
té preferència, pel fet que no mes veu deslligat per res de la seva passió.
Tot i que és
l'únic de la família amb aquest coneixement, toca a la perfecció la guitarra
elèctrica, el teclat i l'ukulele, i li agradaria aprofundir en la bateria.
Moltes feines s’haurien acomodat a la seva vida, però li està bé el camí que ha
anat construint a poc a poc.
Recorda la
primera vegada que va entrar al Palau de la Música, amb molts nervis i, alhora,
embadalit per la seva bellesa. Allà hi havia cantat de ben jove i, anys més tard,
presentava un disc al mateix Palau! També ens comenta que, dels desastres, també
se n'aprèn; per exemple, la seva primera audició al Liceu. Però, tal com diu el
Josep: ser més crític amb un mateix i no frustrar-se et fa créixer i
avançar! Així, acaba els estudis
superiors al mateix lloc on els inicia.
Per acabar,
recomana a tot aquell que vulgui seguir els seus passos que se submergeixi i
escolti molta música, tal com ha fet ell durant anys i ha donat fruit a peces
com L'inici, un tema que va escriure
i compondre, al qual guarda una estima especial.
Josep Haro
Sotoca, un apassionat músic de Balsareny. Et desitgem que continuïs creixent, i
molta sort. Gràcies, Josep!
Martina
Junyent
Fotos:
Arxiu Josep Haro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.